Portal Paula

Moviments socials

Els moviments socials es caracteritzen per ser molts i molt diversos. Diversos tant en les tem脿tiques que aborden com en la forma d鈥檃bordar-les, les seves ideologies, la forma d鈥檕rganitzar-se, les estrat猫gies per incidir en l鈥櫭爉bit social i pol铆tic,鈥 I tenen en com煤 que aspiren al canvi, a la transformaci贸 total o parcial d鈥檃ll貌 establert, del que es coneix com a l鈥statu quo.

Si hagu茅ssim de posar nom als moviments socials, mencionar铆em el moviment obrer, el moviment feminista, el pacifista鈥 Alguns dels moviments socials, especialment l鈥檕brer i el sufragista (precursor del moviment feminista), tenen les seves arrels i or铆gens al segle XIX i es consideren com a moviments socials cl脿ssics.

L鈥檈closi贸 dels moviments socials, per貌, es d贸na al segle XX, i especialment a la d猫cada dels setanta. En aquesta d猫cada apareixen i es desenvolupen els moviments ecologista, feminista, pacifista, antiracista, antinuclear, pels drets civils… I amb ells apareix el concepte de Nou Moviment Social. A finals del segle XX i principi del segle XXI es desenvolupen m茅s tipologies de nous moviments socials, molts d鈥檈lls amb un clar contingut antisistema i altersistema. Exemples d’aquests moviments s贸n el 15-M, el f貌rum social mundial, ATTAC,…

Geogr脿ficament, tamb茅 trobem especificitats en els moviments socials. Aquest seria el cas dels moviments camperols amb molta pres猫ncia a Am猫rica Llatina. De fet, el m茅s conegut d鈥檃quests moviments 茅s el MST (Moviment dels Sense Terra) de Brasil que posa sobre la taula la discussi贸 entorn a la propietat de la terra, la distribuci贸 de la terra al Brasil i el dret a cultivar i treballar la terra. En altres espais, com M猫xic o Guatemala, el moviment de pobles ind铆genes planteja i reclama el respecte pels seus drets.

A l’脌frica els moviments socials contra la pobresa o contra les pol铆tiques econ貌miques imposades per les organitzacions financeres internacionals (Banc Mundial o Fons Monetari Internacional), els moviments independentistes i pels drets pol铆tics i de les dones han estat molt importants. S贸n fites dels moviments socials a l’脌frica l鈥檃nomenada Primavera 脌rab i les revoltes socials a Nig猫ria, Mo莽ambic o Burkina Faso per l鈥檌ncrement dels preus dels aliments.聽 Per la seva banda, a l’脌sia els moviments mediambientals estan adquirint molta for莽a, aix铆 com els moviments socials que clamen per la democr脿cia o que lluiten contra les pol铆tiques energ猫tiques i d鈥檃liments. S贸n interessants els moviments de base que s鈥檃rticulen en zones com Aceh (Indon猫sia) o Timor de l鈥橢st, on hi ha hagut un important aterratge d’ONGs i organitzacions internacionals per donar suport al desenvolupament. Aquests moviments, principalment de dones, reclamen major protagonisme en les decisions que es prenen i que les afecten directament.

Hi ha nombroses definicions de moviments socials i de nous moviments socials. Podem trobar definicions com la de Sztomka, que diu 鈥渆ntenem per moviments socials els col路lectius vagament organitzats que actuen de forma conjunta i de manera no institucionalitzada amb la finalitat de contribuir al canvi en la seva societat鈥, o com la de Anthony Giddens, m茅s conservadora, que defineix moviment social com aquell 鈥渋ntent col路lectiu de lluitar per un inter猫s com煤 o de garantir que s鈥檃rriba a un objectiu compartit, mitjan莽ant una acci贸 col路lectiva que t茅 lloc al marge de l鈥檈sfera de les institucions establertes鈥.

Quines s贸n les caracter铆stiques dels moviments socials?

