Portal Paula

Ciències de la Naturalesa: 4t Biologia i Geologia

Valors: Equitat – Solidaritat – Responsabilitat – …

Pertinença: Història de la Terra – Teoria Gaia – …

Reptes globals: Problemes socioambientals – Riscos geològics, propers o llunyans – Conseqüències d’algunes activitats humanes – Enginyeria genètica – Aliments transgènics – Repercussions de la enginyeria genètica en els éssers humans i en els ecosistemes – Implicacions ètiques de l’enginyeria genètica – Biodiversitat –  …

Acció transformadora: – …

Es tracta d’una matèria optativa específica de 4t d’E.S.O., que comparteix objectius amb les matèries de Ciències de la Naturalesa, impartides en cursos anteriors, així com amb la Física i Química, de 4t curs.

Per 4t curs, la legislació per aquest àmbit de coneixement destaca que:

“El contingut de Biologia que es planteja se centra en la introducció de les tres teories-clau de la disciplina: la teoria cel·lular, la teoria cromosòmica de l’herència i la teoria de l’evolució. La geologia s’aborda a partir de l’estudi de la història de la Terra i dels seus canvis a partir d’introduir la teoria de la tectònica de plaques. (…) Tot i que aquest curs té com a fil conductor les grans teories de la ciència, el seu estudi no s’ha de desvincular de la interpretació de problemes de la humanitat, així com de l’anàlisi crític de les actuacions que es duen a terme”.

Així mateix, s’inclou un bloc de continguts comuns, transversals a la resta de continguts, que es vinculen directament amb la competència científica, específica d’aquestes matèries.

Continguts:

Continguts comuns a tots els blocs
Per afrontar la comprensió de fenòmens i situacions complexos. Plantejament de preguntes i discussió del seu interès i manera de definir-les. Reconeixement de la complexitat dels problemes quotidians i de la necessitat d’interrelacionar models teòrics provinents de diferents disciplines per donar-hi resposta. Priorització del model o models a escollir per analitzar un problema.

Per investigar els problemes, obtenir dades i reconèixer evidències. Anticipació de possibles estratègies diferents per afrontar la recerca de respostes a una pregunta i selecció de la més idònia. Recull sistemàtic de dades, utilitzant sensors quan calgui, i anàlisi del grau d’exactitud i precisió. Cerca de dades per respondre a les qüestions a partir de diferents fonts, primàries o secundàries, i anàlisi crítica del seu interès i de les seves limitacions. Regulació d’un disseny experimental proposat per tal de cercar noves dades o adequar-lo a nous objectius.

Per extreure conclusions, validar-les, sintetitzar-les i comunicar-les. Identificació de tendències significatives en les dades obtingudes. Participació en fòrums de contingut científic i validació de les pròpies conclusions a partir de la confrontació amb les d’altres. Formulació de noves preguntes a partir dels resultats obtinguts.

Per transferir el nou coneixement a la interpretació d’altres fenòmens i a l’actuació conseqüent i responsable. Ús del coneixement après per interpretar aplicacions tecnològiques i problemes socioambientals, i per fonamentar l’actuació. Reconeixement que hi ha incertesa en fer prediccions relacionades amb processos biològics i geològics i de la necessitat d’avaluar riscos. Aplicació en l’actuació de principis com el de la precaució i de valors com els d’equitat, solidaritat i responsabilitat. Reconeixement del caràcter evolutiu de la ciència i valoració de les aportacions de les diferents revolucions científiques en la superació de dogmatismes i en els canvis de les condicions de vida de les persones. Anàlisi crític de corrents d’opinió no fonamentades en el coneixement científic actual.

La Terra, un planeta canviant Identificació de principis i procediments que permeten reconstruir la història de la Terra. Reconeixement del temps geològic: magnituds i datacions absolutes i relatives. Caracterització de les eres geològiques i ubicació de fets geològics i biològics rellevants.

Identificació d’alguns fòssils característics i explicació del procés de fossilització. Anàlisi de fòssils per identificar ambients i climes dels passat.

Interpretació de columnes estratigràfiques i talls geològics. Aplicació en la reconstrucció de la historia geològica d’un territori. Reconeixement de les grans unitats geològiques de Catalunya.

Reconeixement dels desplaçaments dels continents i l’expansió dels fons oceànics: la deriva continental.

Identificació de plaques litosfèriques: moviments i límits. Distribució de volcans i sismes. Ús d’escales de mesura de sismes: intensitat i magnitud. Interpretació de la història dels continents i oceans.

Cerca d’informació sobre riscos geològics, propers o llunyans, associats a la dinàmica terrestre i anàlisi de les mesures de predicció i prevenció.

