Portal Paula

Dret d’asil

Aqu铆 trobareu fonts d’informaci贸 per a projectes d’educaci贸 en drets humans i ciutadania global.

>> Per saber-ne m茅s: Com identificar fonts d’informaci贸 per al teu projecte educatiu?
flecha

Organismes governamentals | ONG i moviments socials | Centres de recerca | Informes | Legislaci贸

Organismes governamentals

governmentA nivell internacional

  • Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR / UNHCR en les seves sigles en angl猫s). T茅 el mandat de dirigir i coordinar l’acci贸 internacional per a la protecci贸 dels refugiats a nivell mundial. El seu objectiu principal 茅s salvaguardar els drets i el benestar dels refugiats, garantir que tothom pugui exercir el dret a sol路licitar asil en un altre Estat i a gaudir-ne, i identificar solucions duradores per als refugiats, com ara la repatriaci贸 volunt脿ria en condicions dignes i segures, la integraci贸 a la societat d’acollida o el reassentament en un tercer pa铆s. L’ACNUR tamb茅 t茅 el mandat d’ajudar les persones ap脿trides a tot el m贸n.
  • Organitzaci贸 Internacional per a les Migracions (IOM en les seves sigles en angl猫s). L’IOM est脿 consagrada al principi que la migraci贸 en forma ordenada i en condicions humanes beneficia els migrants i la societat. Com a principal organitzaci贸 internacional per a les migracions, treballa per: ajudar a encarar els creixents desafiaments que planteja la gesti贸 de la migraci贸 a nivell operatiu; fomentar la comprensi贸 de les q眉estions migrat貌ries; encoratjar el desenvolupament social i econ貌mic a trav茅s de la migraci贸; i vetllar pel respecte de la dignitat humana i el benestar dels migrants.
    • Displacement Tracking Matrix (DTM). Portal d’informaci贸 interactiva de l’IOM que rastreja i mostra els fluxos de despla莽ament i migraci贸. Inclou dades de despla莽ament de 30 pa茂sos en un esfor莽 per enfortir les respostes humanit脿ries i proporcionar un 煤s m茅s responsable de les dades.
  • European Migration Network. Xarxa europea de migracions creada en el marc de les institucions de la Uni贸 Europea, que t茅 per objectiu atendre les necessitats d鈥檌nformaci贸 de les institucions comunit脿ries, els estats i la ciutadania sobre la migraci贸 i l鈥檃sil.
  • European Migrant Smuggling Centre (EMSC). Centre de l’EUROPOL que t茅 per objecte ajudar els Estats membres de la UE a identificar i desmantellar les xarxes delictives involucrades en el tr脿fic de persones migrants.

A nivell estatal i auton貌mic

  • Secretaria General d’Immigraci贸 i Emigraci贸. 脪rgan encarregat de desenvolupar la pol铆tica migrat貌ria definida pel Govern espanyol en mat猫ria d’immigraci贸, integraci贸 dels immigrants i ciutadania espanyola a l’exterior. A la seva p脿gina web hi ha un espai actualitzat dedicat a la legislaci贸 i normativa sobre estrangeria i treball, estad铆stiques, l鈥橭bservatori Permanent de la Immigraci贸,鈥
  • Secretaria d鈥橧gualtat, Migracions i Ciutadania. Algunes de les seves funcions s贸n programar i avaluar les actuacions de la Generalitat de Catalunya en mat猫ria de suport a les persones migrades; i establir instruments de coordinaci贸 entre les actuacions de les administracions p煤bliques i les de les entitats que actu茂n dins de l’脿mbit d’acollida de les persones demandants de protecci贸 internacional o refugiades a Catalunya. Forma part del Departament de Treball, Afers Socials i Fam铆lies de la Generalitat, a qu猫 tamb茅 s’adscriu el Comit猫 per a l’Acollida de les Persones Refugiades (creat el setembre de 2015).
  • Ag猫ncia Catalana de Cooperaci贸 al Desenvolupament (ACCD). El Govern de la Generalitat de Catalunya d贸na suport, a trav茅s de l’Ag猫ncia Catalana de Cooperaci贸 al Desenvolupament, a projectes de cooperaci贸 i ajut humanitari impulsats per organitzacions catalanes i internacionals a S铆ria i els pa茂sos lim铆trofs.
  • Pla “Barcelona, ciutat refugi”. L鈥Ajuntament de Barcelona no t茅 compet猫ncies en mat猫ria d’asil, per貌 des del 1989 el Servei d鈥橝tenci贸 a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER) (que gestiona el consistori amb algunes entitats socials) d贸na suport i assessorament a les persones refugiades, i es fa c脿rrec de les necessitats b脿siques i l鈥檃tenci贸 dels casos de major vulnerabilitat fins que poden accedir al programa d鈥檃collida estatal. Igualment, el setembre de 2015 l鈥橝juntament va posar en marxa el pla “Barcelona, ciutat refugi”, amb l鈥檕bjectiu de preparar la ciutat per acollir, assistir, proveir dels serveis necessaris i garantir els drets de les persones refugiades.

