Portal Paula

Tractament informatiu

A l’hora d’avaluar com la premsa representa i valora determinades temàtiques és necessari utilitzar un marc teòric i analític que permeti explorar, descriure i explicar la forma en què s’utilitza el llenguatge per adoptar posicions i manipular postures i relacions interpersonals.

Fonaments teòrics de l’anàlisi del discurs

Per crear el marc teòric i analític que permeti analitzar el discurs, esdevé útil la Teoria de la Valoració, formulada per diversos autors (White, 1998; Martin, 2000, p. 142-175; Martin i Rose, 2003; Martin i White, 2005). Aquesta teoria es fonamenta en els principis de la lingüística funcional sistèmica de Halliday (1994).

Halliday defensa que a l’hora de crear enunciats intervenen el contingut, la interacció amb el lector i el propi text, els quals defineix com a les metafuncions ideacional, interpersonal i textual respectivament. Si ens interessa identificar la intenció social i la manera com s’expressen els punts de vista sobre successos i persones, la Teoria de la Valoració ens aporta eines per a fer-ne una anàlisi sistemàtica, ja que estableix una categorització dels elements que intervenen en la metafunció interpersonal (González Rodríguez, M.J, 2011) i permet relacionar els sistemes d’opcions semàntiques que ofereix el llenguatge, els fenòmens textuals i el seu funcionament com a elements de construcció de posicionaments valoratius, de negociació de posicionaments, de naturalització de postures intersubjectives i, en conseqüència, de consolidació ideològica (Kaplan, 2004).

A continuació, proposem els passos a seguir per dur a terme l’anàlisi d’un text, que permeten a l’analista del discurs la identificació i interpretació sistemàtica i estructurada dels fenòmens textuals, els fenòmens lèxicogramaticals i les estratègies semanticodiscursives que el llenguatge ofereix en la creació de significats avaluatius (Pascual, M., 2014).

Procediment per a l’anàlisi del discurs

Podem dividir l’anàlisi de la informació transmesa per la premsa en tres blocs (Pascual, M., 2014):

  1. Anàlisi dels elements no lingüístics: L’extensió del text, la secció on trobem l’article, quantes i com són les fotos associades (si en té), la distribució i jerarquització de la informació mitjançant subtítols, (*notes*), etc. També és important saber qui signa l’article, ja que pot ser una persona o una agencia de comunicació (Europa Press, EFE…).
  2. Anàlisi del titular: Aquest és el primer contacte que el lector té amb la notícia. El llibre d’estil d’El País (2014) suggereix que el titular és el principal element de la informació. Algunes de les preguntes que proposa Pascual, M. per a l’anàlisi del titular són:
    • Quin tema introdueix el títol?
    • És un sol tema o anticipa més d’un tòpic a desenvolupar?
    • Quina és la forma gramatical escollida per al títol?
    • És una nominalització? Una oració completa?
    • Existeix alguna particularitat respecte als signes de puntuació emprats?
    • Respecte a les paraules seleccionades per al títol: alguna d’elles pot ser considerada avaluativa o descriu un esdeveniment l’existència i el desenvolupament del qual és inqüestionable?
    • Pot visualitzar-se des del títol algun tipus de posicionament respecte a la temàtica plantejada?

    D’altra banda, els titulars també es poden classificar d’acord amb el seu contingut, segons si es mostren com a apel·latius, expressius, informatius, enunciatius o temàtics, creatius, informatiu-explicatius, d’actes de parla (Hurtado González, S., 2001).

