Conflicte

Un conflicte és una situació de disputa o divergència en què hi ha una contraposició d’interessos, necessitats i/o valors en pugna entre dues o més parts (Cascón, 2001). El conflicte és inherent a la vida en societat.

El conflicte no implica violència i, malgrat pot generar sentiments negatius (por, odi, rancor…), es pot viure també de forma positiva, com un moment de comunicació, honestedat i creativitat a la cerca de solucions. Aquesta actitud constructiva davant el conflicte requereix desenvolupar habilitats cognitives (raonament crític, argumentació…), comunicatives (expressió, escolta activa, discussió…) i socials (empatia, assertivitat…).

L’anàlisi del conflicte consisteix en identificar les parts implicades, els motius del conflicte, així com les posicions, interessos i necessitats de cada part implicada; també les creences, actituds o percepcions subjacents que l’estan sostenint.

puzzle

Segons les parts implicades, els conflictes poden ser:

  • conflictes intrapersonals o interns. Per exemple, un conflicte (incoherència, contradicció) entre les nostres creences i les nostres accions
  • conflictes interpersonals. Com els que poden succeir en l’àmbit d’una parella,…
  • conflictes intragrupals. Com els que poden succeir en un equip de treball, una comunitat de veïns, un equip de futbol, un gabinet de govern,…
  • conflictes intergrupals. Com els que poden succeir entre partits polítics, equips de futbol rivals, països,…

Segons els motius del conflicte, podem distingir entre (Moore, 1994):

  • Conflictes sobre dades o informació. Són aquells conflictes que succeeixen quan hi ha una interpretació/percepció diferent de les dades o les informacions que ens permet adoptar decisions. La majoria d’aquests conflictes són conseqüència d’insuficient informació o comunicació entre les persones; és a dir, malentesos.
  • Conflictes d’interessos. Succeeixen quan les persones perceben/creuen que els seus interessos són incompatibles, i a més adopten actituds competitives. És a dir, per satisfer el meu interès, les altres persones no poden satisfer els seus. En aquest punt és important observar l’iceberg del conflicte i ser conscients que els interessos i les posicions són elements que van de la mà de les necessitats. Aclarir correctament els interessos, desgranar-los per poder identificar-los i accedir a les necessitats de les persones ajuden a gestionar en positiu el conflicte.
  • Conflictes estructurals. Són aquells que vénen donats per i en el marc d’una estructura que les persones en conflicte moltes vegades no poden “controlar”. L’estructura pot ser una organització (una escola, un hospital, una empresa,…) o pot ser la configuració del sistema econòmic o polític d’un estat. Aquest tipus de conflictes es caracteritzen pel fet que l’estructura pot exercir una opressió sobre la/les persona/es.
  • Conflictes de valors. Apareixen quan hi ha valors contraposats (i contradictoris) o que es perceben per part de les persones. Els valors permeten que les persones puguem triar amb criteris definits com volem fer les coses, els nostres objectius,… Les persones tenim tant valors com escales de valors diferents i, molt habitualment, la convivència és possible i amistosa. Normalment el conflicte de valors es dóna quan es percep un intent d’influir o imposar.
  • Conflictes de relació. Succeeixen quan hi ha estereotips negatius de les altres persones o comunitats que participen en el conflicte. Aquests estereotips es poden veure reforçats per accions percebudes com negatives que alimenten l’ira, el rebuig,… fins que aprofundeixen en les percepcions negatives i poden arribar a desembocar en la deshumanització de tot un col·lectiu. Aquests tipus de relació es poden basar en informació deficient, mala comunicació,… i tenen un paper important en l’escalada del conflicte.

Una mateixa part pot adoptar diferents actituds al llarg d’un conflicte (Cascón, 2001):

  • Competició (guanyo/perds), el conflicte es percep com una situació en què o bé es guanya tot o bé es perd tot. Conservar una bona relació amb les altres persones no importa.
  • Evasió (perdo/perds), exemplificat en la imatge de l’estruç que amaga el cap sota terra perquè no la vegin. S’evita el conflicte a qualsevol preu, fins i tot exposant-se a perdre. Un mateix no importa, i guanyar tampoc. Es tracta de conservar la relació amb l’altra persona sigui com sigui.
  • Cessió (perdo/guanyes), no hi ha una resolució total del conflicte, s’arriba a un acord provisional però es mantenen els aspectes que provoquen el conflicte. La part que cedeix prioritza mantenir la relació amb l’altra persona o persones, almenys, durant un període de temps.
  • Cooperació (guanyo/guanyes), el conflicte s’enfoca com una oportunitat que les persones que hi estan implicades puguin guanyar. No hi ha competició ni tampoc es pretén perdre en determinats aspectes per guanyar en d’altres. Es busca maximitzar tots els elements i cuidar la relació amb l’altre.
  • Compromís, basat en la negociació per minimitzar la possibilitat de perdre i maximitzar les possibilitats de guanyar, cuidant la relació amb l’altre.

No hi ha una actitud normativa davant d’un conflicte. En ocasions, el conflicte exigeix que la persona sigui competitiva; en d’altres, cal cedir momentàniament per abordar el conflicte en un altre moment.

Finalment, en l’anàlisi del conflicte, es distingeixen tres nivells:

  • Posició. La que les persones en conflicte manifesten. Respon a la pregunta: què vull/què vols? Per exemple, “vull reparació” o “vull accés al dret”.
  • Interès. És l’objectiu darrere la posició manifesta. Respon a la pregunta “¿per a què?”, que les parts poden estar expressant o no.
  • Necessitats. Sovint no es verbalitzen, malgrat que són les que desencadenen el conflicte generant un interès i posició. Es poden classificar en (Maslow, 2017):
      • Necessitats fisiològiques: són les necessitats bàsiques per a la supervivència humana: alimentació, abric,…
      • Necessitats relacionades amb la seguretat física de les persones
      • Necessitats de pertinència o afiliació: les persones som éssers socials i necessitem sentir que pertanyem a un grup
      • Necessitats d’estima o autoestima, relacionades amb que la persona sigui i se senti valorada, tingui confiança en ella mateixa, sigui i se senti respectada…
      • Necessitats d’autorealització: relacionades amb la satisfacció, l’èxit,…

Les necessitats que es consideren bàsiques són les tres primeres (fisiològiques, de seguretat i de pertinença). En l’àmbit de les necessitats s’han d’identificar aquelles que són negociables i aquelles que no ho són. I, sobretot, cal tenir en compte que en un conflicte és fàcil identificar les posicions, però per gestionar-lo positivament s’han de tenir en consideració tant els interessos com les necessitats.

Bibliografia:

Cascón, Paco. Educar para y en el conflicto. Barcelona: Cátedra UNESCO sobre Paz y Derechos Humanos, 2001.

Maslow, Abraham H. Motivación y personalidad. Barcelona: Díaz de Santos, 2017.

Moore, Christopher (1994). Negociación y mediación. Gernika-Lumo: Gernika Gogoratuz, documento nº5

Recursos

Recursos didàctics externs

Etiquetes:,

Una iniciativa de:

 

 

Powered by Warp Theme Framework