ONG i moviments socials

Segon nivell

  • asociacionesEuropean Council on Refugees and Exile (ECRE). Alian莽a paneuropea formada per 81 ONG que t茅 com a objectiu la protecci贸 i millora dels drets de les persones refugiades, de les persones demandants d鈥檃sil i de les persones despla莽ades. A la seva p脿gina web es troba informaci贸 sobre la Xarxa Elena, una xarxa a nivell europeu que t茅 per objecte la promoci贸 dels majors estendards de drets humans en el tractament de les persones refugiades, demandants d鈥檃sil,鈥
  • Federaci贸 Internacional de Societats de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja. Major organitzaci贸 humanit脿ria del m贸n que presta assist猫ncia sense discriminaci贸 per ra贸 de nacionalitat, ra莽a, creences religioses, classe social o opini贸 pol铆tica. Porta a terme operacions de socors per ajudar les v铆ctimes de cat脿strofes i combina aquesta activitat amb l’enfortiment de la capacitat de les seves Societats Nacionals membres. La tasca de la Federaci贸 se centra en quatre 脿rees essencials: promoci贸 dels valors humanitaris, intervenci贸 en casos de desastre, preparaci贸 per a desastres i salut i assist猫ncia en la comunitat.
  • Stop Mare Mortum. Plataforma d鈥檈ntitats que denuncia i condemna el 鈥済enocidi migratori鈥 que est脿 convertint el mar Mediterrani en un cementiri de persones que fugen de conflictes armats i de la precarietat dels seus pa茂sos d鈥檕rigen.
    • Entre Terres. Guia educativa elaborada per Servei Civil Internacional, Stop Mare Mortum i Eduxarxa, sobre les migracions a la Mediterr脿nia. Proporciona recursos sobre legislaci贸 internacional, activitats de sensibilitzaci贸 sobre la crisi humanit脿ria de l鈥櫭frica i el Pr貌xim Orient, i experi猫ncies, entre d’altres mitjans, per abordar la situaci贸 de les persones despla莽ades i refugiades.
  • Casa nostra, casa vostra. Campanya de comunicaci贸 que t茅 com a objectiu posar a primera l铆nia de debat p煤blic l鈥檃nomenada 鈥渃risi migrat貌ria鈥 que viu la Mediterr脿nia i reclamar a les administracions que definitivament prenguin part de la situaci贸.
  • Veniu ja. Campanya que exigeix que es respecti el Dret Internacional, els drets humans i el comprom铆s assumit pel Govern espanyol d’acollir 17.387 persones refugiades abans del 26 de setembre de 2017. Com a eina per exercir pressi贸, les persones, entitats, organitzacions i plataformes que se sumen a la iniciativa comparteixen un comptador de temps que marca els dies, hores, minuts i segons que queden per a la data final.

