Viol猫ncia

脷s de la for莽a o del poder per causar dany o dominar una persona o un grup actuant contra la seva voluntat o interessos.

芦(…) l鈥檃ctitud o el comportament que constitueix una violaci贸 o una privaci贸 a l鈥櫭﹕ser hum脿 d鈥檜na cosa que li 茅s essencial com a persona (integritat f铆sica, ps铆quica o moral, drets, llibertats…)禄.

Seminario de Educaci贸n para la Paz-APDH, 1994.

Inclou totes les accions o omissions que perjudiquen la capacitat de l鈥櫭﹕ser hum脿 de desenvolupar-se.

Tamb茅 inclou tot all貌 que perjudica la realitzaci贸 de les necessitats humanes b脿siques (fisiol貌giques, de seguretat, socials, d’autoestima i d’autorealitzaci贸).

Viol猫ncia directa

脡s 芦l鈥煤s intencional de la for莽a o el poder f铆sic, de fet o com a amena莽a, contra un mateix, una altra persona o un grup o comunitat, que causi o tingui moltes probabilitats de causar lesions, mort, danys psicol貌gics, trastorns del desenvolupament o privacions禄. Pot ser f铆sica o ps铆quica, autoinfligida, interpersonal o col路lectiva.

Segons Jos茅 Sanmart铆n, la viol猫ncia 茅s una conducta deliberada que posa l鈥檃gressivitat al servei d鈥檌dees i creences, que tenen en com煤 la voluntat de dominar l鈥檃ltre.

Fernando Savater afegeix la viol猫ncia expressiva, 芦la del fan谩tico que asesina para demostrar la grandeza y la sinceridad de su fe禄. Es tractaria d鈥檜na viol猫ncia desinteressada en cert sentit i m茅s centrada en les motivacions 芦internes禄 de l鈥檃gent que en objectius 芦externs禄.

Viol猫ncia estructural

脡s la viol猫ncia generada per les estructures, els sistemes d鈥檕rganitzaci贸 social (social, educatiu, pol铆tic, econ貌mic…). Per exemple, les migracions humanes for莽ades per la impossibilitat de disposar d鈥檜nes condicions de vida dignes, l鈥檈xplotaci贸 laboral, etc.

Viol猫ncia simb貌lica

Es tracta de totes les representacions mentals de la realitat (les paraules, els conceptes, els valors subjacents…) que fan possible la viol猫ncia (racisme, sexisme, homof貌bia…). Quan s贸n generalitzades es parla de viol猫ncia cultural o cultura de viol猫ncia.

Viol猫ncia institucional

芦Conjunt de situacions en qu猫 les institucions p煤bliques, en comptes de protegir els ciutadans, tal com s鈥檈stableix en un estat de dret, actuen de manera que vulneren els drets de les persones per mitj脿 de l鈥檈xercici de la for莽a f铆sica o psicol貌gica fora dels sup貌sits establerts per la legislaci贸. Aquest terme fa refer猫ncia als casos en qu猫 es genera un dany a una persona o a un grup de persones en una situaci贸 no emparada per la legalitat. La vulneraci贸 ha d鈥檋aver estat comesa o permesa per part de funcionaris p煤blics, de cossos o forces de seguretat, de funcionaris penitenciaris o d鈥檃gents de la seguretat privada en funcions de seguretat en espais p煤blics o col路lectius en qu猫 s鈥檋a dut a terme una delegaci贸 de les funcions de seguretat que s贸n compet猫ncia de l鈥檈stat. La viol猫ncia institucional implica una afectaci贸 a la integritat f铆sica i/o ps铆quica禄 (Ir铆dia, 2017, p.4).

L'Agenda 2030 de l'ONU inclou, entre les seves metes, l'Educaci贸 per a la Ciutadania Global.

L'Agenda 2030 de l'ONU inclou, entre les seves metes, l'Educaci贸 per a la Ciutadania Global.

L鈥Objectiu 4 de l鈥Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides inclou, en la seva meta 4.7, com a prop貌sit d鈥檃qu铆 a 2030:

Garantir que tot l’alumnat adquireix els coneixements te貌rics i pr脿ctics necessaris per promoure el desenvolupament sostenible, entre altres coses mitjan莽ant l鈥檈ducaci贸 pel desenvolupament sostenible i l’adopci贸 d’estils de vida sostenibles, els drets humans, la igualtat de g猫nere, la promoci贸 d’una cultura de pau i noviol猫ncia, la ciutadania mundial i la valoraci贸 de la diversitat cultural i de la contribuci贸 de la cultura al desenvolupament sostenible.

Els nostres governs han subscrit aquest acord internacional i, per tant, es comprometen a donar-hi compliment. M茅s informaci贸.


Una iniciativa de:
Amb el suport de:
Diputaci贸 de Barcelona

 

 

Powered by Warp Theme Framework