Portal Paula

Diversitat lingüística

Enllaços a fonts d’informació per projectes d’educació en drets humans i ciutadania global sobre diversitat lingüística.flecha

Organismes governamentals | ONG i moviments socials | Centres de recerca | Informes i altres publicacions | Legislació

Organismes governamentals

governmentA nivell internacional

  • UNESCO: Idiomes i plurilingüisme. L’organització promou una estratègia interdisciplinària per al plurilingüisme i la diversitat lingüística, en la qual participen tots els sectors del programa: educació, cultura, ciències exactes i naturals, comunicació i informació i ciències socials i humanes.
    • Linguapax. Projecte de la UNESCO que promou la cultura de la pau a través de l’educació plurilingüe i el respecte de la diversitat lingüística.
  • United Nations Alliance of Civilizations (UNAOC). L’UNAOC té com a objectiu millorar la comprensió i la cooperació entre les nacions i els pobles en totes les cultures i reduir la polarització a nivell local i global. Ajuda a desenvolupar societats més inclusives, en què la diversitat s’experimenta com un actiu.
  • European Comission: Multilingualism. La diversitat lingüística està recollida a l’Article 22 de la Carta Europea dels Drets Fonamentals (“La Unió respecta la diversitat cultural, religiosa i lingüística”), i a l’Article 3 del Tractat de la Unió Europea (“La UE respectarà la seva rica diversitat cultural i lingüística i vetllarà perquè el patrimoni cultural d’Europa es salvaguardi i desenvolupi”).
  • European Centre for Modern Languages (ECML). La missió de l’ECML (del Consell d’Europa) és fomentar l’excel·lència i la innovació en l’ensenyament d’idiomes i ajudar els europeus a aprendre idiomes de manera més eficient. La seva visió és una Europa compromesa amb la diversitat lingüística i cultural, on es reconegui i doni suport al paper clau de l’ensenyament d’idiomes en la consecució del diàleg intercultural, la ciutadania democràtica i la cohesió social.
    • Dia Europeu de les Llengües (26 de setembre). Des de 2001 l’ECML promou el Dia Europeu de les Llengües; una data per fomentar l’aprenentatge d’idiomes.

A nivell autonòmic i local

  • Direcció General de Política Lingüística (DGPL). Òrgan d’anàlisi, direcció, planificació, coordinació i execució de la política lingüística de la Generalitat de Catalunya. Una de les seves funcions és difondre en l’àmbit internacional les polítiques lingüístiques impulsades a Catalunya com a referent en la protecció i el foment de llengües no hegemòniques i en la gestió de la diversitat lingüística.
    • Centre de Documentació de Política Lingüística. Centre especialitzat en sociolingüística, política i planificació lingüístiques, lingüística aplicada, ensenyament i didàctica de la llengua, dret lingüístic, geografia i antropologia lingüístiques i política, cultura, societat i economia en relació amb la llengua.
  • Linguamón – Casa de les Llengües. Va ser un consorci format el 2005 per la Generalitat de Catalunya, el Centre UNESCO de Catalunya i la Fundació Fòrum Universal de les Cultures (Ajuntament de Barcelona), que tenia encomanada la tasca d’acostar el món de les llengües a la ciutadania, fer viure la riquesa lingüística de manera positiva, crear consciència per a la sostenibilitat de la diversitat lingüística i difondre les grans possibilitats que ofereixen les llengües i les seves comunitats. Es va dissoldre el desembre de 2011.