  • En quant al tipus d鈥estructura organitzativa, tenen un car脿cter informal. 脡s a dir, no estan constitu茂ts com a organitzacions, no tenen car脿cter jur铆dic,…
  • En quant a la seva perman猫ncia, s贸n diversos. Hi ha moviments socials que s贸n permanents en el temps, com el moviment obrer, i altres que no es plantegen la seva durada.
  • Que porten a terme accions de mobilitzaci贸 social. Aquesta mobilitzaci贸 social 茅s necess脿ria per transformar i impulsar el canvi que els moviments socials demanen. Amb la mobilitzaci贸 social s鈥檈videncia el conflicte entre la situaci贸 actual (la que es vol canviar) i la desitjada, i s鈥檃rticulen les estrat猫gies d鈥檌ncid猫ncia pol铆tica i social que portar脿 a terme el moviment.

Una de les tipologies de moviments socials m茅s clares, la realitzada per Alberto Melucci (citada en el Manual de Ci猫ncia Pol铆tica, Alianza Editorial) diferencia els moviments socials en funci贸 de les finalitats o objectius del moviment, i distingeix entre:

  • Moviments reivindicatius: tenen com a objectiu que canvi茂n les normes i les formes en qu猫 es reparteixen els recursos econ貌mics, socials,…
  • Moviments pol铆tics: tenen com a objectiu el sistema pol铆tic i, espec铆ficament, volen canviar com es participa pol铆ticament i tamb茅 com s鈥檃ccedeix a la participaci贸 pol铆tica. La seva idea 茅s que accedint i canviant la forma de participar pol铆ticament, es canviar脿 tamb茅 l鈥檈quilibri de forces
  • Moviments de classe: aspiren a la reorganitzaci贸 diferent dels 脿mbits social, pol铆tic i econ貌mic (amb un canvi del sistema productiu). Tot aix貌 implicar脿 un canvi en les relacions de classe. T铆picament les relacions de classe impliquen un enfrontament entre la classe dominant /capitalista (que t茅 la propietat dels mitjans de producci贸) i la classe obrera.

La globalitzaci贸 i l鈥檃cc茅s generalitzat a les tecnologies de la comunicaci贸 (especialment, internet i els聽tel猫fons m貌bils d鈥櫭簂tima generaci贸) han obert nous escenaris per a l鈥檃cci贸 col路lectiva, han perm猫s l鈥檈xpansi贸 i intercanvi d鈥檌nformaci贸, la coordinaci贸 d鈥檃ccions globals i locals,… Exemples de l鈥檌mpacte de la globalitzaci贸 en l鈥檃cci贸 i difusi贸 dels moviments socials s贸n el moviment zapatista (el 1994), el 15-M (l’any 2011) o la primavera 脿rab (el 2013).

M茅s informaci贸:

"Trackback" Enlla莽 des de la teva web.

L'Agenda 2030 de l'ONU inclou, entre les seves metes, l'Educaci贸 per a la Ciutadania Global.

L'Agenda 2030 de l'ONU inclou, entre les seves metes, l'Educaci贸 per a la Ciutadania Global.

L鈥Objectiu 4 de l鈥Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides inclou, en la seva meta 4.7, com a prop貌sit d鈥檃qu铆 a 2030:

Garantir que tot l’alumnat adquireix els coneixements te貌rics i pr脿ctics necessaris per promoure el desenvolupament sostenible, entre altres coses mitjan莽ant l鈥檈ducaci贸 pel desenvolupament sostenible i l’adopci贸 d’estils de vida sostenibles, els drets humans, la igualtat de g猫nere, la promoci贸 d’una cultura de pau i noviol猫ncia, la ciutadania mundial i la valoraci贸 de la diversitat cultural i de la contribuci贸 de la cultura al desenvolupament sostenible.

Els nostres governs han subscrit aquest acord internacional i, per tant, es comprometen a donar-hi compliment. M茅s informaci贸.


Una iniciativa de:
Amb el suport de:
Diputaci贸 de Barcelona

 

 

Powered by Warp Theme Framework