Seguretat Humana

El terme “seguretat humana” apareix per primera vegada a l’informe del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) de 1994. La idea central 茅s introduir el concepte de “seguretat humana” i anteposar-lo al de “seguretat nacional”, 茅s a dir, anteposar la seguretat de les persones a la seguretat de l’estat-naci贸.

Qu猫 necessiten les persones per sentir-se segures? Necessiten saber que podran menjar cada dia, que podran exercir una professi贸 o tenir una feina que els permeti ingressar un salari digne i disposar de recursos econ貌mics suficients, necessiten sortir al carrer sense por de ser assaltades o que els seus drets siguin violentats, necessiten sentir-se segures davant l’estat, necessiten sentir-se lliures i acceptades independentment del seu origen, sexe, tend猫ncia ideol貌gica, religi贸…

En resum, i citant l’informe del PNUD de 1994, “la seguretat humana no 茅s una preocupaci贸 per les armes; 茅s una preocupaci贸 per la vida i la dignitat humana”. Ja l’any 1994 es va creure que aquest concepte seria revolucionari en la societat del segle XXI. I, tal com es reconeix en aquest mateix informe, 茅s un terme dif铆cil de definir per貌 intu茂tivament senzill, especialment quan hi ha una abs猫ncia d’algun dels components que s贸n la base de la seguretat humana.

Segons l’informe del PNUD, la seguretat humana es fonamenta en 4 pilars:

  • La universalitat. Les condicions perqu猫 s’esdevingui la seguretat humana s贸n comuns a totes les persones, independentment del lloc d’origen o resid猫ncia. La necessitat d’una llar, d’alimentar-se, treballar i viure en condicions dignes (eliminaci贸 de la viol猫ncia, de la delinq眉猫ncia,…), la prevenci贸 i lluita contra les malalties, la protecci贸 dels drets humans,… formen part de les condicions que garanteixen la seguretat humana.
  • La interdepend猫ncia. El fet que en una part del m贸n es vegin amena莽ats els drets humans, que hi hagi fam, terrorisme, que la viol猫ncia i la delinq眉猫ncia s’incrementin o s’aguditzin, que el tr脿fic de persones sigui una realitat, etc. afecta directament o indirectament la resta de pa茂sos del m贸n. Els casos de terrorisme i fam s贸n els que millor exemplifiquen la interdepend猫ncia global, ja que generen atacs preventius o pol铆tiques de seguretat nacional internacionalitzades, en el primer cas; i, en el segon cas, moviments migratoris que, sense una gesti贸 efica莽 i sense pol铆tiques adequades, acaben en crisis humanit脿ries greus que afecten molts territoris.
  • La prevenci贸 茅s l’element clau en la consecuci贸 de la seguretat humana. La viol猫ncia, la malaltia, la fam,… es poden prevenir amb accions nacionals i internacionals de foment de la cultura de pau, d’informaci贸 i formaci贸 de professionals i poblaci贸, de gesti贸 de cultius,…
  • L’茅sser hum脿. Altres conceptes relacionats amb el tema de seguretat, com 茅s el cas del terme “seguretat nacional”, se centren en el manteniment de la seguretat d’un estat, mentre que les persones queden en un segon o tercer pla. El concepte de seguretat humana situa les persones en la primera l铆nia d’acci贸. En resum, les persones som objectes i subjectes d’unes accions que han d’anar orientades a la consecuci贸 real del desenvolupament hum脿 i l’exercici i ple gaudi dels drets humans.

En qualsevol cas, el concepte de seguretat humana 茅s interpretable. Igual que ho 茅s el de drets humans. I, de fet, es parla d’un concepte de seguretat humana restringida i d’un concepte m茅s ampli. La seguretat humana entesa des del punt de vista restringit implicaria respondre les amenaces a la integritat f铆sica en situacions de conflicte, especialment de conflicte armat, i estaria en la l铆nia del concepte de seguretat nacional, amb intervenci贸 armada,… El concepte ampliat estaria en la l铆nia d’avan莽ar per a la consecuci贸 del desenvolupament hum脿 global o planetari.

El principal risc de l’aplicaci贸 de conceptes molt vagues de seguretat humana 茅s que poden suposar un xec en blanc per als pa茂sos m茅s rics. En aquest sentit, aquests podrien justificar intervencions per raons humanit脿ries en determinats territoris quan, en realitat, aquestes intervencions podrien tenir un car脿cter estrat猫gic (el manteniment del control geopol铆tic o de recursos energ猫tics, per exemple). L’altre element de risc que es considera 茅s la potencial oportunitat d’iniciar la militaritzaci贸 de determinades pol铆tiques, a causa de la vinculaci贸 entre seguretat (ex猫rcit/policia) i pol铆tiques de desenvolupament.

El debat te貌ric i la pr脿ctica estatal i internacional en aquest 脿mbit estan oberts i ens ajuden a reflexionar sobre la necessitat d’aprofundir en com avancem cap a l’exercici i ple gaudi dels drets humans a nivell global.

M茅s informaci贸:

Etiquetes:,

Una iniciativa de:

 

 

Powered by Warp Theme Framework