Portal Paula

Persones refugiades i desplaçaments forçosos

Enllaços a fonts d’informació per projectes d’educació en drets humans i ciutadania global sobre persones refugiades.
flecha

Organismes governamentals | ONG i moviments socials | Centres de recerca | Informes | Legislació

Organismes governamentals

  • Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR / UNHCR en les seves sigles en anglès). Té el mandat de dirigir i coordinar l’acció internacional per a la protecció dels refugiats a nivell mundial. El seu objectiu principal és salvaguardar els drets i el benestar dels refugiats, garantir que tothom pugui exercir el dret a sol·licitar asil en un altre Estat i a gaudir-ne, i identificar solucions duradores per als refugiats, com ara la repatriació voluntària en condicions dignes i segures, la integració a la societat d’acollida o el reassentament en un tercer país. L’ACNUR també té el mandat d’ajudar les persones apàtrides a tot el món.
  • Organització Internacional per a les Migracions (IOM en les seves sigles en anglès). L’OIM està consagrada al principi que la migració en forma ordenada i en condicions humanes beneficia els migrants i la societat. Com a principal organització internacional per a les migracions, treballa per: ajudar a encarar els creixents desafiaments que planteja la gestió de la migració a nivell operatiu; fomentar la comprensió de les qüestions migratòries; encoratjar el desenvolupament social i econòmic a través de la migració; i vetllar pel respecte de la dignitat humana i el benestar dels migrants.
  • European Migration Network. Xarxa europea de migracions creada en el marc de les institucions de la Unió Europea, que té per objectiu atendre les necessitats d’informació de les institucions comunitàries, els estats i la ciutadania sobre la migració i l’asil.
  • Secretaria General d’Immigració i Emigració. Òrgan encarregat de desenvolupar la política migratòria definida pel Govern espanyol en matèria d’immigració, integració dels immigrants i ciutadania espanyola a l’exterior. A la seva pàgina web hi ha un espai actualitzat dedicat a la legislació i normativa sobre estrangeria i treball, estadístiques, l’Observatori Permanent de la Immigració,…
  • Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania. Algunes de les seves funcions són programar i avaluar les actuacions de la Generalitat de Catalunya en matèria de suport a les persones migrades; i establir instruments de coordinació entre les actuacions de les administracions públiques i les de les entitats que actuïn dins de l’àmbit d’acollida de les persones demandants de protecció internacional o refugiades a Catalunya. Forma part del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat, a què també s’adscriu el Comitè per a l’Acollida de les Persones Refugiades (creat el setembre de 2015).
  • Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD). El Govern de la Generalitat de Catalunya dóna suport, a través de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, a projectes de cooperació i ajut humanitari impulsats per organitzacions catalanes i internacionals a Síria i els països limítrofs.
  • Pla “Barcelona, ciutat refugi”. L’Ajuntament de Barcelona no té competències en matèria d’asil, però des del 1989 el Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER) (que gestiona el consistori amb algunes entitats socials) dóna suport i assessorament a les persones refugiades, i es fa càrrec de les necessitats bàsiques i l’atenció dels casos de major vulnerabilitat fins que poden accedir al programa d’acollida estatal. Igualment, el setembre de 2015 l’Ajuntament va posar en marxa el pla “Barcelona, ciutat refugi”, amb l’objectiu de preparar la ciutat per acollir, assistir, proveir dels serveis necessaris i garantir els drets de les persones refugiades.

