Portal Paula

Gènere i desenvolupament

Abans de començar definirem què és gènere. I el primer que farem és diferenciar gènere i sexe. Sexe és la definició de les persones en funció de les seves diferències biològiques o fisiològiques. Gènere és el tractament que fa cada cultura, societat,… de les diferències per raó de sexe. Aquest tractament és la base de la construcció de la identitat de les persones, de la seva participació en la societat i de les diferències de poder.

dona desenvolupamentFins fa pocs anys, no s’havia considerat la necessitat d’incorporar un enfocament de gènere en les polítiques de desenvolupament i, concretament, en els projectes de desenvolupament. I això era així perquè simplement no es va a arribar a considerar mai (mai fins a mitjan segle XX) que les dones tinguéssim un paper rellevant o diferencial, o un paper, en el desenvolupament econòmic de les comunitats, municipis, estats,…

Tampoc s’havia reflexionat sobre si les conseqüències dels processos de desenvolupament beneficiaven de la mateixa manera a homes i dones, i s’assumia acríticament que els beneficis del desenvolupament arribaven per igual a tothom independentment del seu sexe. Sabem que no és així. Les dones, encara entrat el segle XXI, no disposen de les mateixes oportunitats que els homes. Tot i que s’han de reconèixer avenços, també s’ha de reconèixer que el desigual accés a l’educació, a la salut, a mitjans de contracepció, als llocs de decisió,…, per esmentar quatre elements, contribueixen excepcionalment al fet, per exemple, de la feminització de la pobresa.

women protestLes desigualtats en funció del gènere existeixen i es fan paleses als estats del centre i als estats perifèrics. En els països del centre, les diferències en l’ingrés per la realització del mateix lloc de treball són un exemple de la perpetuació de les diferències de gènere, així com la feminització d’aquells estudis i professions relacionats amb la cura de persones, mentre que els estudis i professions que requereixen habilitats tècniques continuen estan masculinitzats. Als països perifèrics, les diferències són encara més abrumadores quan l’accès als recursos és més limitat. És precisament l’accés diferencial als recursos el que va fer que nombrosos moviments de dones als països del sud comencessin a treballar sobre la base de la concepció de la participació de la dona en el desenvolupament.

D’aquesta manera va aparèixer, a la dècada dels 70 del segle XX, el que es coneix com a enfocament DED (Dones en el Desenvolupament). Aquest enfocament reconeixia que les dones havien estat discriminades del procés de desenvolupament econòmic, social, productiu,… i que només el reconeixement i la incorporació de la dona a aquest procés faria possible que hi hagués un desenvolupament real i efectiu. I aquesta nova perspectiva (DED) comporta l’adopció de noves estratègies de desenvolupament basades en projectes que consideren només a la dona, sense contextualitzar-la en les relacions de poder que estan en la base de la problemàtica. Els projectes basats en la lògica DED incorporen la creació de secretaries de la dona o departaments de la dona, lleis i programes específics per aquest col·lectiu, quotes,…

Quan comença a focalitzar-se l’acció dels projectes de cooperació en les relacions de poder és quan es comença a parlar de Gènere en el Desenvolupament (GED). Això com es concreta?

  • En el fet de reconèixer l’existència de relacions de poder basades en la desigualtat. I, conseqüentment, el fet que, en aquestes desiguals relacions de poder, la dona té el paper de subordinació.
  • En el fet de reconèixer que la redistribució del recursos i el canvi/transformació de les relacions de poder és possible. I aquest canvi es pot donar si es detecten i s’aprofiten les oportunitats que sorgeixin.
  • En el fet de reconèixer que les relacions de poder desiguals es donen en tots els àmbits en què hi ha dones, en l’àmbit privat (la família, la parella, les amistats) i en l’àmbit públic (la feina, la comunitat, …).
  • En el fet de reconèixer com a vàlid i com a objectiu a aconseguir un desenvolupament equitatiu i sostenible.

Un element important és que si bé els projectes GED incideixen en la dona, ja que és la que està en una posició de subordinació, incorporen l’home, que és part de la relació desigual de poder. Tant unes com els altres han de ser capaços d’identificar els elements que incideixen en aquesta desigualtat, i poder avançar en el sentit de desenvolupar formes alternatives en què les relacions de poder siguin equitatives i igualitàries en funció del gènere.

Més informació:

"Trackback" Enllaç des de la teva web.

Deixa un comentari

 

L'Agenda 2030 de l'ONU inclou, entre les seves metes, l'Educació per a la Ciutadania Global.

L'Agenda 2030 de l'ONU inclou, entre les seves metes, l'Educació per a la Ciutadania Global.

L’Objectiu 4 de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides inclou, en la seva meta 4.7, com a propòsit d’aquí a 2030:

Garantir que tot l’alumnat adquireix els coneixements teòrics i pràctics necessaris per promoure el desenvolupament sostenible, entre altres coses mitjançant l’educació pel desenvolupament sostenible i l’adopció d’estils de vida sostenibles, els drets humans, la igualtat de gènere, la promoció d’una cultura de pau i noviolència, la ciutadania mundial i la valoració de la diversitat cultural i de la contribució de la cultura al desenvolupament sostenible.

Els nostres governs han subscrit aquest acord internacional i, per tant, es comprometen a donar-hi compliment.


Una iniciativa de:
Amb el suport de:
Diputació de Barcelona

 

 

Powered by Warp Theme Framework