Portal Paula

Corporacions transnacionals

Una de les principals característiques de la globalització és el creixement, fortalesa i influència política, econòmica i social de les empreses o corporacions transnacionals.

Què són les corporacions transnacionals? Segons la UNCTAD (Conferència Internacional de Nacions Unides pel Comerç i el Desenvolupament), es consideren com a empreses o corporacions transnacionals  aquelles “que comprenen entitats en més d’un país i que funcionen sota un sistema de presa de decisions que permet polítiques coherents i una estratègia comuna. Les entitats estan tan estretament relacionades, pel tipus de propietat o per altres vincles, que una o més d’una poden ser capaces d’exercir una influència significativa sobre la resta, i, en particular, poden compartir coneixements, recursos i responsabilitats amb les altres”.

En resum, les transnacionals són empreses amb seu a un estat (normalment d’un país del centre), i que tenen presència i operen en múltiples països. Legalment, les empreses transnacionals estan subjectes a les lleis del país on està registrada l’empresa matriu i a les lleis dels països on realitzen inversions.

industry-62853_640Els països de la perifèria són ideals per situar les factories (on es produeix la mercaderia), ja que ofereixen a les corporacions grans avantatges fiscals i les empreses treuen profit dels baixos costos salarials, la feblesa dels sindicats i una legislació laboral i mediambiental deficient o que s’incompleix amb impunitat.

El nombre d’empreses o corporacions transnacionals s’ha multiplicat espectacularment en les últimes dècades. De ser 7.000 empreses transnacionals l’any 1970, en van arribar a ser 63.000 l’any 2013. El seu increment en nombre també ha implicat un increment de l’espai econòmic en què desenvolupen les seves activitats. Entre els factors que expliquen aquest ràpid creixement es troben els avenços tecnològics en les telecomunicacions i els transports.

Una de les característiques de les transnacionals és el poder que tenen. De fet, estudis recents han arribat a reconèixer la creixent importància de les transnacionals en la generació d’excedents (tant positius com negatius) tant en els països com en les regions on s’instal·len.

brand-157839_150La capacitat d’acció i pressió de les corporacions (amb presència arreu del món, sense que les fronteres siguin un obstacle) supera àmpliament l’abast que tenen els estats per ordenar, regular o fiscalitzar les seves actuacions. De fet, el poder de les corporacions (la seva capacitat de mobilitzar recursos econòmics i financers, el mercat laboral i els mercats de producció i distribució de mercaderies, i la seva influència política i geoestratègica) és tal que, en moltes ocasions, resten poder als estats.

Segons es recull a l’informe de la UNCTAD del 2012, durant el 2011, les empreses transnacionals han vist créixer la seva producció internacional a nivells rècord, així com els seus beneficis. Però, com a contrapartida, les transnacionals no inverteixen la liquiditat disponible, degut, segons s’explica a l’informe, a la volatilitat de la situació financera.

La manera de treballar de moltes de les corporacions transnacionals es basa en el que es coneix com a partició de la cadena de valor, és a dir, que els processos de producció es localitzen en diferents parts del món. Així, una companyia pot disposar de centres administratius a Europa o als Estats Units, el centre d’innovació tecnològica a l’Àsia (Índia, Corea del Sud), els centres de producció a Amèrica Llatina o l’Àsia i els espais de venda, una altra vegada, a Europa o els Estats Units. Amb un exemple es pot copsar la idea. Als centres comercials veiem botigues de marques com H&M o Zara (són espais de venda), la roba que venen prové (només cal que ho mireu) de les factories instal·lades a Xina, Bangladesh, Vietnam, Mèxic,… i les distribuïdores i els principals centres administratius es troben a Europa o els Estats Units.

La competència entre aquests tipus d’empreses i altres és desigual. Les empreses transnacionals compren i venen a les seves pròpies empreses a diferents països (comerç intrafirma). A més, gràcies al capital que tenen, poden moure’s d’un país a un altre sense problemes quan les càrregues tributàries, els sindicats o les exigències de compliment de reglaments governamentals (com els mediambientals o els antimonopoli) es converteixen en un “problema” pels seus interessos. També influeixen en la política local dels països perifèrics on estan presents ja que aquests són dependents econòmicament de les inversions estrangeres directes.

Les polítiques laborals, mediambientals, d’ingerència en les polítiques públiques dels estats i, fins i tot, corrupció han estat denunciades i documentades per ONGs i comunitats locals. En resposta a aquestes mobilitzacions i la tasca de pressió realitzada en nombrosos espais i fòrums internacionals, s’han creat instruments d’eficàcia variable per “controlar” l’acció de les transnacionals.

Des de la societat civil i ONGs s’han creat observatoris de les empreses transnacionals, que realitzen tasques de pressió, vigilància i denúncia d’aquells casos en què hi ha una violació dels drets humans, laborals, mediambientals,…

D’altra banda, les transnacionals han contraatacat amb el que es coneix com a “responsabilitat social empresarial” (RSE),  que culmina amb el Pacte Global (també conegut com a Global Compact) de l’ONU i amb el concepte “ciutadania global corporativa”.

Més informació:

Etiquetes:,

"Trackback" Enllaç des de la teva web.

Deixa un comentari