Portal Paula

En l’escalada del conflicte, educació per la pau

No hi ha pau sense justícia. Ni justícia sense democràcia.

El conflicte pel futur polític de Catalunya ha arribat a una fase crítica. Des d’un punt de vista educatiu, aquest moment de crisi, intensament viscut per l’alumnat, és una oportunitat d’interioritzar alguns conceptes clau per a una ciutadania democràtica, crítica i transformadora.

Amb aquest material, volem facilitar recursos perquè el professorat continuï educant per la pau, els drets humans i la ciutadania global en el conflicte. No incidim en el posicionament sobre el conflicte perquè, en l’educació formal, s’ha de respectar la pluralitat ideològica de l’alumnat. Sí que ens posicionem en els valors de la cultura de pau i el dret de l’alumnat a una educació que el capaciti per a l’exercici de la seva ciutadania i la defensa dels drets humans. El posicionament polític de la Universitat de Barcelona, compartit per la Fundació Solidaritat UB, s’expressa en els comunicats publicats al seu espai web (enllaç a l’últim comunicat).

Cadascun dels conceptes plantejats en aquest material requereix sessions de treball específiques. Respecte a alguns continguts, aportem propostes per a l’aula (obertes) que poden servir de base per a la planificació d’unitats didàctiques adequades al context on s’implementin. Des del punt de vista educatiu, les propostes per l’aula cerquen:

  • Comprendre conceptes bàsics per a l’exercici de la ciutadania democràtica.
  • Promoure habilitats per al diàleg i la resolució pacífica dels conflictes.
  • Reforçar valors de pau, llibertat i igualtat.

Enllacem també recursos didàctics i materials disponibles a Internet.

Abans d’iniciar qualsevol activitat, cal ser conscients de les emocions i actituds del grup sobre el conflicte. No es tracta de conèixer les seves opcions polítiques, sinó les emocions que poden emergir durant les activitats, dificultar un diàleg constructiu i afectar les seves relacions fora de l’aula.

Les primeres activitats haurien d’adreçar-se a explorar les vivències que l’alumnat ha tingut del conflicte i, des d’aquest coneixement, promoure un clima adequat per al diàleg a l’aula, en què les persones se sentin segures i respectades per expressar-se. A partir d’aquesta cura emocional, es poden triar algunes nocions bàsiques de ciutadania democràtica a reforçar en cada grup.

under constructionEl conjunt de l’apartat es troba en construcció.

Si en tens comentaris (fets des dels valors de la cultura de pau), o suggeriments i propostes de recursos per afegir-hi, ens pots escriure a portalpaula@ub.edu.

Recomanem:

El conflicteEl valor de la pauNo hi ha pau sense justíciaNo hi ha justícia sense democràciaLluites compartidesMaterials

El conflicte

Les persones | El problema | El procés del conflicte | L’escalada del conflicte: l’altre com a enemic

Un conflicte és una disputa causada per un antagonisme percebut entre els interessos o necessitats de dues o més parts.

Per afrontar pacíficament els conflictes, cal diferenciar entre les persones (parts involucrades), el problema (necessitats i interessos en disputa) i el procés (expressions del conflicte, accions).

Un primer exercici amb el grup pot consistir a diferenciar entre aquests tres aspectes del conflicte. Per això:

  1. L’alumnat s’organitza en grups de 3-4 persones.
  2. Cada grup ha de buscar almenys dues notícies de premsa que informin del conflicte.
  3. En les notícies han de distingir entre PERSONES – PROBLEMA – PROCÉS.
  4. Es realitza una posada en comú i es comenten les troballes, per diferenciar entre aquests tres aspectes del conflicte.

En relació a Les persones, és important ser molt específics amb les parts en conflicte que apareixen en la notícia. Per tal de començar a veure el conflicte en la seva complexitat, es poden abordar qüestions com:

A quines institucions de l’Estat es refereixen les notícies? Què és l’Estat? Com s’organitza?

De quines institucions informen les notícies?