Primer nivell

  • Comissi贸 Espanyola d鈥橝juda al Refugiat (CEAR). La missi贸 de CEAR 茅s defensar i promoure els Drets Humans i el desenvolupament integral de les persones refugiades, ap脿trides i migrants amb necessitat de protecci贸 internacional i/o en risc d’exclusi贸 social. Proporciona atenci贸 directa i integral a les persones refugiades en diversos 脿mbits: des de l’acollida, la inserci贸 laboral i l’atenci贸 psicosocial, fins a la defensa jur铆dica i la den煤ncia per avan莽ar en el reconeixement dels drets de les persones refugiades. Entre les seves publicacions, hi ha informes anuals, reculls de xifres, articles i altres documents sobre els drets de les persones migrades arreu del m贸n.
  • Comissi贸 Catalana d鈥橝juda al Refugiat (CCAR). CCAR t茅 com a objectius la defensa del dret d鈥檃sil i els drets de les persones refugiades i immigrants. Q眉estiona la pretesa voluntarietat de les migracions i vol obrir un debat sobre les formes de persecuci贸 i vulneracions de drets humans que necessiten algun tipus de protecci贸. A la seva p脿gina web s’hi poden consultar publicacions, articles, informes anuals,鈥
  • Amnistia Internacional. Moviment mundial, democr脿tic i independent que actua a gaireb茅 tots els pa茂sos del m贸n amb la voluntat que totes les persones puguin gaudir dels seus drets humans. Un dels seus objectius 茅s la defensa de les persones migrants, sol路licitants d’asil, refugiades, despla莽ades o v铆ctimes de tr脿fic de persones, aix铆 com de la poblaci贸 civil en els conflictes armats. Elabora informes, articles i materials did脿ctics, i realitza campanyes de sensibilitzaci贸, informaci贸 i pressi贸; tamb茅 sobre les persones sirianes refugiades.
  • Metges Sense Fronteres. Organitzaci贸 d’acci贸 medicohumanit脿ria que assisteix a persones amena莽ades per conflictes armats, viol猫ncia, epid猫mies o malalties oblidades, desastres naturals i exclusi贸 de l’atenci贸 m猫dica.
  • Women Now For Development (SFD). ONG creada el 2012 a Par铆s per l’escriptora i periodista siriana Samar Yazbek. Treballa per capacitar les dones sirianes dins de S铆ria i els pa茂sos ve茂ns mitjan莽ant l’augment de la seva participaci贸 social, econ貌mica i cultural.
  • ACATHI. L’Associaci贸 Catalana per la Integraci贸 d’Homosexuals, Bisexuals i Transsexuals Immigrants es dedica a l’assessorament (legal, psicol貌gic, cultural, laboral…) de membres del col路lectiu LGBT que pertanyen a minories racials, 猫tniques, de proced猫ncia o idioma.
  • ACCEM. Organitzaci贸 sense 脿nim de lucre que t茅 la missi贸 de defensar els drets fonamentals, l鈥檃tenci贸 i l鈥檃companyament de les persones que es troben en risc d鈥檈xclusi贸 social. S鈥檋a especialitzat en refugi i migraci贸, i treballa a favor de la inclusi贸 de les persones, en busca de la igualtat de drets, deures i oportunitats.
  • SOS Racisme. ONG que realitza campanyes de sensibilitzaci贸 i elabora materials pedag貌gics sobre el racisme. T茅 un centre de documentaci贸 i una oficina d’informaci贸 i den煤ncies (que aporta suport psicol貌gic, assessorament jur铆dic, etc.). 脡s d鈥檈special inter猫s el seu informe anual sobre el racisme a Espanya.
  • Fundaci贸 ACSAR. La seva ra贸 de ser 茅s transformar la praxi i l鈥檃ssist猫ncia directa聽en mat猫ria d鈥檃sil i refugi en coneixement i aprenentatge, a fi de contribuir a la reflexi贸 i el debat sobre els fen貌mens de mobilitat internacional i de diversitat i cohesi贸 social. El seu objectiu 煤ltim 茅s contribuir a la construcci贸 d鈥檜na societat plural i diversa alhora que promoure la igualtat de drets de ciutadania.
  • Centre d鈥橧nformaci贸 per a Treballadors Estrangers (CITE). Associaci贸 promoguda per Comissions Obreres (CCOO) de Catalunya que d贸na assessorament en mat猫ria d鈥檈strangeria, mobilitat internacional i drets socials i laborals de les persones immigrades. La seva p脿gina web recull informaci贸 sobre activitats, articles, an脿lisis d鈥檌nter猫s, campanyes de sensibilitzaci贸, etc., tot relacionat amb la immigraci贸, la toler脿ncia, el respecte pels drets humans, etc.
  • Open Cultural Center (OCC). Anteriorment coneguda com a Idomeni Cultural Center (ICC), 茅s una organitzaci贸 de voluntariat que duu a terme programes educatius i culturals amb persones refugiades que viuen en camps a Gr猫cia.
  • A.I.R.E. | Associaci贸 Integral de Rescat en Emerg猫ncies. ONG formada per professionals de diferents serveis d’emerg猫ncies (bombers, socorristes i sanitaris) que presten volunt脿riament ajuda humanit脿ria en circumst脿ncies l铆mit i impulsen projectes de cooperaci贸 al desenvolupament a favor de persones que viuen situacions d’especial vulnerabilitat. Actuen tant a Espanya com als campaments de refugiats de Gr猫cia.
  • Techfugees. Empresa social amb un equip de voluntariat de la ind煤stria tecnol貌gica (m茅s de 15.000 membres) que mobilitza la comunitat tecnol貌gica internacional per respondre a la situaci贸 de les persones refugiades. Organitza confer猫ncies, tallers i hackathons sense 脿nim de lucre, arreu del m贸n, en un esfor莽 per proporcionar solucions tecnol貌giques i talent tecnol貌gic a les persones refugiades i a les ONG que treballen amb elles.
  • RefugeesAre.Us. Projecte que desmunta narratives problem脿tiques sobre les persones refugiades: conceptes erronis, estereotips i ret貌rica negativa que es poden trobar en pel路l铆cules, titulars de not铆cies, xarxes socials, etc., per demostrar que les persones refugiades fan m茅s aportacions a la societat del que la majoria de la gent sap.
  • The Refugee Orchestra Project. Projecte que pret茅n, a trav茅s de la m煤sica, demostrar el paper vital que les persones refugiades tenen a la cultura i la societat del pa铆s que els acull. Els concerts d’aquesta orquestra reuneixen a instrumentistes i cantants que tenen amistats o familiars refugiats i, en les seves actuacions, proclamen en veu alta la import脿ncia d’aquests individus per a la riquesa cultural dels Estats Units.

