Portal Paula

Dret a l’aigua

Aqu铆 trobareu fonts d’informaci贸 per a projectes d’educaci贸 en drets humans i ciutadania global.

>> Per saber-ne m茅s: Com identificar fonts d’informaci贸 per al teu projecte educatiu?
flecha

Organismes governamentals | ONG i moviments socials | Centres de recerca | Legislaci贸

Organismes governamentals

governmentA nivell internacional

  • UN Water. 脪rgan que coordina els esfor莽os de les entitats de l’ONU i les organitzacions internacionals que treballen en temes d’aigua i sanejament. Dona suport als Estats membres per gestionar de manera sostenible l’aigua i el sanejament: els informa sobre pol铆tiques, els monitoritza i n’inspira l’acci贸.
  • Programa Mundial d’Avaluaci贸 dels Recursos H铆drics (WWAP) de la UNESCO. Coordina la tasca de 31 entitats associades i membres d’ONU-Aigua en l’Informe anual sobre el desenvolupament dels recursos h铆drics al m贸n (WWDR, per les sigles en angl猫s). A m茅s, el WWAP supervisa les q眉estions relacionades amb l’aigua dol莽a per proporcionar recomanacions, desenvolupar estudis de casos, refor莽ar la capacitat d’avaluaci贸 a escala nacional i informar sobre l’ampli proc茅s de presa de decisions en mat猫ria h铆drica.
  • World Health Organization. L’Organitzaci贸 Mundial de la Salut treballa en aspectes relacionats amb l’aigua, el sanejament i la higiene quan la c脿rrega de salut 茅s alta, quan les intervencions podrien marcar una difer猫ncia significativa i quan els coneixements actuals s贸n limitats.
  • United Nations Environment Programme (UN Environment). Principal autoritat ambiental a nivell mundial, la missi贸 de la qual 茅s dirigir i encoratjar la participaci贸 de les nacions i els pobles en la cura del medi ambient per millorar la seva qualitat de vida sense comprometre la de les generacions futures. Ajuda els pa茂sos a protegir i restaurar els ecosistemes marins i d’aigua dol莽a.
  • United Nations Division for Sustainable Development Goals (DSDG). Divisi贸 que proporciona lideratge en la promoci贸 i coordinaci贸 de l’execuci贸 del programa de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides des de la Confer猫ncia Rio+20 (2012). Inclou un apartat sobre aigua i sanejament, on hi ha documents, publicacions, informes nacionals, etc., sobre la tem脿tica. Tamb茅 inclou una p脿gina de seguiment del progr茅s de l鈥橭bjectiu de Desenvolupament Sostenible 6, dedicat a garantir la disponibilitat i la gesti贸 sostenible de l’aigua i el sanejament per a tothom.
  • United Nations Food and Agriculture Organization (FAO). Els objectius principals de la FAO s贸n: l’eradicaci贸 de la fam, la inseguretat aliment脿ria i la malnutrici贸; l’eliminaci贸 de la pobresa i l’impuls del progr茅s per a tothom, i l’ordenaci贸 i utilitzaci贸 sostenibles dels recursos naturals. Entre aquests recursos, treballa per promoure aproximacions coherents a la gesti贸 sostenible de la terra i l’aigua.
  • European Environment Agency (EEA). Ag猫ncia de la Uni贸 Europea que es dedica a proporcionar informaci贸 s貌lida i independent sobre el medi ambient amb l鈥檕bjectiu de donar suport al desenvolupament sostenible i contribuir a una millora significativa i quantificable del medi ambient europeu. Ofereix informaci贸 tant dels mars i les costes d’Europa com de l’aigua dol莽a europea.

A nivell estatal i auton貌mic

  • Ministeri per a la Transici贸 Ecol貌gica. Departament competent en l’脿mbit de l’Administraci贸 General de l’Estat per a la proposta i execuci贸 de la pol铆tica del Govern en mat猫ria d’energia i medi ambient per a la transici贸 a un model productiu i social m茅s ecol貌gic i en mat猫ria d’aigua com a b茅 p煤blic essencial.
  • Departament de Territori i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya. El seu web permet consultar normatives, campanyes de sensibilitzaci贸, diagn貌stics,… en 脿mbits relacionats amb el medi ambient, com la qualitat atmosf猫rica, l鈥櫭簊 del s貌l, l鈥檃igua, els residus, etc.
    • Ag猫ncia Catalana de l’Aigua. Ens p煤blic adscrit al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat amb compet猫ncies plenes en el cicle integral de l’aigua a les Conques Internes de Catalunya en el marc de la directiva europea de l’aigua.

