Zoonosi
D’acord amb la definició que el Ministeri espanyol d’Agricultura, Pesca i Alimentació (consultat el 2021) cita de la Directiva 2003/99/CE del Parlament Europeu i del Consell (2003), la zoonosi és:
Qualsevol malaltia o infecció transmissible de manera natural entre els animals i les persones, directament o indirectament.
En funció dels mecanismes de transmissió, el Ministeri agrupa les zoonosis en:
- Zoonosi no alimentàries: la via de transmissió no és estrictament o essencialment alimentària.
- Per contacte amb l’animal, com ara:
- Ràbia: per l’agressió o mossegada d’un animal malalt-portador
- Hidatidosi: per relació amb gossos afectats
- Psitacosi: per contacte amb aus malaltes
- Transmeses a través de vectors, com ara:
- Mosquits: Leishmaniosi, a partir de la picada de Flebotoms
- Paparres: Malaltia de Lyme
- Per contacte amb l’animal, com ara:
- Zoonosis alimentàries: la via de transmissió és essencialment o fonamentalment alimentària, és a dir associada al consum d’aliments.
- Produïdes per bacteris, com la Salmonel·losi, Campylobacteriosi, Listeriosi, Yersiniosi, etc.
- Produïdes per paràsits, com la Triquinosi, Anisakiosi, etc.
D’acord amb l’Organització Panamericana de la Salut (OPS) (consultada el 2021), la disseminació de les zoonosis pot ser propiciada per:
- l’estreta interacció entre homes i animals;
- l’augment de l’activitat comercial i la mobilització de persones, animals, els seus productes i subproductes;
- la modernització de les pràctiques agrícoles, particularment a les regions en desenvolupament vulnerables a la destrucció de l’hàbitat, la invasió humana i el canvi climàtic.
En aquest sentit, per a l’OPS, la recerca de solucions «implica un abordatge mitjançant la cooperació a escala intersectorial en el marc de l’enfocament “One Health” (Una sola Salut), que requereix l’aportació, la intervenció i la col·laboració d’equips professionals dels sectors de la salut humana, animal i ambiental».
Un planeta sa per a la salut de la humanitat
En l’informe ‘Pérdida de naturaleza y pandemias. Un planeta sano por la salud de la humanidad’ (Suárez, L.; Asunción, M.; Rivera, L. i altres, 2020), l’organització WWF sosté que «més del 70% de les malalties humanes en els darrers quaranta anys han estat transmeses per animals salvatges. L’Ebola, la SIDA, el SARS, la grip aviària, la grip porcina i la Covid-19 (produïda pel nou coronavirus SARS-CoV-2) en són alguns dels exemples més clars».
Així mateix, WWF alerta que «estem destruint la natura a un ritme sense precedents i, amb això, la xarxa essencial i interconnectada creada pels éssers vius, anomenada biosfera». «Destruïm els seus complexos equilibris dinàmics», diu WWF, «i com a conseqüència posem en marxa els mecanismes que contribueixen a la propagació de malalties infeccioses». L’organització reconeix que el camí que porta de la destrucció de la natura fins a l’aparició d’una nova malaltia en l’ésser humà pot ser molt complex, però afirma que hi ha una sèrie de factors que destaquen pel seu impacte notable en la propagació de les zoonosis:
- Pèrdua d’espècies. Aquesta pèrdua altera notablement les cadenes ecològiques i tròfiques i redueix el control natural establert per la pròpia naturalesa.
- Destrucció de boscos i hàbitats naturals. Es considera que els canvis en l’ús del sòl i la destrucció dels hàbitats naturals, com els boscos tropicals, són responsables d’almenys la meitat de les zoonosis emergents.
- Trànsit d’espècies silvestres i carn d’animals salvatges. El comerç d’animals salvatges i el consum o contacte directe amb restes d’animals exposen els humans al contacte amb virus o altres patògens dels quals aquest animal pot ser un hoste.
- Intensificació de l’agricultura i la ramaderia. Actualment, una tercera part de la superfície terrestre del món i gairebé el 75% dels recursos d’aigua dolça es dediquen a la producció agrícola o ramadera, amb l’impacte que suposa per a la conservació dels ecosistemes naturals.
- Aspectes socials i culturals. Des del creixement de la població humana en desigualtat de condicions fins a la globalització i l’augment dels viatges, que permeten més interaccions i faciliten la propagació d’aquestes malalties.
Agenda 2030
El setembre de 2015, les Nacions Unides van adoptar l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, que estableix 17 objectius (ODS) per eradicar la pobresa, protegir el planeta i avançar en la protecció dels drets humans de totes les persones arreu del món.
En concret, l’ODS 3 es proposa garantir una vida sana i promoure el benestar per a tothom a totes les edats. Entre les seves metes, inclou:
3.3 Per al 2030, posar fi a les epidèmies de la SIDA, la tuberculosi, la malària i les malalties tropicals desateses i combatre l’hepatitis, les malalties transmeses per l’aigua i altres malalties transmissibles.
3.d Reforçar la capacitat de tots els països, en particular els països en desenvolupament, en matèria d’alerta primerenca, reducció de riscos i gestió dels riscos per a la salut nacional i mundial.
Recursos
Etiquetes:Salut