Portal Paula

Conflicte (I)

Les nostres vides han estat, estan o estaran marcades pel conflicte. El conflicte forma part de les persones; est脿 permanentment en la hist貌ria de la humanitat, i ens permet pensar, sentir, q眉estionar,…

De forma general, la nostra actitud davant el conflicte 茅s negativa. No obstant aix貌, el conflicte en ell mateix 茅s neutre. Les emocions, les sensacions, els records i algunes reaccions i actuacions s贸n els que ens fan creure, majorit脿riament, que el conflicte 茅s “dolent”.

S’associa el conflicte amb les guerres, amb les baralles, amb sentiments d’intranquil路litat, desassossec, por, odi, rancor,… No obstant aix貌, 茅s la forma d’abordar, regular o gestionar el conflicte la que condiciona com aquest es “resoldr脿”. I aqu铆 hi intervenen molts factors: factors personals (ideologia, filosofia de vida, cultura,…), factors relacionals (habilitats socials, empatia, capacitat de comunicaci贸 de pensaments i idees, capacitat de convicci贸,…) i circumstancials (el context en qu猫 t茅 lloc el conflicte, com em sento an铆micament i f铆sica,…).

Un conflicte es percep com a negatiu quan les habilitats socials que normalment utilitzem fracassen. Quines s贸n les habilitats socials m茅s utilitzades? S贸n el sentit de l’humor, l’empatia, la capacitat d’an脿lisi i de realitzar plantejaments alternatius, la creativitat en les possibles solucions, l’escolta activa, etc.

Quan el conflicte se “sent” o es percep com a positiu, s’associa a la capacitat de canvi (de passar d’una situaci贸 a una altra, igual o millor), al desenvolupament personal, al repte constructiu, a la comunicaci贸 efectiva entre persones, a la creativitat,… En resum, una aproximaci贸 positiva al conflicte 茅s una oportunitat per aprendre i per comprendre que una mateixa situaci贸 viscuda per diverses persones 茅s percebuda de forma diversa i diferent, i 茅s una oportunitat per trobar vies per satisfer els interessos i necessitats de les persones implicades.

Quan apareix un conflicte?

  • Quan interactuem amb una altra persona o persones. Excepte en el cas del conflicte intrapersonal (en qu猫 hi ha incoher猫ncies internes).
  • Quan les persones que intervenen en el conflicte perceben que els seus objectius i/o desitjos, interessos,… s贸n incompatibles totalment o parcial amb els de l’altra persona o persones.

Per comprendre els conflictes 茅s interessant poder “visualitzar-los”, de manera que puguem identificar qu猫, qui, com,… intervenen en el conflicte. La sistematitzaci贸 d’aquesta informaci贸 ens permet aproximar-nos “ordenadament” al conflicte i a les seves possibles formes de gesti贸.

Quina 茅s la proposta de “visualitzaci贸” del conflicte? 脡s identificar l’origen, les fonts, les postures i les creences/actituds/percepcions.

puzzle

Origen del conflicte

Qu猫 s贸n els or铆gens? Definirem com a or铆gens les persones o parts implicades en un conflicte. I identificarem els seg眉ents tipus de conflicte:

  • conflictes intrapersonals o interns. Per exemple, un conflicte (incoher猫ncia, contradicci贸) entre les nostres creences i les nostres accions
  • conflictes interpersonals. Com els que poden succeir en l’脿mbit d’una parella,…
  • conflictes intragrupals. Com els que poden succeir en un equip de treball, una comunitat de ve茂ns, un equip de futbol, un gabinet de govern,…
  • conflictes intergrupals. Com els que poden succeir entre partits pol铆tics, equips de futbol rivals, pa茂sos,鈥

Fonts del conflicte

Quines s贸n les fonts o motius del conflicte? Utilitzarem la tipologia de Moore, i distingirem entre:

  • Conflictes sobre les dades/la informaci贸. S贸n aquells conflictes que succeeixen quan hi ha una interpretaci贸/percepci贸 diferent de les dades o les informacions que ens permet adoptar decisions. La majoria d’aquests conflictes s贸n conseq眉猫ncia d’insuficient informaci贸 o comunicaci贸 entre les persones; 茅s a dir, malentesos.
  • Conflictes d’interessos. Succeeixen quan les persones perceben/creuen que els seus interessos s贸n incompatibles, i a m茅s adopten actituds competitives. 脡s a dir, per satisfer el meu inter猫s, les altres persones no poden satisfer els seus. En aquest punt 茅s important observar l’iceberg del conflicte i ser conscients que els interessos i les posicions s贸n elements que van de la m脿 de les necessitats. Aclarir correctament els interessos, desgranar-los per poder identificar-los i accedir a les necessitats de les persones ajuden a gestionar en positiu el conflicte.
  • Conflictes estructurals. S贸n aquells que v茅nen donats per i en el marc d’una estructura que les persones en conflicte moltes vegades no poden “controlar”. L’estructura pot ser una organitzaci贸 (una escola, un hospital, una empresa,…) o pot ser la configuraci贸 del sistema econ貌mic o pol铆tic d’un estat. Aquest tipus de conflictes es caracteritzen pel fet que l’estructura pot exercir una opressi贸 sobre la/les persona/es.
  • Conflictes de valors. Apareixen quan hi ha valors contraposats (i contradictoris) o que es perceben per part de les persones. Els valors permeten que les persones puguem triar amb criteris definits com volem fer les coses, els nostres objectius,… Les persones tenim tant valors com escales de valors diferents i, molt habitualment, la conviv猫ncia 茅s possible i amistosa. Normalment el conflicte de valors es d贸na quan es percep un intent d’influir o imposar.
  • Conflictes de relaci贸. Succeeixen quan hi ha estereotips negatius de les altres persones o comunitats que participen en el conflicte. Aquests estereotips es poden veure refor莽ats per accions percebudes com negatives que alimenten l’ira, el rebuig,… fins que aprofundeixen en les percepcions negatives i poden arribar a desembocar en la deshumanitzaci贸 de tot un col路lectiu. Aquests tipus de relaci贸 es poden basar en informaci贸 deficient, mala comunicaci贸,… i tenen un paper important en l’escalada del conflicte.

M茅s informaci贸:

Etiquetes:,

L'Agenda 2030 de l'ONU inclou, entre les seves metes, l'Educaci贸 per a la Ciutadania Global.

L'Agenda 2030 de l'ONU inclou, entre les seves metes, l'Educaci贸 per a la Ciutadania Global.

L鈥Objectiu 4 de l鈥Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides inclou, en la seva meta 4.7, com a prop貌sit d鈥檃qu铆 a 2030:

Garantir que tot l’alumnat adquireix els coneixements te貌rics i pr脿ctics necessaris per promoure el desenvolupament sostenible, entre altres coses mitjan莽ant l鈥檈ducaci贸 pel desenvolupament sostenible i l’adopci贸 d’estils de vida sostenibles, els drets humans, la igualtat de g猫nere, la promoci贸 d’una cultura de pau i noviol猫ncia, la ciutadania mundial i la valoraci贸 de la diversitat cultural i de la contribuci贸 de la cultura al desenvolupament sostenible.

Els nostres governs han subscrit aquest acord internacional i, per tant, es comprometen a donar-hi compliment.


Una iniciativa de:
Amb el suport de:
Diputaci贸 de Barcelona

 

 

Powered by Warp Theme Framework