Portal Paula

Drets Humans

Els drets humans s贸n aquell conjunt de drets que tenim les persones independentment del lloc d鈥檕rigen, ra莽a, g猫nere, sexe, creen莽a religiosa, orientaci贸 sexual,鈥 Aquests drets estan recopilats a la聽Declaraci贸 Universal dels Drets Humans (DUDH) de 1948. Per貌 existeix tota una聽legislaci贸 internacional聽i estatal que t茅 com a objectiu definir els drets humans i establir els mecanismes per a la seva protecci贸 i per tant, establir els mecanismes perqu猫 tots/es en puguem gaudir.

human rights1Els drets humans tenen una s猫rie de caracter铆stiques que s贸n les seg眉ents:

  • Inalienables: Les persones tenim drets i ning煤 (ni persona, ni instituci贸, ni organitzaci贸, ni estat,鈥) els pot anul路lar, eliminar, reduir, mercadejar o menystenir. Una persona tampoc pot renunciar als seus drets humans fonamentals.
  • Inherents: Les persones, pel fet de ser persones, ja tenim aquests drets; s贸n part de nosaltres.
  • Universals: S贸n propis de totes les persones, en qualsevol lloc del m贸n, independentment de la seva ra莽a, sexe, llengua, religi贸, nacionalitat, capacitat econ貌mica, etc.
  • Limitats: Els drets d鈥檜na persona estan limitats i aquest l铆mit s贸n els drets de les altres persones.
  • Inviolables: Si entenem que els drets humans s贸n inherents a la persona, qualsevol persona, estat, organitzaci贸, … que vulneri o posi en perill l’exercici de qualsevol d’aquests drets est脿 cometent un acte injust, que pot ser penat per la llei.
  • Indivisibles i interdependents: El fet que un dret sigui vulnerat implicar脿 tard o d鈥檋ora la vulneraci贸 d鈥檃ltres drets. Per貌 la interdepend猫ncia 茅s com una carretera de dos sentits, de forma que la protecci贸 i promoci贸 d鈥檜n dret hum脿 implica la promoci贸 i protecci贸 d鈥檃ltres drets.
  • Exigibles: Una persona pot exigir l鈥檈fectiu compliment dels seus drets humans.

human rightsLa vulneraci贸 dels drets humans persisteix a molts llocs del m贸n i comen莽a a tenir trets dram脿tics en el 鈥減rimer m贸n鈥, especialment amb l鈥檃rribada de la crisi i l鈥檃plicaci贸 de les pol铆tiques p煤bliques de contenci贸 de la despesa p煤blica i liberalitzaci贸/privatitzaci贸 de sectors clau com la sanitat.聽 Aquesta situaci贸 la recull la premsa i 茅s denunciada per les organitzacions de defensa dels drets humans.

Les raons que expliquen la vulneraci贸 dels drets humans s贸n complexes i s鈥檈stan articulant conceptes i accions per millorar la situaci贸 dels drets humans; en aquest sentit, el concepte de “ciutadania global” entesa des del seu vessant transformador en seria un exemple.

Per貌 per defensar quelcom primer s鈥檋a de con猫ixer. Aix铆 doncs, anem a con猫ixer quins s贸n els nostres drets humans.

Durant els segles XVIII i XIX s鈥檋avien fet alguns aven莽os en el reconeixements de drets per貌 aquests no eren universals (implicaven nom茅s els ciutadans homes) i protegien aspectes concrets com la propietat privada o el dret a vot. 聽La Declaraci贸 Universal dels Drets Humans de 1948 茅s un punt culminant en el reconeixement de drets de totes les persones. Tot i que els drets es consideren interdependents i indivisibles, de forma habitual, es classifica els drets en tres tipologies: els drets civils i pol铆tics; els drets econ貌mics, socials i culturals, i els drets de tercera generaci贸, drets dels pobles o de la solidaritat.

Els聽drets civils i pol铆tics聽prioritzen i consideren a la persona com titular d’aquests drets i llibertats. Una de les principals premisses 茅s la no interfer猫ncia de l’Estat. S贸n drets civils i pol铆tics:

  • el dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat
  • el dret a no ser sotm猫s a esclavitud
  • el dret a no ser sotm猫s a tortures ni tracte cruel
  • el dret al reconeixement de la personalitat jur铆dica
  • el dret a la tutela judicial efectiva
  • el dret a no ser arbitr脿riament detingut ni desterrat
  • el dret a una just铆cia imparcial, i independent
  • el dret a la presumpci贸 d鈥檌nnoc猫ncia
  • el dret a la protecci贸 de la vida privada, fam铆lia,domicili i correspond猫ncia
  • el dret a circular lliurement (fins i tot a entrar i sortir) d鈥檜n territori
  • el dret a una nacionalitat
  • el dret al matrimoni i a la fam铆lia
  • el dret a la propietat
  • el dret a la llibertat de pensament, consci猫ncia i religi贸
  • el dret a la llibertat d鈥檕pini贸 i expressi贸
  • el dret a la llibertat de reuni贸 i d鈥檃ssociaci贸
  • el dret a la participaci贸 pol铆tica

Aquests drets pivoten entorn al valor de la llibertat de la persona i s’orienten cap a la seva protecci贸 i potenciaci贸 com ciutad脿 actiu i implicat en la comunitat.

