Portal Paula

Educaci贸 en ciutadania global

Centrant-nos en les compet猫ncies b脿siques, el marc curricular vigent contempla el desenvolupament de compet猫ncies individuals i socials encaminades a possibilitar l’aprendre a viure i conviure en una societat plural i democr脿tica, en un m贸n limitat i globalitzat. Entre aquestes, s’assenyala de manera expl铆cita la compet猫ncia social i ciutadana, centrada en conviure i habitar el m贸n. Es tracta de capacitar l’alumnat per a comprendre el m贸n en qu猫 est脿 creixent i orientar-lo en la seva actuaci贸, avan莽ant tant en autonomia com a conviv猫ncia.

Si tenim present que el m贸n en qu猫 l’alumnat est脿 creixent 茅s un m贸n plural, divers, desigual, en continu canvi, interdependent i limitat, 茅s clar que la preparaci贸 de l’alumnat per “l’exercici de la ciutadania activa” ha de tenir en compte la globalitzaci贸: educar per a la ciutadania global.

La Llei Org脿nica d’Educaci贸 (LOE) (p脿g. 17165) estableix, entre altres, les seg眉ents finalitats de l’educaci贸:

e) La formaci贸 per a la pau, el respecte als drets humans, la vida en com煤, la cohesi贸 social, la cooperaci贸 i solidaritat entre els pobles aix铆 com l’adquisici贸 de valors que propicien el respecte cap als 茅ssers vius i el medi ambient, en particular al valor dels espais forestals i el desenvolupament sostenible.

k)聽La preparaci贸 per a l’exercici de la ciutadania i per a la participaci贸 activa en la vida econ貌mica, social i cultural, amb actitud cr铆tica i responsable i amb capacitat d’adaptaci贸 a les situacions canviants de la societat del coneixement.

Aix铆, la compet猫ncia ciutadana en la globalitzaci贸 suposa capacitar per a la participaci贸 en els canvis i decisions que, a nivell local, nacional i transnacional, permeten avan莽ar en el respecte dels drets humans, la cultura de pau i el desenvolupament sostenible.

Lluny de ser unes finalitats ut貌piques, una lectura del curr铆culum des d’aquesta perspectiva revela que molts dels sabers que possibiliten la ciutadania global s贸n part del nostre bagatge cultural i, per aix貌, s贸n presents en els objectius, continguts i criteris d’avaluaci贸 de les diferents etapes educatives, des de les diferents 脿rees i mat猫ries en qu猫 s’ha dividit el saber. Els projectes educatius compromesos amb la ciutadania global, la pau i els drets humans han d’explicitar aquests objectius d’aprenentatge, programar activitats per incidir en el seu assoliment i buscar la coher猫ncia de la resta d’aprenentatges curriculars amb aquestes finalitats, atenent especialment els possibles elements de curr铆culum ocult que puguin apar猫ixer en la praxi.

D’altra banda, l’educaci贸 per a la ciutadania global est脿 afavorint l’apropament entre iniciatives educatives que anteriorment es desenvolupaven en paral路lel, sense trobar-se, tot i recon猫ixer-se properes.

“L’educaci贸 global compr猫n l’educaci贸 per al desenvolupament, l’educaci贸 en drets humans, l’educaci贸 per a la sostenibilitat, l’educaci贸 per a la pau i la prevenci贸 de conflictes i l’educaci贸 intercultural, essent aquestes les dimensions globals de l’educaci贸 per a la ciutadania” (Declaraci贸 de Maastricht sobre Educaci贸 Global, 2002).

Actualment, 茅s 脿mpliament acceptat que s’est脿 incidint en uns mateixos objectius educatius, de manera que s贸n freq眉ents les sinergies i col路laboracions entre iniciatives. Aix铆, una proposta sobre la problem脿tica de l’acc茅s a aigua potable podria procedir indistintament de l’enfocament de l’educaci贸 en drets humans, per al desenvolupament o per a la sostenibilitat. Els seus objectius i activitats d’aprenentatge serien similars i nom茅s s’apreciarien certes difer猫ncies en l’enfocament dels continguts, segons si es posa l’accent m茅s en les q眉estions politicoecon貌miques (educaci贸 per al desenvolupament), juridicofilos貌fiques (educaci贸 en drets humans) o vinculades a les ci猫ncies ambientals (educaci贸 per a la sostenibilitat), essent probable certa interdisciplinarietat, aconseguida especialment en l’煤ltima d猫cada.

Cadascun d’aquests enfocaments educatius compta amb una hist貌ria pr貌pia que ha originat marcs te貌rics diferenciats, de desenvolupament desigual. Cadascun d’ells aporta diferents conceptes que ajuden a pensar l’acci贸 educativa i propostes educatives innovadores: l’ambientalitzaci贸 curricular (educaci贸 per a la sostenibilitat), la mediaci贸 entre iguals (educaci贸 per a la pau), els menjadors escolars basats en la sobirania aliment脿ria (educaci贸 per al desenvolupament), etc.

No obstant aix貌, des de l’esdevenir quotidi脿 a les aules, les difer猫ncies entre elles poden resultar subtils. D’altra banda, es tracta d’enfocaments que emfatitzen les finalitats de l’educaci贸 (el per qu猫), amb qu猫 pot coincidir una part important del professorat sense necessitat de denominacions especials.

Deixa un comentari

 

L'Agenda 2030 de l'ONU inclou, entre les seves metes, l'Educaci贸 per a la Ciutadania Global.

L'Agenda 2030 de l'ONU inclou, entre les seves metes, l'Educaci贸 per a la Ciutadania Global.

L鈥Objectiu 4 de l鈥Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides inclou, en la seva meta 4.7, com a prop貌sit d鈥檃qu铆 a 2030:

Garantir que tot l’alumnat adquireix els coneixements te貌rics i pr脿ctics necessaris per promoure el desenvolupament sostenible, entre altres coses mitjan莽ant l鈥檈ducaci贸 pel desenvolupament sostenible i l’adopci贸 d’estils de vida sostenibles, els drets humans, la igualtat de g猫nere, la promoci贸 d’una cultura de pau i noviol猫ncia, la ciutadania mundial i la valoraci贸 de la diversitat cultural i de la contribuci贸 de la cultura al desenvolupament sostenible.

Els nostres governs han subscrit aquest acord internacional i, per tant, es comprometen a donar-hi compliment. M茅s informaci贸.


Una iniciativa de:
Con el apoyo de:
Diputaci贸 de Barcelona

 

 

Powered by Warp Theme Framework