Gènere i desenvolupament

Abans de comen√ßar definirem qu√® √©s g√®nere. I el primer que farem √©s diferenciar g√®nere i sexe. Sexe √©s la definici√≥ de les persones en funci√≥ de les seves difer√®ncies biol√≤giques o fisiol√≤giques. G√®nere √©s el tractament que fa cada cultura, societat,… de les difer√®ncies per ra√≥ de sexe. Aquest tractament √©s la base de la construcci√≥ de la identitat de les persones, de la seva participaci√≥ en la societat i de les difer√®ncies de poder.

Fins fa pocs anys, no s‚Äôhavia considerat la necessitat d‚Äôincorporar un enfocament de g√®nere en les pol√≠tiques de desenvolupament i, concretament, en els projectes de desenvolupament. I aix√≤ era aix√≠ perqu√® simplement no es va a arribar a considerar mai (mai fins a mitjan segle XX) que les dones tingu√©ssim un paper rellevant o diferencial, o un paper, en el desenvolupament econ√≤mic de les comunitats, municipis, estats,…

Tampoc s‚Äôhavia reflexionat sobre si les conseq√ľ√®ncies dels processos de desenvolupament beneficiaven de la mateixa manera a homes i dones, i s‚Äôassumia acr√≠ticament que els beneficis del desenvolupament arribaven per igual a tothom independentment del seu sexe. Sabem que no √©s aix√≠. Les dones, encara entrat el segle XXI, no disposen de les mateixes oportunitats que els homes. Tot i que s‚Äôhan de recon√®ixer aven√ßos, tamb√© s‚Äôha de recon√®ixer que el desigual acc√©s a l‚Äôeducaci√≥, a la salut, a mitjans de contracepci√≥, als llocs de decisi√≥,…, per esmentar¬†quatre elements, contribueixen excepcionalment al fet, per exemple, de la feminitzaci√≥ de la pobresa.

Les desigualtats en funci√≥ del g√®nere existeixen i es fan paleses als estats del centre i als estats perif√®rics. En els pa√Įsos del centre, les difer√®ncies en l‚Äôingr√©s per la realitzaci√≥ del mateix lloc de treball s√≥n un exemple de la perpetuaci√≥ de les difer√®ncies de g√®nere, aix√≠ com la feminitzaci√≥ d‚Äôaquells estudis i professions relacionats amb la cura de persones, mentre que els estudis i professions que requereixen habilitats t√®cniques continuen estan masculinitzats. Als pa√Įsos perif√®rics, les difer√®ncies s√≥n encara m√©s abrumadores quan l‚Äôacc√®s als recursos √©s m√©s limitat. √Čs precisament l‚Äôacc√©s diferencial als recursos el que va fer¬†que nombrosos moviments de dones als pa√Įsos del sud comencessin a treballar sobre la base de la concepci√≥ de la participaci√≥ de la dona en el desenvolupament.

D‚Äôaquesta manera va apar√®ixer, a la d√®cada dels 70 del segle XX, el que es coneix com a enfocament DED (Dones en el Desenvolupament). Aquest enfocament reconeixia que les dones havien estat discriminades del proc√©s de desenvolupament econ√≤mic, social, productiu,… i que nom√©s el reconeixement i la incorporaci√≥ de la dona a aquest proc√©s faria possible que hi hagu√©s un desenvolupament real i efectiu. I aquesta nova perspectiva (DED) comporta l‚Äôadopci√≥ de noves estrat√®gies de desenvolupament basades en projectes que consideren nom√©s a la dona, sense contextualitzar-la en les relacions de poder que estan en la base de la problem√†tica. Els projectes basats en la l√≤gica DED incorporen la creaci√≥ de secretaries de la dona o departaments de la dona, lleis i programes espec√≠fics per aquest col¬∑lectiu, quotes,…

Quan comença a focalitzar-se l’acció dels projectes de cooperació en les relacions de poder és quan es comença a parlar de Gènere en el Desenvolupament (GED). Això com es concreta?

  • En el fet de recon√®ixer l‚Äôexist√®ncia de relacions de poder basades en la desigualtat. I, conseq√ľentment, el fet que, en aquestes desiguals relacions de poder, la dona t√© el paper de subordinaci√≥.
  • En el fet de recon√®ixer que la redistribuci√≥ del recursos i el canvi/transformaci√≥ de les relacions de poder √©s possible. I aquest canvi es pot donar si es detecten i s‚Äôaprofiten les oportunitats que sorgeixin.
  • En el fet de recon√®ixer que les relacions de poder desiguals es donen en tots els √†mbits en qu√® hi ha dones, en l‚Äô√†mbit privat (la fam√≠lia, la parella, les amistats) i en l‚Äô√†mbit p√ļblic (la feina, la comunitat, …).
  • En el fet de recon√®ixer com a v√†lid i com a objectiu a aconseguir un desenvolupament equitatiu i sostenible.

Un element important és que si bé els projectes GED incideixen en la dona, ja que és la que està en una posició de subordinació, incorporen l’home, que és part de la relació desigual de poder. Tant unes com els altres han de ser capaços d’identificar els elements que incideixen en aquesta desigualtat, i poder avançar en el sentit de desenvolupar formes alternatives en què les relacions de poder siguin equitatives i igualitàries en funció del gènere.

Més informació:

L'Agenda 2030 de l'ONU inclou, entre les seves metes, l'Educació per a la Ciutadania Global.

L'Agenda 2030 de l'ONU inclou, entre les seves metes, l'Educació per a la Ciutadania Global.

L’Objectiu 4 de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides inclou, en la seva meta 4.7, com a propòsit d’aquí a 2030:

Garantir que tot l’alumnat adquireix els coneixements te√≤rics i pr√†ctics necessaris per promoure el desenvolupament sostenible, entre altres coses mitjan√ßant l‚Äôeducaci√≥ pel desenvolupament sostenible i l’adopci√≥ d’estils de vida sostenibles, els drets humans, la igualtat de g√®nere, la promoci√≥ d’una cultura de pau i noviol√®ncia, la ciutadania mundial i la valoraci√≥ de la diversitat cultural i de la contribuci√≥ de la cultura al desenvolupament sostenible.

Els nostres governs han subscrit aquest acord internacional i, per tant, es comprometen a donar-hi compliment. Més informació.


Una iniciativa de:
Amb el suport de:
Diputació de Barcelona

 

 

Powered by Warp Theme Framework