Portal Paula

La sortida

1. Com representem el món2. Fluxos migratoris mundials3. Investiguem en les causes
60′

En aquesta activitat cerquem qüestionar-nos les representacions cartogràfiques de la Terra i dels seus espais geopolítics, i com aquestes afecten la nostra percepció de la realitat. Fins a quin punt les projeccions cartogràfiques del món reprodueixen desigualtats?
ACTIVITAT

  1. Demanem a l’alumnat que, per parelles, en un full en blanc, dibuixi un mapamundi. Enganxem els dibuixos en alguna paret de l’aula perquè siguin visibles per tot el grup durant l’activitat.
  2. Mostrem diferents projeccions cartogràfiques. Quina és la més freqüent en els seus dibuixos? A quines causes atribueixen que sigui així? Coneixen altres projeccions? Quines? Poden dibuixar-les?
  3. Mostrem un Mapa amb la projecció Mercator. Els demanem que observin el mapa per respondre aquestes preguntes:
    1. Quin territori és més gran: Rússia o l’Àfrica?
    2. Quin país és més gran: Escandinàvia o l’Índia?
    3. Quin territori és més gran: Groenlàndia o la Xina?
    4. Quins països se situen en el centre del mapa?
    5. Quins països estan al Nord i quins al Sud?
  4. Ara observem el globus terraqui i compartim les dades que responen cada qüestió, per comparar-les amb les seves respostes basades en l’observació de la projecció de Mercator:
    1. Rússia: 22 milions de km². El continent africà: 30 milions de km².
    2. Escandinàvia: 1.1 milions de km². L’Índia: 3,3 milions de km².
    3. Groenlàndia: 2,1 milions de km². La Xina: 9,5 milions de km².
    4. Observant el globus terraqui, quins països recorre la línia equatorial?
    5. Observant el globus terraqui, quins països queden al Nord i quins al Sud?
      I si donem la volta al planeta, quins països queden en la meitat superior i en la meitat inferior?
      Per què s’ubica el Nord en la meitat superior?
      Podem comentar altres exemples de distorsió de la mida dels països en la projecció de Mercator: Suècia vs. Egipte x2 / Itàlia vs. Somàlia x2 / Espanya vs. Colòmbia x2.
  5. Mostrem altres projeccions cartogràfiques del món, amb mides, orientacions i eixos centrals alternatius.
  6. Observem els dibuixos inicials que ha fet el grup i les possibles distorsions que s’hi poden reflectir. En funció del grup, podem plantejar diferents qüestions per al diàleg i la reflexió:

Quins efectes pot tenir la manera com representem el món?
Quins països posa en relleu el mapa? Quins països minoritza?
De quins països són originaris els autors d’aquests projeccions?
En quin context històric es genera cada projecció?
Fins a quin punt les projeccions cartogràfiques reprodueixen les desigualtats mundials?
De quins països surten les persones migrades?
A quins països poden voler refugiar-se?

60′

En aquesta activitat contrastarem els coneixements del grup sobre les rutes migratòries més importants a nivell global. Per això, confeccionarem un mapamundi que mostrarà quins són els països emissors de població migrant, els països als quals s’emigra i la direcció d’aquestes migracions amb fletxes.
ACTIVITAT

  1. En un paper gran (mínim de mida A3) dibuixem un mapamundi. Mostrem diferents projeccions cartogràfiques perquè el grup decideixi en quina basarà el seu dibuix. Per escollir-la han d’argumentar cada opció. En un primer moment, es dibuixen els continents i a continuació, s’apunten els noms i fronteres d’aquells països que l’alumnat conegui i pugui situar. També podem utilitzar un mapamundi mut ja editat [pàg. 23-39 de la Guia en PDF].
  2. Organitzem el grup en equips de 4-5 persones i els repartim fulls (poden ser de diferents colors), tisores i retoladors.
  3. Cada equip acorda de quins països pensa que surten persones migrades i a quins punts del mapamundi pensa que arriben aquestes persones. [Veure mapes interactius de l’OIM sobre Europa i el conjunt del món].
  4. A continuació, representen aquests moviments amb fletxes. Dibuixen una gran fletxa en un dels fulls, la retallen i, a l’interior, apunten d’on han sortit (poden ser diversos punts) i a quin punt del planeta han arribat.
    • Cada punt de partida associat a un punt d’arribada representa un flux migratori.
    • Cada flux migratori es representa amb una fletxa.
    • Les fletxes han de ser més grosses o més primes en funció de si els sembla que són més o menys persones les que migren per aquell itinerari.
  5. Quan tots els equips hagin completat les seves fletxes representant els grans moviments migratoris al món, iniciem la posada en comú. Un representant de cada grup enganxa les seves fletxes al mapa mural que ha estat exposat a classe durant l’activitat.
  6. El grup comenta com han quedat representats els moviments migratoris.
    • Quins països o regions apareixen com a emissors de migració?
    • Quins països o regions apareixen com a receptors de migració?
    • Han coincidit les respostes dels grups? Hi afegirien o canviarien alguna cosa ara que ho veuen en conjunt?
  7. Projectem diferents mapes sobre els fluxos migratoris al món.
  8. Comparem aquests mapes amb el que ha fet el grup:
    • Quins moviments migratoris han aparegut en el seu mapa?
    • Quins han quedat invisibles?
    • Fins a quin punt han quedat invisibles en el seu dibuix els territoris de procedència de les persones migrants?
    • Com pot afectar aquesta percepció del món a les persones que pateixen les desigualtats?
  9. Fem les addicions i correccions que siguin necessàries en els fluxos migratoris representats pel grup. Afegim també els països que han estat anomenats durant l’activitat i que inicialment no apareixien en el mapa.
180′

