Portal Paula

Glossari

Desenvolupament sostenible

脡s la satisfacci贸 de les necessitats del presents sense comprometre la capacitat de satisfacci贸 de les necessitats futures.

Aquesta sostenibilitat ha de donar-se simult脿niament a nivell econ貌mic, s貌cio-cultural i mediambiental. El terme s鈥檈st猫n a nivell mundial a partir de l鈥Informe Brundtland publicat per les Nacions Unides el 1987 i est脿 a la base de l鈥橝genda 21 aprovada en la confer猫ncia de Rio l鈥檃ny 1992.

D鈥檃ltres tradicions culturals i cosmovisions diferents de l鈥檕ccidental disposen de termes propis sobre aquesta noci贸 com per exemple, el Buen Vivir propi de les cultures dels Andes, a Am猫rica del Sud, com la qu铆txua o l鈥檃imara.

Actualment el desenvolupament sostenible 茅s un comprom铆s dels 193 pa茂sos del m贸n, que han adoptat l鈥Agenda 2030 formada per disset Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

M茅s informaci贸:

Llegir m茅s Deixa el teu comentari

Agenda 2030: els ODS

L’Agenda 2030 de desenvolupament sostenible 茅s un acord pol铆tic mundial entre els 193 pa茂sos que conformen l鈥橝ssemblea General de les Nacions Unides. Adoptada en aquesta assemblea el setembre de 2015, expressa el comprom铆s de tots els Estats membres de l鈥橭NU de treballar per assolir el desenvolupament sostenible l鈥檃ny 2030, a trav茅s de 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que cerquen posar fi a la pobresa, protegir el planeta, garantir que la prosperitat arribi a totes les persones i fomentar la pau.

Un acord entre 193 pa茂sos

Per cada objectiu s鈥檈stableixen metes que incideixen en alguna de les manifestacions i efectes de la problem脿tica a qu猫 al路ludeix l鈥檕bjectiu. Les metes compten amb indicadors num猫rics de situaci贸 inicial i s鈥檈st脿 desenvolupant tot un sistema d鈥檌ndicadors per avaluar el progressos locals, estatals i mundials en el compliment dels ODS. A m茅s dels governs estatals, altres agents socials (com les universitats, els ajuntaments…) estan adaptant aquest model a la pr貌pia planificaci贸, de forma que la nova agenda suma multitud d鈥檃ctors socials a uns reptes compartits.

Els ODS s贸n continuadors dels Objectius de Desenvolupament del Mil路lenni (plantejats pels pa茂sos en desenvolupament), vigents entre els anys 2000 i 2015: reprenen aquests prop貌sits i els amplien, des del reconeixement de la interdepend猫ncia dels pa茂sos i territoris (PNUD, 2016).

S鈥檋i constata que el major repte de la humanitat 茅s l鈥erradicaci贸 de la pobresa, i alhora s’assumeix que 茅s un requisit indispensable per aconseguir el desenvolupament sostenible. Aix铆, la nova agenda trasllada a l鈥檃cci贸 pol铆tica la triple dimensi贸 de la sostenibilitat: ambiental, econ貌mica i social.

Per tant, l’Agenda 2030 busca un abordatge integral d鈥檃quests reptes globals, tenint en compte la interrelaci贸 de variables com per exemple la salut, l鈥檈conomia, la igualtat de g猫nere o l鈥檈ducaci贸. En concret, preveu cinc 脿mbits d鈥檃cci贸 dirigits a:

    • Les persones: Acabar amb la pobresa i la fam en totes les seves formes per assegurar que tothom pot realitzar el seu potencial amb dignitat i igualtat i en un medi ambient saludable.
    • El planeta: Protegir-lo de la degradaci贸, mitjan莽ant el consum i la producci贸 responsables, aix铆 com fent una gesti贸 responsable dels recursos naturals que s’enfronti al canvi clim脿tic per garantir les necessitats de les generacions futures.
    • La prosperitat: No deixar ning煤 enrere, assegurant una vida satisfact貌ria i que el progr茅s econ貌mic, social i tecnol貌gic es produeixi en harmonia amb la naturalesa.
    • La pau: Fomentar societats pac铆fiques, inclusives i justes, ja que no hi pot haver desenvolupament sostenible sense pau, ni pau sense desenvolupament sostenible.
    • Les aliances: Implementar l鈥檃genda a trav茅s d鈥檜na s貌lida alian莽a global entre els governs, el sector privat i la societat civil (Coordinadora ONGD, 2019).