ONG i moviments socials

  • European Council on Refugees and Exile (ECRE). Aliança paneuropea formada per 81 ONG que té com a objectiu la protecció i millora dels drets de les persones refugiades, de les persones demandants d’asil i de les persones desplaçades. A la seva pàgina web es troba informació sobre la Xarxa Elena, una xarxa a nivell europeu que té per objecte la promoció dels majors estendards de drets humans en el tractament de les persones refugiades, demandants d’asil,…
  • Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR). La missió de CEAR és defensar i promoure els Drets Humans i el desenvolupament integral de les persones refugiades, apàtrides i migrants amb necessitat de protecció internacional i/o en risc d’exclusió social. Dóna atenció directa i integral a les persones refugiades en diversos àmbits: des de l’acollida, inserció laboral i l’atenció psicosocial, fins a la defensa jurídica i la denúncia per avançar en el reconeixement dels drets de les persones refugiades.
  • Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR). CCAR té com a objectius la defensa del dret d’asil i els drets de les persones refugiades i immigrants. Qüestiona la pretesa voluntarietat de les migracions i vol obrir un debat sobre les formes de persecució i vulneracions de drets humans que necessiten algun tipus de protecció. A la seva pàgina web s’hi poden consultar publicacions, articles, informes anuals,…
  • Amnistia Internacional. Moviment mundial, democràtic i independent que actua a gairebé tots els països del món amb la voluntat que totes les persones puguin gaudir dels seus drets humans. Un dels seus objectius és la defensa de les persones migrants, sol·licitants d’asil, refugiades, desplaçades o víctimes de tràfic de persones, així com de la població civil en els conflictes armats. Elabora informes, articles i materials didàctics, i realitza campanyes de sensibilització, informació i pressió; també sobre les persones sirianes refugiades.
  • Metges Sense Fronteres. Organització d’acció medicohumanitària que assisteix a persones amenaçades per conflictes armats, violència, epidèmies o malalties oblidades, desastres naturals i exclusió de l’atenció mèdica.
  • Federació Internacional de Societats de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja. Major organització humanitària del món que presta assistència sense discriminació per raó de nacionalitat, raça, creences religioses, classe social o opinió política. Porta a terme operacions de socors per ajudar les víctimes de catàstrofes i combina aquesta activitat amb l’enfortiment de la capacitat de les seves Societats Nacionals membres. La tasca de la Federació se centra en quatre àrees essencials: promoció dels valors humanitaris, intervenció en casos de desastre, preparació per a desastres i salut i assistència en la comunitat.
  • Women Now For Development (SFD). ONG creada el 2012 a París per l’escriptora i periodista siriana Samar Yazbek. Treballa per capacitar les dones sirianes dins de Síria i els països veïns mitjançant l’augment de la seva participació social, econòmica i cultural.
  • ACATHI. L’Associació Catalana per la Integració d’Homosexuals, Bisexuals i Transsexuals Immigrants es dedica a l’assessorament (legal, psicològic, cultural, laboral…) de membres del col·lectiu LGBT que pertanyen a minories racials, ètniques, de procedència o idioma.
  • ACCEM. ONG dedicada a millorar les condicions de vida de les persones que es troben en la situació més vulnerable de la societat, especialment les persones refugiades, migrants i persones en situació o risc d’exclusió social.
  • SOS Racisme. ONG que realitza campanyes de sensibilització i elabora materials pedagògics sobre el racisme. Té un centre de documentació i una oficina d’informació i denúncies (que aporta suport psicològic, assessorament jurídic, etc.). És d’especial interès el seu informe anual sobre el racisme a Espanya.
  • Fundació ACSAR. La seva raó de ser és transformar la praxi i l’assistència directa en matèria d’asil i refugi en coneixement i aprenentatge, a fi de contribuir a la reflexió i el debat sobre els fenòmens de mobilitat internacional i de diversitat i cohesió social. El seu objectiu últim és contribuir a la construcció d’una societat plural i diversa alhora que promoure la igualtat de drets de ciutadania.
  • Centre d’Informació per a Treballadors Estrangers (CITE). Associació promoguda per Comissions Obreres (CCOO) de Catalunya que dóna assessorament en matèria d’estrangeria, mobilitat internacional i drets socials i laborals de les persones immigrades. La seva pàgina web recull informació sobre activitats, articles, anàlisis d’interès, campanyes de sensibilització, etc., tot relacionat amb la immigració, la tolerància, el respecte pels drets humans, etc.
  • Stop Mare Mortum. Plataforma d’entitats que denuncia i condemna el “genocidi migratori” que està convertint el mar Mediterrani en un cementiri de persones que fugen de conflictes armats i de la precarietat dels seus països d’origen.
  • Casa nostra, casa vostra. Campanya de comunicació que té com a objectiu posar a primera línia de debat públic l’anomenada “crisi migratòria” que viu la Mediterrània i reclamar a les institucions que definitivament prenguin part de la situació.
  • Veniu ja. Campanya que exigeix que es respecti el Dret Internacional, els drets humans i el compromís assumit pel Govern espanyol d’acollir 17.387 persones refugiades abans del 26 de setembre de 2017. Com a eina per exercir pressió, les persones, entitats, organitzacions i plataformes que se sumen a la iniciativa comparteixen un comptador de temps que marca els dies, hores, minuts i segons que queden per a la data final.
  • Open Cultural Center (OCC). Anteriorment coneguda com a Idomeni Cultural Center (ICC), és una organització de voluntariat que duu a terme programes educatius i culturals amb persones refugiades que viuen en camps a Grècia.
  • Techfugees. Empresa social amb un equip de voluntariat de la indústria tecnològica (més de 15.000 membres) que mobilitza la comunitat tecnològica internacional per respondre a la situació de les persones refugiades. Organitza conferències, tallers i hackathons sense ànim de lucre, arreu del món, en un esforç per proporcionar solucions tecnològiques i talent tecnològic a les persones refugiades i a les ONG que treballen amb elles.

