Globalització
El terme globalització forma part del nostre vocabulari diari. Però què vol dir? Quines són les seves característiques? Quines conseqüències té sobre les nostres vides?
La globalització és un procés multidimensional. Encara que en moltes ocasions l’ús del terme globalització fa referència a la seva dimensió econòmica, hi ha una dimensió cultural de la globalització, una dimensió tecnològica, així com dimensions socials, polítiques, ideològiques, ambientals,…
La globalització es pot entendre millor mitjançant les seves característiques i les seves contradiccions. Aquestes són :
* Els límits tradicionals, les fronteres, deixen de tenir importància o s’esvaeixen. Això és especialment important en el cas dels mercats financers, dels mercats de capital i de la producció i distribució de productes. Han caigut totes les fronteres? No, totes no, encara hi ha importants límits (les fronteres encara actuen com a tals) per al moviment de persones.
* L’alt nivell d’interrelació o integració dels mercats, especialment dels financers, fa possible que una crisi financera als Estats Units, com la que va passar al 2008 amb Lehman Brothers, es converteixi en una crisi financera mundial. No obstant això, la velocitat a la qual s’estenen les crisis i les seves devastadores conseqüències (incertesa en l’àmbit financer i bancari, reducció dels préstecs bancaris, reducció del nombre d’empreses, increment de l’atur,… ) no és comparable a la velocitat a la qual s’estenen els processos de recuperació, que ho fan de forma més lenta.
* La importància dels mercats financers en el sistema econòmic s’ha incrementat exponencialment. De manera que l’anomenada economia especulativa (la que deriva dels mercats financers) és molt més important que l’economia real (la productiva). En un dia normal, els mercats financers mouen quantitats de diners superiors al PIB de molts països industrialitzats de grandària mitjana.
* La informació, els avenços tecnològics (la revolució tecnològica), els descobriments científics, les modes,… es produeixen, es difonen i es dissipen a una velocitat vertiginosa. El que aquest matí era novetat, ara està obsolet.
* La revolució també ha arribat als mitjans de transport, a les comunicacions i a les telecomunicacions. I aquestes revolucions tenen implicacions diferents: en el cas dels transports i les comunicacions s’ha propiciat la deslocalització d’empreses i, per tant, s’ha alterat la “tradicional” divisió internacional de la producció. La revolució en les telecomunicacions propicia tant l’espionatge global com la sensibilització al voltant de les protestes ciutadanes contra règims dictatorials.
* L‘accés al coneixement i a la informació s’ha incrementat notablement i s’ha abaratit. Encara no s’ha universalitzat i en determinades zones geogràfiques continua sent monopolitzat per sectors socials dominants.
* S’ha incrementat la interrelació entre les persones més enllà del temps i de la zona geogràfica. D’aquí sorgeix el terme aldea global.
* Els estats estan patint una pèrdua progressiva de sobirania a favor del poder financer i del poder econòmic, i concretament de les grans corporacions o firmes internacionals. Això significa una limitació de la capacitat d’acció dels estats per definir i dur a terme polítiques públiques econòmiques i socials, especialment aquelles encaminades a “rectificar” els efectes negatius de la globalització: pobresa, atur, desindustrialització,…
* Aparició i desenvolupament d’organitzacions internacionals com l’ONU, l’FMI, el BM, l’OMC,… que tenen funcions i mandats dispars. La major part de les organitzacions internacionals més importants tenen el seu origen en el context de la segona postguerra mundial, amb països del Centre dominants i repartits en la dualitat bloc de l’est (països comunistes) i bloc de l’oest (països capitalistes). Obviant la presència dels països de la perifèria, molts d’ells encara colònies. Actualment, els països emergents, especialment la Xina, Corea del Sud, Índia o el Brasil s’estan fent un lloc en l’espai de les organitzacions internacionals. No obstant això, les estructures de base continuen reproduint l’esquema postguerra freda. Això és evident en el cas de l’ONU i la composició i funcionament del consell de seguretat.
* La globalització va acompanyada d’un sistema econòmic predominant: el sistema capitalista, que ha anat evolucionant, passant per diferents estadis, fins a l’actualitat. En l’actual estadi, es dóna la paradoxa que mai s’ha produït tant amb tan poca mà d’obra. El capitalisme de la globalització destrueix llocs de treball.
* La globalització és asimètrica. Es desenvolupa extraordinàriament en uns àmbits però no en altres. Per exemple, es globalitzen els mercats però no es globalitzen (“a l’alça”) els drets laborals.
* La globalització reprodueix les asimetries econòmiques, socials i polítiques del model Centre / Perifèria, de manera que els països del centre continuen sent els que generen valor afegit, controlen la distribució i compren el producte. I els de la perifèria, proveeixen de matèries primeres, ajusten les peces i exporten a preus irrisoris, mentre que importen els productes a preus més elevats.
* La globalització també és una oportunitat per a l’obertura democràtica i la universalització dels drets humans. La tecnologia i les comunicacions permeten la informació, conscienciació i mobilització de les persones en la recerca de millors condicions de vida, de drets socials, polítics, econòmics, culturals,…
En resum, la globalització és un procés multidimensional d’un extraordinari dinamisme i en contínua transformació , de difícil predicció i amb grans contradiccions que presenta reptes i oportunitats pel canvi social en termes de millores de les condicions de vida, treball,…
Recursos
Etiquetes:Globalització