Portal Paula

Educació per a la ciutadania

L’educació per a la ciutadania, iniciada com àrea curricular en el tercer cicle de Primària, es manté com a matèria en l’Educació Secundària Obligatòria, donant lloc a dues assignatures durant el segon cicle: Educació per a la ciutadania i els drets humans (que s’imparteix en 3r curs) i Educació ètico-cívica (4t curs).

Ambdues matèries tenen en comú:

  • la reflexió sobre la persona i les relacions interpersonals;
  • el coneixement i reflexió sobre els drets humans, “des de la perspectiva del seu caràcter històric, afavorint que l’alumnat valori que no estan garantits, sinó que és possible el seu avanç o retrocés en funció del context”;
  • i sobre les característiques i problemes fonamentals de les societats i del món global actuals.

Al currículum, predomina l’ús del terme ciutadania democràtica per caracteritzar l’objecte de la matèria. Així, basant-se en la Constitució espanyola, la matèria s’orienta específicament a l’aprenentatge dels valors democràtics i la participació, per tal de preparar les persones per a l’exercici de la ciutadania activa.

Es consideren valors democràtics els que apareixen recollits a la Constitució (articles 1.1. i 14; se cita a més l’article 27.2 que obliga l’Estat a educar en aquests valors), que s’interpreten segons el que estableix la Declaració Universal de Drets Humans. A més, el currículum es fonamenta en els tractats i acords internacionals subscrits per Espanya en relació a l’educació per a la ciutadania.

Al currículum, es fa ús també del terme ciutadania global. Aquesta dimensió de la nostra realitat està present en tots els blocs de contingut, i mereix a més un bloc específic en cada curs i un objectiu explícit:

objetivos.JPG

11. Reconèixer-se membres d’una ciutadania global. Mostrar respecte crític pels costums i modes de vida de poblacions diferents de la pròpia i manifestar comportaments solidaris amb les persones i col·lectius desfavorits.

D’altra banda, la legislació empara també la pràctica d’una educació crítica i transformadora. Així, la formació d’una ciutadania crítica es considera substancial a la matèria i, com a tal, es recull com a contingut comú d’ambdues matèries i es tradueix en uns objectius en què abunden els verbs que sustenten el desenvolupament d’aquesta capacitat: reconèixer, identificar, analitzar i valorar.

comillas.JPG

“(…) aquests continguts no es presenten de manera tancada i definitiva, perquè un element substancial de l’educació cívica és la reflexió encaminada a enfortir l’autonomia de l’alumnat per analitzar, valorar i decidir des de l’autoconfiança, contribuint a que construeixin un pensament i un projecte de vida propis”.

En un dels objectius s’afirma que les situacions d’injustícia i discriminació per raó de sexe, origen, creences, diferències socials, orientació afectivosexual o de qualsevol altre tipus, no només són una vulneració de la dignitat humana, sinó que pertorben la convivència:

objetivos.JPG

5. Identificar la pluralitat de les societats actuals reconeixent la diversitat com a enriquidora de la convivència i defensar la igualtat de drets i oportunitats de totes les persones, rebutjant les situacions d’injustícia i les discriminacions existents per raó de sexe, origen, creences, diferències socials, orientació afectivosexual o de qualsevol altre tipus, com una vulneració de la dignitat humana i causa pertorbadora de la convivència.

Davant d’aquestes situacions i altres formes de violència presents en la nostra realitat globalitzada, són necessaris el compromís i la participació activa de la ciutadania “com a mitjà per aconseguir un món més just”:
objetivos.JPG

10. Conèixer les causes que provoquen la violació dels drets humans, la pobresa i la desigualtat, així com la relació entre els conflictes armats i el subdesenvolupament, valorar les accions encaminades a la consecució de la pau i la seguretat i la participació activa com a mitjà per aconseguir un món més just.

En l’últim curs, s’inclou un bloc de continguts dedicat a la igualtat entre homes i dones, en què es planteja obertament la lluita contra la discriminació i es plantegen alternatives, essent una oportunitat idònia per aprofundir en l’educació per a la transformació social.

En qualsevol cas, els objectius de crítica i transformació s’apliquen a tota l’etapa i es tradueixen en continguts i criteris d’avaluació específics per a cada curs.

Objectius:

Aquests plantejaments generals es traslladen als objectius, que identifiquen les capacitats a desenvolupar amb aquesta matèria:

objetivos.JPG

1. Reconèixer la condició humana en la seva dimensió individual i social, acceptant la pròpia identitat, les característiques i experiències personals respectant les diferències amb els altres i desenvolupant l’autoestima.

2. Desenvolupar i expressar els sentiments i les emocions, així com les habilitats comunicatives i socials que permeten participar en activitats de grup amb actitud solidària i tolerant, utilitzant el diàleg i la mediació per abordar els conflictes.

3. Desenvolupar la iniciativa personal assumint responsabilitats i practicar formes de convivència i participació basades en el respecte, la cooperació i el rebuig a la violència, als estereotips i prejudicis.

4. Conèixer, assumir i valorar positivament els drets i obligacions que deriven de la Declaració Universal dels Drets Humans i de la Constitució Espanyola, identificant els valors que els fonamenten, acceptant-los com a criteris per valorar èticament les conductes personals i col·lectives i les realitats socials.

5. Identificar la pluralitat de les societats actuals reconeixent la diversitat com a enriquidora de la convivència i defensar la igualtat de drets i oportunitats de totes les persones, rebutjant les situacions d’injustícia i discriminació existents per raó de sexe, origen, creences, diferències socials, orientació afectivosexual o de qualsevol altre tipus, com una vulneració de la dignitat humana i causa pertorbadora de la convivència.

