Portal Paula

Competències clau

Vers un batxillerat com a comunitat de recerca compromesa amb el treball i amb el món

Aquesta proposta de programació del Treball de recerca cerca la consolidació de competències clau per a l’exercici de la ciutadania global, a nivell de secundària. Són competències que es venen treballant des de l’ESO, que es posen en joc al Treball de recerca i que es continuaran desenvolupant al llarg de la vida. El currículum vigent de batxillerat (Decret 142/2008) diferencia entre competències generals i específiques de matèria; el currículum d’ESO (Decret 187/2015) les segrega per àmbits. En ambdós plantejaments, la competència clau o general -el que la persona es capaç de comprendre, fer i valorar- es desenvolupa a través de l’objecte i procediments d’estudi propis d’una determinada matèria, és a dir, des de la seva didàctica i continguts. Tanmateix, el Treball de recerca de batxillerat és una oportunitat per integrar aquests sabers especialitzats i que l’estudiant els connecti amb els propis interessos i amb el món.

Seguint el currículum vigent, mitjançant la recerca formativa, a 1r de batxillerat estarem incidint en les 6 competències generals del batxillerat, algunes de les quals s’estan treballant simultàniament des dels continguts propis de matèries.

Competència en recerca

Aquesta competència general del batxillerat és la competència específica pròpia del Treball de recerca.

“S’entén per competència en recerca la facultat de mobilitzar els coneixements i els recursos adients per aplicar un mètode lògic i raonable per tal de trobar respostes a preguntes o per resoldre problemes rellevants que encara no s’han solucionat en el nivell i en l’àmbit adequat als coneixements, destreses i actituds que es posseeixen”.

Vàries matèries inclouen competències específiques que incideixen en aquesta competència des de diferents angles.

COMPETÈNCIA REFLEXIVA, CRÍTICA, DIALÒGICA I ARGUMENTATIVA (Filosofia)

Tot l’alumnat de batxillerat cursa la matèria de Filosofia, des d’on s’incideix en unes capacitats clau en tot procés d’indagació i producció de coneixement científic.

“La competència reflexiva, crítica, dialògica i argumentativa implica la presa de consciència de la incertesa que envolta el món del coneixement, l’habilitat per identificar problemes filosòfics i abordar-los de manera filosòfica, per relacionar els coneixements en una concepció global del món i de les coses, per aprendre a pensar amb ordre i criteri i per exposar les opinions pròpies, respectant les dels altres i valorant-les si escau com a manera d’enriquir la pròpia visió de la realitat”.

Aquestes capacitats són necessàries per al plantejament de problemes d’investigació, la discriminació d’informació vàlida, la discussió de resultats, així com durant la relació social que implica tota investigació, tant amb la tutoria com en l’intercanvi amb d’altres persones i entitats, dins i fora del centre.

COMPETÈNCIA EN LA COMPRENSIÓ DE LA NATURALESA DE LA CIÈNCIA (Ciències)

Complementària a l’anterior, les mateixes matèries incideixen en aquesta competència: acostar-se a la naturalesa de la ciència (CTMA) i desenvolupar una comprensió epistemològica de la naturalesa de la ciència i de la construcció del coneixement científic (Biologia, Física). Es tracta de comprendre els trets diferencials de la ciència respecte altres formes de coneixement:

  • L’elaboració de models, l’ús de mètodes empírics, d’arguments lògics i de l’escepticisme com a actitud, per contrastar les hipòtesis i validar les teories i models proposats; CTMA afegeix l’anàlisi d’explicacions i arguments fonamentats, l’anàlisi i discussió de les evidències obtingudes amb l’observació i l’experimentació.
  • Aquesta metodologia s’aplica per arribar a les millors explicacions possibles sobre el món material.
  • L’acceptació de les idees científiques depèn de la contrastació experimental, i de la coherència amb altres idees que constitueixen les teories acceptades; Biologia afegeix la contrastació observacional.
  • És un coneixement susceptible de revisió i canvi, si es troben noves evidències que no encaixen en les teories vigents.

A totes les matèries, la comprensió de la naturalesa de la ciència inclou la consideració de la seva dimensió social.

