Portal Paula

Desigualtat

Al document ‘Problemes de desenvolupament núm. 1’ (DESA, 2015), el Departament d’Afers Econòmics i Socials de les Nacions Unides (DESA, per les seves sigles en anglès) defineix la desigualtat com:

L’estat de no ser igual, especialment en estatus, drets i oportunitats.

La DESA afegeix que molts autors distingeixen “desigualtat econòmica”, que significa majoritàriament “desigualtat d’ingressos”, “desigualtat monetària” o, de manera més àmplia, desigualtat en “condicions de vida”, de la desigualtat de drets i les obligacions associades (per exemple, quan les persones no són iguals davant la llei, o quan la gent té un poder polític desigual).

Perspectives de la desigualtat

La desigualtat econòmica fa referència a com es distribueixen les variables econòmiques -entre individus d’un grup, entre grups d’una població o entre països; i inclou dues perspectives:

  • Desigualtat de resultats: quan els individus no posseeixen el mateix nivell de riquesa material o condicions econòmiques de vida generals (nivell d’estudis, estat de salut, nutrició…). Això pot ser conseqüència de circumstàncies fora del control de cadascú (ètnia, origen familiar, gènere, etc.), així com del talent i l’esforç.
  • Desigualtat d’oportunitats: se centra únicament en les circumstàncies fora del control de cadascú, que afecten els seus resultats potencials. Aquesta visió considera que el que s’hauria d’igualar no són els mitjans de vida, sinó les oportunitats reals que donen a les persones la llibertat de viure una vida de la seva elecció.

En aquest sentit, la DESA explica com la comprensió de la desigualtat ha evolucionat des de la visió tradicional orientada als resultats, per la qual els ingressos s’utilitzen com a indicador del benestar, fins a una perspectiva orientada a l’oportunitat, que reconeix que les circumstàncies del naixement són essencials per als resultats de la vida i que la igualtat d’oportunitats requereix un punt de partida just per a tothom.

A la pràctica, per tant, la igualtat d’oportunitats existeix quan les polítiques compensen les persones que s’enfronten a circumstàncies desfavorables.

La desigualtat soscava el desenvolupament

En l’informe ‘Humanitat dividida: Enfrontar-se a la desigualtat als països en desenvolupament’ (PNUD, 2016), el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD, per les seves sigles en anglès) afirma que «la desigualtat de resultats i la desigualtat d’oportunitats no es poden tractar com a problemes diferents, ja que són dues cares de la mateixa moneda».

D’acord amb aquest informe, «la desigualtat profunda soscava el desenvolupament, en obstaculitzar el progrés econòmic, afeblir la vida democràtica i amenaçar la cohesió social». En concret, el PNUD explica que «la desigualtat d’ingressos continua sent un clar impulsor de la desigualtat en altres aspectes del benestar material, encara que altres factors, com la qualitat de governança, la despesa social i les normes socials, també són importants».

D’altra banda, aquest document assenyala que, «com es demostra en el cas del gènere, potser reduir les bretxes en les capacitats clau no és suficient per disminuir les desigualtats en altres àrees del benestar humà, com l’accés a mitjans de vida i la llibertat d’acció política». En aquest sentit, el PNUD sosté que «per reduir la desigualtat cal abordar les normes culturals que la reprodueixen i reforçar la llibertat d’acció política dels grups desafavorits».

Tipus de desigualtat

En la ‘Guia de desigualtat d’Oxfam’ (Oxfam, 2017), es distingeixen tres tipus clau de desigualtat, que es reforcen mútuament, en una dinàmica circular:

  • Desigualtat econòmica: es refereix a la desigualtat de la renda i la desigualtat de la riquesa.
  • Desigualtat social: es refereix a la diferència en els resultats socials entre grups, com ara els resultats sanitaris i educatius, però també la nutrició, l’habitatge, l’aigua i el sanejament, l’accés a l’energia i més.
  • Desigualtat política: es considera habitualment la concentració del poder polític en mans d’uns pocs, però s’hauria d’ampliar per incloure la desigualtat de participació, per tenir en compte la inclusió dels sistemes polítics i les oportunitats de ciutadania activa.

Segons aquesta guia, les desigualtats econòmiques, socials i polítiques es poden descriure com a desigualtats verticals, ja que es refereixen a diferències basades en la divisió entre els de dalt i els de baix, en funció dels nivells de renda. En canvi, les desigualtats horitzontals es basen en aspectes d’identitat: desigualtat de gènere, ètnia, raça, casta, religió, orientació sexual i discapacitat; i també la desigualtat espacial, que se centra en la localització geogràfica, essent la més freqüent la que hi ha entre zones urbanes i rurals.

Agenda 2030

El setembre de 2015, les Nacions Unides van adoptar l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, que estableix 17 objectius (ODS) per eradicar la pobresa, protegir el planeta i avançar en la protecció dels drets humans de totes les persones arreu del món.

L’ODS 10 s’adreça a la reducció de les desigualtats en i entre els països. Entre les seves metes, inclou:

10.3 Garantir la igualtat d’oportunitats i reduir la desigualtat de resultats, fins i tot eliminant les lleis, polítiques i pràctiques discriminatòries i promovent legislacions, polítiques i mesures adequades al respecte.

Sobre la desigualtat econòmica, l’ODS 1 contempla, entre les seves metes, «garantir que tots els homes i les dones, en particular els pobres i els més vulnerables, tinguin els mateixos drets als recursos econòmics».

A nivell educatiu, l’ODS 4, busca «assegurar l’accés igualitari de tots els homes i dones a una formació tècnica, professional i superior de qualitat» i, en particular, «eliminar les disparitats de gènere en l’educació».

Aconseguir la igualtat de gènere és l’objectiu primordial de l’ODS 5, que pretén assolir «la igualtat d’oportunitats de lideratge [d’homes i dones] en tots els nivells decisoris a la vida política, econòmica i pública» i «emprendre reformes que atorguin a les dones igualtat de drets als recursos econòmics».

Recursos 

Recursos didàctics externs

L'Agenda 2030 de l'ONU inclou, entre les seves metes, l'Educació per a la Ciutadania Global.

L'Agenda 2030 de l'ONU inclou, entre les seves metes, l'Educació per a la Ciutadania Global.

L’Objectiu 4 de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides inclou, en la seva meta 4.7, com a propòsit d’aquí a 2030:

Garantir que tot l’alumnat adquireix els coneixements teòrics i pràctics necessaris per promoure el desenvolupament sostenible, entre altres coses mitjançant l’educació pel desenvolupament sostenible i l’adopció d’estils de vida sostenibles, els drets humans, la igualtat de gènere, la promoció d’una cultura de pau i noviolència, la ciutadania mundial i la valoració de la diversitat cultural i de la contribució de la cultura al desenvolupament sostenible.

Els nostres governs han subscrit aquest acord internacional i, per tant, es comprometen a donar-hi compliment. Més informació.


Una iniciativa de:
Amb el suport de:
Diputació de Barcelona

 

 

Powered by Warp Theme Framework