ONG i moviments socials

  • associationTerralingua. ONG centrada a sostenir la diversitat biocultural de la vida (incloent-hi la diversitat biològica, cultural i lingüística) a través d’un programa de recerca, educació, treball políticament rellevant, i acció sobre el terreny.
  • PEN International. Principal associació mundial d’escriptors, que treballa per promoure la literatura i per defensar la llibertat d’expressió, els drets lingüístics i l’educació de qualitat a tot el món. A través de la seva participació activa amb els objectius del PEN Internacional, des de 1922, el PEN Català defensa la llibertat d’expressió i els drets lingüístics als territoris de parla catalana, salvaguarda el patrimoni literari català i promou el diàleg intercultural.
  • Xarxa Europea per a la Diversitat Lingüística (NPLD). Xarxa creada l’any 2007 amb la finalitat d’influir en les polítiques lingüístiques de la Unió Europea relatives al reconeixement de les llengües regionals i minoritàries i a la gestió de la diversitat lingüística en el context d’Europa.
  • European Observatory for Plurilingualism. Associació formada per persones físiques i jurídiques vinculades al plurilingüisme que es va fundar l’any 2005 durant la primera Conferència Europea sobre Plurilingüisme, la qual va reunir responsables polítics, investigadors i membres de la societat civil. Durant la mateixa conferència, es va escriure la Carta Europea de Plurilingüisme.
  • Poliglotti4.eu. Projecte que es va originar a partir dels treballs de la Plataforma de la Societat Civil de la UE sobre el Multilingüisme, en nom de la Comissió Europea, sobre la situació del multilingüisme (en els camps de l’educació, la diversitat lingüística i la cohesió social, la traducció i la terminologia i la política lingüística). Aquests treballs han permès desenvolupar un conjunt de recomanacions per a la implementació d’una política de multilingüisme europea.
  • Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN). Entitat de la societat civil catalana que treballa per a fer conèixer i promoure la realitat nacional catalana al món, per a difondre el coneixement dels pobles i nacions sense estat, i per a defensar-ne els seus drets col·lectius.
  • Plataforma per la Llengua. ONG que treballa per promoure la llengua catalana com a eina de cohesió social. És responsable de la publicació “ArRelats. Recull de lletres d’arreu del món“, que vol simbolitzar que la llengua catalana i la seva comunitat lingüística són obertes a la diversitat.
  • Observatori de la llengua catalana. Organisme format per entitats cíviques i culturals que té com a objectiu fer un seguiment i una avaluació de la llengua catalana, tant pel que fa al seu ús social com pel que fa al marc legal en què es desenvolupa.

Centres de recerca

  • documentacióELDIA (European Language Diversity for All). Projecte d’investigació interdisciplinar (finançat per la Unió Europea dins del 7è Programa Marc) per reconceptualitzar, promoure i reavaluar el multilingüisme individual i social. Experts en lingüística aplicada i sociolingüística, dret, estudis socials i estadística, procedents de vuit universitats de sis països europeus, treballen junts per contribuir a una millor comprensió de com les llengües (vehiculars) locals, “nacionals” i “internacionals” interactuen a l’Europa contemporània.
  • Languages in Danger. Espai web desenvolupat en el marc del projecte INNET de la Universitat Adam Mickiewicz (Poznán, Polònia), amb finançament del 7è Programa Marc de la Unió Europea. Ofereix informació sobre els idiomes, i idees del que es pot fer per explorar, documentar i preservar la diversitat lingüística al món.
  • LEARNMe (Language and Education Addressed through Research and Networking). Projecte 2012-2016 de la Xarxa Europea de Centres de Diversitat Lingüística (Mercator), finançat per la Comissió Europea, que té l’objectiu de proporcionar orientacions polítiques i recomanacions als responsables polítics i als professionals de l’educació (formal i informal, d’adults i extraescolar) en l’àmbit de l’ensenyament de les llengües menys parlades.
  • Linguistic Society of America (LSA). La seva missió és avançar en l’estudi científic del llenguatge, per tal que la naturalesa essencial de les llengües i el seu paper central en la vida humana s’entenguin correctament. Per fer-ho, es basa en la comunicació acadèmica, la construcció de comunitat, el desenvolupament professional i les relacions externes.
  • Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació (CUSC) (UB). Centre integrat per professorat i investigadors adscrits a diversos departaments de les facultats de Filologia, Economia i Empresa (Sociologia), Dret, Psicologia, Formació del Professorat i del Servei de Llengua Catalana. El seu objectiu és potenciar la recerca interdisciplinària i transdisciplinària de qualitat en tots els camps que interrelacionen societat, llengua i comunicació.
  • Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) (UB). Grup d’estudi que té l’objectiu de promoure la recerca en llengües amenaçades i donar a conèixer la diversitat lingüística i el seu valor.
  • Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC. Càtedra que té la funció de promoure activitats de recerca, formació, informació i documentació sobre el multilingüisme com a mitjà de desenvolupament social i econòmic. En el context de les estratègies de multilingüisme de la Unió Europea, la Càtedra coopera en la promoció d’un concepte alhora sostenible, equitatiu i funcional de la diversitat lingüística.
  • Xarxa CRUSCAT. Xarxa científica dependent de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) que aplega diversos centres i grups de recerca que treballen sobre la situació i l’evolució del català arreu dels Països Catalans. El principal objecte d’estudi són els usos, els coneixements i les representacions de la llengua.
  • Càtedra UNESCO de Diversitat Lingüística i Cultural (IEC). Càtedra que fomenta un sistema integrat d’activitats d’investigació, formació, informació i documentació en el camp de la diversitat lingüística i cultural.

