Portal Paula

Filosofia i ciutadania

Valors: Actitud crítica – Actitud reflexiva – Llibertat – Autonomia – Moralitat – Respecte – Igualtat – Justícia – Responsabilitat – Sinceritat – Tolerància – …

Pertinença: Models d’integració en un món en procés de globalització – …

Reptes globals: Ésser humà – Persona – Ciutadania – Natura i cultura – Individu i societat – Relació lingüística i simbòlica amb el món – Discriminació social – Drets humans – Convivència pacífica – Poder polític – Estat de dret – Democràcia – Justícia, llei i poder polític – Conflictes latents – Conflictes emergents – Problema mediambiental – Moviments migratoris – Desigualtats econòmiques – Globalització – Ciutadania global – Models de participació en el món global – …

Acció transformadora: Posicionament – Argumentació – Contrast – Diàleg – Racionalitat – Cerca de respostes als problemes – Empatia – Defensa de la natura – Participació democràtica per mitjà de les noves tecnologies – Acció transformadora –  …

Es tracta d’una matèria de primer curs de batxillerat.

La matèria s’adreça a familiaritzar l’alumnat amb el pensament filosòfic, diferenciant-lo del coneixement científic i les creences religioses. El currículum reglat dóna molt de pes a les actituds i habilitats pròpies del pensament filosòfic (rigor, crítica, argumentació, diàleg…) que es posa al servei de la convivència en societats democràtiques, plantejant de forma explícita l’existència de conflictes latents i emergents en el món globalitzat.

“Si durant l’educació secundària obligatòria l’alumnat ha tingut ocasió d’informarse dels elements que conformen la cultura democràtica i ha desenvolupat les actituds i valors cívics compatibles amb la convivència, ara es tracta de comprendre la seva naturalesa, aportar raons i trobar arguments que els donin suport. En efecte, educar per a la ciutadania no equival a explicar com s’ha de viure, sinó a facilitar elements d’anàlisi per valorar les diferents opcions existents”. Decret 142/2008.

Es realitza un reconeixement explícit de la ciutadania global en els criteris d’avaluació i es tracta la fonamentació dels drets humans. D’altra banda, la matèria possibilita l’anàlisi i valoració crítica de la noviolència com a estratègia d’acció transformadora, tant a nivell individual (autonomia personal i sentit de la responsabilitat a l’hora de prendre decisions i actuar, assumint una visió crítica vers qualsevol forma d’injustícia i discriminació) com col·lectiu (posició crítica envers els valors, normes i actituds contràries als drets humans, la convivència pacífica i la defensa de la natura; plantejament crític de les relacions entre la idea de justícia, la llei i el poder polític; …).

Competències específiques de la matèria

A més de les competències generals del batxillerat, la matèria s’orienta a l’assoliment de les següents competències específiques:

  • Competència reflexiva, crítica, dialògica i argumentativa.
  • Competència social i cívica.

Objectius

  1. Identificar i apreciar el sentit de problemes filosòfics relatius a l’ésser humà, l’acció, la moral i la política, i emprar amb propietat i rigor els nous conceptes i termes assimilats per a l’anàlisi i la discussió.
  2. Adoptar una actitud crítica i reflexiva davant les qüestions teòriques i pràctiques que suggereix la matèria, fonamentant adequadament les pròpies idees i decisions.
  3. Argumentar de manera coherent el pensament propi de forma oral i escrita, i contrastar-lo amb altres posicions i argumentacions.
  4. Practicar el diàleg filosòfic i valorar-lo com a procés d’aproximació racional al coneixement i de cerca col·lectiva i individual de respostes als problemes plantejats.
  5. Analitzar textos filosòfics, identificant els problemes que plantegen, així com els arguments i les solucions que proposen, i comentar-los considerant la seva coherència interna i el context històric al qual pertanyen.
  6. Utilitzar procediments bàsics per al treball intel·lectual autònom: cerca i selecció d’informació, contrast, anàlisi, síntesi i avaluació crítica de la informació, promovent el rigor intel·lectual i l’originalitat en el plantejament dels problemes.
  7. Situar l’ésser humà en la confluència de l’herència biològica i cultural, i relacionar els conceptes d’ésser humà, persona i ciutadà o ciutadana.
  8. Reconèixer i valorar els components de llibertat i moralitat de les accions humanes.
  9. Adoptar una actitud de respecte vers les diferències, i una actitud crítica davant qualsevol tipus de discriminació social i la seva  justificació.
  10. Valorar la capacitat normativa i transformadora de la raó per construir una societat més justa, en la qual hi hagi una veritable igualtat d’oportunitats.
  11. Consolidar i fonamentar teòricament la competència social i ciutadana exercida en democràcia.
  12. Desenvolupar una consciència cívica, crítica i autònoma i compromesa amb la construcció d’una societat democràtica, justa i equitativa, basada en el compliment dels drets humans, la convivència pacífica i la defensa de la natura.

Continguts

La matèria inclou un primer bloc de continguts comuns, que han de treballar-se en paral·lel a la resta de blocs. Aquests aprenentatges, de caire procedimental, actitudinal i de valors, són part fonamental de l’educació per a la ciutadania global.

Continguts comuns a tots els blocs
Obtenció, processament i anàlisi crítica d’informació.

Expressió argumentada, oral i escrita, d’idees.

Participació en espais de reflexió i intercanvi d’informació, cerca, contrast i expressió d’idees, aprofitant les tecnologies de la informació i la comunicació.

Participació en debats mitjançant l’exposició raonada del pensament propi.

Comentari de textos filosòfics o que suscitin problemes filosòfics, emprant amb propietat els corresponents termes i conceptes.

Racionalitat, empatia i respecte crític envers els plantejaments aliens, individuals i col·lectius.