“Cal considerar també els processos i els contextos socials que condicionen la manera en què aquest coneixement és obtingut, comunicat, representat i defensat en la comu­nitat científica. Aquesta comprensió és molt important per discernir entre el que és ciència i el que no ho és, o sigui, per distingir entre ciència i pseudociència”.

Química afegeix la comprensió dels sistemes utilitzats per desenvolupar i avaluar el coneixe­ment científic, mentre que a Física s’amplia la descripció d’aquesta dimensió social de la ciència: comprensió de la ciència com a activitat humana i, per tant, del poder i les limitacions del coneixement científic. Així, cal “identificar preguntes que es puguin respondre per mitjà de la recerca científica i distingir les explicacions científiques de les que no ho són. Això requereix comprensió sobre la construcció del coneixement científic a més dels continguts científics”. Per la seva banda, CTMA afegeix la consideració sobre la divulgació a la societat, i la necessitat d’interdisciplinarietat científica i social:

“Pel que fa a la interdisciplinarietat, l’alumnat ha d’adonar-se que ha de posar en joc coneixements adquirits en el camp de les matèries de ciències i sumar-n’hi altres del camp de les ciències socials en el marc ampli de les relacions entre ciència, tecnologia i societat, per valorar alguns dels problemes tractats”.

COMPETÈNCIA EN INDAGACIÓ I EXPERIMENTACIÓ (Ciències)

Es tracta d’una competència perseguida des de les matèries de Ciències de la Terra i el Medi Ambient (CTMA), Biologia, Física i Química. En totes elles, es descriu com “la capacitat de portar a terme una recerca, en el context de la ciència escolar”, desenvolupant unes habilitats comunes, que aplica a l’objecte d’estudi propi de cada matèria. Aquestes habilitats són:

  • Identificar problemes. A CTMA, s’afegeix “i acotar problemes; diferenciar les causes, processos i conseqüències dels problemes ambientals”.
  • Generar qüestions susceptibles de ser investigades.
  • Dissenyar i realitzar investigacions. En Física, el mètode s’acota a “dissenyar i realitzar experiments”.
  • Enregistrar i analitzar dades.
  • Treure conclusions. CTMA afegeix el pas previ de valorar les dades “a la llum de la bibliografia consultada”, mentre que en Física s’explicita “a partir de les evidències”.
  • Elaborar, comunicar i defensar hipòtesis, models i explicacions. En CTMA, aquesta habilitat es presenta de forma genèrica, sense menció a les hipòtesis: “comunicar tot argumentant de manera crítica i defensar explicacions”.
  • Fer prediccions a partir dels models.
  • Examinar les limitacions de les explicacions científiques.
  • Argumentar la validesa d’explicacions alternatives en relació amb les evidències experimentals.

En CTMA, la recerca es basa en l’anàlisi de problemes ambientals i incorpora la necessitat d’un abordatge sociocientífic:

“(…) pel que fa a l’etiologia dels problemes ambientals, l’alumnat ha de prendre consciència que els problemes ambientals són socioecològics i que a la resposta científica cal sumar-hi altres respostes com l’econòmica i la social i, en definitiva, la política, per tal d’arribar a respostes satisfactòries i possibles solucions”.

COMPETÈNCIA MATEMÀTICA (Matemàtiques)

La majoria de recerques poden incorporar procediments quantitatius que ajuden a analitzar i interpretar resultats. La descripció de la competència matemàtica és idèntica, tant per les Matemàtiques del batxillerat científic i tecnològic, com per les Matemàtiques aplicades a les Ciències Socials, orientant-la a la resolució de problemes actuals i històrics del món que habita l’estudiant i la interpretació de la realitat.

“La competència matemàtica és l’habilitat per desenvolupar i aplicar el raonament matemàtic amb la finalitat de resoldre problemes en situacions diverses. L’adquisició de coneixements matemàtics a partir de la resolució de problemes integrats dins l’univers d’interessos de l’alumne mateix és necessària, però no suficient. Cada alumne/a ha de tenir, a més, l’oportunitat de posar en acció el coneixement adquirit en la resolució de problemes que representin un repte per a ell, problemes actuals o històrics però culturalment significatius, situacions no aïllades que tenen un reflex sobre el seu món, que requereixen tractaments heurístics i que faciliten la interpretació de la realitat. Les competències matemàtiques són una combinació de coneixements, capacitats i actituds adequades al context que presenten diverses dimensions que sovint s’entrellacen”.