Centres de recerca

  • Refugee Studies Centre. Centre d’estudis del Departament de Desenvolupament Internacional de la Universitat d’Oxford que t茅 la missi贸 de construir coneixement i comprensi贸 sobre les causes i els efectes de la migraci贸 for莽ada.

  • Refugee Economics. Projecte que documenta la vida quotidiana de les persones refugiades que han de trobar vies de subsist猫ncia als camps de refugiats. La documentaci贸 es fa mitjan莽ant la consulta de recerques dutes a terme per universitats i centres de recerca, i l鈥檃n脿lisi de les pol铆tiques migrat貌ries i els programes d鈥檃juda humanit脿ria per apoderar les persones refugiades. 脡s d鈥檈special inter猫s la Biblioteca, on podem trobar les fonts originals d鈥檃rticles, campanyes, debats, etc. en qu猫 es basa el projecte.
  • Digital CSIC. El Centre Superior d鈥橧nvestigacions Cient铆fiques (CSIC) disposa d鈥檜n dip貌sit de publicacions en obert. Es poden realitzar consultes per mat猫ria, autor, t铆tol,鈥
  • Colectivo IOE. El Col路lectiu IO脡 se centra en la investigaci贸 acurada del col路lectiu immigrant.
  • CIDOB. Centre dedicat a la investigaci贸 i l’an脿lisi de temes internacionals. Dins de les seves 脿rees d鈥檌nvestigaci贸, n鈥檋i ha una destinada a les migracions. Tamb茅 s鈥檋i troben articles sobre el conflicte a S铆ria.
  • Dip貌sit digital de la UB. Dip貌sit de la Universitat de Barcelona on es poden consultar totes les publicacions digitalitzades de forma oberta i gratu茂ta.
  • Migrar con derechos. P脿gina web coordinada per la Universitat de Lle贸 que cont茅 espais de legislaci贸, jurisprud猫ncia, not铆cies, impresos i formularis, novetats i bibliografia sobre migraci贸. Especial atenci贸 mereix l鈥檈spai Quaderns d’Estrangeria, que inclou totes les novetats en mat猫ria jur铆dica a nivell internacional, europeu i estatal.
  • Mapa interactiu: Armes europees i refugiats. Mapa que pret茅n fer visible la relaci贸 entre les exportacions europees d’armament i els fluxos de refugiats i despla莽ats interns. El seu objectiu 茅s determinar si hi ha alguna responsabilitat dels Estats membres de la UE respecte a les situacions d’inseguretat i viol猫ncia que obliguen milions de persones a fugir de casa seva.
  • Diccionario de asilo. Diccionari de CEAR que cont茅 terminologia de refer猫ncia vinculada al dret d鈥檃sil i els drets humans, amb especial 猫mfasi en el sistema d鈥檃sil espanyol. Cont茅 tant definicions dels termes com una an脿lisi cr铆tica dels mateixos relativa al compliment de compromisos amb la normativa internacional.

