Portal Paula

Globalitzaci贸

El terme globalitzaci贸 forma part del nostre vocabulari diari. Per貌 qu猫 vol dir? Quines s贸n les seves caracter铆stiques? Quines conseq眉猫ncies t茅 sobre les nostres vides?

La globalitzaci贸 茅s un proc茅s multidimensional. Encara que en moltes ocasions l鈥櫭簊 del terme globalitzaci贸 fa refer猫ncia a la seva dimensi贸 econ貌mica, hi ha una dimensi贸 cultural de la globalitzaci贸, una dimensi贸 tecnol貌gica, aix铆 com dimensions socials, pol铆tiques, ideol貌giques, ambientals,…

globalizationLa globalitzaci贸 es pot entendre millor mitjan莽ant les seves caracter铆stiques i les seves contradiccions. Aquestes s贸n :

* Els l铆mits tradicionals, les fronteres, deixen de tenir import脿ncia o s鈥檈svaeixen. Aix貌 茅s especialment important en el cas dels mercats financers, dels mercats de capital i de la producci贸 i distribuci贸 de productes. Han caigut totes les fronteres? No, totes no, encara hi ha importants l铆mits (les fronteres encara actuen com a tals) per al moviment de persones.

* L’alt nivell d’interrelaci贸 o integraci贸 dels mercats, especialment dels financers, fa possible que una crisi financera als Estats Units, com la que va passar al 2008 amb Lehman Brothers, es converteixi en una crisi financera mundial. No obstant aix貌, la velocitat a la qual s’estenen les crisis i les seves devastadores conseq眉猫ncies (incertesa en l’脿mbit financer i bancari, reducci贸 dels pr茅stecs bancaris, reducci贸 del nombre d’empreses, increment de l’atur,… ) no 茅s comparable a la velocitat a la qual s’estenen els processos de recuperaci贸, que ho fan de forma m茅s lenta.

* La import脿ncia dels mercats financers en el sistema econ貌mic s’ha incrementat exponencialment. De manera que l’anomenada economia especulativa (la que deriva dels mercats financers) 茅s molt m茅s important que l’economia real (la productiva). En un dia normal, els mercats financers mouen quantitats de diners superiors al PIB de molts pa茂sos industrialitzats de grand脿ria mitjana.

* La informaci贸, els aven莽os tecnol貌gics (la revoluci贸 tecnol貌gica), els descobriments cient铆fics, les modes,… es produeixen, es difonen i es dissipen a una velocitat vertiginosa. El que aquest mat铆 era novetat, ara est脿 obsolet.

* La revoluci贸 tamb茅 ha arribat als mitjans de transport, a les comunicacions i a les telecomunicacions. I aquestes revolucions tenen implicacions diferents: en el cas dels transports i les comunicacions s’ha propiciat la deslocalitzaci贸 d’empreses i, per tant, s’ha alterat la “tradicional” divisi贸 internacional de la producci贸. La revoluci贸 en les telecomunicacions propicia tant l’espionatge global com la sensibilitzaci贸 al voltant de les protestes ciutadanes contra r猫gims dictatorials.

* L‘acc茅s al coneixement i a la informaci贸 s’ha incrementat notablement i s’ha abaratit. Encara no s’ha universalitzat i en determinades zones geogr脿fiques continua sent monopolitzat per sectors socials dominants.

* S’ha incrementat la interrelaci贸 entre les persones m茅s enll脿 del temps i de la zona geogr脿fica. D’aqu铆 sorgeix el terme aldea global.

