Portal Paula

Conflicte (II)

Actituds

Un element com煤 als conflictes s贸n les actituds de les persones que hi intervenen; les quals succeeixen fins i tot en els conflictes intrapersonals. Comunament, les actituds que s’identifiquen davant un conflicte (i que segur que tu, lector/a, has experimentat) es guien per la import脿ncia que se li atorga a l’eix guanyar/perdre i l’eix relaci贸 amb l’altra persona (m’importa mantenir la relaci贸 amb l’altra persona o no).

silhouettes-141366_150Una mateixa persona pot adoptar diferents actituds al llarg d’un mateix conflicte, i mostrar diferents actituds en funci贸 del conflicte de qu猫 es tracti. Aquestes actituds s贸n:

  • Competici贸, el conflicte es percep com una situaci贸 en qu猫 o b茅 es guanya tot o b茅 es perd tot. Conservar una bona relaci贸 amb les altres persones no importa.
  • Evitaci贸, exemplificat en la imatge de l’estru莽 que amaga el cap sota terra perqu猫 no la vegin. S’evita el conflicte a qualsevol preu, fins i tot exposant-se a perdre. Un mateix no importa, i guanyar tampoc. Es tracta de conservar la relaci贸 amb l’altra persona sigui com sigui.
  • Negociaci贸, en un 脿mbit de conflicte es busca negociar termes, temes,… per minimitzar la possibilitat de perdre i maximitzar les possibilitats de guanyar. S’aprecia la relaci贸 amb l’altre.
  • Cessi贸, no hi ha una resoluci贸 total del conflicte, s’arriba a un acord provisional (una mena d’alto el foc) per貌 es mantenen els aspectes que provoquen el conflicte. La part que cedeix prioritza mantenir la relaci贸 amb l’altra persona o persones, almenys, durant un per铆ode de temps.
  • Col路laboraci贸, el conflicte s’enfoca com una oportunitat que les persones que hi estan implicades puguin guanyar. No hi ha competici贸 ni tampoc es pret茅n perdre en determinats aspectes per guanyar en d’altres. Es busca maximitzar tots els elements i cuidar la relaci贸 amb l’altre.

No hi ha una actitud ideal davant d’un conflicte. En algunes ocasions, el conflicte exigeix que la persona sigui extraordin脿riament competitiva i en d’altres el sentit com煤 aconsella cedir com a estrat猫gia per abordar el conflicte en un altre moment. En qualsevol cas, les actituds poden formar part de les estrat猫gies per gestionar el conflicte.

Posicions

Quines s贸n les posicions en el conflicte?

En un conflicte podem identificar tres nivells:

  • Posici贸. La que les persones en conflicte manifesten. Respon a la pregunta: qu猫 vull/qu猫 vols? Per exemple, “vull la cust貌dia”, “vull que em pagui la reparaci贸 del cotxe”, “vull que em compri un m貌bil”, etc.
  • Inter猫s. L’inter猫s es pot manifestar o no, per貌 茅s m茅s complex que la posici贸. L’inter猫s 茅s el nostre objectiu i respon a la pregunta “驴per a qu猫?”.
  • Necessitats. En la gran majoria de les ocasions no es verbalitzen. I, moltes vegades, les persones que estan en conflicte han de fer un treball de reflexi贸 per poder identificar-les i relacionar-les amb la seva conducta, percepci贸, inter猫s i posici贸. Majorit脿riament, s贸n les necessitats les que desencadenen el conflicte i les que articulen l’inter猫s i la posici贸. La forma cl脿ssica de classificaci贸 de les necessitats 茅s la de Maslow. Aquest autor identifica:
      • Necessitats fisiol貌giques: s贸n les necessitats b脿siques per a la superviv猫ncia humana: alimentaci贸, abric,鈥
      • Necessitats relacionades amb la seguretat f铆sica de les persones
      • Necessitats de pertin猫ncia o afiliaci贸: les persones som 茅ssers socials i necessitem sentir que pertanyem a un grup
      • Necessitats d’estima o autoestima, relacionades amb que la persona sigui i se senti valorada, tingui confian莽a en ella mateixa, sigui i se senti respectada…
      • Necessitats d’autorealitzaci贸: relacionades amb la satisfacci贸, l’猫xit,鈥

Les necessitats que es consideren b脿siques s贸n les tres primeres (fisiol貌giques, de seguretat i de pertinen莽a). En l’脿mbit de les necessitats s’han d’identificar aquelles que s贸n negociables i aquelles que no ho s贸n. I, sobretot, cal tenir en compte que en un conflicte 茅s f脿cil identificar les posicions, per貌 per gestionar-lo positivament s’han de tenir en consideraci贸 tant els interessos com les necessitats.

M茅s informaci贸:

Etiquetes:,

"Trackback" Enlla莽 des de la teva web.

Deixa un comentari

 
L'Agenda 2030 de l'ONU inclou, entre les seves metes, l'Educaci贸 per a la Ciutadania Global.

L'Agenda 2030 de l'ONU inclou, entre les seves metes, l'Educaci贸 per a la Ciutadania Global.

L鈥Objectiu 4 de l鈥Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides inclou, en la seva meta 4.7, com a prop貌sit d鈥檃qu铆 a 2030:

Garantir que tot l’alumnat adquireix els coneixements te貌rics i pr脿ctics necessaris per promoure el desenvolupament sostenible, entre altres coses mitjan莽ant l鈥檈ducaci贸 pel desenvolupament sostenible i l’adopci贸 d’estils de vida sostenibles, els drets humans, la igualtat de g猫nere, la promoci贸 d’una cultura de pau i noviol猫ncia, la ciutadania mundial i la valoraci贸 de la diversitat cultural i de la contribuci贸 de la cultura al desenvolupament sostenible.

Els nostres governs han subscrit aquest acord internacional i, per tant, es comprometen a donar-hi compliment.


Una iniciativa de:
Amb el suport de:
Diputaci贸 de Barcelona

 

 

Powered by Warp Theme Framework