COMPETÈNCIA EN MODELITZACIÓ MATEMÀTICA (Matemàtiques)

En les matèries de Matemàtiques del batxillerat científic i social, l’alumnat aprèn a construir models per a l’estudi quantitatiu i l’anàlisi gràfic de la realitat.

“La competència en modelització matemàtica s’entén com el procés pel qual s’interpreta matemàticament una determinada situació per tal de conèixer el seu comportament i controlar-la”.

“La comprensió del món real està lligada, en gran mesura, al coneixement de la matemàtica. S’entén gràcies a les matemàtiques i a models matemàtics de la ciència que en fan ús”.

La capacitat de modelitzar una determinada situació està vinculada a la possibilitat de:

  • considerar relacions lligades al comportament d’una o diverses variables
  • establir relacions sistemàtiques entre diferents sistemes de representació.

“La matemàtica facilita la creació de models simplificats del món real que permeten una interpretació acotada d’aquest i alhora generen problemes adequats al moment educatiu de l’alumne/a tot facilitant el seu esperit crític i despertant la seva creativitat”.

A partir d’aquí introdueix procediments convenients de traslladar al disseny metodològic dels Treballs de recerca, així com a l’anàlisi i interpretació de dades processades en llenguatge matemàtic:

“Cal facilitar entorns d’aprenentatge en els quals la resolució de problemes forci l’alumne/a a”:

    • fixar l’atenció en la situació plantejada,
    • cercar relacions entre les variables implicades
    • i descobrir patrons generals
    • per tal d’obtenir un model que, amb un nivell de sofisticació gradual,
    • permeti interpretar el problema plantejat”.

Aquesta modelització requerirà capacitats per:

  • pensar en la recta, el pla i l’espai (analogia),
  • cercar arguments que aportin solidesa als patrons descoberts,
  • representar construccions, gràfics o diagrames,
  • construir, interpretar i emprar adequadament fórmules,
  • etc.

“En resum, copsar la naturalesa de la matemàtica i dels objectes amb què treballa aquesta ciència”.

COMPETÈNCIA EN CONTEXTUALITZACIÓ (Matemàtiques)

Es tracta d’una competència específica de les matèries de Matemàtiques, sense distinció entre la modalitat de batxillerat que les acull. Es tracta de vincular el treball matemàtic a situacions problema, contextualitzades en la vida real, i arribar a elaborar respostes que vagin més enllà del model concret i contextualitzat emprat.

“La competència en contextualització és consubstancial al treball matemàtic en el batxillerat. L’aprenentatge de la matemàtica a l’ensenyament obligatori es produeix en contextos específics i a través de problemes concrets. Les activitats són properes al context de la vida personal dels alumnes, el context públic i el context científic. La contextualització de les situacions problema participa en la motivació de l’estudiant i alhora és un instrument que permet validar el coneixement après. També facilita la interpretació de la realitat física i social a partir del coneixement matemàtic propi, ajudant a entendre i explicar aquestes realitats. Les referències a situacions de la vida real s’han de fer sota estratègies definides que assignin amb cura on i com s’empren aquestes situacions. Aquests tipus d’activitats s’han presentat al llarg de l’ensenyament obligatori vinculades a situacions contextualitzades en la vida real. En el batxillerat els entorns d’aprenentatge han de facilitar que, a partir d’aquestes situacions vinculades amb la realitat de l’estudiant, es puguin generar entorns d’aprenentatge que permetin l’establiment de resultats útils més enllà dels models concrets emprats. Cal que l’ensenyament al batxillerat no caigui en una simplificació empírica de la matemàtica i del seu ensenyament. De manera progressiva i sota entorns d’aprenentatge que parteixen de situacions-problema contextualitzades, l’alumnat obtindrà coneixement matemàtic més general que li facilita donar resposta a situacions que van més enllà de cada model concret i contex­tualitzat emprat. L’aprenentatge de la matemàtica possibilita, per tant, que l’alumne/a sigui competent en contextualització fent-li veure que és necessària aquesta competència, però no suficient. Cal que el coneixement matemàtic construït sigui útil dins els models concrets contextualitzats emprats, però també fora d’ells.

