Portal Paula

Aclarint conceptes: àrab, islam, musulmà, islamista

En moltes ocasions, a través dels mitjans de comunicació escoltem o llegim termes com àrab, musulmà, islam,… I, a més, els trobem barrejats amb paraules com societat i estat. I, la majoria de les vegades, no sabem què volen dir. Així que tractarem de fer una petita introducció de què és què.

arabic worldÀrab

Té diferents connotacions. Originàriament, s’entén com el poble d’origen semític, originari de la Península Aràbiga. Col·loquialment, quan es parla d’àrab s’al·ludeix a aquelles persones originàries d’Orient.

Actualment es consideren àrabs els següents països: Algèria, Bahrein, Comoros, Djibouti, Egipte, Iraq, Jordània, Kuwait, Líban, Líbia, Mauritània, Marroc, Omán, Palestina, Qatar, Aràbia Saudita, Somàlia, Sudán, Síria, Tunísia, Emirats Àrabs Units i el Iemen.

De vegades es parla dels àrabs o del món àrab com si fós un espai homogeni i no l’és. Igual que no l’és Europa ni Àfrica. El món àrab és heterogeni respecte a la composició social, religiosa, política, econòmica,… I aquesta heterogeneïtat s’aprecia en la quotidianeïtat, i en altres aspectes, potser més complexes, com són la implantació i desenvolupament de l’estat.

Àrab és també una llengua i una cultura. Una persona àrab pot ser cristiana, jueva, musulmana,… En resum, no tots els/les àrabs són musulmans.

islamIslam

És una de les tres grans religions monoteistes del món. Es calcula que hi ha prop de 1,3 bilions de musulmans/es al món, encara que s’observa una major concentració a Àfrica i Àsia.

A l’igual que la religió catòlica al llarg de la història ha viscut diferents cismes que han creat esglésies (l’ortodoxa, l’anglicana, l’apostòlica romana,…), l’Islam també ha viscut processos de divisió.

El procés més important de divisió és el que es va donar justament a la mort del profeta Mahoma i que va tenir com a resultat l’aparició de l’islamisme sunnita i de l’islamisme xiïta. La majoria del món musulmà és sunnita. Què diferencia sunnites de xiïtes? La diferència principal es troba en la interpretació que es fa un cop mor el profeta Mahoma, que a la seva mort era el líder religiós i que no va deixar cap successor. La interpretació sunnita aboga per la creació de califes i califats. Els califes serien els que dirigirien les comunitats musulmanes, els califats. La interpretació xiïta es decanta per considerar al gendre de Mahoma, Ali, com a successor del profeta. Tant xiïtes com sunnites segueixen els 5 pilars de l’Islam (la declaració de fe; l’oració; l’impost alcorànic; el dejuni i la peregrinació).

muslim prayerMusulmà/na

És una persona que segueix els preceptes religiosos de l’Islam. Hi ha 1,3 bilions de musulmans/es a tot el món. Alguns dels països on la religió de l’Islam és majoritària són: Indonèsia, Pakistan, Nigèria, Malàisia, Bangladesh, Turquia, Afganistán, Senegal, Uzbekistán, Azerbaiján o Kosovo. Cap dels països citats és àrab. Així doncs, és important deslligar els conceptes musulmà i àrab. Hi ha molts àrabs que són musulmans, però només una part dels musulmans són àrabs.

mosque-190724_150Islamisme

És un moviment polític i social en què l’Islam (els preceptes religiosos) articula tant les crítiques com les propostes de transformació de la societat, de la cultura, de la política,… La vida diària i els posicionaments polítics, personals,… dels i les islamistes es basen en la religió de l’Islam. L’islamisme és un moviment de caire global i heterogeni.

Islamisme radical

radicalEntre aquesta heterogeneïtat que presenta l’islamisme arreu del món, numèricament poc representatius, però amb rellevància mediàtica per les seves accions violentes, trobem els moviments islamistes radicals. La radicalització, tal com hem avançat, se sustenta en la interpretació violenta dels texts islàmics. És important tornar a remarcar que aquesta interpretació és minoritària i es dóna només en l’islamisme radical.

L’islamisme radical es desenvolupa en diferents espais i es dóna tant en els països de majories islàmiques com en estats occidentals on l’Islam és minoritari.

La radicalització d’una petita part del moviment islamista es basa, segons Thomas Olesen en 4 elements:

  • Elements de tipus personal i explicacions de tipus social i psicològic
  • Explicacions de tipus organitzatiu i de xarxes
  • Explicacions que tenen a veure amb el sistema polític
  • Explicacions que tenen a veure amb els mitjans de comunicació

En qualsevol cas, el debat sobre l’islamisme radical i les seves causes està obert i és molt dinàmic. Les perspectives són múltiples. Només n’esmentarem dues: aquelles que entenen que l’islamisme radical és un símptoma del creixent malestar social que hi ha, especialment entre els joves, i aquelles que veuen en els processos d’aculturació l’arrel del radicalisme.

Més informació:

Etiquetes:, ,

"Trackback" Enllaç des de la teva web.

Deixa un comentari

 

L'Agenda 2030 de l'ONU inclou, entre les seves metes, l'Educació per a la Ciutadania Global.

L'Agenda 2030 de l'ONU inclou, entre les seves metes, l'Educació per a la Ciutadania Global.

L’Objectiu 4 de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides inclou, en la seva meta 4.7, com a propòsit d’aquí a 2030:

Garantir que tot l’alumnat adquireix els coneixements teòrics i pràctics necessaris per promoure el desenvolupament sostenible, entre altres coses mitjançant l’educació pel desenvolupament sostenible i l’adopció d’estils de vida sostenibles, els drets humans, la igualtat de gènere, la promoció d’una cultura de pau i noviolència, la ciutadania mundial i la valoració de la diversitat cultural i de la contribució de la cultura al desenvolupament sostenible.

Els nostres governs han subscrit aquest acord internacional i, per tant, es comprometen a donar-hi compliment.


Una iniciativa de:
Amb el suport de:
Diputació de Barcelona

 

 

Powered by Warp Theme Framework