Aproximació a la conceptualització de la Terra com un sistema que s’autoregula. Anàlisi de les conseqüències d’algunes activitats humanes en funció de la teoria Gaia.

La vida, conservació i canvi
Identificació de la variabilitat de les persones: caràcters hereditaris i no hereditaris. Definició de fenotip. Les cèl·lules com a vehicle de transmissió dels caràcters hereditaris.

Caracterització dels cromosomes com a estructura que es conserva, es duplica i es transfereix per mitosi/meiosi. Identificació dels cromosomes com a transmissors de la informació genètica. Similituds i diferències entre la mitosi i la meiosi a nivell general.

Identificació de l’ADN com a una de les substàncies de les que estan formats els cromosomes: la seva composició, estructura i funcions biològiques. Aproximació al concepte de gen. Anàlisi d’un cariotip. Conceptualització de les mutacions.

Caracterització de la teoria cromosòmica de l’herència i transmissió dels caràcters hereditaris. Determinació cromosòmica del sexe.

Resolució de problemes senzills relacionats amb la herència i amb la herència del sexe. Identificació de malalties hereditàries i valoració del diagnòstic prenatal.

Aproximació històrica a la genètica: des de Mendel i els primers estudis de genètica fins al projecte genoma humà. Valoració de les aplicacions de la enginyeria genètica en diferents camps (els aliments transgènics, la clonació i el genoma humà) i de les repercussions en els éssers humans i en els ecosistemes.

Origen i evolució dels éssers vius
Exposició i anàlisi d’algunes teories sobre l’origen de la vida a la Terra.

Caracterització de l’evolució com a procés pel qual les espècies s’han anat succeint a partir de canvis que es transmeten de generació a generació. Identificació del concepte d’espècie. Explicació de l’evolució a partir d’identificar-ne proves.

Comparació entre el lamarckisme, darwinisme i altres teories actuals generades per la ciència per explicar l’origen, transmissió i selecció dels canvis.

Anàlisi de la biodiversitat en la història dels éssers vius: dels primers microorganismes als organismes pluricel·lulars.

Identificació de les principals etapes en el procés de l’evolució dels homínids. Justificació de les diferències i similituds dels fòssils humans amb les d’altres homínids.

Criteris d’avaluació:

  • Identificar diferents estratègies per afrontar l’anàlisi d’un problema complex, prioritzar la més idònia en funció dels condicionaments de tot tipus a tenir en compte i aplicar-la. Justificar el procés seguit i identificar els aspectes que queden poc demostrats.
  • Reconstruir de manera elemental la història d’un territori a partir de l’estudi d’una columna estratigràfica senzilla i justificar-ne els resultats. Ús dels models temporals a escala.
  • Justificar alguns fenòmens geològics fent referència a la teoria de la tectònica de plaques.
  • Reconèixer les característiques bàsiques del cicle cel·lular i descriure el procés de la reproducció cel·lular, identificant les diferències i similituds bàsiques entre la mitosi i la meiosi i el seu significat biològic.
  • Interpretar la transmissió d’alguns caràcters hereditaris, incloent-hi certes malalties, mitjançant mecanismes genètics. Relacionar alguns mètodes d’enginyeria genètica amb les seves bases científiques. Valorar les implicacions ètiques d’algunes d’aquestes tècniques.
  • Mostrar evidències de l’evolució de les espècies i argumentar alguns processos que la fan possible, interpretant-les mitjançant teories evolutives actuals.

Fonts:

  • Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria.

Deixa un comentari

 

L'Agenda 2030 de l'ONU inclou, entre les seves metes, l'Educació per a la Ciutadania Global.

L'Agenda 2030 de l'ONU inclou, entre les seves metes, l'Educació per a la Ciutadania Global.

L’Objectiu 4 de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides inclou, en la seva meta 4.7, com a propòsit d’aquí a 2030:

Garantir que tot l’alumnat adquireix els coneixements teòrics i pràctics necessaris per promoure el desenvolupament sostenible, entre altres coses mitjançant l’educació pel desenvolupament sostenible i l’adopció d’estils de vida sostenibles, els drets humans, la igualtat de gènere, la promoció d’una cultura de pau i noviolència, la ciutadania mundial i la valoració de la diversitat cultural i de la contribució de la cultura al desenvolupament sostenible.

Els nostres governs han subscrit aquest acord internacional i, per tant, es comprometen a donar-hi compliment.


Una iniciativa de:
Amb el suport de:
Diputació de Barcelona

 

 

Powered by Warp Theme Framework