Portal Paula

Deute extern

El deute extern són els diners que un Estat deu:

  • A un¬†altre Estat (deute bilateral). Aquestes cr√®dits poden estar condicionats a la compra de productes, equipaments o serveis al pa√≠s creditor. En alguns casos, s‚Äôhan identificat cl√†usules abusives i imposici√≥ de condicions que vulneren la sobirania dels estats.
  • A institucions o organitzacions internacionals (deute multilateral). Entre les entitats m√©s conegudes es troben el FMI (Fons Monetari Internacional)¬†i el BM (Banc Mundial), per√≤ tamb√© figuren en aquesta categoria els diferents bancs regionals de desenvolupament com s√≥n el Banc Interameric√† de Desenvolupament, el Banc Afric√† de Desenvolupament, el Banc Asi√†tic de Desenvolupament¬†i el Banc Europeu de Reconstrucci√≥ i Foment.
  • A entitats privades (deute privat). Els bancs s√≥n els principals creditors per√≤ la manca de transpar√®ncia de les seves dades impedeix saber el veritable abast del deute.

euroEn el cas del FMI, el BM i altres institucions multilaterals, l’accés als préstecs està condicionat, en moltes ocasions, a l’aplicació de mesures de reajustament econòmic i de reforma de mercats laborals i del sistema de salut i educació.

Tot i que el deute extern es relaciona en moltes ocasions als pa√Įsos empobrits, s‚Äôha de recalcar que √©s un concepte aplicable als estats en general. L’any 2013, i segons dades del Banc Mundial, els 20 pa√Įsos m√©s endeutats eren:

R√†nquing dels 20 pa√Įsos m√©s endeutats del m√≥n (quantitats en milions de $)

Rànquing País 2n trimestre del 2013
1 Estats Units 15.981.114
2 Regne Unit 9.343.087
3 Alemanya 5.560.691
4 França 5.402.462
5 Luxemburg 3.047.251
6 Japó 2.730.375
7 Itàlia 2.503.968
8 Holanda 2.406.699
9 Espanya 2.240.016
10 Irlanda 2.142.450
11 Su√Įssa 1.530.390
12 Bèlgica 1.308.064
13 Canadà 1.306.432
14 Austràlia 1.235.542
15 Singapur 1.193.073
16 Hong Kong, Xina 1.067.198
17 Suècia 1.049.501
18 Àustria 799.767
19 Federació Russa 706.147
20 Noruega 698.895

Font: Base de Dades del Deute Extern Trimestral. Banc Mundial

Com es pot observar, els pa√Įsos m√©s endeutats s√≥n pa√Įsos que es consideren desenvolupats. Per√≤ ¬Ņno hav√≠em sentit que el deute extern era un deute, principalment, de pa√Įsos en vies de desenvolupament econ√≤mic? Efectivament, el deute extern s‚Äôidentifica majorit√†riament amb els pa√Įsos en vies de desenvolupament o pa√Įsos empobrits. Nombroses campanyes internacionals van evidenciar que¬†el deute extern d‚Äôaquests pa√Įsos, i especialment el pagament dels interessos generats pel deute, ofegava qualsevol possibilitat de desenvolupament econ√≤mic i social. La impossibilitat del pagament del deute per part dels pa√Įsos empobrits s‚Äôexplica, entre d‚Äôaltres causes, per:

  • clock-77497_640La quantitat de diners que es deuen de pr√©stecs anteriors (hist√≤rics) que els pa√Įsos assumeixen.
  • Els interessos que genera el deute s√≥n molt importants; de fet, el problema rau en els interessos que fan inabastable el pagament del deute i que obliguen els estats a demanar m√©s cr√®dits, propiciant un cercle vici√≥s d‚Äôendeutament.
  • La gesti√≥ dubtosa del cr√®dit per part de les elits pol√≠tiques i econ√≤miques de molts pa√Įsos empobrits.
  • La inexist√®ncia d‚Äôuna situaci√≥ pol√≠tica i econ√≤mica que afavoreixi el desenvolupament industrial o la implantaci√≥ de projectes inversors amb valor afegit (i no √ļnicament l‚Äôespoliaci√≥ dels recursos naturals).

