Aclarint conceptes: 脿rab, islam, musulm脿, islamista

En moltes ocasions, a trav茅s dels mitjans de comunicaci贸 escoltem o llegim termes com 脿rab, musulm脿, islam,鈥 I, a m茅s, els trobem barrejats amb paraules com societat i estat. I, la majoria de les vegades, no sabem qu猫 volen dir. Aix铆 que tractarem de fer una petita introducci贸 de qu猫 茅s qu猫.

脌rab

T茅 diferents connotacions. Origin脿riament, s鈥檈nt茅n com el poble d’origen sem铆tic, originari de la Pen铆nsula Ar脿biga. Col路loquialment, quan es parla d鈥櫭爎ab s鈥檃l路ludeix a aquelles persones origin脿ries d鈥橭rient.

Actualment es consideren 脿rabs els seg眉ents pa茂sos: Alg猫ria, Bahrein, Comoros, Djibouti, Egipte, Iraq, Jord脿nia, Kuwait, L铆ban, L铆bia, Maurit脿nia, Marroc, Om谩n, Palestina, Qatar, Ar脿bia Saudita, Som脿lia, Sud谩n, S铆ria, Tun铆sia, Emirats 脌rabs Units i el Iemen.

De vegades es parla dels 脿rabs o del m贸n 脿rab com si f贸s un espai homogeni i no l鈥櫭﹕. Igual que no l鈥櫭﹕ Europa ni 脌frica. El m贸n 脿rab 茅s heterogeni respecte a la composici贸 social, religiosa, pol铆tica, econ貌mica,… I aquesta heterogene茂tat s鈥檃precia en la quotidiane茂tat, i en altres aspectes, potser m茅s complexes, com s贸n la implantaci贸 i desenvolupament de l鈥檈stat.

脌rab 茅s tamb茅 una llengua i una cultura. Una persona 脿rab pot ser cristiana, jueva, musulmana,… En resum, no tots els/les 脿rabs s贸n musulmans.

Islam

脡s una de les tres grans religions monoteistes del m贸n. Es calcula que hi ha prop de 1,3 bilions de musulmans/es al m贸n, encara que s鈥檕bserva una major concentraci贸 a 脌frica i 脌sia.

A l鈥檌gual que la religi贸 cat貌lica al llarg de la hist貌ria ha viscut diferents cismes que han creat esgl茅sies (l’ortodoxa, l’anglicana, l’apost貌lica romana,…), l鈥橧slam tamb茅 ha viscut processos de divisi贸.

El proc茅s m茅s important de divisi贸 茅s el que es va donar justament a la mort del profeta Mahoma i que va tenir com a resultat l鈥檃parici贸 de l鈥檌slamisme sunnita i de l鈥檌slamisme xi茂ta. La majoria del m贸n musulm脿 茅s sunnita. Qu猫 diferencia sunnites de xi茂tes? La difer猫ncia principal es troba en la interpretaci贸 que es fa un cop mor el profeta Mahoma, que a la seva mort era el l铆der religi贸s i que no va deixar cap successor. La interpretaci贸 sunnita aboga per la creaci贸 de califes i califats. Els califes serien els que dirigirien les comunitats musulmanes, els califats. La interpretaci贸 xi茂ta es decanta per considerar al gendre de Mahoma, Ali, com a successor del profeta. Tant xi茂tes com sunnites segueixen els 5 pilars de l鈥橧slam (la declaraci贸 de fe; l鈥檕raci贸; l鈥檌mpost alcor脿nic; el dejuni i la peregrinaci贸).

Musulm脿/na

脡s una persona que segueix els preceptes religiosos de l鈥橧slam. Hi ha 1,3 bilions de musulmans/es a tot el m贸n. Alguns dels pa茂sos on la religi贸 de l鈥橧slam 茅s majorit脿ria s贸n: Indon猫sia, Pakistan, Nig猫ria, Mal脿isia, Bangladesh, Turquia, Afganist谩n, Senegal, Uzbekist谩n, Azerbaij谩n o Kosovo. Cap dels pa茂sos citats 茅s 脿rab. Aix铆 doncs, 茅s important deslligar els conceptes musulm脿 i 脿rab. Hi ha molts 脿rabs que s贸n musulmans, per貌 nom茅s una part dels musulmans s贸n 脿rabs.

Islamisme

脡s un moviment pol铆tic i social en qu猫 l鈥橧slam (els preceptes religiosos) articula tant les cr铆tiques com les propostes de transformaci贸 de la societat, de la cultura, de la pol铆tica,… La vida di脿ria i els posicionaments pol铆tics, personals,鈥 dels i les islamistes es basen en la religi贸 de l鈥橧slam. L鈥檌slamisme 茅s un moviment de caire global i heterogeni.

Islamisme radical

Entre aquesta heterogene茂tat que presenta l鈥檌slamisme arreu del m贸n, num猫ricament poc representatius, per貌 amb rellev脿ncia medi脿tica per les seves accions violentes, trobem els moviments islamistes radicals. La radicalitzaci贸, tal com hem avan莽at, se聽sustenta en la interpretaci贸 violenta dels texts isl脿mics. 脡s important tornar a remarcar que aquesta interpretaci贸 茅s minorit脿ria i es d贸na nom茅s en l鈥檌slamisme radical.

L鈥檌slamisme radical es desenvolupa en diferents espais i es d贸na tant en els pa茂sos de majories isl脿miques com en estats occidentals on l鈥橧slam 茅s minoritari.

La radicalitzaci贸 d鈥檜na petita part del moviment islamista es basa, segons Thomas Olesen en 4 elements:

  • Elements de tipus personal i explicacions de tipus social i psicol貌gic
  • Explicacions de tipus organitzatiu i de xarxes
  • Explicacions que tenen a veure amb el sistema pol铆tic
  • Explicacions que tenen a veure amb els mitjans de comunicaci贸

En qualsevol cas, el debat sobre l鈥檌slamisme radical i les seves causes est脿 obert i 茅s molt din脿mic. Les perspectives s贸n m煤ltiples. Nom茅s n’esmentarem聽dues: aquelles que entenen que l鈥檌slamisme radical 茅s un s铆mptoma del creixent malestar social que hi ha, especialment entre els joves,聽i aquelles que veuen en els processos d鈥檃culturaci贸 l鈥檃rrel del radicalisme.

M茅s informaci贸:

Etiquetes:, ,

L'Agenda 2030 de l'ONU inclou, entre les seves metes, l'Educaci贸 per a la Ciutadania Global.

L'Agenda 2030 de l'ONU inclou, entre les seves metes, l'Educaci贸 per a la Ciutadania Global.

L鈥Objectiu 4 de l鈥Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides inclou, en la seva meta 4.7, com a prop貌sit d鈥檃qu铆 a 2030:

Garantir que tot l’alumnat adquireix els coneixements te貌rics i pr脿ctics necessaris per promoure el desenvolupament sostenible, entre altres coses mitjan莽ant l鈥檈ducaci贸 pel desenvolupament sostenible i l’adopci贸 d’estils de vida sostenibles, els drets humans, la igualtat de g猫nere, la promoci贸 d’una cultura de pau i noviol猫ncia, la ciutadania mundial i la valoraci贸 de la diversitat cultural i de la contribuci贸 de la cultura al desenvolupament sostenible.

Els nostres governs han subscrit aquest acord internacional i, per tant, es comprometen a donar-hi compliment. M茅s informaci贸.


Una iniciativa de:
Amb el suport de:
Diputaci贸 de Barcelona

 

 

Powered by Warp Theme Framework