Portal Paula

De l’objectiu al marc teòric

La tutoria s’orienta a que l’estudiant:

  • Identifiqui els conceptes clau implicats en la qüestió de recerca.
  • Confeccioni un marc teòric consistent, en el qual basarà el disseny metodològic de la seva recerca.
  • Utilitzi fonts d’informació adequades per a la seva recerca i acrediti la procedència de cada informació (citacions bibliogràfiques).
  • Distingeixi entre les diferents formes de coneixement humà (científic, experiencial, filosòfic…), tot mantenint l’objectivitat durant el procés de recerca.
  • Elabori la redacció definitiva de l’objectiu de recerca a partir dels aprenentatges realitzats durant la confecció del marc teòric.

PRODUCTES

Aquesta fase culmina en dos components de l’informe final de recerca:

  1. Marc teòric: on es presenta el coneixement previ disponible sobre la qüestió de recerca.
  2. Bibliografia: on es recullen les fonts d’informació bibliogràfica emprades en la confecció del marc teòric.
  3. Objectiu, pregunta o hipòtesi d’investigació: revisió a partir dels aprenentatges realitzats en el marc teòric i el nou vocabulari adquirit, per expressar amb precisió la qüestió de recerca.

Marc teòric

  • El marc teòric recull el coneixement previ disponible sobre la qüestió de recerca. A través del marc teòric, l’estudiant pot explorar tot allò que li interessa sobre la qüestió; però, en tot cas, ha d’aprofundir en els elements implicats en ella.
  • Aquest coneixement és imprescindible per preparar el disseny metodològic de la pròpia recerca: quines dades cal recollir i amb quins criteris s’han d’analitzar.
  • S’inicia identificant els termes clau que apareixen en la redacció de l’objectiu o pregunta d’investigació de l’estudiant. Es pot començar subratllant els substantius del text, que seran els primers termes a definir.
  • Per a cadascun d’aquests termes clau s’ha d’elaborar un apartat en què es presenten una o vàries definicions del concepte, així com d’altres dades que el descriguin o caracteritzin.
  • Aquests primers termes conduiran a noves paraules i informacions; de manera que, progressivament, s’anirà teixint un marc conceptual més complex que recull els coneixements previs disponibles, necessaris i pertinents per realitzar la pròpia recerca.
  • Les primeres redaccions són provisionals. Convé animar l’estudiant a escriure i reconèixer-li l’esforç per tal de trencar el bloqueig que genera el full en blanc. La redacció es va millorant progressivament, a partir d’aquests primers esborranys.
  • A mida que es clarifica el marc conceptual, s’introdueixen estudis previs sobre la qüestió d’investigació, tot ressenyant les conclusions més significatives per a la pròpia recerca.
  • El marc teòric creix en forma d’arbre, no linealment. Els elements implicats es van identificant a mida que s’avança en la seva concreció i es van interconnectant amb els elements previs. En l’informe final, els elements es presenten organitzats en apartats i subapartats, en funció d’aquestes interrelacions, i de més generals (el tema de la recerca) a més específics (entre d’altres, l’objecte d’estudi (una entitat, un esdeveniment, una aplicació informàtica…)).
  • Per això, l’estructura del marc teòric (índex) és provisional durant aquesta etapa i es finalitza una vegada s’han completat tots els apartats que es presentaran.
  • Amb el marc teòric completat, s’està en condicions d’elaborar la redacció definitiva de l’objectiu, pregunta o, si s’escau, hipòtesi d’investigació. D’una banda, es disposa del vocabulari adequat per comunicar l’objectiu i, de l’altra, es coneix amb més profunditat la problemàtica per precisar la qüestió d’investigació i decidir la forma en què s’estudiarà.

Fonts d’informació

  • Totes les informacions del marc teòric han de procedir de bibliografia publicada. Pot tractar-se de documents físics (ex. llibre) o digitals (ex. pàgina web) i la informació pot presentar-se en format de text, audiovisual, multimèdia…
  • Cal detallar la font de cada dada o afirmació mitjançant citacions bibliogràfiques.
  • La validesa de la informació ve determinada per la qualitat de les fonts emprades: autoria, arguments i evidències que sustenten les seves afirmacions.
  • Per això, és imprescindible que s’identifiqui l’autoria de la informació (persona física o jurídica que assumeix la responsabilitat d’aquell contingut), així com l’any de publicació (pot ser un criteri per valorar la vigència de la informació, per exemple, en estudis estadístics). En aquest sentit, la Viquipèdia és un bon recurs per apropar-se al tema però no és vàlid com a font d’informació per al marc teòric: cal acudir a les fonts citades en els articles de la Viquipèdia i valorar la qualitat de les seves informacions.
  • El temps és limitat, de manera que convé que des de la tutoria es proporcioni una bibliografia mínima per començar la recerca. Per això es pot començar cercant en els espais web d’organismes o institucions públiques amb competències en aquell àmbit de recerca i drets humans, des del nivell local (municipal, autonòmic…) a l’estatal i, finalment, l’internacional. En les seves polítiques, aquestes institucions recullen el coneixement generat per la comunitat científica. Aquests coneixements s’han de contrastar amb les publicacions d’organismes no governamentals i col·lectius socials que treballen en la defensa dels mateixos drets, per identificar-ne coincidències i contradiccions. Finalment, s’hi incorporen els estudis previs que puguin trobar-se en repositoris digitals d’accés obert dels centres de recerca.
  • L’apartat de bibliografia correspon a les últimes pàgines de l’informe de recerca, però es confecciona durant l’elaboració del marc teòric.

Quines activitats no formen part del marc teòric d’una recerca?

  • L’entrevista de persones expertes pot ajudar a clarificar elements confosos del marc teòric; però, per això, prèviament cal haver llegit les publicacions d’aquella persona i, a partir de diverses lectures, haver redactat una primera versió del marc teòric que es vol clarificar.
  • Un recull de premsa no ofereix la informació teòrica que caracteritza aquesta etapa. De nou, és una activitat que, en funció de l’objectiu de recerca, es pot realitzar posteriorment com a part de l’etapa “Recollida de dades”.

Aprenentatges de ciutadania global

L’etapa “De l’objectiu al marc teòric” permet incidir en els següents aprenentatges de ciutadania global:

  • Drets humans. El marc teòric permet conèixer com es concreta la protecció i defensa dels drets humans en un cas específic: la qüestió investigada.
  • Pertinença. La comunitat internacional com a factor de protecció i defensa dels drets humans, a través d’organismes i cimeres internacionals, així com per la incidència dels moviments socials.
  • Participació. Rol de les organitzacions no governamentals, els centres de recerca i els moviments socials en la defensa del dret.
  • Cooperació. El coneixement com a fruit del treball col·lectiu, la comunicació i l’intercanvi.

Recursos per confeccionar el marc teòric

Materials d’avaluació formativa:

  • Guia de procediments, que enumera les tasques de l’estudiant en aquesta etapa.
  • Qüestionari d’avaluació. Aquest material d’avaluació formativa es lliura en el moment que l’estudiant presenta els primers apartats del marc teòric.
left right