El deute extern té una sèrie d’etapes:

  • La primera etapa¬†√©s el pr√©stec. A la d√®cada dels setanta, l‚Äôeconomia dels Estats Units i Europa passava per un per√≠ode de recessi√≥ (balan√ßa comercial negativa, grans despeses nord-americanes per la guerra de Vietnam, crisi del petroli, etc.). Els pa√Įsos perif√®rics tamb√© vivien moments de crisi a causa de l‚Äôincrement del cost del petroli, el fre a l‚Äôajuda al desenvolupament rebuda de mans dels pa√Įsos rics i el decreixement de la inversi√≥ estrangera. Les taxes d‚Äôinter√®s internacionals eren baixes per¬†aquesta situaci√≥, i aix√≤ propiciava un escenari ideal per tal que¬†els pa√Įsos del Sud poguessin sol¬∑licitar pr√©stecs tant a governs com a entitats privades com els bancs, que es van convertir¬†en prestadors¬†importants. A finals de la d√®cada dels setanta i principis dels anys vuitanta, les taxes d‚Äôinter√®s van pujar, i amb elles es van incrementar¬†els deutes.
  • La d√®cada dels vuitanta √©s coneguda com la ‚Äúd√®cada perduda‚ÄĚ perqu√®¬†no s‚Äôadverteix la gravetat de la situaci√≥ del deute extern dels pa√Įsos del Sud. El problema del deute extern radica en que els pa√Įsos deutors es veuen obligats a sol¬∑licitar altres pr√©stecs per poder saldar el deute que creix pels interessos generats pel pr√©stec inicial. Prop del 50% dels pagaments anuals dels pa√Įsos endeutats es destina a pagar els interessos. Els cr√≠tics d‚Äôaquesta situaci√≥ argumenten que el deute extern √©s un deute il¬∑legal, immoral i impagable, i que els pa√Įsos prestadors¬†han espoliat els pa√Įsos empobrits endeutats, i aix√≤ implica que els pa√Įsos prestadors¬†tamb√© han adquirit una s√®rie de deutes:
    • Deute ecol√≤gic: per l‚Äôexplotaci√≥ dels recursos naturals mundials (sobretot de pa√Įsos perif√®rics) i la utilitzaci√≥ arbitr√†ria dels mateixos.
    • Deute social: per l‚Äôexplotaci√≥ laboral de la m√† d‚Äôobra dels pa√Įsos pobres.
    • Deute hist√≤ric: per l‚Äôespoliaci√≥ que els pa√Įsos del centre¬†van fer¬†de les col√≤nies.
    • Deute il¬∑leg√≠tim: perqu√® pot entendre‚Äôs com una eina de domini cap als pa√Įsos endeutats.
  • A la d√®cada dels noranta, el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional posen en marxa un programa dirigit als Pa√Įsos Pobres Altament Endeutats (PPAE) que consisteix en la demanda per part dels organismes citats de que el pa√≠s endeutat apliqui certes mesures politicoecon√≤miques neoliberals en un per√≠ode de temps determinat al final del qual pot sol¬∑licitar la reducci√≥ del seu deute.

no wayEn resum, el deute es q√ľestionable des del¬†vessant econ√≤mic i √®tic. I, especialment greu √©s el pagament dels interessos desorbitats generats pels pr√©stecs, que condicionen negativament el desenvolupament dels pa√Įsos endeutats, ja que gran part dels beneficis econ√≤mics procedents dels pr√©stecs es destinen al seu pagament. L’acc√©s a pr√©stecs per pagar els interessos del deute surt molt car als pa√Įsos pobres endeutats ja que han d’assumir el que es coneixen com a mesures d‚Äôajust, per les quals els pa√Įsos endeutats veuen redu√Įts els pressupostos destinats a serveis socials, educaci√≥, salut, alimentaci√≥, etc., i s’incrementen, per tant,¬†els nivells de pobresa i desigualtat.

Etiquetes:

"Trackback" Enllaç des de la teva web.

Deixa un comentari

 

L'Agenda 2030 de l'ONU inclou, entre les seves metes, l'Educació per a la Ciutadania Global.

L'Agenda 2030 de l'ONU inclou, entre les seves metes, l'Educació per a la Ciutadania Global.

L’Objectiu 4 de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides inclou, en la seva meta 4.7, com a propòsit d’aquí a 2030:

Garantir que tot l’alumnat adquireix els coneixements te√≤rics i pr√†ctics necessaris per promoure el desenvolupament sostenible, entre altres coses mitjan√ßant l‚Äôeducaci√≥ pel desenvolupament sostenible i l’adopci√≥ d’estils de vida sostenibles, els drets humans, la igualtat de g√®nere, la promoci√≥ d’una cultura de pau i noviol√®ncia, la ciutadania mundial i la valoraci√≥ de la diversitat cultural i de la contribuci√≥ de la cultura al desenvolupament sostenible.

Els nostres governs han subscrit aquest acord internacional i, per tant, es comprometen a donar-hi compliment.


Una iniciativa de:
Amb el suport de:
Diputació de Barcelona

 

 

Powered by Warp Theme Framework