Què és el poble? Quina part del poble apareix a les notícies? Quins agents socials?

Qui no hi apareix? Quines altres parts podrien afegir-se en aquest primer mapa del conflicte?

ciudadanía y estadoBretones, María Trinidad. Sociedades avanzadas: Manual de estructura social.
1a ed. Barcelona: Hacer, 2001. [MCM=Mitjans de Comunicació de Masses]

En els apartats d’El problema i El procés del conflicte s’inclouen algunes claus per a la seva anàlisi.

Per saber-ne més:

Les persones

Davant un conflicte, les parts involucrades (persones, grups, entitats, institucions…) poden adoptar diverses actituds.

objetivos en un conflicto

Cascón, Paco. Educar en y para el conflicto. Barcelona: Càtedra UNESCO sobre Pau i Drets Humans (UAB), 2001.

Proposta per a l’aula:

A partir de la identificació que el grup hagi realitzat de les parts en conflicte, quina actitud els hi sembla que estan mantenint les institucions i agents socials identificats? Com es podria avançar cap a actituds de compromís i cooperació?

Per a la resolució pacífica del conflicte, la dignitat de les persones no pot ser qüestionada. Cal mantenir un respecte mínim envers totes les persones involucrades en el conflicte.

Des d’aquests valors, diverses habilitats contribueixen a la resolució pacífica dels conflictes: el diàleg, l’empatia, l’anàlisi, la creativitat, l’humor… Aquestes habilitats poden ser practicades i reforçades a l’aula durant la realització d’aquestes activitats.

⇑ Tornar a dalt ⇑

El problema

En l’anàlisi del problema que genera la disputa cal diferenciar entre tres nivells:

  • Posició. La que les parts implicades en el conflicte manifesten. Respon a la pregunta: QUÈ VULL?
  • Interès. L’interès es pot manifestar o no, però és més complex que la posició. L’interès és el nostre objectiu i respon a la pregunta: PER QUÈ HO VULL?
  • Necessitats. Són les que es consideren fonamentals i imprescindibles per viure amb dignitat. Responen a la pregunta: PER A QUÈ HO VULL? Sovint no es verbalitzen i, per tant, requereixen un treball de reflexió de cada part en conflicte per poder identificar-les i relacionar-les amb la seva conducta, percepció (relat), interès i posició. Majoritàriament, són les necessitats les que desencadenen el conflicte i les que n’articulen l’interès i la posició. Abraham H. Maslow estableix aquesta jerarquia de necessitats compartides pels éssers humans:

jerarquia de necessitats

Proposta per a l’aula:

  1. Recopileu articles d’opinió dels diaris sobre el conflicte. Utilitzeu les hemeroteques de diaris de signe oposat i busqueu que hi hagi representada una pluralitat de posicions. Per a aquest exercici, és especialment recomanable la secció de cartes dels lectors i lectores, on l’alumnat hi trobarà articles d’opinió molt sintètics que li facilitaran la tasca.
  2. Agrupeu els articles en funció de la posició que defensen.
  3. Formeu grups de 4-5 persones i repartiu-vos els articles per analitzar-los entre els grups. Cada grup ha de tenir articles que expressin diferents posicions.
  4. Identifiqueu els interessos i necessitats que s’expressen en els articles. Utilitzeu la piràmide de necessitats de Maslow per distingir entre necessitat i interès.
  5. Compartim i comentem les troballes de cada grup, per determinar quins són els interessos i quines les necessitats que apareixen en els textos treballats.
  6. Formeu altres grups, de nou de 4-5 persones. Compartiu les necessitats identificades en el grup anterior. Busqueu la relació de cada necessitat amb un o diversos articles de la Declaració Universal de Drets Humans. Fins a quin punt es tracta de necessitats irrenunciables per a una vida digna? De quines altres maneres podria respondre’s als interessos i necessitats expressats per cada part?
  7. Un/a representant de cada grup exposa els acords (i els desacords) a què s’ha arribat.
  8. Tenint en compte els interessos i necessitats identificats, cada estudiant elabora una redacció d’una pàgina on exposa entre 1 i 5 qüestions que podrien portar-se a una taula de negociació entre les parts en conflicte. Cal argumentar les qüestions triades en base als interessos i necessitats identificats pel grup.