ONG i moviments socials

A nivell internacional

  • asociacionesWorld Water Council. Plataforma internacional multi-actor que es va crear el 1996 per iniciativa de famosos tecn貌crates i organitzacions internacionals de l’aigua, en resposta a una creixent preocupaci贸 per part de la comunitat global sobre els problemes mundials de l’aigua. La seva missi贸 茅s promoure la conscienciaci贸, incrementar el comprom铆s pol铆tic i detonar l’acci贸 en temes cr铆tics de l’aigua a tots els nivells.
  • Water Footprint Network. Plataforma internacional d’aprenentatge din脿mic per connectar les diverses comunitats interessades en la sostenibilitat, l’equitat i l’efici猫ncia de l’煤s de l’aigua.
  • WWF. WWF treballa per un planeta viu i la seva missi贸 茅s aturar la degradaci贸 ambiental de la Terra i construir un futur en qu猫 l’茅sser hum脿 visqui en harmonia amb la natura: conservant la diversitat biol貌gica mundial, assegurant que l’煤s dels recursos naturals renovables sigui sostenible i promovent la reducci贸 de la contaminaci贸 i el consum desmesurat.

A nivell estatal i auton貌mic

  • Ecologistes en Acci贸. Confederaci贸 de m茅s de 300 grups ecologistes distribu茂ts per pobles i ciutats que forma part de l’anomenat ecologisme social, el qual ent茅n que els problemes mediambientals tenen el seu origen en un model de producci贸 i consum cada vegada m茅s globalitzat, del qual deriven tamb茅 altres problemes socials, i que cal transformar si es vol evitar la crisi ecol貌gica.
  • Energ铆a sin fronteras. ONG de desenvolupament dedicada a la promoci贸 i execuci贸 d’infraestructures de subministrament d’aigua/sanejament i energia a comunitats rurals a茂llades de pa茂sos en vies de desenvolupament i a propiciar el debat i la sensibilitzaci贸 social en aquest camp de la cooperaci贸.
  • Aigua per al Sahel. ONG que destina pr脿cticament el 100% dels fons recollits a la cooperaci贸 amb Burkina Faso, on finan莽a cooperatives i associacions rurals protagonistes de projectes hidr脿ulics i impulsa la construcci贸 de pous d’aigua. Paral路lelament, l’ONG organitza activitats a Catalunya per sensibilitzar la gent sobre la realitat de la vida quotidiana als pobles del Sahel.

Centres de recerca

A nivell internacional

Documentacio

  • UNU-INWEH (Universitat de les Nacions Unides – Institut d’Aigua, Medi Ambient i Salut). Centre que ajuda a resoldre els reptes de l’aigua que preocupen les Nacions Unides, els seus Estats membres i la ciutadania, a trav茅s de: coneixement de descobriments cient铆fics; investigaci贸 que identifica els problemes emergents de la pol铆tica; aplicaci贸 de solucions escalables sobre el terreny; i divulgaci贸 p煤blica orientada i rellevant.
  • Fundaci贸n Nueva Cultura del Agua (FNCA). Grup de professionals espanyols i portuguesos de diferents 脿mbits (acad猫mic, empresarial, cultural, social…) que, a trav茅s del coneixement cient铆fic, promouen una nova cultura de l’aigua; concretament, un canvi en la pol铆tica de gesti贸 d’aig眉es per aconseguir actuacions m茅s racionals i sostenibles. La Fundaci贸 treballa per recuperar els ecosistemes aqu脿tics (fonts, rius, riberes, llacs, aiguamolls…).

