Portal Paula

La sortida

1. Com representem el m贸n2. Fluxos migratoris mundials3. Investiguem en les causes
60′

En aquesta activitat cerquem q眉estionar-nos les representacions cartogr脿fiques de la Terra i dels seus espais geopol铆tics, i com aquestes afecten la nostra percepci贸 de la realitat. Fins a quin punt les projeccions cartogr脿fiques del m贸n reprodueixen desigualtats?
ACTIVITAT

  1. Demanem a l鈥檃lumnat que, per parelles, en un full en blanc, dibuixi un mapamundi. Enganxem els dibuixos en alguna paret de l鈥檃ula perqu猫 siguin visibles per tot el grup durant l鈥檃ctivitat.
  2. Mostrem diferents projeccions cartogr脿fiques. Quina 茅s la m茅s freq眉ent en els seus dibuixos? A quines causes atribueixen que sigui aix铆? Coneixen altres projeccions? Quines? Poden dibuixar-les?
  3. Mostrem un Mapa amb la projecci贸 Mercator. Els demanem que observin el mapa per respondre aquestes preguntes:
    1. Quin territori 茅s m茅s gran: R煤ssia o l鈥櫭frica?
    2. Quin pa铆s 茅s m茅s gran: Escandin脿via o l鈥櫭峮dia?
    3. Quin territori 茅s m茅s gran: Groenl脿ndia o la Xina?
    4. Quins pa茂sos se situen en el centre del mapa?
    5. Quins pa茂sos estan al Nord i quins al Sud?
  4. Ara observem el globus terraqui i compartim les dades que responen cada q眉esti贸, per comparar-les amb les seves respostes basades en l鈥檕bservaci贸 de la projecci贸 de Mercator:
    1. R煤ssia: 22 milions de km虏. El continent afric脿: 30 milions de km虏.
    2. Escandin脿via: 1.1 milions de km虏. L鈥櫭峮dia: 3,3 milions de km虏.
    3. Groenl脿ndia: 2,1 milions de km虏. La Xina: 9,5 milions de km虏.
    4. Observant el globus terraqui, quins pa茂sos recorre la l铆nia equatorial?
    5. Observant el globus terraqui, quins pa茂sos queden al Nord i quins al Sud?
      I si donem la volta al planeta, quins pa茂sos queden en la meitat superior i en la meitat inferior?
      Per qu猫 s鈥檜bica el Nord en la meitat superior?
      Podem comentar altres exemples de distorsi贸 de la mida dels pa茂sos en la projecci贸 de Mercator: Su猫cia vs. Egipte x2 / It脿lia vs. Som脿lia x2 / Espanya vs. Col貌mbia x2.
  5. Mostrem altres projeccions cartogr脿fiques del m贸n, amb mides, orientacions i eixos centrals alternatius.
  6. Observem els dibuixos inicials que ha fet el grup i les possibles distorsions que s鈥檋i poden reflectir. En funci贸 del grup, podem plantejar diferents q眉estions per al di脿leg i la reflexi贸:

Quins efectes pot tenir la manera com representem el m贸n?
Quins pa茂sos posa en relleu el mapa? Quins pa茂sos minoritza?
De quins pa茂sos s贸n originaris els autors d鈥檃quests projeccions?
En quin context hist貌ric es genera cada projecci贸?
Fins a quin punt les projeccions cartogr脿fiques reprodueixen les desigualtats mundials?
De quins pa茂sos surten les persones migrades?
A quins pa茂sos poden voler refugiar-se?