En aquesta activitat, el grup (organitzat en quatre equips) realitza recerques guiades d’informació per esbrinar les causes que motiven les persones a migrar en condicions insegures. Durant la recerca, identificaran situacions d’explotació social i ambiental de les quals podem ser corresponsables, així com iniciatives de resistència en els països empobrits.
ACTIVITAT

  1. Iniciem l’activitat llegint els articles 13 i 14 de la Declaració Universal de Drets Humans sobre el dret a migrar. A continuació, els demanem que expressin la seva opinió completant per escrit la frase:
    Migrar és un dret humà però… ________________________________________ perquè… _______________________________________
  2. Cada estudiant llegeix en veu alta el seu escrit. A mida que els llegeixen, els enganxem en una paret de l’aula, al costat del Mapamundi de les migracions.
  3. Organitzem el grup en quatre equips.
    Cada equip investigarà les causes d’emigració de la població d’un d’aquests països [poden trobar enllaços d’interès a Recursos]:

  4. Cada equip elabora elements gràfics per afegir la informació trobada sobre aquell país al mapamundi exposat a classe i comunicar així els resultats de la seva recerca.
    • FLUXOS MIGRATORIS
      Com en l’activitat 2, es representen amb fletxes, una per cada itinerari identificat (per exemple, una per a la migració d’Iraq als EUA, una per a la migració d’Iraq a Europa, etc.). Les fletxes són dibuixades en paper per l’alumnat, amb gruixos diferents en funció de la quantitat relativa de persones que emigren del país amb aquella destinació.
    • CAUSES
      Identificarem les causes amb alguna d’aquestes icones.
      Les representarem en cercles de diferents colors, en què el grup dibuixarà una icona representant aquella causa.
    • RELACIÓ AMB ALTRES PAÏSOS (COLONITZADORS PASSATS O RELACIONS ECONÒMIQUES PRESENTS)
      Es dibuixen en tires de paper que connectin els dos països, sobre les quals poden escriure alguna nota identificativa. Es poden fer servir també cordills dels quals pengin etiquetes identificatives.
  5. Realitzem la posada en comú. Cada equip presenta els resultats de la seva cerca al grup-classe.
    • Durant l’exposició, l’equip s’organitza perquè, mentre una persona explica el que han trobat, la resta vagi afegint els elements gràfics al mapa.
    • A mida que col·loquen els elements gràfics dibuixen línies que relacionin les causes identificades amb interessos d’altres països (estats, empreses…).
    • La resta de grups ha de plantejar almenys una pregunta que ajudi a completar la presentació d’aquell país.
  6. A partir de les informacions compartides, debatem:

Quines causes hem identificat que porten les persones a emigrar o buscar refugi en altres països?
Què faríem en el seu lloc?
Qui trobem al darrere d’aquestes causes i, per tant, qui és corresponsable de la migració?
I nosaltres, participem d’alguna manera en aquestes causes?
Quina corresponsabilitat podem identificar en el nostre cas?
Com estem responent davant d’aquesta realitat?
Què en pensem, del dret a migrar?

Per completar les cerques d’informació també es poden plantejar altres opcions:

Convidar a escollir altres països que es vinculin amb l’alumnat o amb la comunitat o barri on es realitza l’activitat.

Convidar a fer cerques a Internet amb paraules clau proposades per les persones facilitadores: Berta Càceres, Deute Extern

Realitzar entrevistes a ONG de cooperació internacional o associacions de persones provinents d’aquests països.

left right
L'Agenda 2030 de l'ONU inclou, entre les seves metes, l'Educació per a la Ciutadania Global.

L'Agenda 2030 de l'ONU inclou, entre les seves metes, l'Educació per a la Ciutadania Global.

L’Objectiu 4 de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides inclou, en la seva meta 4.7, com a propòsit d’aquí a 2030:

Garantir que tot l’alumnat adquireix els coneixements teòrics i pràctics necessaris per promoure el desenvolupament sostenible, entre altres coses mitjançant l’educació pel desenvolupament sostenible i l’adopció d’estils de vida sostenibles, els drets humans, la igualtat de gènere, la promoció d’una cultura de pau i noviolència, la ciutadania mundial i la valoració de la diversitat cultural i de la contribució de la cultura al desenvolupament sostenible.

Els nostres governs han subscrit aquest acord internacional i, per tant, es comprometen a donar-hi compliment.


Una iniciativa de:
Amb el suport de:
Diputació de Barcelona

 

 

Powered by Warp Theme Framework