Portal Paula

Economia solid脿ria

L鈥檈conomia solid脿ria 茅s una alternativa al model de producci贸, distribuci贸 i consum capitalista. Aquest 煤ltim privilegia 煤nicament el m脿xim nivell de beneficis econ貌mics, deixant de banda elements vitals com la sobirania aliment脿ria, el comer莽 just, la sostenibilitat mediambiental de la producci贸,鈥

L鈥economia solid脿ria implica una nova forma d鈥檕rganitzaci贸 de la producci贸, per貌 tamb茅 implica una nova forma d鈥檕rganitzaci贸 de la societat i de la relaci贸 societat-proc茅s productiu en base a valors com la just铆cia, l鈥檈quitat, la solidaritat i la cooperaci贸. L鈥檈conomia solid脿ria tamb茅 es caracteritza per la incorporaci贸 de la democr脿cia i la participaci贸聽en el processos de presa de decisions.

Per貌 l鈥檈conomia solid脿ria 茅s tamb茅 una resposta viable al sistema capitalista i una forma de viure, tal com es recull a聽la Carta de l’Economia Solid脿ria.

economia de mercadoL鈥檈conomia solid脿ria adopta la forma de cooperatives i altres formes jur铆diques 鈥渟ocials鈥. A Espanya, i organitzades al voltant de la REAS (Red de Redes de la Econom铆a Alternativa y Solidaria), hi ha m茅s de 200 entitats que en formen part. Les activitats que realitzen les empreses d鈥檈conomia solid脿ria s贸n diverses, aqu铆 se n’esmenten聽nom茅s una petita part: reciclatge i recuperaci贸; microcr猫dits per a l鈥檃utoocupaci贸; missatgeria en bicicleta; tallers ocupacionals; activitats agr铆coles i ramaderes; educaci贸 ambiental; formaci贸 i assessorament orientat a la recerca de feina per a persones en risc d鈥檈xclusi贸 social; comer莽 i consum (botigues de comer莽 just, cooperatives de consum i distribuci贸 de productes ecol貌gics); empreses de c脿tering;鈥

Les entitats de l鈥檈conomia solid脿ria estan contribuint a la transformaci贸 social mitjan莽ant la seva acci贸 di脿ria, l鈥檈lecci贸 di脿ria d鈥檜na forma de consum que s鈥檕rienta cap a una economia sostenible des del punt de vista econ貌mic, social i productiu. En resum, l’economia social 茅s una aposta per una economia a la mida i servei de les persones.

El context de la crisi econ貌mica que afecta el nostre territori des del 2008 est脿 contribuint al desenvolupament de diferents iniciatives lligades a l鈥檈conomia solid脿ria; b脿sicament perqu猫 l鈥檈conomia solid脿ria proposa una nova forma de consum i producci贸 per貌 tamb茅 inclou una forma alternativa als diners. Es tracta de la moneda social. La moneda social 茅s una iniciativa que pret茅n聽substituir l鈥檌ntercanvi de productes i serveis basats en els diners (euros, en el cas de la zona euro) per una moneda social, que no t茅 validesa en el mercat, per貌 s铆 en la comunitat. A Catalunya hi ha diferents experi猫ncies amb la moneda social. Aqu铆 recollirem la de l鈥橢cosol.

dominoL鈥檈xperi猫ncia de l鈥橢cosol 茅s interessant en la mesura en qu猫聽s鈥檃rticula una 煤nica moneda social en contexts geogr脿fics diferents (Madrid i Barcelona), amb un mateix valor. Abans de comen莽ar a parlar de l鈥橢cosol, com funciona i si 茅s viable o no la implantaci贸 de la moneda social, 茅s important considerar que la moneda social es planteja com un instrument per a les persones. En aquest sentit, la moneda social no 茅s una finalitat per ella聽mateixa, ni tampoc 茅s una finalitat acaparar-ne el m脿xim possible o invertir-la per despr茅s obtenir m茅s 鈥渞endibilitat鈥 i acumular-ne m茅s.

L鈥檕bjectiu de la moneda social 茅s que les persones puguin adquirir all貌 que necessiten, sense elements d鈥檈speculaci贸. Tot plegat respon a la necessitat que existeixi una economia real. 脡s a dir, mentre existeixin persones (amb coneixements, habilitats,…) i coses, hi ha possibilitats d鈥檌ntercanviar. I, en aquest escenari, els diners (euros, d貌lars,…) no s贸n necessaris.

Amb la moneda social (que no t茅 un reconeixement oficial), les persones poden adquirir roba, aliments,…; les empreses i professionals poden intercanviar serveis i productes,… Per貌 com s鈥檃ccedeix a aquesta moneda? Quin valor t茅? Com es regula? En principi, el mercat Ecosol es crea amb la mentalitat de construir una comunitat de cr猫dit mutu sense interessos. La idea 茅s refor莽ar l鈥檈conomia i iniciatives locals. En aquesta comunitat hi participen entitats, empreses, professionals i persones f铆siques. L鈥橢cosol s鈥檋a estructurat com una moneda virtual i nom茅s s鈥檈met moneda i s鈥檌ntercanvia 鈥減aper f铆sic鈥 en les Fires anuals que es realitzen. Com a consumidores finals, les persones poden intercanviar Ecosol amb un valor en relaci贸 a l鈥檈uro de 10 euros 鈥 11 ecosols.

Altres iniciatives d’intercanvi no econ貌mic s鈥榓rticulen a partir dels bancs de temps i del troc. Els bancs de temps tenen les seves pr貌pies formes d鈥檕rganitzar i articular l’intercanvi de coneixements i serveis.

Hi ha iniciatives que han demostrat la viabilitat de la moneda social com a element de dinamitzaci贸 del mercat de consum local. Els exemples que m茅s criden l鈥檃tenci贸 s贸n el Wir su铆s聽i el Chiemgauer alemany.

L鈥檈conomia solid脿ria representa un repte i una alternativa. Les diverses modalitats en qu猫 aquesta economia solid脿ria pot transformar-se i donar resposta a les situacions de milers de ciutadans s贸n la seva principal riquesa.

M茅s informaci贸:

Etiquetes:

"Trackback" Enlla莽 des de la teva web.

Deixa un comentari

 
L'Agenda 2030 de l'ONU inclou, entre les seves metes, l'Educaci贸 per a la Ciutadania Global.

L'Agenda 2030 de l'ONU inclou, entre les seves metes, l'Educaci贸 per a la Ciutadania Global.

L鈥Objectiu 4 de l鈥Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides inclou, en la seva meta 4.7, com a prop貌sit d鈥檃qu铆 a 2030:

Garantir que tot l’alumnat adquireix els coneixements te貌rics i pr脿ctics necessaris per promoure el desenvolupament sostenible, entre altres coses mitjan莽ant l鈥檈ducaci贸 pel desenvolupament sostenible i l’adopci贸 d’estils de vida sostenibles, els drets humans, la igualtat de g猫nere, la promoci贸 d’una cultura de pau i noviol猫ncia, la ciutadania mundial i la valoraci贸 de la diversitat cultural i de la contribuci贸 de la cultura al desenvolupament sostenible.

Els nostres governs han subscrit aquest acord internacional i, per tant, es comprometen a donar-hi compliment.


Una iniciativa de:
Amb el suport de:
Diputaci贸 de Barcelona

 

 

Powered by Warp Theme Framework