Portal Paula

Ciutadania global

El concepte de ciutadania global 茅s un concepte ampli i suficientment dif贸s com per poder ser interpretat des de diferents vessants. Aqu铆 n’expliquem dos.

ciutadania globalD’una聽banda, el que defensa la transformaci贸 social. La ciutadania global ha d鈥檌ncorporar elements com la capacitat cr铆tica i anal铆tica, de decisi贸 i creaci贸 de discurs, i la participaci贸 pol铆tica i el聽vessant 猫tic i moral de les persones. Aquesta ciutadania global es desenvolupa en el marc del proc茅s de construcci贸 democr脿tica del qual forma part, de qu猫 s鈥檈nriqueix i a qu猫 enriqueix. A m茅s, aquest聽concepte de ciutadania global tamb茅 incorpora un element fonamental, i 茅s la responsabilitat de cadascuna de les persones (ciutadans/es globals) en la defensa i protecci贸 dels drets humans. Aix铆 doncs, la defensa dels drets humans forma part de la responsabilitat col路lectiva i individual.

D’altra banda, trobem el concepte de ciutadania global que han comen莽at a impulsar les empreses o corporacions multinacionals, que聽han reinterpretat en termes d鈥檈conomia de mercat el concepte “ciutadania global”. La vinculaci贸 entre economia de mercat i ciutadania global l鈥檋an fet mitjan莽ant la superaci贸 del concepte Responsabilitat Social Corporativa, que, segons alguns documents, era limitada ja que nom茅s focalitzava l鈥檃cci贸 en les obligacions i responsabilitats de les corporacions multinacionals cap als estats en els quals operen/actuen.

Aix铆 neix el concepte “ciutadania global corporativa”. Un concepte que podem trobar als documents de la UNCTAD (Confer猫ncia de Nacions Unides pel Comer莽 i el Desenvolupament) i del F貌rum Econ貌mic Mundial. L鈥檃ssimilaci贸 del concepte per part d鈥檃lgunes corporacions ha estat tal que s鈥檋an establert espais en els organigrames per donar cabuda a vicepresid猫ncies de ciutadania global corporativa (com 茅s el cas de la Fundaci贸 ING) i, fins i tot, hi ha premis de ciutadania global corporativa.

ciutadania global corporativaLa ciutadania global corporativa introdueix una nova dimensi贸 on les corporacions adopten un paper cada cop m茅s preeminent en les 鈥減roblem脿tiques globals鈥. D鈥檃questa manera ho expressa Klaus Schwab del F貌rum聽Econ貌mic Mundial a la revista Foreign Affairs:

鈥淟a ciutadania global corporativa (鈥): contribueix a l鈥檈nfortiment de la sostenibilitat del mercat global. (…) La ciutadania global corporativa fa refer猫ncia al paper de les corporacions en temes que tenen un profund impacte en el futur del planeta, com s贸n el canvi clim脿tic, l鈥檈scassetat d鈥檃igua, les malalties infeccioses o el terrorisme. Altres reptes que inclou la ciutadania global corporativa s贸n la provisi贸 de l鈥檃cc茅s als aliments, educaci贸 i tecnologies de la informaci贸; extrema pobresa; crim transnacional; corrupci贸; estats fallits; i resposta i assist猫ncia davant de desastres. Cadascun d鈥檃quests problemes t茅 un abast mundial, fins i tot聽si les solucions poden tenir un 脿mbit local.鈥

La q眉esti贸 central 茅s com actuen les empreses transnacionals quan l鈥檈quilibri entre l’estat聽(molt afeblit per una globalitzaci贸 econ貌mica i financera que el supera) i el mercat no 茅s聽tal?聽Quan els mercats i les corporacions estan en una posici贸 de for莽a davant pa茂sos que necessiten inversions, quines caracter铆stiques adoptar脿 la ciutadania global corporativa?, especialment tenint en compte que les corporacions tenen com a objectiu la maximitzaci贸 dels seus guanys.

La idea de ciutadania global corporativa ha calat en moltes multinacionals, que veuen en aquesta visi贸 del futur de les corporacions un altre mercat. Aquest seria el cas de Porter i Kramer que afirmen que: “Cada empresa pot identificar el conjunt particular de problemes socials pels quals est脿 m茅s ben聽equipada amb la finalitat d鈥檃judar a resoldre鈥檒s i dels quals聽pot obtenir el major benefici competitiu”.

Tal com es pot comprovar, la ciutadania global de les empreses transnacionals t茅 poques coincid猫ncies amb el concepte de ciutadania global que tenen organitzacions del tercer sector, especialment ONGs que defensen valors transformadors orientats a la consecuci贸 de la just铆cia social i el compliment dels drets humans. S鈥檕posen la visi贸 continuista del sistema de producci贸 actual amb la visi贸 transformadora.

M茅s informaci贸:

"Trackback" Enlla莽 des de la teva web.

Deixa un comentari

 

L'Agenda 2030 de l'ONU inclou, entre les seves metes, l'Educaci贸 per a la Ciutadania Global.

L'Agenda 2030 de l'ONU inclou, entre les seves metes, l'Educaci贸 per a la Ciutadania Global.

L鈥Objectiu 4 de l鈥Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides inclou, en la seva meta 4.7, com a prop貌sit d鈥檃qu铆 a 2030:

Garantir que tot l’alumnat adquireix els coneixements te貌rics i pr脿ctics necessaris per promoure el desenvolupament sostenible, entre altres coses mitjan莽ant l鈥檈ducaci贸 pel desenvolupament sostenible i l’adopci贸 d’estils de vida sostenibles, els drets humans, la igualtat de g猫nere, la promoci贸 d’una cultura de pau i noviol猫ncia, la ciutadania mundial i la valoraci贸 de la diversitat cultural i de la contribuci贸 de la cultura al desenvolupament sostenible.

Els nostres governs han subscrit aquest acord internacional i, per tant, es comprometen a donar-hi compliment.


Una iniciativa de:
Amb el suport de:
Diputaci贸 de Barcelona

 

 

Powered by Warp Theme Framework