Portal Paula

Migracions

Sobre el terme “migrant“, l’Organitzaci贸 Mundial de les Migracions (OIM, 2019, p. 132-133) subratlla que 茅s un “terme gen猫ric no definit en el dret internacional que, per 煤s com煤, designa a”:

“tota persona que es trasllada fora del seu lloc de resid猫ncia habitual, ja sigui dins d’un pa铆s o a trav茅s d’una frontera internacional, de manera temporal o permanent, i per diverses raons鈥.

L’OIM afegeix que “aquest terme compr猫n una s猫rie de categories jur铆diques ben definides de persones, com ara”:

“els treballadors migrants; les persones la forma particular de trasllat de les quals est脿 jur铆dicament definida, com els migrants objecte de tr脿fic; aix铆 com les persones la situaci贸 o mitj脿 de trasllat de les quals no estiguin expressament definits en el dret internacional, com els estudiants internacionals鈥.

Per la seva banda, l鈥橭NG Accem (s.d.) afirma que el terme “migrant” es refereix a la majoria de les

“persones que es desplacen d’un pa铆s a un altre per raons diverses i durant un llarg per铆ode de temps (habitualment durant almenys un any per no incloure molts visitants temporals)”.

Igualment, Accem especifica la definici贸 de “migrant econ貌mic“, que descriu com:

“la persona que deixa el seu pa铆s per raons econ貌miques, per millorar les condicions de vida鈥.

Causes de les migracions

Per qu猫 migren les persones?

  • Conflictes armats, que les obliguen a fugir del lloc d鈥檕rigen perqu猫 que hi ha risc per a la seva integritat.
  • Raons econ貌miques/laborals: L鈥檈xpectativa d鈥檜nes condicions de vida millors (per a la pr貌pia persona, la fam铆lia o la comunitat) o una millor situaci贸 laboral (inclou l鈥櫭▁ode de cervells).
  • Raons pol铆tiques/ideol貌giques: Quan l鈥檕pci贸 ideol貌gica i pol铆tica 茅s motiu de repressi贸, amenaces i inseguretat.
  • Raons medioambientals: Per desastres medioambientals causats per l鈥檃cci贸 humana (accidents nuclears, per exemple), per desastres naturals (terratr猫mols, tifons…) o per la cont铆nua degradaci贸 del medi ambient i l鈥檈scassetat de recursos per a la vida.
  • Raons personals: Per circumst脿ncies que no es poden classificar en cap dels apartats anteriors: des d鈥檈lements emocionals fins a la voluntat de viure aventures, con猫ixer altres cultures i formes de vida…

Un fenomen hist貌ric

Des dels inicis de la humanitat hi ha hagut migracions: trasllats de persones d鈥檜n lloc a un altre per diferents motius. 脡s a dir, les migracions s贸n un fenomen hist貌ric. Les hist貌ries de les nostres fam铆lies, municipis, estats… estan marcades per les migracions.

I les migracions s贸n elements clau a l鈥檋ora d鈥檈xplicar determinats processos hist貌rics, socials, econ貌mics… Per貌, certament, en l鈥檃ctualitat el fenomen de les migracions presenta un impacte quantitatiu molt m茅s important i una resposta estatal i regional molt determinada. En aquest sentit la gesti贸 de la immigraci贸 i les pol铆tiques p煤bliques estatals i regionals s贸n un element determinant.

Les persones refugiades

Un punt i apart en l鈥檃partat de les migracions s贸n les persones refugiades. S贸n refugiades aquelles persones que fugen del seu pa铆s d鈥檕rigen perqu猫 l鈥檈stat no pot assegurar la protecci贸 de la seva integritat f铆sica; una integritat que pot estar seriosament compromesa ja sigui per raons pol铆tiques o per conflictes armats en el s铆 del territori. Tot i que moltes persones surten dels seus pa茂sos d鈥檕rigen per aquesta causa, no totes reben l鈥檈status de refugiat, que 茅s un estatus que d贸na el pa铆s d鈥檃collida amb criteris pol铆tics.

Legalment, les persones refugiades estan sota l鈥檈mpara de la legislaci贸 internacional – en aquest cas, la Convenci贸 sobre l’Estatut dels Refugiats aprovada l’any 1951 per les Nacions Unides – i sota l鈥檈mpara de la legislaci贸 estatal – en el cas de l鈥橢stat Espanyol, l’article 13.4 de la Constituci贸. Per貌 la normativa que regula el dret d鈥檃sil varia al llarg del temps, aix铆 que per fer-ne el seguiment es recomana consultar la p脿gina sobre asil i refugi del Ministeri de l鈥橧nterior.

Ser “legal”

Hi ha m煤ltiples elements que condicionen la viv猫ncia del proc茅s migratori, per貌 un dels que m茅s hi incideixen 茅s la regularitzaci贸 burocr脿tica de la situaci贸 de la persona migrant. El fet que una persona sigui “legal鈥 o no t茅 importants conseq眉猫ncies a tots els nivells. Una persona sense 鈥渆ls papers en regla鈥 limitar脿 el seu acc茅s a l鈥檋abitatge, als serveis p煤blics (salut, educaci贸…) i al mercat de treball (feines 鈥渋nvisibles鈥); tindr脿 unes condicions econ貌miques i laborals prec脿ries, i, en general, es trobar脿 en una posici贸 de risc i vulneraci贸 dels drets humans b脿sics.

La legislaci贸 que s鈥檕rienta a regular els moviments migratoris 茅s canviant, com ho s贸n les pol铆tiques estatals i regionals. La part legislativa es pot consultar al web de la Secretaria General d鈥橧mmigraci贸 i Emigraci贸.

Agenda 2030

El setembre de 2015, les Nacions Unides van adoptar l鈥Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, que estableix 17 objectius (ODS) per eradicar la pobresa, protegir el planeta i avan莽ar en la protecci贸 dels drets humans de totes les persones arreu del m贸n.

L鈥ODS 10 s鈥檃dre莽a a la reducci贸 de les desigualtats en i entre els pa茂sos. Entre les seves metes, inclou:

10.7 Facilitar la migraci贸 i la mobilitat ordenades, segures, regulars i responsables de les persones, fins i tot mitjan莽ant l’aplicaci贸 de pol铆tiques migrat貌ries planificades i ben gestionades.

Recursos聽

Recursos did脿ctics externs

"Trackback" Enlla莽 des de la teva web.

L'Agenda 2030 de l'ONU inclou, entre les seves metes, l'Educaci贸 per a la Ciutadania Global.

L'Agenda 2030 de l'ONU inclou, entre les seves metes, l'Educaci贸 per a la Ciutadania Global.

L鈥Objectiu 4 de l鈥Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides inclou, en la seva meta 4.7, com a prop貌sit d鈥檃qu铆 a 2030:

Garantir que tot l’alumnat adquireix els coneixements te貌rics i pr脿ctics necessaris per promoure el desenvolupament sostenible, entre altres coses mitjan莽ant l鈥檈ducaci贸 pel desenvolupament sostenible i l’adopci贸 d’estils de vida sostenibles, els drets humans, la igualtat de g猫nere, la promoci贸 d’una cultura de pau i noviol猫ncia, la ciutadania mundial i la valoraci贸 de la diversitat cultural i de la contribuci贸 de la cultura al desenvolupament sostenible.

Els nostres governs han subscrit aquest acord internacional i, per tant, es comprometen a donar-hi compliment. M茅s informaci贸.


Una iniciativa de:
Amb el suport de:
Diputaci贸 de Barcelona

 

 

Powered by Warp Theme Framework