COMPETÈNCIA EN EXPERIMENTACIÓ (Matemàtiques)

Des de les matèries de Matemàtiques (en la modalitat científica i social), l’experimentació es vincula al desenvolupament del pensament crític:

“La competència en experimentació impregna tot el treball científic. Si l’alumne no crea, no genera coneixement. En aquest cas hi pot haver assimilació de continguts però no necessàriament evolució intel·lectual. L’ensenyament de la matemàtica pot contribuir a un dels grans objectius del batxillerat: la formació de persones autònomes i crítiques que sàpiguen acceptar els propis errors i, alhora, les virtuts de les altres persones. Mitjançant la resolució de problemes, la matemàtica ensenya a saber actuar quan ens equivoquem, i a no mantenir una postura inflexible a causa de no voler assumir els errors comesos. Ensenyar una fórmula o un algorisme i resoldre exercicis que són una aplicació immediata d’aquests exercicis hauria de requerir poc temps”.

La descripció segueix narrant el que serien les fases d’un procés d’investigació:

“Ara bé, experimentar, plantejar problemes, comprendre’ls, establir plans de treball, conjecturar, equivocar-se, corregir, tornar a errar per experimentar i conjecturar de nou fins a obtenir-ne una que sigui plausible, proposar la solució, redactar les conclusions i exposar-les en públic requereix temps per al qual cal una bona planificació”.

La informàtica ha de permetre un anàlisi quantitatiu de les dades, emprant el càlcul i la representació gràfica per cercar-hi regularitats i variacions:

“La presència de calculadores i ordinadors en el context educatiu de la matemàtica permet les proves i els assajos en la cerca de patrons de comportament matemàtic, anàlogament al que es fa en les ciències experimentals. Les activitats dissenyades des d’aquest punt de vista i orientades cap a la construcció de coneixement, difícilment són possibles amb els mitjans tradicionals del llapis i el paper. I la potència que ens permeten aquests mitjans tecnològics no ha de quedar reduïda al càlcul: és possible i desitjable realitzar activitats en les quals la representació gràfica reveli regularitats i variacions”.

Es tracta de raonar matemàticament per extreure’n coneixement que pugui comunicar-se de forma matemàtica i lingüística.

“Les noves tecnologies han de contemplar l’experimentació i la comunicació de les idees matemàtiques per donar pas al raonament matemàtic i a la comunicació oral i escrita de les idees. Ser competent en experimentació requereix acceptar aquesta com a punt de partença de la construcció de coneixement i alhora requereix l’extracció de la informació que tractada adequadament condueix a la construcció de coneixement matemàtic curricular”.

Competència en el coneixement i interacció amb el món

“Aquesta competència mobilitza diferents sabers escolars, referits, d’una banda, al món físic i a la interacció entre les persones i la naturalesa; i d’una altra, a la societat i als valors de la ciutadania, que tenen per objecte la comprensió i interacció amb la societat i el món on es viu i es creix, per tal de dirigir reflexivament les accions cap a la seva millora”.

Durant 1r de batxillerat, diverses matèries continuen nodrint de contingut aquesta competència. El Treball de recerca permet la transferència d’aquest bagatge de coneixements a la investigació, avançant en una mirada sistèmica i complexa que interconnecti la dimensió física, química, ambiental, històrica… de la problemàtica estudiada.

COMPETÈNCIA SOCIAL I CÍVICA (Filosofia; Història)

Totes les matèries inclouen alguna referència a la dimensió ètica i social del seu objecte d’estudi. Alhora, des de la matèria de Filosofia, s’està treballant de forma específica  l’anàlisi ètica i social. Així, en el currículum d’aquesta matèria, la competència social i cívica es refereix a:

  • la dimensió social dels comportaments humans,
  • saber viure en una societat globalitzada,
  • ser comprensiu amb els altres en un món on els intercanvis i la mobilitat de les persones comporten contactes amb gent de diversa condició física, mental i cultural,
  • disposar de formació en valors democràtics i exercir-los de manera constant en la pràctica.

