Portal Paula

Organitzacions no governamentals (ONG)

Les organitzacions no governamentals (ONG) es caracteritzen per ser:

  • Entitats privades independents de qualsevol Govern i de qualsevol administraci贸 p煤blica.
  • Tenen una estructura org脿nica i unes responsabilitats legals predeterminades per la llei聽i s鈥檃justen a un marc legal que varia en funci贸 de l鈥檈stat.
  • Es basen en el voluntariat, tot i que en les darreres d猫cades s鈥檋a produ茂t un proc茅s de professionalitzaci贸, especialment, a nivell t猫cnic.
  • Sense finalitats lucratives, procuren millorar alguns aspectes de les comunitats ja siguin locals, nacionals o internacionals.
  • Poden adoptar diferents personalitats jur铆diques. Ens podem trobar amb fundacions, associacions, cooperatives,…

Segons alguns autors, la definici贸 d’ONG tamb茅 hauria d鈥檌ncorporar la caracter铆stica d鈥檃questes entitats d鈥檃rticular un discurs alternatiu al governamental i a treballar en el canvi social, en la transformaci贸 social.

El panorama que conformen聽les ONGs 茅s complex i heterogeni. Algunes de les m茅s conegudes s贸n Amnistia Internacional, Creu Roja, Save the Children, C谩ritas, Greenpeace, Ajuda en Acci贸, Global Humanit脿ria, Mans Unides o Metges Sense Fronteres. Per貌 existeixen multitud d鈥橭NGs de petites dimensions, que neixen en un barri o districte i que despleguen multitud de projectes de tem脿tiques diferents en espais geogr脿fics diversos.

Tamb茅 les 脿rees d鈥檃cci贸 de les ONGs s贸n molt diverses, i poden anar des de l鈥檃juda humanit脿ria, passant per donar suport a la millora de l鈥檈ducaci贸 en pa茂sos perif猫rics o a la situaci贸 de persones en risc d鈥檈xclusi贸 social als pa茂sos d鈥檕rigen (Quart M贸n), fins al suport en temes de caire sanitari, de drets humans, sindical, mediambiental,…

En moltes ocasions, les ONG s鈥檃grupen en federacions o confederacions. Aix貌 permet establir i refor莽ar -mitjan莽ant la cooperaci贸 i la col路laboraci贸- estrat猫gies comunes, incrementar la comunicaci贸 i tamb茅 fer una tasca com a grups de pressi贸 en campanyes o tem脿tiques d鈥檌nter猫s com煤. A Catalunya, aquesta agrupaci贸 d鈥橭NG 茅s Lafede.cat. A nivell estatal聽 es pot trobar la CONGDE (Coordinadora d鈥橭NGs pel Desenvolupament Espanya).

En els 煤ltims anys, les estrat猫gies de les ONGs tamb茅 s鈥檋an internacionalitzat i estan fent una acci贸 d鈥檌ncid猫ncia a les organitzacions internacionals. Com a mostra uns exemples:

  • Visualitzaci贸 de la societat civil. 脡s habitual que en les confer猫ncies internacionals i reunions d鈥檃lt nivell d鈥檕rganitzacions internacionals com el Banc Mundial o el FMI es realitzin f貌rums聽de la societat civil en qu猫 la pres猫ncia de les ONGs i altres entitats posa l鈥檃ccent en el contrapunt al poder oficial-governamental.
  • Oposici贸 a la repressi贸. Existeixen espais comuns d鈥檌ntercanvi d鈥檌nformaci贸, col路laboraci贸 i cooperaci贸 entre ONGs i organitzacions internacionals, i en algunes ocasions s鈥檋an utilitzat aquests espais com a oportunitat medi脿tica per comunicar situacions de repressi贸, opressi贸, violaci贸 dels drets humans,… Aquesta va ser la situaci贸 que es va donar l’any聽2006, durant una reuni贸 que mantenien els representants de l’FMI, amb governs i ONGs. Els representants d鈥檃questes 煤ltimes es van retirar com a protesta a la repressi贸 que havien patit diversos defensors dels drets humans a Singapur.
  • Col路laboraci贸 internacional entre ONGs per incidir en tem脿tiques, legislacions,… Tot i que continua sent un dels reptes de les ONGs, s鈥檋an endegat campanyes internacionals en mat猫ries tan sensibles com el comer莽 d鈥檃rmes o el treball infantil, que han comptat amb聽la col路laboraci贸 d鈥橭NGs internacionals, locals,…; que han tingut聽un fort efecte medi脿tic, i que han aconseguit posar en l鈥檃genda de les organitzacions internacionals aquestes tem脿tiques amb el resultat de protocols d鈥檃cci贸. En el cas del comer莽 d鈥檃rmes, l鈥檃provaci贸 del Tractat pel control d鈥檃rmes l’abril del 2013 ha estat la culminaci贸 de diferents esfor莽os; entre ells, els realitzats per la campanya contra el comer莽 d鈥檃rmes encap莽alada per ONGs聽de defensa dels drets humans.

Etiquetes:

L'Agenda 2030 de l'ONU inclou, entre les seves metes, l'Educaci贸 per a la Ciutadania Global.

L'Agenda 2030 de l'ONU inclou, entre les seves metes, l'Educaci贸 per a la Ciutadania Global.

L鈥Objectiu 4 de l鈥Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides inclou, en la seva meta 4.7, com a prop貌sit d鈥檃qu铆 a 2030:

Garantir que tot l’alumnat adquireix els coneixements te貌rics i pr脿ctics necessaris per promoure el desenvolupament sostenible, entre altres coses mitjan莽ant l鈥檈ducaci贸 pel desenvolupament sostenible i l’adopci贸 d’estils de vida sostenibles, els drets humans, la igualtat de g猫nere, la promoci贸 d’una cultura de pau i noviol猫ncia, la ciutadania mundial i la valoraci贸 de la diversitat cultural i de la contribuci贸 de la cultura al desenvolupament sostenible.

Els nostres governs han subscrit aquest acord internacional i, per tant, es comprometen a donar-hi compliment. M茅s informaci贸.


Una iniciativa de:
Amb el suport de:
Diputaci贸 de Barcelona

 

 

Powered by Warp Theme Framework