Portal Paula

Conflicte (I)

Les nostres vides han estat, estan o estaran marcades pel conflicte. El conflicte forma part de les persones; està permanentment en la història de la humanitat, i ens permet pensar, sentir, qüestionar,…

De forma general, la nostra actitud davant el conflicte és negativa. No obstant això, el conflicte en ell mateix és neutre. Les emocions, les sensacions, els records i algunes reaccions i actuacions són els que ens fan creure, majoritàriament, que el conflicte és “dolent”.

S’associa el conflicte amb les guerres, amb les baralles, amb sentiments d’intranquil·litat, desassossec, por, odi, rancor,… No obstant això, és la forma d’abordar, regular o gestionar el conflicte la que condiciona com aquest es “resoldrà”. I aquí hi intervenen molts factors: factors personals (ideologia, filosofia de vida, cultura,…), factors relacionals (habilitats socials, empatia, capacitat de comunicació de pensaments i idees, capacitat de convicció,…) i circumstancials (el context en què té lloc el conflicte, com em sento anímicament i física,…).

Un conflicte es percep com a negatiu quan les habilitats socials que normalment utilitzem fracassen. Quines són les habilitats socials més utilitzades? Són el sentit de l’humor, l’empatia, la capacitat d’anàlisi i de realitzar plantejaments alternatius, la creativitat en les possibles solucions, l’escolta activa, etc.

Quan el conflicte se “sent” o es percep com a positiu, s’associa a la capacitat de canvi (de passar d’una situació a una altra, igual o millor), al desenvolupament personal, al repte constructiu, a la comunicació efectiva entre persones, a la creativitat,… En resum, una aproximació positiva al conflicte és una oportunitat per aprendre i per comprendre que una mateixa situació viscuda per diverses persones és percebuda de forma diversa i diferent, i és una oportunitat per trobar vies per satisfer els interessos i necessitats de les persones implicades.

Quan apareix un conflicte?

  • Quan interactuem amb una altra persona o persones. Excepte en el cas del conflicte intrapersonal (en què hi ha incoherències internes).
  • Quan les persones que intervenen en el conflicte perceben que els seus objectius i/o desitjos, interessos,… són incompatibles totalment o parcial amb els de l’altra persona o persones.

Per comprendre els conflictes és interessant poder “visualitzar-los”, de manera que puguem identificar què, qui, com,… intervenen en el conflicte. La sistematització d’aquesta informació ens permet aproximar-nos “ordenadament” al conflicte i a les seves possibles formes de gestió.

Quina és la proposta de “visualització” del conflicte? És identificar l’origen, les fonts, les postures i les creences/actituds/percepcions.

puzzle

Origen del conflicte

Què són els orígens? Definirem com a orígens les persones o parts implicades en un conflicte. I identificarem els següents tipus de conflicte:

  • conflictes intrapersonals o interns. Per exemple, un conflicte (incoherència, contradicció) entre les nostres creences i les nostres accions
  • conflictes interpersonals. Com els que poden succeir en l’àmbit d’una parella,…
  • conflictes intragrupals. Com els que poden succeir en un equip de treball, una comunitat de veïns, un equip de futbol, un gabinet de govern,…
  • conflictes intergrupals. Com els que poden succeir entre partits polítics, equips de futbol rivals, països,…

Fonts del conflicte

Quines són les fonts o motius del conflicte? Utilitzarem la tipologia de Moore, i distingirem entre:

  • Conflictes sobre les dades/la informació. Són aquells conflictes que succeeixen quan hi ha una interpretació/percepció diferent de les dades o les informacions que ens permet adoptar decisions. La majoria d’aquests conflictes són conseqüència d’insuficient informació o comunicació entre les persones; és a dir, malentesos.
  • Conflictes d’interessos. Succeeixen quan les persones perceben/creuen que els seus interessos són incompatibles, i a més adopten actituds competitives. És a dir, per satisfer el meu interès, les altres persones no poden satisfer els seus. En aquest punt és important observar l’iceberg del conflicte i ser conscients que els interessos i les posicions són elements que van de la mà de les necessitats. Aclarir correctament els interessos, desgranar-los per poder identificar-los i accedir a les necessitats de les persones ajuden a gestionar en positiu el conflicte.
  • Conflictes estructurals. Són aquells que vénen donats per i en el marc d’una estructura que les persones en conflicte moltes vegades no poden “controlar”. L’estructura pot ser una organització (una escola, un hospital, una empresa,…) o pot ser la configuració del sistema econòmic o polític d’un estat. Aquest tipus de conflictes es caracteritzen pel fet que l’estructura pot exercir una opressió sobre la/les persona/es.
  • Conflictes de valors. Apareixen quan hi ha valors contraposats (i contradictoris) o que es perceben per part de les persones. Els valors permeten que les persones puguem triar amb criteris definits com volem fer les coses, els nostres objectius,… Les persones tenim tant valors com escales de valors diferents i, molt habitualment, la convivència és possible i amistosa. Normalment el conflicte de valors es dóna quan es percep un intent d’influir o imposar.
  • Conflictes de relació. Succeeixen quan hi ha estereotips negatius de les altres persones o comunitats que participen en el conflicte. Aquests estereotips es poden veure reforçats per accions percebudes com negatives que alimenten l’ira, el rebuig,… fins que aprofundeixen en les percepcions negatives i poden arribar a desembocar en la deshumanització de tot un col·lectiu. Aquests tipus de relació es poden basar en informació deficient, mala comunicació,… i tenen un paper important en l’escalada del conflicte.

Més informació:

Etiquetes:,

L'Agenda 2030 de l'ONU inclou, entre les seves metes, l'Educació per a la Ciutadania Global.

L'Agenda 2030 de l'ONU inclou, entre les seves metes, l'Educació per a la Ciutadania Global.

L’Objectiu 4 de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides inclou, en la seva meta 4.7, com a propòsit d’aquí a 2030:

Garantir que tot l’alumnat adquireix els coneixements teòrics i pràctics necessaris per promoure el desenvolupament sostenible, entre altres coses mitjançant l’educació pel desenvolupament sostenible i l’adopció d’estils de vida sostenibles, els drets humans, la igualtat de gènere, la promoció d’una cultura de pau i noviolència, la ciutadania mundial i la valoració de la diversitat cultural i de la contribució de la cultura al desenvolupament sostenible.

Els nostres governs han subscrit aquest acord internacional i, per tant, es comprometen a donar-hi compliment.


Una iniciativa de:
Amb el suport de:
Diputació de Barcelona

 

 

Powered by Warp Theme Framework