Seguretat Humana
El terme “seguretat humana” apareix per primera vegada a l’informe del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) de 1994. La idea central és introduir el concepte de “seguretat humana” i anteposar-lo al de “seguretat nacional”, és a dir, anteposar la seguretat de les persones a la seguretat de l’estat-nació.
Què necessiten les persones per sentir-se segures? Necessiten saber que podran menjar cada dia, que podran exercir una professió o tenir una feina que els permeti ingressar un salari digne i disposar de recursos econòmics suficients, necessiten sortir al carrer sense por de ser assaltades o que els seus drets siguin violentats, necessiten sentir-se segures davant l’estat, necessiten sentir-se lliures i acceptades independentment del seu origen, sexe, tendència ideològica, religió…
En resum, i citant l’informe del PNUD de 1994, “la seguretat humana no és una preocupació per les armes; és una preocupació per la vida i la dignitat humana”. Ja l’any 1994 es va creure que aquest concepte seria revolucionari en la societat del segle XXI. I, tal com es reconeix en aquest mateix informe, és un terme difícil de definir però intuïtivament senzill, especialment quan hi ha una absència d’algun dels components que són la base de la seguretat humana.
Segons l’informe del PNUD, la seguretat humana es fonamenta en 4 pilars:
- La universalitat. Les condicions perquè s’esdevingui la seguretat humana són comuns a totes les persones, independentment del lloc d’origen o residència. La necessitat d’una llar, d’alimentar-se, treballar i viure en condicions dignes (eliminació de la violència, de la delinqüència,…), la prevenció i lluita contra les malalties, la protecció dels drets humans,… formen part de les condicions que garanteixen la seguretat humana.
- La interdependència. El fet que en una part del món es vegin amenaçats els drets humans, que hi hagi fam, terrorisme, que la violència i la delinqüència s’incrementin o s’aguditzin, que el tràfic de persones sigui una realitat, etc. afecta directament o indirectament la resta de països del món. Els casos de terrorisme i fam són els que millor exemplifiquen la interdependència global, ja que generen atacs preventius o polítiques de seguretat nacional internacionalitzades, en el primer cas; i, en el segon cas, moviments migratoris que, sense una gestió eficaç i sense polítiques adequades, acaben en crisis humanitàries greus que afecten molts territoris.
- La prevenció és l’element clau en la consecució de la seguretat humana. La violència, la malaltia, la fam,… es poden prevenir amb accions nacionals i internacionals de foment de la cultura de pau, d’informació i formació de professionals i població, de gestió de cultius,…
- L’ésser humà. Altres conceptes relacionats amb el tema de seguretat, com és el cas del terme “seguretat nacional”, se centren en el manteniment de la seguretat d’un estat, mentre que les persones queden en un segon o tercer pla. El concepte de seguretat humana situa les persones en la primera línia d’acció. En resum, les persones som objectes i subjectes d’unes accions que han d’anar orientades a la consecució real del desenvolupament humà i l’exercici i ple gaudi dels drets humans.
En qualsevol cas, el concepte de seguretat humana és interpretable. Igual que ho és el de drets humans. I, de fet, es parla d’un concepte de seguretat humana restringida i d’un concepte més ampli. La seguretat humana entesa des del punt de vista restringit implicaria respondre les amenaces a la integritat física en situacions de conflicte, especialment de conflicte armat, i estaria en la línia del concepte de seguretat nacional, amb intervenció armada,… El concepte ampliat estaria en la línia d’avançar per a la consecució del desenvolupament humà global o planetari.
El principal risc de l’aplicació de conceptes molt vagues de seguretat humana és que poden suposar un xec en blanc per als països més rics. En aquest sentit, aquests podrien justificar intervencions per raons humanitàries en determinats territoris quan, en realitat, aquestes intervencions podrien tenir un caràcter estratègic (el manteniment del control geopolític o de recursos energètics, per exemple). L’altre element de risc que es considera és la potencial oportunitat d’iniciar la militarització de determinades polítiques, a causa de la vinculació entre seguretat (exèrcit/policia) i polítiques de desenvolupament.
El debat teòric i la pràctica estatal i internacional en aquest àmbit estan oberts i ens ajuden a reflexionar sobre la necessitat d’aprofundir en com avancem cap a l’exercici i ple gaudi dels drets humans a nivell global.
Més informació:
- Fons Fiduciari de les Nacions Unides per a la Seguretat Humana
- La Seguretat Humana a les Nacions Unides
- El concepte de Seguretat Humana
Etiquetes:Drets Humans, Seguretat