Portal Paula

Migracions

Sobre el terme “migrant“, l’Organització Mundial de les Migracions (OIM, 2019, p. 132-133) subratlla que és un “terme genèric no definit en el dret internacional que, per ús comú, designa a”:

“tota persona que es trasllada fora del seu lloc de residència habitual, ja sigui dins d’un país o a través d’una frontera internacional, de manera temporal o permanent, i per diverses raons”.

L’OIM afegeix que “aquest terme comprèn una sèrie de categories jurídiques ben definides de persones, com ara”:

“els treballadors migrants; les persones la forma particular de trasllat de les quals està jurídicament definida, com els migrants objecte de tràfic; així com les persones la situació o mitjà de trasllat de les quals no estiguin expressament definits en el dret internacional, com els estudiants internacionals”.

Per la seva banda, l’ONG Accem (s.d.) afirma que el terme “migrant” es refereix a la majoria de les

“persones que es desplacen d’un país a un altre per raons diverses i durant un llarg període de temps (habitualment durant almenys un any per no incloure molts visitants temporals)”.

Igualment, Accem especifica la definició de “migrant econòmic“, que descriu com:

“la persona que deixa el seu país per raons econòmiques, per millorar les condicions de vida”.

Causes de les migracions

Per què migren les persones?

  • Conflictes armats, que les obliguen a fugir del lloc d’origen perquè que hi ha risc per a la seva integritat.
  • Raons econòmiques/laborals: L’expectativa d’unes condicions de vida millors (per a la pròpia persona, la família o la comunitat) o una millor situació laboral (inclou l’èxode de cervells).
  • Raons polítiques/ideològiques: Quan l’opció ideològica i política és motiu de repressió, amenaces i inseguretat.
  • Raons medioambientals: Per desastres medioambientals causats per l’acció humana (accidents nuclears, per exemple), per desastres naturals (terratrèmols, tifons…) o per la contínua degradació del medi ambient i l’escassetat de recursos per a la vida.
  • Raons personals: Per circumstàncies que no es poden classificar en cap dels apartats anteriors: des d’elements emocionals fins a la voluntat de viure aventures, conèixer altres cultures i formes de vida…

Un fenomen històric

Des dels inicis de la humanitat hi ha hagut migracions: trasllats de persones d’un lloc a un altre per diferents motius. És a dir, les migracions són un fenomen històric. Les històries de les nostres famílies, municipis, estats… estan marcades per les migracions.

I les migracions són elements clau a l’hora d’explicar determinats processos històrics, socials, econòmics… Però, certament, en l’actualitat el fenomen de les migracions presenta un impacte quantitatiu molt més important i una resposta estatal i regional molt determinada. En aquest sentit la gestió de la immigració i les polítiques públiques estatals i regionals són un element determinant.

Les persones refugiades

Un punt i apart en l’apartat de les migracions són les persones refugiades. Són refugiades aquelles persones que fugen del seu país d’origen perquè l’estat no pot assegurar la protecció de la seva integritat física; una integritat que pot estar seriosament compromesa ja sigui per raons polítiques o per conflictes armats en el sí del territori. Tot i que moltes persones surten dels seus països d’origen per aquesta causa, no totes reben l’estatus de refugiat, que és un estatus que dóna el país d’acollida amb criteris polítics.

Legalment, les persones refugiades estan sota l’empara de la legislació internacional – en aquest cas, la Convenció sobre l’Estatut dels Refugiats aprovada l’any 1951 per les Nacions Unides – i sota l’empara de la legislació estatal – en el cas de l’Estat Espanyol, l’article 13.4 de la Constitució. Però la normativa que regula el dret d’asil varia al llarg del temps, així que per fer-ne el seguiment es recomana consultar la pàgina sobre asil i refugi del Ministeri de l’Interior.

Ser “legal”

Hi ha múltiples elements que condicionen la vivència del procés migratori, però un dels que més hi incideixen és la regularització burocràtica de la situació de la persona migrant. El fet que una persona sigui “legal” o no té importants conseqüències a tots els nivells. Una persona sense “els papers en regla” limitarà el seu accés a l’habitatge, als serveis públics (salut, educació…) i al mercat de treball (feines “invisibles”); tindrà unes condicions econòmiques i laborals precàries, i, en general, es trobarà en una posició de risc i vulneració dels drets humans bàsics.

La legislació que s’orienta a regular els moviments migratoris és canviant, com ho són les polítiques estatals i regionals. La part legislativa es pot consultar al web de la Secretaria General d’Immigració i Emigració.

Agenda 2030

El setembre de 2015, les Nacions Unides van adoptar l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, que estableix 17 objectius (ODS) per eradicar la pobresa, protegir el planeta i avançar en la protecció dels drets humans de totes les persones arreu del món.

L’ODS 10 s’adreça a la reducció de les desigualtats en i entre els països. Entre les seves metes, inclou:

10.7 Facilitar la migració i la mobilitat ordenades, segures, regulars i responsables de les persones, fins i tot mitjançant l’aplicació de polítiques migratòries planificades i ben gestionades.

Recursos 

Recursos didàctics externs

"Trackback" Enllaç des de la teva web.

L'Agenda 2030 de l'ONU inclou, entre les seves metes, l'Educació per a la Ciutadania Global.

L'Agenda 2030 de l'ONU inclou, entre les seves metes, l'Educació per a la Ciutadania Global.

L’Objectiu 4 de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides inclou, en la seva meta 4.7, com a propòsit d’aquí a 2030:

Garantir que tot l’alumnat adquireix els coneixements teòrics i pràctics necessaris per promoure el desenvolupament sostenible, entre altres coses mitjançant l’educació pel desenvolupament sostenible i l’adopció d’estils de vida sostenibles, els drets humans, la igualtat de gènere, la promoció d’una cultura de pau i noviolència, la ciutadania mundial i la valoració de la diversitat cultural i de la contribució de la cultura al desenvolupament sostenible.

Els nostres governs han subscrit aquest acord internacional i, per tant, es comprometen a donar-hi compliment. Més informació.


Una iniciativa de:
Amb el suport de:
Diputació de Barcelona

 

 

Powered by Warp Theme Framework