La descripció continua:

“(…) subratllant la capacitat d’anàlisi de les accions, les seves intencions, resultats i conseqüències, així com la reflexió crítica sobre els valors, les normes i les institucions. Ser cívic vol dir tenir criteri per decidir per compte propi ponderant les conseqüències de les decisions preses”.

D’altra banda, la matèria de modalitat Història del món contemporani incorpora com a pròpia la  competència social i cívica que defineix com:

“(…) la facultat de formar-se una consciència històrica, sentint-se partícips de la construcció de la realitat social a través de les diferents generacions, i de tenir interès a preservar les memòries plurals dels diferents protagonistes del passat”.

Aquesta participació social requereix cultivar el sentiment de pertinença comunitària:

“El fet de pensar-se com a éssers històrics implica saber-se membres d’un col·lectiu amb el qual es comparteix una història, un territori, unes tradicions i una determinada visió del món, oberta als altres”.

Implica també la capacitació per a la convivència en societats plurals i diverses, en un món globalitzat:

“Aquesta competència implica, també, la comprensió i el respecte per la pluralitat i la diversitat social i cultural dins el marc de les institucions democràtiques. Aquestes capacitats tenen especialment raó de ser pel fet que s’orienta en un món globalitzat, complex i interconnectat, on cal cercar espais de referència comuns compatibles amb les diverses identitats personals i col·lectives”.

Igualment, des de la matèria d’Història, la competència s’orienta a la participació per a la justícia social:

“Finalment, la història ajuda al desenvolupament de la capacitat de previsió i adaptació als canvis, reforçant la voluntat de construir de manera activa societats futures més justes i equitatives”.

COMPETÈNCIA EN LA COMPRENSIÓ I CAPACITAT D'ACTUAR SOBRE EL MÓN (Ciències)

S’assenyala com a competència específica de les matèries de modalitat científica. A Ciències de la terra i el medi ambient, es desglossa en:

  • apropiar-se dels conceptes fonamentals, dels models i dels principis de la ciència
  • per utilitzar-los en explicacions argumentades, en prediccions o per donar compte dels fets observats,
  • però també adquirir consciència de les possibles aplicacions dels resultats obtinguts per les ciències i la tecnologia en donar resposta a les necessitats humanes, individuals i col·lectives,
  • i també valorar els impactes de les activitats humanes en el si de la biosfera,
  • avaluant-ne les possibles respostes, alternatives o solucions aportades per a un desenvolupa­ment sostenible.

Per tant, conclou:

“En un món cada cop més globalitzat, cal valorar i avaluar la dimensió social i cívica de les Ciències de la Terra i el medi ambient”.

La descripció és anàloga en la resta de matèries, aplicant-la al seu objecte d’estudi: en Biologia i en Física, es concreta en “comprensió i capacitat d’actuar sobre el món físic”, mentre que a Química la competència es refereix al “món físicoquímic”. Així, a Biologia, es defineix com la capacitat de:

“(…) prendre decisions infor­mades de com fer un ús responsable dels recursos naturals, tenir cura del medi, hàbits de vida saludables i un consum racional i responsable i comprendre el paper que la ciència pot tenir en el desenvolupament més equilibrat de les diferents regions del món”.

A Física, la competència en la comprensió i capacitat d’actuar sobre el món físic remarca els mètodes propis de la disciplina per a l’obtenció d’informació (anàlisi de dades experimentals, aplicant-hi les competències matemàtiques), per prendre decisions sobre problemes de l’entorn proper i mundial:

  1. apropiar-se dels conceptes fonamentals, dels models i dels principis de la física i dominar en un cert grau els mètodes i tècniques propis de la matèria. Aquests últims inclouen de manera especial les activitats experimen­tals, l’ús d’eines matemàtiques adequades i el tractament de dades experimentals.
  2. La física ha d’ajudar a posar en pràctica aquesta competència, tant en explicacions argumentades i prediccions com per prendre decisions informades en situacions relacionades amb el seu entorn més proper i amb els grans problemes que afecten tota la humanitat.

A Química, l’estudiant s’apropia dels conceptes, models i principis de la matèria per explicar i interpretar el món físicoquímic i, novament, aplicar-ho a la presa de decisions científicament fonamentades:

“(…) aplicar el coneixement integrat dels models, procediments i valors de la química per poder comprendre i valorar situacions relacionades amb aspectes tecnològics, ètics, socials i ambientals de la química, tant pel que fa a l’entorn més proper com al món i a la humanitat en el seu conjunt, alhora que per prendre decisions científicament fonamentades”.

