Exercicis de coavaluació en matèries de 1r

Vers un batxillerat com a comunitat de recerca compromesa

Les matèries de batxillerat poden acollir activitats de coavaluació de les recerques, plantejades com exercicis d’aplicació de competències específiques de la matèria. Per tant, es desenvolupen com activitats d’avaluació formativa en un doble sentit: l’estudiant que rep l’avaluació es beneficia d’un altre punt de vista i dels suggeriments de millora del seu treball; l’estudiant que avalua posa en pràctica continguts treballats a l’aula, per un aprenentatge significatiu.

La col·laboració és també entre el professorat:

  • la tutoria de recerca es beneficia d’altres punts de vista i suggeriments de millora en diferents àmbits d’expertesa (lingüística, científica, humanística…).
  • el professor o professora de la matèria disposa de contextos (els Treballs de recerca del grup) per al disseny de situacions d’aprenentatge de la seva matèria.

En funció de la programació, l’avaluació realitzada per l’estudiant pot ser un exercici qualificable en la matèria, un exercici de reforç o, simplement, una avaluació diagnòstica per orientar la matèria. En tot cas, l’alumnat no qualifica entre sí les seves recerques,  ja que l’objectiu no és jutjar la qualitat del Treball sinó ajudar a millorar-lo, posant en pràctica els aprenentatges de matèria. D’altra banda, el professorat de la matèria no avalua els Treballs de recerca sinó l’aplicació de capacitats i sabers específics de matèria, observable en els comentaris de millora que elabora l’estudiant.

Dinàmica

Els exercicis de coavaluació segueixen una dinàmica similar:

1. Exploració inicial (5′): Com porteu els treballs de recerca? Heu lliurat el material?

El “material” fa referència al lliurament d’alguns dels apartats del Treball de recerca, programat pel centre: a primer trimestre, introducció i objectiu; a segon, primer resum i, posteriorment, marc teòric; a tercer, esquema del marc teòric, més endavant, pòster de projecte i, finalment, apartat de mètode. En funció de les respostes, el/la docent reforça el missatge comú del centre sobre la importància d’acomplir aquests terminis perquè el Treball de recerca no esdevingui un factor més d’angoixa al batxillerat.

Els treballs lliurats (material) es distribueixen per parelles o grups de 3 alumnes. Un mateix material pot ser avaluat per varis grups.

2. Pauta d’avaluació (10′): Què farem

Es lliura la pauta d’avaluació (10′). S’explica i es connecta amb els continguts de matèria, tractats aquell curs o durant l’ESO. Per exemple:

Filosofia: Diana de coavaluació de l’objectiu (distinció de formes de coneixement i ètica) 

Llengües: coavaluació del primer resum (text expositiu, citació i referència bibliogràfica)

Llengües: coavaluació del marc teòric (cerca i tractament de la informació)

3. Aplicació pràctica (20′): Quines millores proposaríeu?

L’alumnat intercanvia els seus escrits, sempre que es pugui per internet, compartint l’enllaç (només lectura) del document de treball. Opcionalment, l’estudiant pot compartir el seu treball enviant-lo en PDF.

En petit grup (2-3 persones), procedeixen a avaluar el treball lliurat per un altre equip de recerca. És interessant que l’avaluació es realitzi en parelles o grups de 3 alumnes perquè posin en comú i discuteixin les seves observacions, basades en continguts de matèria.

Finalment, redacten un paràgraf comú de propostes de millora per a l’altre equip, amb la seva justificació. A criteri del professorat, aquest escrit de síntesi pot redactar-se individualment per a la seva qualificació en la matèria.

4. Posada en comú (20′): Quines millores heu proposat? Per què?

Finalment, es realitza una posada en comú comentant, no els Treballs de recerca, sinó els elements de millora que han detectat i la seva justificació. Un portaveu de cada equip avaluador exposa les millores proposades i les raons. Totes elles es recullen a la pissarra durant la conversa, deixant constància dels criteris d’aplicació dels continguts de la matèria al Treball de recerca. El professor-a es fixa en tot allò que cada equip avaluador ha sabut fer i destaca aquestes aportacions a la pissarra, per promoure la confiança de l’alumnat en les seves capacitats, factor bàsic per sostenir la motivació.

5. Cloenda (5′): Quines conclusions traieu d’aquesta activitat?

En funció del temps, es recullen unes poques intervencions de síntesi que, en conjunt, connectaran els continguts de la matèria amb alguns criteris d’avaluació del Treball de recerca.

Posteriorment, el tutor o tutora de recerca recull les observacions de la coavaluació, continuant el procés de recerca formativa.

Quins comentaris de millora us van fer en la coavaluació?


  • PROJECTE

    Pandèmia, migracions i canvi climàtic


 

L'Agenda 2030 de l'ONU inclou, entre les seves metes, l'Educació per a la Ciutadania Global.

L'Agenda 2030 de l'ONU inclou, entre les seves metes, l'Educació per a la Ciutadania Global.

L’Objectiu 4 de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides inclou, en la seva meta 4.7, com a propòsit d’aquí a 2030:

Garantir que tot l’alumnat adquireix els coneixements teòrics i pràctics necessaris per promoure el desenvolupament sostenible, entre altres coses mitjançant l’educació pel desenvolupament sostenible i l’adopció d’estils de vida sostenibles, els drets humans, la igualtat de gènere, la promoció d’una cultura de pau i noviolència, la ciutadania mundial i la valoració de la diversitat cultural i de la contribució de la cultura al desenvolupament sostenible.

Els nostres governs han subscrit aquest acord internacional i, per tant, es comprometen a donar-hi compliment. Més informació.


Una iniciativa de:
Amb el suport de:
Diputació de Barcelona

 

 

Powered by Warp Theme Framework