  3. Anàlisi del text: Consisteix a identificar en el text formes de llenguatge avaluatiu d’acord amb l’esquema adoptat per la Teoria de la Valoració que es presenta a continuació, com a adaptació extreta dels estudis de Kaplan, 2004; Hood i Martin, 2005 i Pascual, 2014.
    1. Valoració de l’actitud: Comprèn aquells enunciats que transmeten una avaluació positiva o negativa, o que poden interpretar-se com una invitació al lector a subministrar les seves pròpies avaluacions. La categoria se subdivideix en els subsistemes d’afecte, judici i apreciació. 
    2. Valoració del compromís: Té a veure amb els recursos lingüístics que poden utilitzar-se per posicionar la veu de l’autor en relació amb els enunciats que es comuniquen al text. Les principals opcions en el sistema del compromís s’ubiquen en dues dimensions contraposades: la monoglòsia i l’heteroglòsia.
      • La monoglòsia fa referència a enunciats que ignoren la diversitat de veus/opinions que existeix inherentment en qualsevol procés comunicatiu.
      • L’heteroglòsia correspon als enunciats que reconeixen, d’alguna manera, l’existència de veus i postures alternatives. Dins d’aquesta categoria, es diferencien els recursos d’extravocalització, quan s’introdueixen veus externes, i d’intravocalització, quan corresponen a la veu interna de l’autor, que assumeix la responsabilitat dels enunciats emesos.
    3. Valoració de la gradació: Fa referència a la força que es dona als enunciats emesos i la forma com es gradua la seva intensitat. Els valors de gradació es classifiquen en una escala d’intensitat baixa a alta i s’identifiquen amb els adverbis intensificadors, amplificadors i emfàtics. No sempre, però, és mitjançant aquests adverbis; sinó que sovint es troben implícits en el discurs. Com a exemple, els adjectius “bo”, “boníssim” o “brillant” ens donen a entendre el grau amb què manifestem aquesta qualitat.
    4. La quantitat d’articles que tracten el tema també és un indicatiu de la importància que cada mitjà atorga a la qüestió. Per tant, elaborar una taula com la següent (De Cesare, 2017), on es quantifiquin els titulars sobre el tema al llarg del temps, per a diversos mitjans, pot ser útil de cara a valorar la rellevància que hi donen.

Referències bibliogràfiques, algunes de les quals són exemples de recerca amb tractament informatiu:

DE CESARE, Francesca. La gestación subrogada en los titulares de la prensa española. Confluenze. Rivista di Studi Iberoamericani, [S.l.], vol. 9, n. 2, p. 41-54, desembre 2017. ISSN 2036-0967.

GONZÁLEZ RODRÍGUEZ, María José. La expresión lingüística de la actitud en el género de opinión: el modelo de la valoración, [online], vol. 49, n. 1, p.109-141, 2011. ISSN 0718-4883.

HOOD, Susan i MARTIN, J. R. Invocación de actitudes: El juego de la gradación de la valoración en el discurso. Revista signos [online], vol. 38, n. 58, p.195-220, 2005. ISSN 0718-0934.

HURTADO GONZÁLEZ, Silvia. Algunas peculiaridades de los titulares de actos de habla en la prensa española e hispanoamericana. ZER, vol. 14, n. 27, p. 189-202, 2009.

PASCUAL, Mariana. El empoderamiento en el aula de lenguas extranjeras: una propuesta desde el Análisis Crítico del Discurso y la Teoría de la ValoraciónLenguaje, [S.l.], vol. 42, n. 1, juliol 2014. ISSN 2539-3804.

"Trackback" Enllaç des de la teva web.

Deixa un comentari

 

L'Agenda 2030 de l'ONU inclou, entre les seves metes, l'Educació per a la Ciutadania Global.

L'Agenda 2030 de l'ONU inclou, entre les seves metes, l'Educació per a la Ciutadania Global.

L’Objectiu 4 de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides inclou, en la seva meta 4.7, com a propòsit d’aquí a 2030:

Garantir que tot l’alumnat adquireix els coneixements teòrics i pràctics necessaris per promoure el desenvolupament sostenible, entre altres coses mitjançant l’educació pel desenvolupament sostenible i l’adopció d’estils de vida sostenibles, els drets humans, la igualtat de gènere, la promoció d’una cultura de pau i noviolència, la ciutadania mundial i la valoració de la diversitat cultural i de la contribució de la cultura al desenvolupament sostenible.

Els nostres governs han subscrit aquest acord internacional i, per tant, es comprometen a donar-hi compliment.


Una iniciativa de:

 

 

Powered by Warp Theme Framework