Cartografia

La gent ve a conèixer el món de la manera que vénen a cartografiar-lo – a través de la seva percepció de com es connecten els elements que el composen i de com cal moure’s entre ells.

Això diu Edward Rothstein, de The New York Times, en parlar dels tres primers volums de The History of Cartography (La Història de la Cartografia) que el departament de Premsa de la Universitat de Chicago ofereix gratuïtament en línia, en format PDF, al menú esquerre del web del projecte.

The History of Cartography fa una ambiciosa revisió de l’art i la ciència d’elaborar mapes al llarg dels temps i, de moment, posa a disposició dels i les internautes exemples de cartografia des de la Prehistòria fins al Renaixement europeu. En la mateixa línia, la Biblioteca Pública de Nova York (NYPL) va inaugurar, l’any 2014, el projecte Open Access Maps (Mapes d’Accés Obert), que a través de la col·lecció digital de la institució facilita a les persones interessades més de 20.000 treballs cartogràfics per descarregar en alta resolució.

Carta italiana a l’estil català (Grazioso Benincasa, 1482), inclosa a The Histoy of Cartography

Tot i que en crear mapes els humans emprem mesures matemàtiques com l’escala, la cartografia va més enllà de les correspondències geomètriques. Els mapes són representacions d’una realitat esfèrica que vinculen el coneixement geogràfic amb el context històric (l’economia, la ciència, la religió…) del moment en què s’elaboren i, per tant, poden ser objecte d’estudi en una recerca.

Així, l’existència d’aquests dos recursos en línia (i d’altres que enllacem a continuació) pot facilitar propostes de treballs de recerca de batxillerat que, per exemple, analitzin determinats aspectes de la realitat social (amb una perspectiva de drets humans) en el moment històric en què es van elaborar uns mapes, o bé que comparin una realitat en dos moments històrics diferents a partir dels mapes disponibles de cadascun d’ells. De fet, el projecte Open Access Maps proposa l’ús d’una tecnologia digital d’accés obert anomenada “warping” o “georectificació” que permet col·locar la imatge digitalitzada d’un mapa antic sobre el seu context geogràfic actual (per exemple, a Google Earth) per veure l’evolució cartogràfica d’un indret.

Recursos en línia

• The History of Cartography
• Open Access Maps
• Col·lecció de mapes de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units: la col·lecció cartogràfica més gran i més completa del món, que inclou més de 5,5 milions de mapes, 80.000 atles i un gran nombre de materials cartogràfics en altres formats, tot i que només una petita fracció d’aquests materials han estat convertits al format digital i estan disponibles en línia.
• Col·lecció de mapes de la Biblioteca Nacional de Catalunya, amb uns 18.000 documents amb peces singulars com la Carta nàutica de Gabriel de Vallseca (anterior al 1439) i la col·lecció de Mn. Ignasi M. Colomer.
• Col·lecció de Geografia i Mapes de la Biblioteca Nacional d’Espanya formada per un important número de mapes antics i moderns de tot el món (si bé la major part correspon a Espanya), atles i obres especialitzades en Cartografia, Geografia, Astronomia, descripció de països i llibres de viatges.
• Arxiu General d’Índies: l’arxiu més important sobre el domini colonial espanyol a Amèrica i Filipines. S’hi pot trobar cartografia històrica, així com documentació útil per a la història política, social, del catolicisme, i fins i tot de les mentalitats i de l’art.