COMPETÈNCIA EN LA DIMENSIÓ TEMPORAL DE L'EXPERIÈNCIA SOCIAL HUMANA (Història)

Mentre l’alumnat del batxillerat científic desenvolupa competències per a la comprensió i capacitat d’actuar sobre el món físic o físicoquímic, l’alumnat del batxillerat humanístic-social desenvolupa la competència en la dimensió temporal de l’experiència social humana, que implica que:

“(…) conegui, identifiqui i apliqui a les informacions i fonts històriques les convencions cronològiques habituals, les formes de la seva representació i les categories temporals del temps històric (successió, durada, simulta­neïtat i ritme)”.

Això suposa:

  • l’establiment de relacions entre els precedents i els consegüents dels períodes del passat que s’estudien, així com les seves possibles connexions amb el temps actual
  • la iniciació en la capacitat de distingir i analitzar l’esdevenir històric de manera sincrònica, és a dir, la identificació de la interdependència dels diversos factors històrics (econòmics, socials, polítics i culturals) en estructures i processos històrics concrets.
  • Pensar en el temps també implica pensar en l’espai i tenir capacitat per relacionar els fets que succeeixen en un àmbit local amb situacions més generals.

Competència en Gestió i tractament de la informació

“Aquesta competència inclou la capacitat de distingir entre els diferents tipus de fonts i suports i de fer ús de les biblioteques tradicionals o electròniques, incloent-hi les destreses de cerca d’informació a les xarxes de tota mena (Internet i intranets). També contempla la capacitat de valorar si la informació obtinguda és pertinent d’acord amb les preguntes formulades o en funció dels objectius proposats, com la facultat de convertir-la en coneixement”.

Competència digital

“En l’horitzó d’una alfabetització digital bàsica i coherent, aquesta competència pressuposa orientar els esforços d’aprenentatge per mobilitzar-ne els recursos derivats de la seva adquisició, tant en l’ús estrictament operacional (obtenir informació i comunicar-la) com també en una utilització productora de coneixement o de productes culturals. En aquest sentit aquesta competència cal que sigui operacional i funcional”.

Competència comunicativa

“El desenvolupament de la competència comunicativa comporta el diferent domini de llengües, tant oralment com per escrit, en múltiples suports i amb el complement, quan calgui, d’altres llenguatges (audiovisual, corporal, musical, plàstic, etc.) en varietat de contextos i finalitats, com a eina per aprendre a aprendre”.

Competència personal i interpersonal

“Facultat de mobilitzar el conjunt de capacitats i destreses que permeten, d’una banda, l’autoconeixement i el coneixement dels altres i, d’una altra, treballar en entorns col·laboratius. (…) proporciona la dimensió ètica de la resta de competències: aprenem a ser, estar, fer i actuar per viure en comunitats més justes i equitatives”.

Bibliografia:

Els fragments entre cometes corresponen a cites del Decret 142/2008, d’ordenació dels ensenyaments de batxillerat

L'Agenda 2030 de l'ONU inclou, entre les seves metes, l'Educació per a la Ciutadania Global.

L'Agenda 2030 de l'ONU inclou, entre les seves metes, l'Educació per a la Ciutadania Global.

L’Objectiu 4 de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides inclou, en la seva meta 4.7, com a propòsit d’aquí a 2030:

Garantir que tot l’alumnat adquireix els coneixements teòrics i pràctics necessaris per promoure el desenvolupament sostenible, entre altres coses mitjançant l’educació pel desenvolupament sostenible i l’adopció d’estils de vida sostenibles, els drets humans, la igualtat de gènere, la promoció d’una cultura de pau i noviolència, la ciutadania mundial i la valoració de la diversitat cultural i de la contribució de la cultura al desenvolupament sostenible.

Els nostres governs han subscrit aquest acord internacional i, per tant, es comprometen a donar-hi compliment. Més informació.


Una iniciativa de:
Amb el suport de:
Diputació de Barcelona

 

 

Powered by Warp Theme Framework