Autonomia personal i sentit de la responsabilitat a l’hora de prendre decisions i actuar, assumint una visió crítica vers qualsevol forma d’injustícia i discriminació.

Posició crítica envers els valors, normes i actituds contràries als drets humans, la convivència pacífica i la defensa de la natura.

El saber filosòfic
Caracterització de la filosofia com a activitat de coneixement, diferent de la ciència, la religió i el coneixement ordinari.

Reconeixement i valoració de la racionalitat teòrica i pràctica de la filosofia en relació amb el coneixement, la veritat i els valors.

Identificació i plantejament d’alguns problemes fonamentals de la filosofia i de les seves principals solucions, com ara qüestions relatives a la realitat, el coneixement, la veritat, l’ésser humà o el seu comportament.

L’ésser humà: persona i societat
Descripció de la dimensió biològica i sociocultural de l’ésser humà, entenent que les nostres capacitats naturals es desenvolupen en societat i es modelen culturalment.

Caracterització de la relació lingüística i simbòlica de l’ésser humà amb el món.

Explicació d’algunes concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà i la polèmica que comporten, i plantejament crític del concepte de persona i les seves implicacions de caire legal i moral.

L’acció: llibertat i responsabilitat
Descripció de l’acció humana, tipus i característiques. Reconeixement del problema de la llibertat i el determinisme.

Caracterització de l’acció moral i de l’acció racional, i anàlisi dels seus fonaments. Plantejament de la responsabilitat en contextos normatius, legals i morals.

Explicació d’algunes teories ètiques en relació amb els ideals de felicitat i justícia, i de la polèmica que comporten.

La política: democràcia i ciutadania
Reconeixement de la dimensió política i ciutadana de l’ésser humà, de les diferents interpretacions de la ciutadania i de la seva dimensió moral.

Explicació de l’origen i de la fonamentació filosòfica de la ciutadania.

Caracterització del poder polític, l’estat de dret i la democràcia i reconeixement dels arguments filosòfics en què es fonamenten.

Plantejament crític de les relacions entre la idea de justícia, la llei i el poder polític.

Anàlisi i reflexió crítica sobre alguns conflictes latents i emergents de les societats actuals, com el problema mediambiental, els moviments migratoris, les desigualtats econòmiques, la globalització o les formes de participació democràtica per mitjà de les noves tecnologies.

Criteris d’avaluació

Fan menció explícita de la comprensió de la “ciutadania global del món contemporani”, així com la fonamentació dels drets humans i l’anàlisi dels conflictes latents i emergents del món actual, entre d’altres.

  1. Reconèixer l’especificitat de la filosofia i distingir-la d’altres sabers o maneres d’explicar la realitat, diferenciant el seu vessant teòric i pràctic i centrant-se en les seves preguntes fonamentals.
  2. Raonar amb argumentacions ben construïdes, fer anàlisis crítiques i elaborar una reflexió adequada en relació amb els coneixements adquirits.
  3. Exposar argumentacions i compondre textos propis en els quals s’aconsegueixi una integració de les diverses perspectives i s’avanci en la formació d’un pensament autònom.
  4. Fer servir i valorar el diàleg com a forma d’aproximació racional al coneixement i com a procés intern de construcció d’aprenentatges significatius, reconeixent i practicant els valors intrínsecs del diàleg, com el respecte mutu, la sinceritat, la tolerància i, en definitiva, els valors democràtics.
  5. Obtenir informació rellevant per mitjà de diverses fonts, elaborar-la, contrastar-la i utilitzar-la críticament en l’anàlisi de problemes filosòfics, sociològics i polítics.
  6. Conèixer i analitzar les característiques específiques de l’ésser humà com una realitat complexa i oberta, amb múltiples expressions i possibilitats, aprofundint en la dialèctica entre natura i cultura, i entre individu i societat.
  7. Conèixer i valorar la naturalesa de les accions humanes en la mesura que són lliures, responsables, normatives i transformadores.
  8. Comprendre i valorar les idees filosòfiques que han contribuït, en diferents moments històrics, a definir la categoria de ciutadà i ciutadana, des de la Grècia clàssica fins a la ciutadania global del món contemporani, posant un èmfasi especial en l’etapa de la Il·lustració i en la fonamentació dels drets humans.
  9. Assenyalar les diferents teories sobre l’origen del poder polític i la seva legitimació, identificant les que fonamenten l’estat de dret i la democràcia, i analitzar els models de participació i d’integració en la complexa estructura social d’un món en procés de globalització.
  10. Reconèixer i analitzar els conflictes latents i emergents de les complexes societats actuals, els seus assoliments i dificultats, canvis i reptes més importants.

Fonts:

Deixa un comentari

 

L'Agenda 2030 de l'ONU inclou, entre les seves metes, l'Educació per a la Ciutadania Global.

L'Agenda 2030 de l'ONU inclou, entre les seves metes, l'Educació per a la Ciutadania Global.

L’Objectiu 4 de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides inclou, en la seva meta 4.7, com a propòsit d’aquí a 2030:

Garantir que tot l’alumnat adquireix els coneixements teòrics i pràctics necessaris per promoure el desenvolupament sostenible, entre altres coses mitjançant l’educació pel desenvolupament sostenible i l’adopció d’estils de vida sostenibles, els drets humans, la igualtat de gènere, la promoció d’una cultura de pau i noviolència, la ciutadania mundial i la valoració de la diversitat cultural i de la contribució de la cultura al desenvolupament sostenible.

Els nostres governs han subscrit aquest acord internacional i, per tant, es comprometen a donar-hi compliment.


Una iniciativa de:
Amb el suport de:
Diputació de Barcelona

 

 

Powered by Warp Theme Framework