Portal Paula

Ciències per al món contemporani

Valors: Respecte a la dignitat humana – …

Pertinença: Globalització ambiental – …

Reptes globals: Prevenció de riscos naturals – Alimentació – Salut – Epidèmies – Biotecnologia – Desenvolupament humà – Desenvolupament sostenible – Crisis ambientals – Canvi climàtic – Aigua – Energia – Biodiversitat – Conflictes social i desenvolupament – Moviments i polítiques ambientalistes – Nanotecnologia – Residus – Bretxa digital – Privacitat – Cibercultura – …

Acció transformadora: Consum responsable – Moviments ambientalistes – …

Es tracta d’una matèria de primer curs de batxillerat, a la que corresponen 2 hores setmanals de docència.

S’orienta a l’adquisició de les competències necessàries per comprendre el món, a partir del desenvolupament d’una cultura i pensament científic.

Cal presentar les teories unificadores necessàries per una alfabetització científica: Big Bang, evolució, tectònica global, etc. La resta de continguts no han d’impartir-se de forma exhaustiva, sinó que s’escullen en funció de la seva rellevància en el context i els interessos de l’alumnat en relació a la salut, el medi ambient, la sostenibilitat o les tecnologies de la informació i la comunicació. En aquest sentit, “s’hauria de donar preferència a aquelles activitats que fomentin el discurs científic i la comprensió del paper de la ciència en la societat” (Decret 142/2008, pàg.6).

La matèria és impartida pel professorat de física i química, o de biologia i ciències de la terra i del medi ambient.

Competències específiques de la matèria

A més de les competències generals del batxillerat, la matèria s’orienta a l’assoliment de les següents competències específiques:

  • Competència en indagació.
  • Competència en la dimensió social i cívica de la ciència i la tecnologia.
  • Competència en la reflexió sobre la naturalesa de la ciència.

Objectius

1. Conèixer les relacions entre les diverses ciències i la seva contribució a la intel·ligibilitat de la natura i dels processos naturals, tot diferenciant entre la ciència com a activitat que genera coneixement i la tecnologia com a
activitat destinada a satisfer necessitats.
2. Valorar i posar en pràctica actituds i hàbits relacionats amb el procés d’indagació, construint argumentacions amb l’ús de la simbologia, el vocabulari científic i els suports de comunicació adequats.
3. Plantejar-se preguntes sobre qüestions científiques i problemes d’actualitat socialment rellevants que tinguin incidència en la vida quotidiana, tot valorant de manera crítica la informació procedent de fonts diverses.
4. Conèixer les premisses generals de les principals cosmologies i teories científiques unificadores, el context històric i cultural en què es van formar i les controvèrsies vigents.
5. Reconèixer i avaluar la dimensió social de problemes i propostes científiques i tecnològiques en relació amb la salut, la biotecnologia, el medi ambient, els recursos naturals i les aplicacions de les tecnologies de la
informació i la comunicació.
6. Argumentar i debatre sobre la relació entre el desenvolupament sostenible, els patrons de consum i el model energètic, identificant els conflictes associats a les diferents percepcions, estratègies i alternatives proposades per als problemes socioambientals a diferents escales.

Continguts

En cada bloc, se n’inclouen temes que poden contribuir a l’educació per a la ciutadania global.

Origen i evolució de l’Univers i de la vida Tectònica global.

Avaluació, prevenció i predicció de riscos relacionats amb la geodinàmica interna de la Terra.

 Ciència, salut i estils de vida Relació entre requeriments metabòlics i alimentació humana.

Consideració de la influència dels hàbits culturals sobre els hàbits d’alimentació.

Identificació i estudi d’alguna malaltia i el seu impacte social.

Consideració del fenomen de les epidèmies en un context històric i en l’actual.

 Biotecnologia i societat  Valoració crítica de les aportacions i aplicacions del projecte Genoma.