Aquests drets poden ser suspesos en casos molt excepcionals. En el cas de l鈥橢stat espanyol, la Constituci贸 Espanyola a l鈥榓rticle 55 estableix que en virtut de la聽declaraci贸 de l鈥檈stat d鈥檈xcepci贸 o de setge es podran suspendre els seg眉ents drets:

  • dret a la llibertat i a la seguretat: article 17
  • dret a la inviolabilitat del domicili: article 18.2
  • dret al secret de les comunicacions: article 18.3
  • dret a la lliure circulaci贸 pel territori de l鈥檈stat: article 19
  • dret a la llibertat d鈥檕pini贸 i expressi贸: article 20.1.a
  • dret d鈥檌nformaci贸: article 20.1.d
  • dret de reuni贸 i manifestaci贸: article 21
  • dret de vaga i a l鈥檃dopci贸 de mesures de conflicte col路lectiu: article 28.2 i 37.2

Els drets econ貌mics, socials i culturals, tamb茅 coneguts com a聽DESC, emmarquen a l’individu en un context social, cultural i econ貌mic que no 茅s tingut en compte pels drets civils i pol铆tics. Si els drets civils i pol铆tics responen al fet de garantir la llibertat, els DESC s鈥檕rienten a promocionar i garantir la igualtat.

En el cas dels DESC, la titularitat del dret 茅s tamb茅 individual. Tot i que a la legislaci贸 internacional es reafirma la interdepend猫ncia i universalitat dels drets humans, els DESC s贸n els que tenen una major desprotecci贸 legal. En el cas espanyol, per exemple, els DESC no tenen el mateix rang de protecci贸 que els drets civils i pol铆tics.

Els聽DESC聽reconeguts a la DUDH s贸n:

  • Dret a la seguretat social i a la satisfacci贸 dels drets econ貌mics, socials i culturals (indispensables per a la dignitat i el lliure desenvolupament de la personalitat)
  • Dret al treball (inclou igualtat salarial, remuneraci贸 equitativa i satisfact貌ria, dret a constituir sindicats)
  • Dret al descans i a l’oci (l铆mits a la jornada laboral i dret a vacances pagades)
  • Dret a un nivell de vida digne (inclou dret a la seguretat en cas d’atur, malaltia, incapacitat, vidu茂tat, vellesa o falta de mitjans de subsist猫ncia)
  • Dret a la seguretat social
  • Dret a l鈥檈ducaci贸
  • El dret a participar en la vida cultural de la comunitat, a gaudir de les arts i a participar en el progr茅s cient铆fic i en els seus beneficis
  • El dret a un ordre social i internacional que possibiliti l’efectivitat dels drets i llibertats de la DUDH

Els聽drets de tercera generaci贸,聽drets dels pobles o de la solidaritat no estan expl铆citament formulats a la DUDH, per貌 s鈥檋an anant conformant i inclouen:

  • El dret al desenvolupament
  • El dret a un medi ambient sa
  • El dret a la pau

Per m茅s informaci贸 sobre la legislaci贸 internacional en mat猫ria de drets humans podeu consultar:

Etiquetes:

"Trackback" Enlla莽 des de la teva web.

Deixa un comentari

 

L'Agenda 2030 de l'ONU inclou, entre les seves metes, l'Educaci贸 per a la Ciutadania Global.

L'Agenda 2030 de l'ONU inclou, entre les seves metes, l'Educaci贸 per a la Ciutadania Global.

L鈥Objectiu 4 de l鈥Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides inclou, en la seva meta 4.7, com a prop貌sit d鈥檃qu铆 a 2030:

Garantir que tot l’alumnat adquireix els coneixements te貌rics i pr脿ctics necessaris per promoure el desenvolupament sostenible, entre altres coses mitjan莽ant l鈥檈ducaci贸 pel desenvolupament sostenible i l’adopci贸 d’estils de vida sostenibles, els drets humans, la igualtat de g猫nere, la promoci贸 d’una cultura de pau i noviol猫ncia, la ciutadania mundial i la valoraci贸 de la diversitat cultural i de la contribuci贸 de la cultura al desenvolupament sostenible.

Els nostres governs han subscrit aquest acord internacional i, per tant, es comprometen a donar-hi compliment.


Una iniciativa de:
Amb el suport de:
Diputaci贸 de Barcelona

 

 

Powered by Warp Theme Framework