Enllaç al recurs
Autoria: Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals – UAB
Any: Des de 2015
Etapa: Batxillerat, Universitat i EPA
Idioma: Anglès
Atles que documenta i cataloga el conflicte social al voltant de temes ambientals.
Documental d’Alberto Aranda i Guillermo Cruz de 30 minuts de durada en què cada protagonista s’expressa indistintament en català o en castellà. Tracta el conflicte ocorregut a la ciutat de Santa Coloma de Gramenet durant octubre i novembre del 2004. Sens dubte, és un film per pensar, per suscitar immediatament la reflexió, el debat i el diàleg. Una matèria de clara aplicació didàctica per a l’escola.
Marisa Aznar Pina, mestra de primària, ha realitzat aquesta selecció de jocs de dramatització que faciliten reflexionar sobre els conflictes i la nostra forma de relacionar-nos amb els altres, aprenent a cooperar. Es poden trobar activitats per jugar sense pensar, per jugar i pensar, teatre fòrum, bibliografia, comentaris, una experiència de celebració del DENIP, etc.
Animació del director rus Garri Bardin que representa una confrontació territorial a través de llumins, contextualitzada en la Guerra Freda. El curt, sense paraules, llança una crítica a l’absurditat dels conflictes, apuntant la magnitud de les seves conseqüències.
En aquest escrit, la Dra. Maria Jose Lera, professora titular de Psicologia Evolutiva i de l’Educació a la Universitat de Sevilla, explica les relacions entre Israel i Palestina sota l’esquema del “bullying” per donar a entendre que només es podran trobar vies de solució si es reconeix la situació de violència amb cadascun dels rols i s’exigeix el compliment de les resolucions de l’ONU.
La conflictologia és una disciplina que s’estructura a partir de la compilació de sabers, coneixements, pràctiques i destreses que la humanitat ha desenvolupat al llarg de la història. A diferència d’altres disciplines d’estudi, la conflictologia té una concepció multidisciplinària i incorpora coneixements i tècniques de disciplines científiques com la psicologia, la sociologia, la biologia, la neurobiologia, les matemàtiques,…
Sí, de fet, és molt habitual que els conflictes amb què ens trobem diàriament tinguin una gestió positiva. Les nostres habilitats personals i socials possibiliten que puguem gestionar satisfactòriament un conflicte i tot això de forma pacífica. Únicament una minoria de conflictes s'”enquisten” i comencen a gestionar-se en negatiu. Aquesta gestió en negatiu pot acabar en confrontació oberta entre les persones i, finalment, en violència. En qualsevol cas és important recordar que conflicte i violència poden dissociar-se: hi ha conflictes no violents i hi ha una violència sense conflicte aparent.
Un element comú als conflictes són les actituds de les persones que hi intervenen; les quals succeeixen fins i tot en els conflictes intrapersonals. Comunament, les actituds que s’identifiquen davant un conflicte (i que segur que tu, lector/a, has experimentat) es guien per la importància que se li atorga a l’eix guanyar/perdre i l’eix relació amb l’altra persona (m’importa mantenir la relació amb l’altra persona o no).
Les nostres vides han estat, estan o estaran marcades pel conflicte. El conflicte forma part de les persones; està permanentment en la història de la humanitat, i ens permet pensar, sentir, qüestionar,…
El Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya ofereix aquesta sèrie produïda a Canadà. Consisteix en animacions mudes que presenten situacions i personatges amb què l’alumnat pot identificar-se per provocar el debat i explorar formes no violentes i no agressives per resoldre els conflictes. Les situacions fan referència a l’assetjament escolar, lluita pel territori, guerres, ira, etc.
L’Objectiu 4 de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides inclou, en la seva meta 4.7, com a propòsit d’aquí a 2030:
Garantir que tot l’alumnat adquireix els coneixements teòrics i pràctics necessaris per promoure el desenvolupament sostenible, entre altres coses mitjançant l’educació pel desenvolupament sostenible i l’adopció d’estils de vida sostenibles, els drets humans, la igualtat de gènere, la promoció d’una cultura de pau i noviolència, la ciutadania mundial i la valoració de la diversitat cultural i de la contribució de la cultura al desenvolupament sostenible.
Els nostres governs han subscrit aquest acord internacional i, per tant, es comprometen a donar-hi compliment.