⇑ Tornar a dalt ⇑

El procés del conflicte

Què ha passat fins ara? Quins esdeveniments han marcat l’evolució del conflicte?

Podeu construir una línia del temps que reculli la memòria del grup-classe sobre el conflicte. Cal centrar-se únicament en esdeveniments. Les idees de cada part en conflicte (el problema) s’abordaran en altres activitats.

Per completar la línia del temps, a banda dels testimonis del grup-classe, es poden revisar altres fonts d’informació.

A partir d’aquí, és possible dialogar sobre la subjectivitat de la memòria: què recordem, què havíem obviat.

Altres qüestions que es poden treballar amb l’alumnat: Quina part d’aquesta història reescriurien? Com creuen que es podria haver evitat l’escalada del conflicte en el passat? Els inspira alternatives que podrien adoptar-se en el futur?

Per saber-ne més:

⇑ Tornar a dalt ⇑

L’escalada del conflicte: l’altre com a enemic

La pròpia identitat es construeix en relació a uns altres, que es perceben com a diferents. En situacions de conflicte sostingut, en què les parts no resolen el problema generador del conflicte, les persones acumulen frustració i agressivitat, que acaben descarregant en un altre, al qual es culpabilitza del problema i que es configura com a enemic.

En situacions de conflicte, la construcció de l’enemic augmenta l’autoestima i la cohesió del grup. En aquest sentit, aporta benestar emocional; però, alhora, la percepció d’amenaça (por) fa que les persones siguin vulnerables a la manipulació i alimenta l’escalada del conflicte.

Per protegir-se de l’amenaça, l’altre comença a incloure també les persones dissidents del propi grup. Arribats a aquest punt, la dignitat de l’altre (de tot aquell que no comparteixi el propi relat sobre el conflicte) és qüestionada. Aquest altre és progressivament deshumanitzat i es troben excuses per a les violències que generi el conflicte, tant dins com fora del grup: agressions, repressió, pèrdua de drets…

Per saber-ne més:

  • Barbero, Alicia; Vidal, Carles; Barbeito, Cécile; Santiago, Irene. (Deconstruir) la imatge de l’enemic. Bellaterra (Cerdanyola del Vallès): Escola de Cultura de Pau (UAB), setembre de 2005.

Proposta per a l’aula:

El procés de construcció de l’enemic es pot identificar clarament en els mitjans de comunicació consumits per l’alumnat: premsa, programes de ràdio i televisió, xarxes socials…

  1. A quins mitjans de comunicació accedeix l’alumnat d’aquest grup? Acordeu un mínim de dos mitjans de comunicació, de signe oposat, que siguin consumits pel grup.
  2. Decidiu el període de temps que analitzareu, en funció de les hores de què disposeu per a aquesta activitat. Podeu realitzar una anàlisi sincrònica (de les comunicacions que tenen lloc en el present) o diacrònica (per exemple, un mateix dia i mes des de 2011 fins a 2017).
  3. Destineu una paret de l’aula a exposar el recull de comunicacions. També podeu elaborar un mural digital (per exemple, amb Padlet).
  4. Cada estudiant ha d’aportar vàries comunicacions, de vàries parts en conflicte, al treball col·lectiu. El número de comunicacions variarà en funció dels acords anteriors: per exemple, en l’estudi sincrònic, al llarg d’una setmana, els i les alumnes poden aportar comunicacions en xarxes socials que identifiquin com a construcció de l’enemic; en l’estudi diacrònic d’un dia determinat, s’aporta una notícia o fragment televisiu d’aquella data per a cada any que s’analitzi.
  5. Organitzeu les comunicacions en funció de la presència dels criteris d’anàlisi que es presenten a continuació.anàlisi de comunicacions
  6. Durant l’elaboració del mural col·lectiu, aneu reflexionant sobre les troballes del grup. Cerqueu que totes les parts en conflicte hi estiguin representades. Cerqueu comunicacions que reflecteixin cadascun dels mecanismes que porten a la percepció de l’altre com a enemic. Comenteu les troballes: quines reflexions desperten en l’alumnat?
  7. Finalment, valoreu el mural confeccionat per l’alumnat. Què en pensen? Com se senten? En funció de les respostes, podeu dialogar sobre comunicació, conflicte, respecte, poder, pluralisme, manipulació, valors… El mural és també una oportunitat per prendre consciència de la complexitat de les problemàtiques: les comunicacions no són les parts (no tenim totes les seves comunicacions), alguns missatges podrien ubicar-se en varis criteris, hi ha altres factors explicatius del conflicte, etc.
  8. Acabeu l’activitat posant-li un títol que resumeixi la valoració del grup-classe. Aquest títol compartit pot expressar també dissens, la pluralitat del grup. Compartiu el mural amb la resta de la comunitat educativa, exposant-lo en un lloc visible.