Informes i altres publicacions

  • informesLlibre blanc de la diversitat lingüística (2016). Publicació que culmina el projecte europeu LEARNMe de la Xarxa Mercator per a la Diversitat Lingüística, que recull una sèrie de recomanacions i consideracions a tenir en compte quan es treballa amb la diversitat lingüística, ja sigui del punt de vista polític, educatiu o dels mitjans de comunicació. Inclou exemples de bones i males pràctiques, al continent europeu, en la implementació de polítiques tendents a donar suport (o no) a la diversitat lingüística.
  • Diversitat lingüística a l’aula: Construir centres educatius plurilingües (2009), Fundació Bofill. Tot postulant que la diversitat lingüística és l’eix vertebrador d’una proposta escolar inclusiva i transversal, aquesta guia ofereix eines, idees i principis per al treball orientat a la incorporació pràctica de les competències plurilingües i de tots els sabers lingüístics de l’alumnat.
  • Measuring linguistic diversity on the Internet (2005), UNESCO.
  • Guia de recursos sobre diversitat lingüística (2003), editada pel Grup de Biblioteques Catalanes associades a la UNESCO, Linguapax i UNESCOcat. Proporciona bibliografia sobre la temàtica; per exemple, atles i diccionaris, assajos en defensa de la diversitat lingüística, materials didàctics, textos normatius o recursos electrònics.
  • Declaració Universal de Drets Lingüístics (1996). Declaració aprovada per delegats de 66 ONG, 41 centres PEN i 41 experts en dret lingüístic de tot el món a la Conferència Mundial de Drets Lingüístics que es va celebrar el 6 de juny de 1996 a la Universitat de Barcelona per iniciativa del PEN Internacional i el CIEMEN (amb el suport de la UNESCO).

Legislació

  • legislacionCarta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (1992). Aquest tractat té com a objectiu protegir i promoure les històriques llengües regionals o minoritàries d’Europa. S’adopta, d’una banda, per mantenir i desenvolupar les tradicions i el patrimoni cultural d’Europa i, de l’altra, per respectar un dret inalienable i comunament reconegut d’utilitzar una llengua regional o minoritària en la vida privada i pública.
  • Convenció sobre la protecció i promoció de la Diversitat de les Expressions Culturals (2005). Aprovada a la Conferència General de la UNESCO, la Convenció recorda que la diversitat lingüística és un element fonamental de la diversitat cultural, i reafirma el paper fonamental que té l’educació en la protecció i la promoció de les expressions culturals.

"Trackback" Enllaç des de la teva web.

Deixa un comentari