Portal Paula

Àfrica: més que un continent, un univers de realitats

L’Àfrica és més que un continent. Hi ha moltes Àfriques: l’Àfrica subsahariana, l’Àfrica àrab, l’Àfrica blanca, l’Àfrica del mestissatge, dels masais i dels mursi, l’Àfrica dels grans altiplans i de la sabana, l’Àfrica dels deserts, l’Àfrica dels recursos naturals interminables; l’Àfrica de l’opulència més absoluta, l’Àfrica de la misèria, l’Àfrica de la construcció de somnis, l’Àfrica del terror polític, l’Àfrica de les religions animistes, l’Àfrica de les religions monoteïstes, l’Àfrica de les reserves animals, l’Àfrica de les costoses expedicions per caçar elefants,…

L’Àfrica és el tercer continent més extens del planeta (per darrere d’Àsia i Amèrica), i també és el tercer més densament poblat (per darrere d’Europa i Àsia). L’Àfrica està formada per 54 estats que tenen en comú la complexitat i l’heterogeneïtat de les relacions polítiques i econòmiques, la plurinacionalitat, el multietnicisme, la diversitat de les relacions a nivell social, les desigualtats econòmiques,…

La riquesa cultural i humana de l’Àfrica resideix en la seva heterogeneïtat però, moltes vegades, queda en un segon i tercer pla. La visió tremedista i simplista de l’Àfrica ha conquerit els mitjans de comunicació. D’aquesta manera, la percepció inicial de qualsevol persona que està informada només pels mitjans de comunicació tradicionals (occidentals) podria estar en la línia de pensar que l’Àfrica és un continent pobre, si no el més pobre del món; que està subdesenvolupat; que els seus habitants estan permanentment sumits en guerres o que passen gana; i que hi ha moltes ONGs (europees i americanes) que treballen per alleujar les situacions dramàtiques en què aquestes persones viuen.

Però són nombrosos els autors africans i no africans que afirmen que l’Àfrica no existeix. I que, en cap cas, les Àfriques conformen un panorama tant simple com el que s’ha esbossat abans. L’Àfrica té una història rica que reflecteix la diversitat i riquesa d’aquest gran continent. De fet, a l’Àfrica es poden comptabilitzar milers de grups ètnics així com minories religioses i lingüístiques.

A l’Àfrica han nascut i han deixat profundes empremtes civilitzacions antiquíssimes. Entre elles la faraònica, coneguda mundialment, però també altres civilitzacions com els imperis de Mali, Benín, Oyo, els estats Hausa,… S’han desenvolupat relacions comercials, polítiques i diplomàtiques entre imperis extraordinàriament complexos i tot això sense que la història europea els hi presti, amb excepcions, cap interès. Les societats africanes han desenvolupat codis i lleis per regular la conducta i afavorir la convivència, han mantingut relacions comercials, han lluitat entre elles pel control dels recursos i les comunicacions, han establert centres de coneixement (Tombuctú era un dels més importants al segle XIV tal com descriu Ibn Batuta),…

Però sembla que l’Àfrica només existeix a partir de l’arribada de les primeres expedicions comercials europees i americanes al segle XV. Aquelles que van segrestar, torturar i matar milions de persones; i les que van sobreviure les van traslladar en vaixell fins a Amèrica, en condicions inhumanes, per convertir-les en esclaus. De l’impacte demogràfic, econòmic, social i polític d’aquesta violació massiva dels drets humans sobre les civilitzacions i cultures africanes no se n’acostuma a parlar. Tampoc de com els beneficis de l’esclavatge per a les companyies colonials van permetre el desenvolupament industrial europeu.

La història de l’Àfrica també es vincula a la colonització europea. Les grans potències europees dels segles XVII i posteriors van envair Àfrica i la van expoliar. La importància del continent per la seva situació geoestratègica en les rutes comercials i, sobretot, la immensa font de recursos naturals que suposava van alentar els esforços colonitzadors. I amb les colònies arriben els colonitzadors i colonitzadores, principalment, d’Anglaterra, França, Holanda, però també de Portugal, Espanya i Itàlia. Aquests colonitzadors incorporen i imposen els paràmetres europeus, introdueixen l’estat europeu, i coopten persones de les tribus i grups ètnics. El procés de descolonització que es produeix després de la Segona Guerra Mundial deixa una Àfrica dissenyada amb tiralínies, irrespectuosa amb la forma de pensar, les accions i costums de les poblacions originàries, monoproductora agrícola i energètica i amb uns vincles fortíssims amb les colònies que continuen sent el mercat referencial.

Les poques aportacions positives que apareixen als mitjans de comunicació sobre l’Àfrica acaben sent oblidades sota conflictes i violacions dels drets humans. Certament es donen, però formen part del que és i del que està passant en un continent enorme i complex. Un exemple de dada positiva seria que, malgrat la crisi econòmica global, l’Àfrica és també una de les economies que més i més ràpidament creix (tot i que parteix d’indicadors més baixos que la resta de continents).

L’Àfrica és diversa, complexa, heterogènia, enorme, i desconeguda. L’Àfrica té les seves pròpies històries, les seves pròpies concepcions de la vida i de la mort. L’Àfrica és moltes Àfriques.

Més informació:

Etiquetes:,

"Trackback" Enllaç des de la teva web.

Deixa un comentari

 

L'Agenda 2030 de l'ONU inclou, entre les seves metes, l'Educació per a la Ciutadania Global.

L'Agenda 2030 de l'ONU inclou, entre les seves metes, l'Educació per a la Ciutadania Global.

L’Objectiu 4 de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides inclou, en la seva meta 4.7, com a propòsit d’aquí a 2030:

Garantir que tot l’alumnat adquireix els coneixements teòrics i pràctics necessaris per promoure el desenvolupament sostenible, entre altres coses mitjançant l’educació pel desenvolupament sostenible i l’adopció d’estils de vida sostenibles, els drets humans, la igualtat de gènere, la promoció d’una cultura de pau i noviolència, la ciutadania mundial i la valoració de la diversitat cultural i de la contribució de la cultura al desenvolupament sostenible.

Els nostres governs han subscrit aquest acord internacional i, per tant, es comprometen a donar-hi compliment.


Una iniciativa de:
Amb el suport de:
Diputació de Barcelona

 

 

Powered by Warp Theme Framework