Centres de recerca

  • CIDOBdocumentació. Centre dedicat a la investigació i anàlisi de temes internacionals. Dins de les seves àrees d’investigació, n’hi ha una destinada a les migracions. També s’hi troben articles sobre el conflicte a Síria.
  • Digital CSIC. El Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) disposa d’un dipòsit de publicacions en obert. Es poden realitzar consultes per matèria, autor, títol,…
  • Dipòsit digital de la UB. Dipòsit de la Universitat de Barcelona on es poden consultar totes les publicacions digitalitzades de forma oberta i gratuïta.
  • Colectivo IOE. El Col·lectiu IOÉ se centra en la investigació acurada del col·lectiu immigrant.
  • Migrar con derechos. Pàgina web coordinada per la Universitat de Lleó que conté espais de legislació, jurisprudència, notícies, impresos i formularis, novetats i bibliografia sobre migració. Especial atenció mereix l’espai Quaderns d’Estrangeria, que inclou totes les novetats en matèria jurídica a nivell internacional, europeu i estatal.

Informes

informesTendències globals. Desplaçament forçat l’any 2016 (ACNUR)

Publicació amb gràfics, textos i imatges que analitzen el desplaçament forçat global durant l’any 2016. En les últimes dues dècades, la població mundial de persones desplaçades a la força ha augmentat significativament, passant de 33,9 milions el 1997 a 65,6 milions el 2016. Tot i que aquesta continua sent una xifra rècord, el creixement en el nombre de persones que s’han desplaçat a la força ha disminuït per primera vegada en els últims anys. No obstant això, una gran quantitat de persones estava en moviment el 2016 i hi va haver 10,3 milions de nous desplaçats i grans quantitats de desplaçats interns, els quals es van veure obligats a fugir però es van quedar dins del seu país. Més de 550.000 persones refugiades han retornat a les seves llars per intentar reconstruir les seves vides.

Informe anual de CEAR sobre les persones refugiades a Espanya (i Europa)

Informe que descriu la situació de les persones sol·licitants d’asil, refugiades i sense protecció internacional a Espanya (i, a partir de 2015, també a Europa). El document aborda la seva situació de particular vulnerabilitat, derivada de l’experiència traumàtica que va motivar el seu exili, de la duresa d’una travessia que en no pocs casos dura diversos anys, el desconeixement de l’idioma, i les dificultats per accedir a un lloc de treball en un mercat laboral precaritzat o per al reconeixement de les seves competències professionals i els seus títols acadèmics.