Descarrega en PDF

La universalitat de l鈥橝genda 2030 茅s una oportunitat per promoure el desenvolupament sostenible. L’acord es fonamenta en el dret internacional dels Drets Humans (Institut Dan猫s de Drets Humans), de forma que l’avaluaci贸 dels ODS ha de realitzar-se considerant els efectes de les mesures adoptades en els drets humans universals. No obstant, hi ha acords internacionals en mat猫ria de Drets Humans, de vegades amb objectius m茅s ambiciosos, que no han adoptat alguns pa茂sos. A tall d鈥檈xemple, els Estats Units encara no han ratificat la Convenci贸 sobre l鈥橢liminaci贸 de totes les formes de Discriminaci贸 contra la Dona (CEDAW), mentre que Espanya no ratifica la Convenci贸 internacional sobre la protecci贸 de dret de les persones treballadores migrades i els seus familiars (OHCHR). D’altra banda, existeixen lectures cr铆tiques que assenyalen el fet que els ODS no s贸n d鈥檕bligat compliment per part dels Estats, la contradicci贸 que suposen les metes de creixement econ貌mic en un planeta finit, o que alguns dels pa茂sos compromesos s贸n alhora grans productors d鈥檃rmes (Amnistia Internacional, 2015). En tot cas, l’ampli consens sobre l鈥橝genda 2030 suposa un reconeixement mundial de la interdepend猫ncia entre persones, comunitats i amb el planeta, de manera que pot ajudar a enfortir l’acci贸 pol铆tica per a la protecci贸 dels Drets Humans per part de tots els agents.

Consulta recursos relacionats

Llegir m茅s Deixa el teu comentari

Dret d’asil

El dret d鈥檃sil apareix recollit en l鈥article 14 de la Declaraci贸 Universal dels Drets Humans:

14.1. En cas de persecuci贸, tota persona t茅 dret a buscar asil, i a gaudir d鈥檈ll, en qualsevol pa铆s.

14.2. Aquest dret no podr脿 ser invocat contra una acci贸 judicial realment originada per delictes comuns o per actes oposats als prop貌sits i principis de les Nacions Unides.

Llegir m茅s Deixa el teu comentari

Viol猫ncia

脷s de la for莽a o del poder per causar dany o dominar una persona o un grup actuant contra la seva voluntat o interessos.

芦(…) l鈥檃ctitud o el comportament que constitueix una violaci贸 o una privaci贸 a l鈥櫭﹕ser hum脿 d鈥檜na cosa que li 茅s essencial com a persona (integritat f铆sica, ps铆quica o moral, drets, llibertats…)禄.

Seminario de Educaci贸n para la Paz-APDH, 1994.

Llegir m茅s Deixa el teu comentari

Noviol猫ncia

Estil de vida i estrat猫gia de lluita per la pau que, des del reconeixement de la realitat de la viol猫ncia, actua per eradicar-la des de mitjans i conductes que no agredeixin f铆sicament altres persones: den煤ncia, no col路laboraci贸, desobedi猫ncia civil, mediaci贸 entre les parts per a la resoluci贸 de conflictes, etc. Com a estrat猫gia de lluita, es pret茅n la transformaci贸 social i, per tant, les accions s贸n p煤bliques: objecci贸 fiscal, insubmissi贸, boicots comercials, etc. A m茅s, suposa la cerca de coher猫ncia entre l鈥檈stil de vida i la pau que es pret茅n promoure (decisions basades en valors d鈥檈quitat, respecte, dignitat, cooperaci贸, sostenibilitat…).

Llegir m茅s Deixa el teu comentari

Cultura de pau

S贸n tots els sabers (nocions, habilitats, valors…) presents en la societat que permeten avan莽ar en la construcci贸 de la pau, 茅s a dir, en la conviv猫ncia saludable i en la generaci贸 de sistemes d鈥檕rganitzaci贸 social que permetin el desenvolupament hum脿 de totes les persones.

Llegir m茅s Deixa el teu comentari

Curr铆culum

La legislaci贸 el defineix com el conjunt d’objectius, compet猫ncies b脿siques, continguts, m猫todes pedag貌gics i criteris d’avaluaci贸 d’una聽etapa educativa.

Llegir m茅s Deixa el teu comentari

L'Agenda 2030 de l'ONU inclou, entre les seves metes, l'Educaci贸 per a la Ciutadania Global.

L'Agenda 2030 de l'ONU inclou, entre les seves metes, l'Educaci贸 per a la Ciutadania Global.

L鈥Objectiu 4 de l鈥Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides inclou, en la seva meta 4.7, com a prop貌sit d鈥檃qu铆 a 2030:

Garantir que tot l’alumnat adquireix els coneixements te貌rics i pr脿ctics necessaris per promoure el desenvolupament sostenible, entre altres coses mitjan莽ant l鈥檈ducaci贸 pel desenvolupament sostenible i l’adopci贸 d’estils de vida sostenibles, els drets humans, la igualtat de g猫nere, la promoci贸 d’una cultura de pau i noviol猫ncia, la ciutadania mundial i la valoraci贸 de la diversitat cultural i de la contribuci贸 de la cultura al desenvolupament sostenible.

Els nostres governs han subscrit aquest acord internacional i, per tant, es comprometen a donar-hi compliment.


Una iniciativa de:
Amb el suport de:
Diputaci贸 de Barcelona

 

 

Powered by Warp Theme Framework