⇑ Tornar a dalt ⇑

El valor de la pau

El conflicte com a mostra d’interdependència | El valor del respecte des de la noció de dignitat humana |
Construcció de pau: diàleg, negociació, mediació

representación del pueblo

Autoria: Quino. Font: Pinterest.

El conflicte com a mostra d’interdependència

Els conflictes són inherents a la vida en societat: manifesten la interdependència dels éssers humans.

Autoria: Quino. Font: etceterama.

Proposta per a l’aula:

Mapamundi dels drets humans

⇑ Tornar a dalt ⇑

El valor del respecte des de la noció de dignitat humana

Autoria: Desconeguda. Font: IES Manuel Gutiérrez Aragón

Recursos didàctics:

A partir de la pàgina 35, aquest manual conté propostes d’activitats per treballar el respecte per la dignitat humana.

Per saber-ne més:

  • Benedí, Francesc X. Dignitat. Pàgina de Filosofia, 30/01/2011.

Segons un informe del PNUD de 1994, “la seguretat humana no és una preocupació per les armes; és una preocupació per la vida i la dignitat humana”.

⇑ Tornar a dalt ⇑

Construcció de pau: diàleg, negociació, mediació

«Si queremos la paz, hemos de preparar la paz. (…) Hay que sustituir esta imposición: soy más grande que tú, soy más fuerte que tú, soy más rico, y por tanto me has de obedecer, yo mando y tú has de hacer lo que yo quiero. Todo esto se ha de acabar, y lo hemos de sustituir por una relación de diálogo, de comprensión, de discusión».

Mayor Zaragoza, Federico. La educación, base de la democracia. Conferència a la UOC, 2001.

«Nunca es demasiado tarde. Pero el primer paso en todos los conflictos es reconocer la existencia de ese conflicto. Aunque no se comparta el mismo análisis del conflicto, los actores tienen que estar de acuerdo en que existe un conflicto y que debe ser resuelto mediante el diálogo».

Royo, Josep Maria. Oportunidades para el diálogo. Bloc “Paz en construcción” (Planeta Futuro, El País), 11/10/2017.

Per saber-ne més:

⇑ Tornar a dalt ⇑

No hi ha pau sense justícia

Els drets i les llibertats fonamentals | Corresponsabilitat: els deures | L’estat de dret | La noviolència: estratègia de lluita per la pau | El poder coercitiu de l’Estat

Els drets i les llibertats fonamentals

  • Sistema político. Gobierno de España.
  • Serveis Jurídics i Àrea de Serveis Educatius del Parlament de Catalunya. Els drets dels infants. 1a ed. Barcelona: Parlament de Catalunya, juliol de 2009. Col·lecció “Els quaderns del Parlament”, 6.

Document amb 10 principis o idees que expliquen la Declaració dels Drets dels Infants i que van acompanyades de preguntes i activitats per fer a l’aula.

