Portal Paula

Migracions

Des dels inicis de la humanitat hi ha hagut migracions, trasllats de persones d’un lloc a un altre per diferents motius. És a dir, les migracions són un fenomen històric. Les històries de les nostres famílies, dels nostres municipis, estats,… estan marcades per les migracions.

migracióI les migracions són elements clau a l’hora d’explicar determinats processos històrics, socials, econòmics… Però, certament, en l’actualitat el fenomen de les migracions presenta un impacte quantitatiu molt més important i una resposta estatal i regional molt determinada. En aquest sentit la gestió de la immigració i les polítiques públiques estatals i regionals són un element determinant.

No hi ha una definició mundialment acceptada de migració, però el seu sentit més estés implica el moviment de persones i/o famílies que té com a objectiu la millora econòmica o social. Tot i això, els moviments de persones d’un lloc a un altre pot donar-se també per altres causes que ara veurem.

Les persones migrem del nostre lloc d’origen cap a altres llocs ja siguin dintre del mateix estat (migració nacional) o a altres estats (migració internacional). Però, per què migrem les persones?:

  • Per raons econòmiques/laborals: Ja sigui per l’expectativa d’unes condicions de vida millors (ja sigui per la pròpia persona, per la família o per la comunitat) o per millorar la situació laboral (que inclou l’èxode de cervells).
  • Per raons polítiques/ideològiques: Quan l’opció ideològica i política és motiu de repressió, amenaces i inseguretat.
  • Per causes medioambientals. Aquest apartat incorpora des de desastres medioambientals causats per l’acció humana (accidents nuclears, per exemple) fins a desastres naturals (terratrèmols, tifons,…) continuant per la contínua degradació del mediambient i l’escassetat de recursos per a la vida.
  • Per conflictes armats: Quan es desenvolupa un conflicte que obliga les persones a fugir del lloc d’origen ja que hi ha risc per la seva integritat.
  • Per raons personals: Això es relaciona amb tota una sèrie d’opcions de vida que impliquen tot un ventall heterogeni d’elements i circumstàncies que no són d’indole ni política, ni laboral, ni econòmica. I inclou des d’elements emocionals, sentimentals,… fins a qüestions relacionades amb viure aventures, conèixer altres cultures i formes de vida,…

migració1Un punt i apart en l’apartat de les migracions són les persones refugiades. Són refugiades aquelles persones que fugen del seu país d’origen perquè l’estat no pot assegurar la protecció de la seva integritat física; una integritat que pot estar seriosament compromesa ja sigui per raons polítiques o per conflictes armats en el sí del territori. Tot i que moltes persones surten dels seus països d’origen per aquesta causa, no totes reben l’estatus de refugiat, que és un estatus que dóna el país d’acollida amb criteris polítics.

Legalment, les persones refugiades estan sota l’empara de la legislació internacional, en aquest cas, la Convenció sobre l’Estatut dels Refugiats aprovada l’any 1951 per les Nacions Unides. I sota l’empara de la legislació estatal, en el cas de l’Estat Espanyol, la Constitució recull aquest dret en l’article 13.4. La normativa que regula el dret d’asil varia al llarg del temps, així que per fer-ne el seguiment es recomana la consulta de la pàgina sobre asil i refugi del Ministeri de l’Interior.

Hi ha múltiples elements que condicionen la vivència del procés migratori per part de les persones, però un dels que més incideixen és el relacionat amb la regularització burocràtica de la situació de la persona migrant. El fet que una persona “sigui legal” o no té importants conseqüències a tots els nivells. Una persona sense “els papers en regla” limitarà el seu accés a l’habitatge, als serveis públics (salut, educació,…), al mercat de treball (a feines “invisibles”), a unes condicions econòmiques i laborals precàries, i, en general, es troben en una posició de risc i vulneració dels drets humans bàsics.

La legislació que s’orienta a regular els moviments migratoris és també canviant, com ho són les polítiques estatals i regionals (de la Unió Europea). La part legislativa es pot trobar a la pàgina web de la Secretaria General d’Immigració i Emigració.

"Trackback" Enllaç des de la teva web.

Deixa un comentari

 

L'Agenda 2030 de l'ONU inclou, entre les seves metes, l'Educació per a la Ciutadania Global.

L'Agenda 2030 de l'ONU inclou, entre les seves metes, l'Educació per a la Ciutadania Global.

L’Objectiu 4 de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides inclou, en la seva meta 4.7, com a propòsit d’aquí a 2030:

Garantir que tot l’alumnat adquireix els coneixements teòrics i pràctics necessaris per promoure el desenvolupament sostenible, entre altres coses mitjançant l’educació pel desenvolupament sostenible i l’adopció d’estils de vida sostenibles, els drets humans, la igualtat de gènere, la promoció d’una cultura de pau i noviolència, la ciutadania mundial i la valoració de la diversitat cultural i de la contribució de la cultura al desenvolupament sostenible.

Els nostres governs han subscrit aquest acord internacional i, per tant, es comprometen a donar-hi compliment.


Una iniciativa de:
Amb el suport de:
Diputació de Barcelona

 

 

Powered by Warp Theme Framework