6. Reconèixer els drets de les dones, valorar la diferència de sexes i la igualtat de drets entre ells i rebutjar els estereotips i prejudicis que suposin discriminació entre homes i dones.

7. Conèixer i apreciar els principis que fonamenten els sistemes democràtics i el funcionament de l’Estat espanyol i de la Unió Europea, prenent consciència del patrimoni comú i de la diversitat social i cultural.

8. Conèixer els fonaments del mode de vida democràtic i aprendre a obrar d’acord amb ells en els diferents àmbits de convivència. Assumir els deures ciutadans en el manteniment dels béns comuns i el paper de l’Estat com a garant dels serveis públics.

9. Valorar la importància de la participació en la vida política o altres formes de participació ciutadana, com la cooperació, l’associacionisme i el voluntariat.

10. Conèixer les causes que provoquen la violació dels drets humans, la pobresa i la desigualtat, així com la relació entre els conflictes armats i el subdesenvolupament, valorar les accions encaminades a la consecució de la pau i la seguretat i la participació activa com a mitjà per aconseguir un món més just.

11. Reconèixer-se membres d’una ciutadania global. Mostrar respecte crític pels costums i modes de vida de poblacions diferents de la pròpia i manifestar comportaments solidaris amb les persones i col·lectius desfavorits.

12. Identificar i analitzar les principals teories ètiques, reconèixer els principals conflictes socials i morals del món actual i desenvolupar una actitud crítica davant els models que es transmeten a través dels mitjans de comunicació.

13. Adquirir un pensament crític, desenvolupar un criteri propi i habilitats per defensar les seves posicions en debats, a través de l’argumentació documentada i raonada, així com valorar les raons i els arguments dels altres.

Els blocs de contingut s’estructuren des d’allò personal i més pròxim, a allò global i més general. El bloc de continguts comuns recull els procediments, habilitats socials i actituds necessàries per a la convivència i la ciutadania democràtica.

Educació per a la ciutadania i els drets humans

  1. Continguts comuns: s’orienten a les capacitats per a la reflexió i la participació (diàleg, debat, respecte a la diversitat personal i cultural, judici crític…)
  2. Relacions interpersonals i participació: dignitat personal, igualtat de drets, diversitat, no discriminació, solidaritat, participació i representació, compromís…
  3. Deures i drets ciutadans: principis recollits en convencions internacionals, reconeixement de la vulneració de drets humans, tribunals que els protegeixen…
  4. Societats democràtiques del segle XXI: diversitat social, funcionament dels estats democràtics, serveis públics, responsabilitat de les administracions, deures de la ciutadania…
  5. Ciutadania en un món global: desigualtat, globalització i interdependència, conflictes, organismes internacionals…
Educació ètico-cívica

  1. Continguts comuns: saber raonar i argumentar, avaluar críticament la informació dels mitjans de comunicació, actituds de tolerància, diàleg, pau, solidaritat…
  2. Identitat i alteritat: identitat personal, llibertat, responsabilitat, educació afectivoemocional…
  3. Teories ètiques, els drets humans: diferents formulacions dels drets humans.
  4. Ètica i política: democràcia, valores constitucionals, fonaments ètics i jurídics del sistema democràtic…
  5. Problemes socials del món actual: problemes i dilemes morals des de la perspectiva dels drets humans (globalització, desenvolupament, conflictes armats, pau, cooperació…).
  6. Igualtat entre homes i dones: a la família, al món laboral, lluita pels drets de les dones, causes de la discriminació, alternatives…

Metodologies i recursos:

El currículum planteja que el centre és el primer espai de convivència i pràctica de la democràcia i la participació ciutadana, de manera que l’organització del centre i la creació d’un clima de convivència contribuirien als objectius de la matèria i l’etapa. A més, en diversos moments es fa referència a la participació en l’entorn, com a contingut i criteri d’avaluació de la matèria.

D’altra banda, en la matèria destaquen dos continguts procedimentals que caldria prioritzar en les propostes didàctiques: la realització de debats i, en relació al pensament crític, el contrast entre fonts d’informació diversa.

És recurrent també l’al·lusió al treball sobre qüestions d’actualitat i, en general, els mitjans de comunicació: el seu poder en el context de la globalització, perspectiva crítica sobre la informació que proporcionen, etc.

Educació per a la ciutadania i els drets humansEducació ètico-cívica

Deixa un comentari

 

L'Agenda 2030 de l'ONU inclou, entre les seves metes, l'Educació per a la Ciutadania Global.

L'Agenda 2030 de l'ONU inclou, entre les seves metes, l'Educació per a la Ciutadania Global.

L’Objectiu 4 de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides inclou, en la seva meta 4.7, com a propòsit d’aquí a 2030:

Garantir que tot l’alumnat adquireix els coneixements teòrics i pràctics necessaris per promoure el desenvolupament sostenible, entre altres coses mitjançant l’educació pel desenvolupament sostenible i l’adopció d’estils de vida sostenibles, els drets humans, la igualtat de gènere, la promoció d’una cultura de pau i noviolència, la ciutadania mundial i la valoració de la diversitat cultural i de la contribució de la cultura al desenvolupament sostenible.

Els nostres governs han subscrit aquest acord internacional i, per tant, es comprometen a donar-hi compliment.


Una iniciativa de:
Amb el suport de:
Diputació de Barcelona

 

 

Powered by Warp Theme Framework