60′

En aquesta activitat contrastarem els coneixements del grup sobre les rutes migrat貌ries m茅s importants a nivell global. Per aix貌, confeccionarem un mapamundi que mostrar脿 quins s贸n els pa茂sos emissors de poblaci贸 migrant, els pa茂sos als quals s鈥檈migra i la direcci贸 d鈥檃questes migracions amb fletxes.
ACTIVITAT

  1. En un paper gran (m铆nim de mida A3) dibuixem un mapamundi. Mostrem diferents projeccions cartogr脿fiques perqu猫 el grup decideixi en quina basar脿 el seu dibuix. Per escollir-la han d鈥檃rgumentar cada opci贸. En un primer moment, es dibuixen els continents i a continuaci贸, s鈥檃punten els noms i fronteres d鈥檃quells pa茂sos que l鈥檃lumnat conegui i pugui situar. Tamb茅 podem utilitzar un mapamundi mut ja editat [p脿g. 23-39 de la Guia en PDF].
  2. Organitzem el grup en equips de 4-5 persones i els repartim fulls (poden ser de diferents colors), tisores i retoladors.
  3. Cada equip acorda de quins pa茂sos pensa que surten persones migrades i a quins punts del mapamundi pensa que arriben aquestes persones. [Veure mapes interactius de l’OIM sobre Europa i el conjunt del m贸n].
  4. A continuaci贸, representen aquests moviments amb fletxes. Dibuixen una gran fletxa en un dels fulls, la retallen i, a l鈥檌nterior, apunten d鈥檕n han sortit (poden ser diversos punts) i a quin punt del planeta han arribat.
    • Cada punt de partida associat a un punt d鈥檃rribada representa un flux migratori.
    • Cada flux migratori es representa amb una fletxa.
    • Les fletxes han de ser m茅s grosses o m茅s primes en funci贸 de si els sembla que s贸n m茅s o menys persones les que migren per aquell itinerari.
  5. Quan tots els equips hagin completat les seves fletxes representant els grans moviments migratoris al m贸n, iniciem la posada en com煤. Un representant de cada grup enganxa les seves fletxes al mapa mural que ha estat exposat a classe durant l鈥檃ctivitat.
  6. El grup comenta com han quedat representats els moviments migratoris.
    • Quins pa茂sos o regions apareixen com a emissors de migraci贸?
    • Quins pa茂sos o regions apareixen com a receptors de migraci贸?
    • Han coincidit les respostes dels grups? Hi afegirien o canviarien alguna cosa ara que ho veuen en conjunt?
  7. Projectem diferents mapes sobre els fluxos migratoris al m贸n.
  8. Comparem aquests mapes amb el que ha fet el grup:
    • Quins moviments migratoris han aparegut en el seu mapa?
    • Quins han quedat invisibles?
    • Fins a quin punt han quedat invisibles en el seu dibuix els territoris de proced猫ncia de les persones migrants?
    • Com pot afectar aquesta percepci贸 del m贸n a les persones que pateixen les desigualtats?
  9. Fem les addicions i correccions que siguin necess脿ries en els fluxos migratoris representats pel grup. Afegim tamb茅 els pa茂sos que han estat anomenats durant l鈥檃ctivitat i que inicialment no apareixien en el mapa.
180′

En aquesta activitat, el grup (organitzat en quatre equips) realitza recerques guiades d鈥檌nformaci贸 per esbrinar les causes que motiven les persones a migrar en condicions insegures. Durant la recerca, identificaran situacions d鈥檈xplotaci贸 social i ambiental de les quals podem ser corresponsables, aix铆 com iniciatives de resist猫ncia en els pa茂sos empobrits.
ACTIVITAT

  1. Iniciem l鈥檃ctivitat llegint els articles 13 i 14 de la Declaraci贸 Universal de Drets Humans sobre el dret a migrar. A continuaci贸, els demanem que expressin la seva opini贸 completant per escrit la frase:
    Migrar 茅s un dret hum脿 per貌… ________________________________________ perqu猫… _______________________________________
  2. Cada estudiant llegeix en veu alta el seu escrit. A mida que els llegeixen, els enganxem en una paret de l鈥檃ula, al costat del Mapamundi de les migracions.
  3. Organitzem el grup en quatre equips.
    Cada equip investigar脿 les causes d鈥檈migraci贸 de la poblaci贸 d鈥檜n d鈥檃quests pa茂sos [poden trobar enlla莽os d’inter猫s a聽Recursos]:

  4. Cada equip elabora elements gr脿fics per afegir la informaci贸 trobada sobre aquell pa铆s al mapamundi exposat a classe i comunicar aix铆 els resultats de la seva recerca.
    • FLUXOS MIGRATORIS
      Com en l鈥檃ctivitat 2, es representen amb fletxes, una per cada itinerari identificat (per exemple, una per a la migraci贸 d鈥橧raq als EUA, una per a la migraci贸 d鈥橧raq a Europa, etc.). Les fletxes s贸n dibuixades en paper per l鈥檃lumnat, amb gruixos diferents en funci贸 de la quantitat relativa de persones que emigren del pa铆s amb aquella destinaci贸.
    • CAUSES
      Identificarem les causes amb alguna d鈥aquestes icones.
      Les representarem en cercles de diferents colors, en qu猫 el grup dibuixar脿 una icona representant aquella causa.
    • RELACI脫 AMB ALTRES PA脧SOS (COLONITZADORS PASSATS O RELACIONS ECON脪MIQUES PRESENTS)
      Es dibuixen en tires de paper que connectin els dos pa茂sos, sobre les quals poden escriure alguna nota identificativa. Es poden fer servir tamb茅 cordills dels quals pengin etiquetes identificatives.
  5. Realitzem la posada en com煤. Cada equip presenta els resultats de la seva cerca al grup-classe.
    • Durant l鈥檈xposici贸, l鈥檈quip s鈥檕rganitza perqu猫, mentre una persona explica el que han trobat, la resta vagi afegint els elements gr脿fics al mapa.
    • A mida que col路loquen els elements gr脿fics dibuixen l铆nies que relacionin les causes identificades amb interessos d鈥檃ltres pa茂sos (estats, empreses…).
    • La resta de grups ha de plantejar almenys una pregunta que ajudi a completar la presentaci贸 d鈥檃quell pa铆s.
  6. A partir de les informacions compartides, debatem:

Quines causes hem identificat que porten les persones a emigrar o buscar refugi en altres pa茂sos?
Qu猫 far铆em en el seu lloc?
Qui trobem al darrere d鈥檃questes causes i, per tant, qui 茅s corresponsable de la migraci贸?
I nosaltres, participem d鈥檃lguna manera en aquestes causes?
Quina corresponsabilitat podem identificar en el nostre cas?
Com estem responent davant d鈥檃questa realitat?
Qu猫 en pensem, del dret a migrar?

Per completar les cerques d鈥檌nformaci贸 tamb茅 es poden plantejar altres opcions:

Convidar a escollir altres pa茂sos que es vinculin amb l鈥檃lumnat o amb la comunitat o barri on es realitza l鈥檃ctivitat.

Convidar a fer cerques a Internet amb paraules clau proposades per les persones facilitadores: Berta C脿ceres, Deute Extern…

Realitzar entrevistes a ONG de cooperaci贸 internacional o associacions de persones provinents d鈥檃quests pa茂sos.

left right
L'Agenda 2030 de l'ONU inclou, entre les seves metes, l'Educaci贸 per a la Ciutadania Global.

L'Agenda 2030 de l'ONU inclou, entre les seves metes, l'Educaci贸 per a la Ciutadania Global.

L鈥Objectiu 4 de l鈥Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides inclou, en la seva meta 4.7, com a prop貌sit d鈥檃qu铆 a 2030:

Garantir que tot l’alumnat adquireix els coneixements te貌rics i pr脿ctics necessaris per promoure el desenvolupament sostenible, entre altres coses mitjan莽ant l鈥檈ducaci贸 pel desenvolupament sostenible i l’adopci贸 d’estils de vida sostenibles, els drets humans, la igualtat de g猫nere, la promoci贸 d’una cultura de pau i noviol猫ncia, la ciutadania mundial i la valoraci贸 de la diversitat cultural i de la contribuci贸 de la cultura al desenvolupament sostenible.

Els nostres governs han subscrit aquest acord internacional i, per tant, es comprometen a donar-hi compliment.


Una iniciativa de:
Amb el suport de:
Diputaci贸 de Barcelona

 

 

Powered by Warp Theme Framework