A nivell estatal i auton貌mic

  • Instituto del Agua. Centre de recerca de la Universitat de Granada creat per aglutinar grups de recerca, recursos i mitjans instrumentals que permetin l’avan莽 del coneixement, el desenvolupament i la innovaci贸 en tots aquells temes relacionats amb l’aigua, considerada com a recurs, com a agent geodin脿mic o com a suport de la biosfera. Les seves 脿rees d’investigaci贸 s贸n “Ecologia Aqu脿tica”, “Hidrogeologia i Recursos H铆drics” i “Microbiologia i Tecnologies Ambientals”.
  • Institut de Recerca de l’Aigua (IdRA). Estructura d鈥檕rganitzaci贸 de la recerca de la Universitat de Barcelona que t茅 la finalitat de donar m茅s estabilitat a les activitats desenvolupades pels grups de recerca en mat猫ries relacionades amb l鈥檃igua, la gesti贸 que se’n fa i el seu 煤s i qualitat.
  • Centre d鈥橢studis Avan莽ats de Blanes. Centre d鈥檌nvestigaci贸 del Consell Superior d鈥橧nvestigacions Cient铆fiques (CSIC), que centra la seva activitat investigadora en els 脿mbits de l鈥檈cologia i la biologia d鈥檕rganismes, tant de sistemes marins com d鈥檃ig眉es continentals. La seva investigaci贸 t茅 com a objectius generals identificar la diversitat d鈥檕rganismes i entendre les seves funcions i interaccions en la naturalesa, aix铆 com l鈥檃plicaci贸 d鈥檃quest coneixement en l鈥櫭簊 i gesti贸 racional dels recursos del nostre planeta i la predicci贸 de respostes a modificacions ambientals.

Legislaci贸

  • legislacionPla d’Acci贸 sobre l’Aigua. G8 (Evian, 1 de juny del 2003). A la cimera del 2003, el G8 va atorgar la major import脿ncia a l’aigua, amb un nou pla d’acci贸 per fomentar millors pol铆tiques h铆driques i ajudar a aconseguir les metes fixades en la Declaraci贸 del Mil路lenni i en el Pla d’Implementaci贸 de la Cimera Mundial sobre Desenvolupament Sostenible. El pla d’acci贸 se centra en q眉estions com ara la bona governabilitat de l’aigua, enfortiment de les capacitats institucionals a nivell nacional, suport i desenvolupament d’infraestructura, millor monitoratge i avaluaci贸, i promoci贸 de la cooperaci贸 internacional.
  • Comentari General sobre el Dret a l’Aigua. Nacions Unides (2002).
  • Convenci贸 sobre el dret dels usos dels cursos d’aig眉es internacionals per a finalitats diferents de la navegaci贸, de 21 de maig del 1997. Antecedents en la Resoluci贸 2.669 (XXV) de l’Assemblea General de Nacions Unides, de 8 de desembre del 1970.
  • Convenci贸 de Nacions Unides de Lluita contra la Desertificaci贸(1994). La CNULD respon al prop貌sit de facilitar una alian莽a de llarg abast per al desenvolupament sostenible dels ecosistemes de terres seques vulnerables i, a aquest efecte, de millorar la canalitzaci贸 i inversi贸 d’ajuda oficial al desenvolupament. La Convenci贸 es fonamenta en l’ensenyament del passat i expressa un consens internacional pel que fa a un marc d’actuaci贸 integrat.
  • Resoluci贸 2.669 (XXV) de l’Assemblea General de Nacions Unides, de 8 de desembre del 1970, titulada 鈥淒esenvolupament progressiu i codificaci贸 de les normes de dret internacional sobre els cursos d’aigua internacionals鈥.

Etiquetes:

"Trackback" Enlla莽 des de la teva web.

Deixa un comentari

 

L'Agenda 2030 de l'ONU inclou, entre les seves metes, l'Educaci贸 per a la Ciutadania Global.

L'Agenda 2030 de l'ONU inclou, entre les seves metes, l'Educaci贸 per a la Ciutadania Global.

L鈥Objectiu 4 de l鈥Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides inclou, en la seva meta 4.7, com a prop貌sit d鈥檃qu铆 a 2030:

Garantir que tot l’alumnat adquireix els coneixements te貌rics i pr脿ctics necessaris per promoure el desenvolupament sostenible, entre altres coses mitjan莽ant l鈥檈ducaci贸 pel desenvolupament sostenible i l’adopci贸 d’estils de vida sostenibles, els drets humans, la igualtat de g猫nere, la promoci贸 d’una cultura de pau i noviol猫ncia, la ciutadania mundial i la valoraci贸 de la diversitat cultural i de la contribuci贸 de la cultura al desenvolupament sostenible.

Els nostres governs han subscrit aquest acord internacional i, per tant, es comprometen a donar-hi compliment.


Una iniciativa de:
Amb el suport de:
Diputaci贸 de Barcelona

 

 

Powered by Warp Theme Framework