Informes

informesTend猫ncies globals. Despla莽ament for莽at l’any 2017 (ACNUR)

Publicaci贸 amb gr脿fics, textos i imatges que analitzen el despla莽ament for莽at global durant l’any 2017. En aquest any, la poblaci贸 despla莽ada for莽osament al m贸n va augmentar en m茅s de 2,9 milions de persones. En acabar 2017, 68,5 milions de persones es trobaven despla莽ades for莽osament a tot el m贸n a causa de la persecuci贸, els conflictes o la viol猫ncia generalitzada. Com a conseq眉猫ncia, la poblaci贸 despla莽ada for莽osament del m贸n va seguir un cop m茅s en m脿xims hist貌rics.

Informe anual de CEAR sobre les persones refugiades a Espanya (i Europa)

Informe que descriu la situaci贸 de les persones sol路licitants d’asil, refugiades i sense protecci贸 internacional a Espanya (i, a partir de 2015, tamb茅 a Europa). El document aborda la seva situaci贸 de particular vulnerabilitat, derivada de l’experi猫ncia traum脿tica que va motivar el seu exili, de la duresa d’una travessia que en no pocs casos dura diversos anys, el desconeixement de l’idioma, i les dificultats per accedir a un lloc de treball en un mercat laboral precaritzat o per al reconeixement de les seves compet猫ncies professionals i els seus t铆tols acad猫mics.

Legislaci贸

legislacionInternacional

  • Estatut de l鈥橭ficina de l鈥橝lt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats. Adoptat per l’Assemblea General de les Nacions Unides en la seva resoluci贸 428 (V), de 14 de desembre de 1950. Estableix les funcions de l’Alt Comissionat, la seva organitzaci贸 i hisenda.
  • Convenci贸 sobre l鈥橢statut dels Refugiats. Adoptada el 28 de juliol de 1951 per la Confer猫ncia de Plenipotenciaris sobre l’estatut dels refugiats i dels ap脿trides (Nacions Unides) – convocada per l’Assemblea General en la seva resoluci贸 429 (V), de 14 desembre 1950 -, va entrar en vigor el 22 d’abril de 1954, de conformitat amb l’article 43.
  • Protocol sobre l鈥橢statut dels Refugiats. Del Protocol van prendre nota amb aprovaci贸 el Consell Econ貌mic i Social en la seva resoluci贸 1186 (XLI), de 18 de novembre de 1966, i l’Assemblea General de les Nacions Unides en la seva resoluci贸 2198 (XXI), de 16 de desembre de 1966. En la mateixa resoluci贸, l’Assemblea General va demanar al secretari general que transmet茅s el text del Protocol als Estats esmentats en el seu article V a fi que poguessin adherir-s’hi. Va entrar en vigor el 4 d’octubre de 1967, de conformitat amb l’article VIII.
  • Declaraci贸 sobre l鈥橝sil Territorial. Adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides en la seva resoluci贸 2312 (XXII), de 14 de desembre de de 1967.
  • Declaraci贸 sobre els drets humans dels individus que no s贸n nacionals dels pa铆s on viuen. Adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides en la seva resoluci贸 40/144, de 13 desembre 1985.

