Ecosistema
En el glossari annexat a l’informe de síntesi ‘Cambio climático 2014’ (Organització Meteorològica Mundial, 2015), el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC, per les seves sigles en anglès) defineix ecosistema com a:
Unitat funcional que consta d’organismes vius, el seu entorn no viu i les interaccions entre ells.
L’IPCC especifica que «els ecosistemes s’organitzen dins d’altres ecosistemes, i l’escala a la qual es manifesten pot ser des de ben petita fins al conjunt de la biosfera».
Així mateix, el grup d’experts explica que «els components inclosos en un ecosistema concret i els seus límits espacials depenen del propòsit per al qual es defineixi l’ecosistema: en alguns casos són relativament precisos, mentre que en d’altres són difusos»; i, sobre els límits, indica que «poden variar amb el temps».
En la definició d’ecosistema, l’IPCC també assenyala que, actualment, «la majoria dels ecosistemes o bé contenen éssers humans com a organismes fonamentals, o bé estan influïts pels efectes de les activitats humanes en el seu entorn».
Agenda 2030
El setembre de 2015, les Nacions Unides van adoptar l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, que estableix 17 objectius (ODS) per eradicar la pobresa, protegir el planeta i avançar en la protecció dels drets humans de totes les persones arreu del món.
L’ODS 14 té, entre les seves metes, «gestionar i protegir sosteniblement els ecosistemes marins i costaners per evitar efectes adversos importants, fins i tot enfortint la seva resiliència, i adoptar mesures per restaurar-los a fi de restablir la salut i la productivitat dels oceans».
L’ODS 15 fa esment als ecosistemes en cinc de les seves dotze metes:
15.1 Per al 2020, vetllar per la conservació, el restabliment i l’ús sostenible dels ecosistemes terrestres i els ecosistemes interiors d’aigua dolça i els serveis que proporcionen, en particular els boscos, els aiguamolls, les muntanyes i les zones àrides.
15.4 Per al 2030, vetllar per la conservació dels ecosistemes muntanyosos, inclosa la seva diversitat biològica, per tal de millorar la seva capacitat de proporcionar beneficis essencials per al desenvolupament sostenible.
15.8 Per al 2020, adoptar mesures per prevenir la introducció d’espècies exòtiques invasores i reduir-ne significativament els efectes en els ecosistemes terrestres i aquàtics i controlar o eradicar les espècies prioritàries.
15.9 Per al 2020, integrar els valors dels ecosistemes i la diversitat biològica en la planificació nacional i local, els processos de desenvolupament, les estratègies de reducció de la pobresa i la comptabilitat.
15.a Mobilitzar i augmentar de manera significativa els recursos financers procedents de totes les fonts per conservar i utilitzar de manera sostenible la diversitat biològica i els ecosistemes.
En la descripció d’aquest ODS, l’ONU apunta que «la salut del nostre planeta també exerceix un paper important en l’aparició de malalties zoonòtiques, és a dir, malalties que es transmeten entre animals i humans». Segons es descriu al web de l’Agenda 2030, «a mesura que seguim envaint els fràgils ecosistemes, entrem cada vegada més en contacte amb la flora i fauna silvestre, fet que permet que els patògens presents a les espècies silvestres es propaguin al bestiar i als éssers humans i, per tant, augmenta el risc d’aparició i amplificació de malalties».
