Portal Paula

Organismes internacionals i ONG

A continuació es descriuran les principals característiques dels organismes internacionals i de les ONGs (organitzacions no governamentals).

Organismes internacionals

globalizationFLAGSEls organismes internacionals (o organitzacions intergovernamentals) són entitats compostes per diferents estats o per altres organismes internacionals, que mitjançant un acord, conveni o tractat, s’uneixen per treballar en temes comuns.

Històricament, les claus de l’aparició i desenvolupament de les organitzacions internacionals són dues:

  • la realització de conferències internacionals, especialment entre principis del segle XIX i principis del XX, que permetrà el desenvolupament dels tractats multilaterals
  • l’aparició d’estructures institucionals permanents

Com definim les organitzacions internacionals? Com aquelles organitzacions que estan fundades i constituïdes per estats, estan subjectes al dret internacional públic, disposen d’òrgans propis, independents i permanents que realitzen funcions específiques i pretenen adoptar decisions jurídiques diferents a les que els seus estats membres adopten de forma particular.

Alguns dels organismes internacionals més importants són els següents:

  • ONU (Organització de les Nacions Unides). Fundada l’any 1945, arran de la Segona Guerra Mundial, amb l’objectiu de mantenir la pau i la seguretat internacionals, fomentar les relacions d’amistat entre les nacions i promoure el progrés social, la millora del nivell de vida i els Drets Humans.
  • OTAN (Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord). Aliança militar i política que constitueix un sistema de defensa col·lectiva.
  • OEA (Organització dels Estats Americans). Organització fundada amb l’objectiu d’obtenir un ordre de pau, seguretat i desenvolupament entre els seus estats membres.
  • UA (Unió Africana). Organització creada per accelerar el procés d’integració del continent  africà, fer front als problemes socials, econòmics i polítics i promoure la cooperació pel desenvolupament entre els estats membres i en el marc de les Nacions Unides.
  • ASACR (Associació Sudasiàtica per a la Cooperació Regional). Associació d’alguns països asiàtics per fomentar la unió política i econòmica, i promoure la pau, l’estabilitat i el progrés entre els estats membres.
  • OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic). Organització fundada amb l’objectiu de promoure polítiques que millorin el benestar econòmic i social de les persones de tot el món.

Organitzacions no governamentals (ONGs)

protestLes organitzacions no governamentals (ONG) es caracteritzen per ser:

  • Entitats privades independents de qualsevol Govern i de qualsevol administració pública.
  • Tenen una estructura orgànica i unes responsabilitats legals predeterminades per la llei i s’ajusten a un marc legal que varia en funció de l’estat.
  • Es basen en el voluntariat, tot i que en les darreres dècades s’ha produït un procés de professionalització, especialment, a nivell tècnic.
  • Sense finalitats lucratives, procuren millorar alguns aspectes de les comunitats ja siguin locals, nacionals o internacionals.
  • Poden adoptar diferents personalitats jurídiques. Ens podem trobar amb fundacions, associacions, cooperatives,…

Segons alguns autors, la definició d’ONG també hauria d’incorporar la característica d’aquestes entitats d’articular un discurs alternatiu al governamental i a treballar en el canvi social, en la transformació social.

El panorama que conformen les ONGs és complex i heterogeni. Algunes de les més conegudes són Amnistia Internacional, Creu Roja, Save the Children, Cáritas, Greenpeace, Ajuda en Acció, Global Humanitària, Mans Unides o Metges Sense Fronteres. Però existeixen multitud d’ONGs de petites dimensions, que neixen en un barri o districte i que despleguen multitud de projectes de temàtiques diferents en espais geogràfics diversos.

També les àrees d’acció de les ONGs són molt diverses, i poden anar des de l’ajuda humanitària, passant per donar suport a la millora de l’educació en països perifèrics o a la situació de persones en risc d’exclusió social als països d’origen (Quart Món), fins al suport en temes de caire sanitari, de drets humans, sindical, mediambiental,…

En moltes ocasions, les ONG s’agrupen en federacions o confederacions. Això permet establir i reforçar -mitjançant la cooperació i la col·laboració- estratègies comunes, incrementar la comunicació i també fer una tasca com a grups de pressió en campanyes o temàtiques d’interès comú. A Catalunya, aquesta agrupació d’ONG és Lafede.cat. A nivell estatal  es pot trobar la CONGDE (Coordinadora d’ONGs pel Desenvolupament Espanya).

En els últims anys, les estratègies de les ONGs també s’han internacionalitzat i estan fent una acció d’incidència a les organitzacions internacionals. Com a mostra uns exemples:

  • Visualització de la societat civil. És habitual que en les conferències internacionals i reunions d’alt nivell d’organitzacions internacionals com el Banc Mundial o el FMI es realitzin fòrums de la societat civil en què la presència de les ONGs i altres entitats posa l’accent en el contrapunt al poder oficial-governamental.
  • Oposició a la repressió. Existeixen espais comuns d’intercanvi d’informació, col·laboració i cooperació entre ONGs i organitzacions internacionals, i en algunes ocasions s’han utilitzat aquests espais com a oportunitat mediàtica per comunicar situacions de repressió, opressió, violació dels drets humans,… Aquesta va ser la situació que es va donar l’any 2006, durant una reunió que mantenien els representants de l’FMI, amb governs i ONGs. Els representants d’aquestes últimes es van retirar com a protesta a la repressió que havien patit diversos defensors dels drets humans a Singapur.
  • Col·laboració internacional entre ONGs per incidir en temàtiques, legislacions,… Tot i que continua sent un dels reptes de les ONGs, s’han endegat campanyes internacionals en matèries tan sensibles com el comerç d’armes o el treball infantil, que han comptat amb la col·laboració d’ONGs internacionals, locals,…; que han tingut un fort efecte mediàtic, i que han aconseguit posar en l’agenda de les organitzacions internacionals aquestes temàtiques amb el resultat de protocols d’acció. En el cas del comerç d’armes, l’aprovació del Tractat pel control d’armes l’abril del 2013 ha estat la culminació de diferents esforços; entre ells, els realitzats per la campanya contra el comerç d’armes encapçalada per ONGs de defensa dels drets humans.

Etiquetes:

"Trackback" Enllaç des de la teva web.

Deixa un comentari

 

L'Agenda 2030 de l'ONU inclou, entre les seves metes, l'Educació per a la Ciutadania Global.

L'Agenda 2030 de l'ONU inclou, entre les seves metes, l'Educació per a la Ciutadania Global.

L’Objectiu 4 de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides inclou, en la seva meta 4.7, com a propòsit d’aquí a 2030:

Garantir que tot l’alumnat adquireix els coneixements teòrics i pràctics necessaris per promoure el desenvolupament sostenible, entre altres coses mitjançant l’educació pel desenvolupament sostenible i l’adopció d’estils de vida sostenibles, els drets humans, la igualtat de gènere, la promoció d’una cultura de pau i noviolència, la ciutadania mundial i la valoració de la diversitat cultural i de la contribució de la cultura al desenvolupament sostenible.

Els nostres governs han subscrit aquest acord internacional i, per tant, es comprometen a donar-hi compliment.


Una iniciativa de:
Amb el suport de:
Diputació de Barcelona

 

 

Powered by Warp Theme Framework