Valoració de l’interès social i econòmic dels organismes transgènics (…) i valoració dels riscos associats.

Anàlisi de les formes d’intervenció de l’ésser humà sobre la diversitat genètica de la biosfera i valoració dels riscos associats.

Identificació d’algunes aplicacions de la biotecnologia a la medicina i de les seves implicacions socials, ètiques i jurídiques.

 Desenvolupament humà i desenvolupament sostenible  Caracterització d’algunes crisis ambientals al llarg de la història.

Anàlisi d’algunes interaccions actuals entre l’ésser humà i la natura: tipus d’impactes i valoració de mesures correctores.

Debat sobre la relació entre activitat humana, escalfament global i canvi climàtic. Identificació de les causes naturals i antròpiques. Diferenciació entre evidències, teories i possibles escenaris. Aplicació de l’anàlisi de dades i representacions gràfiques a l’estudi de l’evolució del clima.

L’aigua com a recurs limitat i limitant. Avaluació del consum d’aigua en diferents societats i activitats. Anàlisi i valoració del tractament de les aigües.

Anàlisi dels patrons de consum d’energia. Càlcul i comparació del consum d’energia en diferents societats.

Eficiència en l’ús de combustibles per al transport.

El consum i estalvi d’energia a la llar.

Valoració dels beneficis i limitacions de l’ús de les energies renovables.

Identificació i anàlisi dels impactes de les activitats humanes sobre la biodiversitat.

Caracterització de les diferents concepcions del desenvolupament sostenible.

Relació entre estratègies de desenvolupament i conflictes socials. Anàlisi d’indicadors.

Valoració crítica del paper dels moviments ambientalistes i de les polítiques mediambientals d’àmbit internacional i local.

 Materials, objectes i tecnologies Anàlisi i debat sobre la influència de les revolucions tecnològiques, que comporten innovacions en materials, objectes i serveis, i els canvis socials.

La humanitat i l’ús de materials. Identificació de materials presents en els objectes de la vida quotidiana: usos i riscos.

Discerniment entre realitat i ficció a l’entorn de les nanomàquines i la nanotecnologia.

Establiment de la relació entre materials i recursos. Anàlisi de l’impacte dels hàbits de consum sobre la disponibilitat de recursos a partir dels càlculs sobre el cicle de vida de diversos objectes i materials.

Classificació dels tipus de residus i el seu tractament. Valoració de les estratègies d’estalvi, reducció, reciclatge i reutilització de materials.

 Informació i coneixement  Anàlisi de l’impacte social de les telecomunicacions.

Valoració de les implicacions econòmiques, socials i culturals de les tecnologies de la informació i la comunicació.

Anàlisi dels impactes d’internet i de la World Wide Web en la vida quotidiana.

Reconeixement de la dimensió ètica i dels riscos associats: la bretxa digital, la privacitat i protecció de dades i la cibercultura.

Fonts:

Deixa un comentari

 

L'Agenda 2030 de l'ONU inclou, entre les seves metes, l'Educació per a la Ciutadania Global.

L'Agenda 2030 de l'ONU inclou, entre les seves metes, l'Educació per a la Ciutadania Global.

L’Objectiu 4 de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides inclou, en la seva meta 4.7, com a propòsit d’aquí a 2030:

Garantir que tot l’alumnat adquireix els coneixements teòrics i pràctics necessaris per promoure el desenvolupament sostenible, entre altres coses mitjançant l’educació pel desenvolupament sostenible i l’adopció d’estils de vida sostenibles, els drets humans, la igualtat de gènere, la promoció d’una cultura de pau i noviolència, la ciutadania mundial i la valoració de la diversitat cultural i de la contribució de la cultura al desenvolupament sostenible.

Els nostres governs han subscrit aquest acord internacional i, per tant, es comprometen a donar-hi compliment.


Una iniciativa de:
Amb el suport de:
Diputació de Barcelona

 

 

Powered by Warp Theme Framework