Portal Paula

Itineraris de vida (2008)

Proposta adreçada al cicle superior de primària i orientada a entendre, des de la proximitat de l’alumnat, que les migracions no són un fenomen nou, sinó que els desplaçaments de persones s’han produït al llarg de la història amb diferents itineraris vinculats a situacions i necessitats concretes.

Sovint s’identifica immigració amb persones que tenen determinades característiques personals, atorgant un significat restringit i pejoratiu a la paraula i estigmatitzant col·lectius sencers. Fet que, sens dubte, no afavoreix la convivència.

Proposta de treball

ObjectiusDescripció de l’activitatProcésTemporitzacióConnexió amb les àrees curricularsAvaluació

Visualitzar diferents moviments migratoris que ens permetin treballar un significat ampli del terme migració.

Conrear un sentiment d’identitat compartida que afavoreixi la convivència i la solidaritat.

En una primera part de l’activitat es proposa que l’alumnat reflecteixi en un mapa els diferents itineraris de vida ocorreguts en una de les seves línies genealògiques. En la segona part, es proposa una activitat conjunta on tot l’alumnat compartirà el seu itinerari familiar més llarg amb la resta de la classe. La intenció és donar peu a parlar sobre diferents moviments migratoris. En aquest sentit, tindrem en compte quatre variants:

  • Època
  • Origen i destinació.
  • Distància (interval de lloc)
  • Causa que ha motivat o provocat la migració

Es pot introduir l’activitat fent referència al propi concepte de migrar, reflexionant sobre el seu significat i sobre si es tracta d’un fenomen nou que ens és aliè o si el podríem relacionar amb la nostra pròpia història.

Es demana a l’alumnat que, a casa, investigui els seus orígens per obtenir la següent informació: on van néixer els pares, els avis i ells mateixos; on viuen ara, quines migracions han fet i els motius per canviar de poble, ciutat, país… També hauran de decidir, amb la família, quina línia genealògica decideixen treballar, per concretar itineraris de vida de familiars i compartir, amb la resta de la classe, els més llargs (en referència a la població des de la que s’està fent l’activitat).

Amb tota aquesta informació, a l’aula i individualment, es realitzaran els exercicis de la unitat Línia genealògica.

Aquesta unitat conté un arbre genealògic mut molt senzill i obert amb la intenció que hi tinguin cabuda els diferents models de família. Pensem que amb les indicacions que es fan no és imprescindible comentar-ho però, per altra banda, pot ser una bona oportunitat per aturar-se a parlar dels diferents models.

Per a poder realitzar l’exercici 3 de la unitat, caldrà facilitar-los un mapamundi mut, que poden comprar o se’ls pot donar imprès.

Mapamundi mudo para imprimir

Per a la posta en comú, es penjarà un mapamundi gran a l’aula i cada alumne/a dibuixarà, amb una fletxa que indiqui origen i destí, l’itinerari de vida més llarg treballat en la seva unitat “Línia genealògica”. S’utilitzaran retoladors de diferents colors segons l’època que s’ha realitzat, com per exemple:

  • Recent (els últims 10 anys)
  • No tant recent (de 10 a 30 anys enrere)
  • Llunyana (de 30 a 50 anys enrere)
  • Més llunyana (a partir de 50 anys)

(Per protegir el mapamundi es suggereix sobreposar-hi un plàstic o paper de seda i dibuixar-hi a sobre les línies.)

A mida que es va completant el mapa, es van apuntant en un llistat les causes que van motivar o provocar la migració: per amor, per la guerra, per treballar, per estudiar, per la família, per salut, per inquietuds personals –buscant aventura-…

Seguidament, es treballarà el llistat amb tot el grup-classe perquè quedin ben definides totes les possibilitats que han sorgit sense repetir-ne cap.

Per cada motiu del llistat, es pensarà i dibuixarà un símbol que el representi. També es pot proposar que, d’una galeria de símbols, triïn els més adequats i els imprimeixin, retallin…

Finalment, l’alumnat enganxarà, en el mapamundi compartit, el símbol que correspon a l’itinerari que hagi dibuixat. De manera que cada itinerari de vida quedarà definit per l’època, origen i destí, llargada i causes.