  • Grup IREF; Arbonés, G.; Baiges, A.; De Castro, F.; Gómez, M.; Martí, M.; De Puig, I. (coordinació). Pensar els drets humans. Barcelona: Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans i Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, febrer de 2010. Col·lecció “Apunts de Pau i Drets Humans”, 2.

Materials elaborats per a l’educació secundària per ajudar els i les joves a comprendre els seus drets i ser-ne conscients. Es treballa de manera conceptual però també afectiva, és a dir, creant empatia per afavorir la interiorització dels drets.

Proposta per a l’aula:

A partir d’un anàlisi sobre la construcció de l’enemic per les parts en conflicte, es pot plantejar la pregunta:

Està retrocedint la protecció dels nostres drets? Quins drets i llibertats fonamentals apareixen amenaçats o danyats en el conflicte?

⇑ Tornar a dalt ⇑

Corresponsabilitat: els deures

FRATO (Francesco Tonucci) (novembre 2014). Revista Guix d’Infantil, núm. 78: “Documentar les pràctiques d’aula”.

  • Grup IREF; Arbonés, G.; Baiges, A.; De Castro, F.; Gómez, M.; Martí, M.; De Puig, I. (coordinació). Som joves, tenim drets… i deures. Barcelona: Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans i Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, desembre de 2010. Col·lecció “Apunts de Pau i Drets Humans”, 3.

Material previst per a l’educació secundària, que ha d’ajudar els/les adolescents i joves a apropiar-se dels drets que els pertoquen, i a sensibilitzar-se respecte a aquelles situacions, casos o països on altres nois i noies no en poden gaudir i, potser, ni tan sols saben que els tenen.

Inclou preguntes i propostes d’activitats que parteixen de la següent vinyeta. També conté una de les propostes de Materiales para la educación en Derechos Humanos (Ararteko, 2000).

Autoria: Flánagan (2004).

Per saber-ne més:

⇑ Tornar a dalt ⇑

L’estat de dret

La promoció de l’estat de dret forma part de l’objectiu 16 de l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible, aprovada per l’Assemblea General de Nacions Unides.

«Per aconseguir els Objectius de Desenvolupament Sostenible són necessàries societats pacífiques, justes i inclusives».

Els diferents índexs que mesuren l’estat de dret situen Espanya entre les societats avançades en relació a aquest objectiu.

Tot i així, aquestes anàlisis també informen sobre les deficiències de l’Estat (incloses les seves comunitats autònomes) en relació a l’estat de dret proclamat per la Constitució del 78.

No n’hi ha prou a proclamar els drets. Cal protegir-los i defensar-los cada dia, i d’aquest procés hi participen els diferents agents socials.

Per prendre consciència del propi nivell de desenvolupament (els drets de què gaudim i aquells pels quals hem de continuar lluitant), es pot organitzar l’alumnat en grups cooperatius per realitzar un exercici comparatiu a l’aula.

  1. Es formen grups de 3 persones.
  2. S’assignen 2 documents a cada grup, intentant que cada document sigui revisat almenys per 2 grups.
  3. Cada grup identifica les fortaleses i febleses de l’estat de dret en 3 països: Espanya, un altre de la seva elecció posicionat entre els llocs 30-60 i un altre de la seva elecció posicionat entre els llocs 60-90.
  4. Es comparteixen les troballes de cada grup, apuntant a la pissarra, en un costat, les fortaleses i, a l’altre, les febleses dels 3 països*.
  5. Es conversa a partir d’aquesta anàlisi.

Què hem aconseguit fins ara?

Quins reptes tenim per endavant? Per quins drets cal continuar lluitant?

Com creuen que s’han aconseguit els avenços de què gaudim?

Qui creuen que ha participat en l’assoliment d’aquests drets?

* Si es té la possibilitat, una forma de facilitar aquesta dinàmica és repartir post-its de 3 colors diferents entre els grups (poden ser fulls retallats que s’enganxaran amb massilla adhesiva). L’alumnat utilitza un color per a cada país i, en la posada en comú, s’enganxen en un espai col·lectiu en dues columnes: una per a les febleses i l’altra per a les fortaleses.