Legislació

legislacionInternacional

  • Estatut de l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats. Adoptat per l’Assemblea General de les Nacions Unides en la seva resolució 428 (V), de 14 de desembre de 1950. Estableix les funcions de l’Alt Comissionat, la seva organització i hisenda.
  • Convenció sobre l’Estatut dels Refugiats. Adoptada el 28 de juliol de 1951 per la Conferència de Plenipotenciaris sobre l’estatut dels refugiats i dels apàtrides (Nacions Unides) – convocada per l’Assemblea General en la seva resolució 429 (V), de 14 desembre 1950 -, va entrar en vigor el 22 d’abril de 1954, de conformitat amb l’article 43.
  • Protocol sobre l’Estatut dels Refugiats. Del Protocol van prendre nota amb aprovació el Consell Econòmic i Social en la seva resolució 1186 (XLI), de 18 de novembre de 1966, i l’Assemblea General de les Nacions Unides en la seva resolució 2198 (XXI), de 16 de desembre de 1966. En la mateixa resolució, l’Assemblea General va demanar al secretari general que transmetés el text del Protocol als Estats esmentats en el seu article V a fi que poguessin adherir-s’hi. Va entrar en vigor el 4 d’octubre de 1967, de conformitat amb l’article VIII.
  • Declaració sobre l’Asil Territorial. Adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides en la seva resolució 2312 (XXII), de 14 de desembre de de 1967.
  • Declaració sobre els drets humans dels individus que no són nacionals dels país on viuen. Adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides en la seva resolució 40/144, de 13 desembre 1985.

Europea

  • Reglament (UE) núm. 604/2013 del Parlament Europeu i del Consell. Anomenat Reglament Dublín III, aquest document estableix els criteris a seguir per determinar quin és l’estat europeu responsable d’examinar la sol·licitud de protecció internacional que se sol·licita en algun estat membre de la Unió Europea per part d’una persona nacional d’un estat NO membre de la UE o per un/a apàtrida.

El criteri general és que la sol·licitud de protecció internacional l’examinarà l’estat membre responsable on primer s’hagi presentat aquesta sol·licitud (art. 3.2). S’aplica aquest criteri en cas que no concorrin cap dels criteris específics (art. 7 i següents). Tots els estats membres tenen la possibilitat d’enviar una persona sol·licitant d’asil a un tercer país segur (art. 3.3). En base a aquest article, països de la UE estan retornant persones sol·licitants d’asil a Turquia.

  • Directiva 2013/32/UE. L’article 38 estableix els requisits per considerar un tercer país “segur”.

Espanyola

  • Llei 12/2009, de 30 d’octubre, reguladora del dret d’asil i de la protecció subsidiària. Llei desenvolupada en base a l’art. 13.4 de la Constitució Espanyola. Estableix que el dret d’asil es concedeix a persones nacionals NO comunitàries i persones apàtrides a les quals s’hagi reconegut la condició de refugiades (art. 2). Aquesta condició es reconeix a la persona que té temors fundats de ser perseguida per motius de raça, religió, nacionalitat, opinions polítiques, pertinença a un determinat grup social, gènere o orientació sexual, que es troba fora del seu país i per aquest temor fundat no vol tornar-hi (art. 3). Les causes d’exclusió o denegació s’especifiquen als articles 8 i 9.
  • Més informació sobre legislació (CCAR). Inclou documents sobre el marc jurídic de les persones refugiades (general, de la Unió Europea i de l’Estat espanyol), materials teòrics i de participació i recursos sobre persecucions religioses.

"Trackback" Enllaç des de la teva web.

Deixa un comentari