* Els estats estan patint una p猫rdua progressiva de sobirania a favor del poder financer i del poder econ貌mic, i concretament de les grans corporacions o firmes internacionals. Aix貌 significa una limitaci贸 de la capacitat d’acci贸 dels estats per definir i dur a terme pol铆tiques p煤bliques econ貌miques i socials, especialment aquelles encaminades a “rectificar” els efectes negatius de la globalitzaci贸: pobresa, atur, desindustrialitzaci贸,…

* Aparici贸 i desenvolupament d’organitzacions internacionals com l’ONU, l’FMI, el BM, l’OMC,… que tenen funcions i mandats dispars. La major part de les organitzacions internacionals m茅s importants tenen el seu origen en el context de la segona postguerra mundial, amb pa茂sos del Centre dominants i repartits en la dualitat bloc de l’est (pa茂sos comunistes) i bloc de l’oest (pa茂sos capitalistes). Obviant la pres猫ncia dels pa茂sos de la perif猫ria, molts d’ells encara col貌nies. Actualment, els pa茂sos emergents, especialment la Xina, Corea del Sud, 脥ndia o el Brasil s’estan fent un lloc en l’espai de les organitzacions internacionals. No obstant aix貌, les estructures de base continuen reproduint l’esquema postguerra freda. Aix貌 茅s evident en el cas de l’ONU i la composici贸 i funcionament del consell de seguretat.

* La globalitzaci贸 va acompanyada d’un sistema econ貌mic predominant: el sistema capitalista, que ha anat evolucionant, passant per diferents estadis, fins a l’actualitat. En l’actual estadi, es d贸na la paradoxa que mai s’ha produ茂t tant amb tan poca m脿 d’obra. El capitalisme de la globalitzaci贸 destrueix llocs de treball.

* La globalitzaci贸 茅s asim猫trica. Es desenvolupa extraordin脿riament en uns 脿mbits per貌 no en altres. Per exemple, es globalitzen els mercats per貌 no es globalitzen (“a l’al莽a”) els drets laborals.

* La globalitzaci贸 reprodueix les asimetries econ貌miques, socials i pol铆tiques del model Centre / Perif猫ria, de manera que els pa茂sos del centre continuen sent els que generen valor afegit, controlen la distribuci贸 i compren el producte. I els de la perif猫ria, proveeixen de mat猫ries primeres, ajusten les peces i exporten a preus irrisoris, mentre que importen els productes a preus m茅s elevats.

* La globalitzaci贸 tamb茅 茅s una oportunitat per a l’obertura democr脿tica i la universalitzaci贸 dels drets humans. La tecnologia i les comunicacions permeten la informaci贸, conscienciaci贸 i mobilitzaci贸 de les persones en la recerca de millors condicions de vida, de drets socials, pol铆tics, econ貌mics, culturals,…

En resum, la globalitzaci贸 茅s un proc茅s multidimensional d’un extraordinari 聽dinamisme i en cont铆nua transformaci贸 , de dif铆cil predicci贸 i amb grans contradiccions que presenta reptes i oportunitats pel canvi social en termes de millores de les condicions de vida, treball,…

Etiquetes:

"Trackback" Enlla莽 des de la teva web.

Deixa un comentari

 

L'Agenda 2030 de l'ONU inclou, entre les seves metes, l'Educaci贸 per a la Ciutadania Global.

L'Agenda 2030 de l'ONU inclou, entre les seves metes, l'Educaci贸 per a la Ciutadania Global.

L鈥Objectiu 4 de l鈥Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides inclou, en la seva meta 4.7, com a prop貌sit d鈥檃qu铆 a 2030:

Garantir que tot l’alumnat adquireix els coneixements te貌rics i pr脿ctics necessaris per promoure el desenvolupament sostenible, entre altres coses mitjan莽ant l鈥檈ducaci贸 pel desenvolupament sostenible i l’adopci贸 d’estils de vida sostenibles, els drets humans, la igualtat de g猫nere, la promoci贸 d’una cultura de pau i noviol猫ncia, la ciutadania mundial i la valoraci贸 de la diversitat cultural i de la contribuci贸 de la cultura al desenvolupament sostenible.

Els nostres governs han subscrit aquest acord internacional i, per tant, es comprometen a donar-hi compliment.


Una iniciativa de:
Amb el suport de:
Diputaci贸 de Barcelona

 

 

Powered by Warp Theme Framework