Portal Paula

Gesti贸 alternativa de conflictes

Es pot gestionar positivament el conflicte?

S铆, de fet, 茅s molt habitual que els conflictes amb qu猫 ens trobem di脿riament tinguin una gesti贸 positiva. Les nostres habilitats personals i socials possibiliten que puguem gestionar satisfact貌riament un conflicte i tot aix貌 de forma pac铆fica. 脷nicament una minoria de conflictes s'”enquisten” i comencen a gestionar-se en negatiu. Aquesta gesti贸 en negatiu pot acabar en confrontaci贸 oberta entre les persones i, finalment, en viol猫ncia. En qualsevol cas 茅s important recordar que conflicte i viol猫ncia poden dissociar-se: hi ha conflictes no violents i hi ha una viol猫ncia sense conflicte aparent.

脡s possible transformar la cultura de la viol猫ncia, en qu猫 una gran part de la poblaci贸 mundial hem crescut i tendim a reproduir? Des dels estudis per a la pau la resposta que es d贸na a aquesta pregunta 茅s afirmativa: es pot transformar la cultura de la viol猫ncia en cultura de pau. No obstant aix貌, 茅s imperatiu construir nous conceptes de pau, educaci贸, persona, m猫tode cient铆fic i estudis de la pau,…

silhouettes-219649_150A nivell pr脿ctic, i en la l铆nia de la transformaci贸 dels conflictes, s’ha desenvolupat la Gesti贸 Alternativa del Conflicte (GAC). Dins d’aquest 脿mbit s’estudien i es desenvolupen t猫cniques de resoluci贸 de conflictes com la mediaci贸 i la negociaci贸, principalment. Altres t猫cniques de resoluci贸 de conflictes s贸n l’arbitratge (especialment en l’脿mbit mercantil) o la conciliaci贸 (en l’脿mbit laboral, principalment). Totes les t猫cniques de resoluci贸 de conflictes, incloses les ter脿pies (que permeten abordar temes personals com poden ser l’autoestima o la desorientaci贸), aporten elements, coneixements, eines i estrat猫gies perqu猫 les persones puguin gestionar de forma pac铆fica els seus conflictes, 茅s a dir, puguin viure el conflicte en positiu.

En molts casos, la gesti贸 alternativa del conflicte s’associa amb els processos de participaci贸 ciutadana i, concretament, els que tenen lloc en el marc de les comunitats. S贸n molts els projectes i iniciatives tant p煤bliques (principalment d’ajuntaments o escoles) com ciutadanes (d’entitats del tercer sector) que miren d’aprofundir en la gesti贸 alternativa dels conflictes. Alguns d’ells poden estar duent-se a terme al teu centre escolar ara mateix. Moltes escoles i instituts tenen en marxa projectes de mediaci贸 entre alumnes o, fins i tot, poden tenir una comissi贸 de conviv猫ncia i mediaci贸 escolar.

En altres 脿mbits, com els de les comunitats, tamb茅 tenen lloc processos de gesti贸 alternativa de conflictes. En alguns casos sota el paraig眉es de processos de participaci贸 ciutadana, ja sigui per prendre la decisi贸 de la ubicaci贸 i/o gesti贸 d’instal路lacions municipals, o per a la reordenaci贸 urban铆stica d’un barri.

Igualment, en l’脿mbit de les associacions del tercer sector es desenvolupen projectes de resoluci贸 pac铆fica de controv猫rsies que tenen en la mediaci贸 una de les seves principals t猫cniques. Aquests projectes, igual que en l’脿mbit comunitari, tenen com a objectiu transformar el conflicte, gestionar-lo de forma positiva i, 貌bviament, dotar les persones de capacitats i habilitats per prevenir-ne la gesti贸 negativa.

comunicaci贸nQu猫 permet la mediaci贸? Primer de tot, la mediaci贸 茅s una de les nombroses t猫cniques de gesti贸 dels conflictes que es poden trobar en el marc de la GAC. Moltes vegades es parla tamb茅 de cultura de la mediaci贸 i es caracteritza com una cultura que aprofundeix en la comunicaci贸 i en el di脿leg. Una comunicaci贸 i un di脿leg que tenen lloc tant a nivell personal (com em comunico jo, com m’expresso, com escolto i com articulo respostes i propostes) com a nivell d’interacci贸 amb l’altra persona o persones que participen en el conflicte.

La mediaci贸 es caracteritza per:

  • La pres猫ncia d’una tercera persona (mediador/a). La seva funci贸 茅s la de facilitar el proc茅s de mediaci贸, establir i fer respectar les regles b脿siques del proc茅s de mediaci贸 i les que s’hagin establert de com煤 acord per les parts, determinar els temps de participaci贸, facilitar els processos de comunicaci贸 (afavorint l’escolta activa, la comunicaci贸 des del “jo”, l’assertivitat, l’empatia,…)
  • Les parts. S’anomena part a cadascuna de les persones o institucions que participen en una mediaci贸.
  • Ser volunt脿ria. Les parts acudeixen volunt脿riament al proc茅s de mediaci贸 i de forma volunt脿ria decideixen continuar el proc茅s.
  • La mediaci贸 t茅 un l铆mit en el temps, no es pot estendre indefinidament.
  • La persona mediadora es defineix com a imparcial.
  • Tota la informaci贸 que es proporcioni durant el proc茅s de mediaci贸 茅s confidencial i ni les parts ni el mediador/a poden utilitzar-la fora de l’espai de la mediaci贸.
  • Un dels elements m茅s importants de la mediaci贸 茅s que s贸n les parts les que estableixen de com煤 acord quina 茅s la soluci贸 al conflicte. La soluci贸 no ve imposada per un tercer.
  • En qualsevol cas, amb o sense acord, la mediaci贸 i l’煤s de les t猫cniques de gesti贸 del conflicte incideixen en com les persones es comuniquen, s’expressen, s’escolten, com fan i refan el seu plantejament del conflicte, els seus sentiments i les seves emocions. I aqu铆 rau el poder transformador de la mediaci贸, en desaprendre habilitats i t猫cniques que reprodueixen la incomunicaci贸 i aprendre i exercitar t猫cniques que afavoreixen la gesti贸 del conflicte.

Per saber-ne m茅s sobre els estils de mediaci贸 i sobre la mediaci贸:

Etiquetes:,

"Trackback" Enlla莽 des de la teva web.

Deixa un comentari

 
L'Agenda 2030 de l'ONU inclou, entre les seves metes, l'Educaci贸 per a la Ciutadania Global.

L'Agenda 2030 de l'ONU inclou, entre les seves metes, l'Educaci贸 per a la Ciutadania Global.

L鈥Objectiu 4 de l鈥Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides inclou, en la seva meta 4.7, com a prop貌sit d鈥檃qu铆 a 2030:

Garantir que tot l’alumnat adquireix els coneixements te貌rics i pr脿ctics necessaris per promoure el desenvolupament sostenible, entre altres coses mitjan莽ant l鈥檈ducaci贸 pel desenvolupament sostenible i l’adopci贸 d’estils de vida sostenibles, els drets humans, la igualtat de g猫nere, la promoci贸 d’una cultura de pau i noviol猫ncia, la ciutadania mundial i la valoraci贸 de la diversitat cultural i de la contribuci贸 de la cultura al desenvolupament sostenible.

Els nostres governs han subscrit aquest acord internacional i, per tant, es comprometen a donar-hi compliment.


Una iniciativa de:
Amb el suport de:
Diputaci贸 de Barcelona

 

 

Powered by Warp Theme Framework