⇑ Tornar a dalt ⇑

La noviolència: estratègia de lluita per la pau

Es consideren conflictes estructurals aquells causats perquè l’estructura (l’escola, l’empresa, el sistema polític d’un estat, el sistema econòmic mundial…) exerceix una opressió sobre les persones.

Davant la constatació d’aquesta desigualtat de poder, la noviolència emergeix com a estratègia de lluita per la pau i la justícia. Des del reconeixement de la violència (estructural, física i simbòlica), s’actua per a la seva eradicació amb mitjans i conductes que no agredeixin físicament altres persones: denúncia, no col·laboració, desobediència civil, creació d’espais alternatius de vida (econòmica, ecològica, cultural…), etc.

Com a estratègia de lluita, la noviolència cerca objectius de transformació social. Per això, les accions són públiques i organitzades en col·lectiu: objecció fiscal, insubmissió, boicots comercials, etc.

A més, es cerca la coherència entre l’estil de vida i la pau que es pretén promoure a través de decisions (elecció d’alternatives de vida, de convivència, de participació) basades en valors d’equitat, respecte, dignitat, cooperació, sostenibilitat…

Recursos per a l’aula:

Per saber-ne més:

⇑ Tornar a dalt ⇑

El poder coercitiu de l’Estat

⇑ Tornar a dalt ⇑

Què significa democràcia?

«El término democracia es de origen griego y significa “el pueblo”. Es el pueblo el que manda, es la voz del pueblo la que interpretan las autoridades para poner en práctica la voluntad del pueblo, no su autoridad. Es ésta la diferencia entre la democracia, la autocracia, la plutocracia, la oligocracia, la burocracia, la tecnocracia. Es realmente toda la gente, todos los ciudadanos los que mandan. Y para que una democracia sea realmente genuina, todos los ciudadanos han de tener la posibilidad de expresarse, de participar».

Mayor Zaragoza, Federico. La educación, base de la democracia. Conferència a la UOC, 2001.

Separació de poders

Llibertat d’expressió

Llibertat d’associació

 

Dret al vot

 

Participació ciutadana

Guia didàctica per al professorat d’educació infantil i primària.

Democratitzar els estats, democratitzar el món

La democràcia és un procés. No es limita a l’exercici del vot ni a l’aplicació de les lleis, tot i que ambdues condicions són necessàries pel sistema democràtic. També requereix participació ciutadana i la resolució pacífica dels conflictes que aquesta participació comportarà.

A continuació ressenyem algunes de les campanyes que es desenvolupen en l’Estat espanyol per la protecció i defensa dels drets humans.

Paisajes más allá de Catalunya. Pobreza Cero: Campaña contra la Desigualdad Obscena (CONGDE).

Canviar la Constitució

Canviar la legislació

Defensa de drets assolits

Cultura de pau

 

 

 

 

 

 

 

Democràcia

 

 

 

 

 

 

 

Pensament crític

L'Agenda 2030 de l'ONU inclou, entre les seves metes, l'Educació per a la Ciutadania Global.

L'Agenda 2030 de l'ONU inclou, entre les seves metes, l'Educació per a la Ciutadania Global.

L’Objectiu 4 de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides inclou, en la seva meta 4.7, com a propòsit d’aquí a 2030:

Garantir que tot l’alumnat adquireix els coneixements teòrics i pràctics necessaris per promoure el desenvolupament sostenible, entre altres coses mitjançant l’educació pel desenvolupament sostenible i l’adopció d’estils de vida sostenibles, els drets humans, la igualtat de gènere, la promoció d’una cultura de pau i noviolència, la ciutadania mundial i la valoració de la diversitat cultural i de la contribució de la cultura al desenvolupament sostenible.

Els nostres governs han subscrit aquest acord internacional i, per tant, es comprometen a donar-hi compliment.

Una iniciativa de:
Amb el suport de:
Diputació de Barcelona

 

Creative Commons

 

Powered by Warp Theme Framework