Com activitat de tancament i visualitzant la feina feta, es poden fer diferents reflexions sobre els itineraris comparant els que realitzaren avis, pares i els propis alumnes: Quines similituds i diferències es troben en cada època? Són similars o diferents segons la regió de procedència de les famílies? Quines causes comuns trobem en les històries dels avis i àvies i les migracions actuals? Quines diferències?

Les dades obtingudes poden donar peu a parlar sobre si el que hem treballat a l’aula és un petit reflex de la societat a nivell general, sobre les migracions de persones dins dels països, entre països, continents, les possibles conseqüències, mesures per a la convivència…

Per finalitzar l’activitat, podem buscar un títol al mapamundi i deixar-lo exposat a l’aula.

Pel fet de plantejar treball a casa, treball individual i treball col·lectiu, la proposta requereix una dedicació discontínua que es pot organitzar de diferents maneres segons la metodologia de treball. Estimem, però, unes dues hores de dedicació.

La proposta integra aprenentatges sobre l’espai geogràfic mundial, els moviments migratoris i la globalització, des d’una perspectiva històrica, utilitzant itineraris de vida familiars com a font d’informació i establint relacions entre ells com a dinàmica principal d’aprenentatge.

Té relació amb diferents àrees i molt especialment amb dues:

Així, des d’un sentiment d’identitat compartida, permet avançar en el desenvolupament de la competència social i ciutadana.

Pot integrar diferents aprenentatges depenent de les característiques que tinguin els itineraris de vida de l’alumnat, possibilitant fer més incidència en uns o altres.

Amb l’elaboració o tria de símbols, s’entra en l’àrea d’Educació artística Visual i Plàstica ja que aquesta activitat requereix treballar les possibilitats d’identificació que poden suggerir determinades imatges i l’apreciació de la influència de l’experiència cultural de cadascú en la reacció davant d’una mateixa imatge.

En l’activitat final de relació i interpretació de dades, i exposició de conclusions, es posen en joc el llenguatge matemàtic i la parla.

Per a l’avaluació per part del professorat, proposem l’avaluació específica de cada alumne/a a partir de la graella imprimible que trobarà a continuació i que ens proporciona elements per optimitzar la pràctica educativa de cara a futures intervencions.

En la graella, els criteris d’avaluació s’organitzen per competències, ja que aquestes s’han de desenvolupar de forma continuada al llarg de l’educació obligatòria. L’avaluació que es proposa, contribueix a identificar els objectius d’aprenentatge en què cal fer més incidència o reforçar-ne l’aprenentatge en cada moment.

Si es considera necessari, es pot reduir el temps d’avaluació reduint el nombre de criteris de la graella, prioritzant aquells que més s’identifiquen amb els objectius específics pels quals l’activitat ha estat desenvolupada en el grup.

Una avaluació continuada permetrà valorar l’aprenentatge i evolució del procés de les actituds i conductes expressades a nivell individual i grupal, la més interessant. Un instrument molt útil serà l’observació directa.

També facilitem una Graella d’autoavaluació.

En aquesta, el color de la cel·la assenyala la competència a la que correspon cada criteri: violeta (competència comunicativa), taronja (competència social i ciutadana), verda (autonomia i iniciativa personal), groga (artística i cultural) i blava (aprendre a aprendre).

Les opcions de resposta en cada criteri són “Sí”, “No” i “De vegades”. L’alumnat ha d’intentar evitar aquesta última resposta i fer un esforç per valorar si en general està d’acord (Sí) o en desacord (No) amb l’enunciat.

Cal indicar-los que l’autoavaluació s’adreça únicament a que siguin conscients del seu propi procés d’aprenentatge, dels seus avenços i dificultats, i que els seus resultats no es tradueixen en cap qualificació per part del professorat.

Des d’aquesta premissa, un cop l’hagin completat poden obtenir una puntuació orientativa sobre el seu grau d’aprenentatge actual, si sumen 1 punt per a cada resposta “No”, 2 punts per a cada resposta “De vegades” i 3 punts per a cada resposta “Sí”. L’òptim seria que haguessin arribat als 50 punts.



Altres propostes per a l’aula

Deixa un comentari