Europea

  • Reglament (UE) n煤m. 604/2013 del Parlament Europeu i del Consell. Anomenat Reglament Dubl铆n III, aquest document estableix els criteris a seguir per determinar quin 茅s l鈥檈stat europeu responsable d鈥檈xaminar la sol路licitud de protecci贸 internacional que se sol路licita en algun estat membre de la Uni贸 Europea per part d’una persona nacional d鈥檜n estat NO membre de la UE o per un/a ap脿trida.

El criteri general 茅s que la sol路licitud de protecci贸 internacional l’examinar脿 l鈥檈stat membre responsable on primer s鈥檋agi presentat aquesta sol路licitud (art. 3.2). S鈥檃plica aquest criteri en cas que no concorrin cap dels criteris espec铆fics (art. 7 i seg眉ents). Tots els estats membres tenen la possibilitat d鈥檈nviar una persona sol路licitant d鈥檃sil a un tercer pa铆s segur (art. 3.3). En base a aquest article, pa茂sos de la UE estan retornant persones sol路licitants d鈥檃sil a Turquia.

  • Directiva 2013/32/UE. L’article 38 estableix els requisits per considerar un tercer pa铆s “segur”.

Espanyola

  • Llei 12/2009, de 30 d’octubre, reguladora del dret d鈥檃sil i de la protecci贸 subsidi脿ria. Llei desenvolupada en base a l鈥檃rt. 13.4 de la Constituci贸 Espanyola. Estableix que el dret d鈥檃sil es concedeix a persones nacionals NO comunit脿ries i persones ap脿trides a les quals s’hagi reconegut la condici贸 de refugiades (art. 2). Aquesta condici贸 es reconeix a la persona que t茅 temors fundats de ser perseguida per motius de ra莽a, religi贸, nacionalitat, opinions pol铆tiques, pertinen莽a a un determinat grup social, g猫nere o orientaci贸 sexual, que es troba fora del seu pa铆s i per aquest temor fundat no vol tornar-hi (art. 3). Les causes d鈥檈xclusi贸 o denegaci贸 s’especifiquen als articles 8 i 9.
  • M茅s informaci贸 sobre legislaci贸 (CCAR). Inclou documents sobre el marc jur铆dic de les persones refugiades (general, de la Uni贸 Europea i de l’Estat espanyol), materials te貌rics i de participaci贸 i recursos sobre persecucions religioses.

Etiquetes:,

"Trackback" Enlla莽 des de la teva web.

Deixa un comentari

 

L'Agenda 2030 de l'ONU inclou, entre les seves metes, l'Educaci贸 per a la Ciutadania Global.

L'Agenda 2030 de l'ONU inclou, entre les seves metes, l'Educaci贸 per a la Ciutadania Global.

L鈥Objectiu 4 de l鈥Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides inclou, en la seva meta 4.7, com a prop貌sit d鈥檃qu铆 a 2030:

Garantir que tot l’alumnat adquireix els coneixements te貌rics i pr脿ctics necessaris per promoure el desenvolupament sostenible, entre altres coses mitjan莽ant l鈥檈ducaci贸 pel desenvolupament sostenible i l’adopci贸 d’estils de vida sostenibles, els drets humans, la igualtat de g猫nere, la promoci贸 d’una cultura de pau i noviol猫ncia, la ciutadania mundial i la valoraci贸 de la diversitat cultural i de la contribuci贸 de la cultura al desenvolupament sostenible.

Els nostres governs han subscrit aquest acord internacional i, per tant, es comprometen a donar-hi compliment.


Una iniciativa de:
Amb el suport de:
Diputaci贸 de Barcelona

 

 

Powered by Warp Theme Framework