Corrupció

L’Asian Development Bank (ABD) (1998) defineix la corrupci√≥ com:

Qualsevol comportament en qu√® les persones del sector p√ļblic o privat s’enriqueixen de manera indeguda i il¬∑legal elles mateixes o a les persones properes, o indueixen altres a fer-ho, fent un mal √ļs de la seva posici√≥.

Per la seva banda, l’Oficina Antifrau de Catalunya (2010) diu que la corrupci√≥ es produeix

Quan una persona que ostenta un càrrec o compleix una funció determinada viola un deure propi d’aquest càrrec o d’aquesta funció amb l’expectativa d’obtenir un benefici indegut.

M√©s succintament, en la seva ‘Guia de llenguatge clar sobre lluita contra la corrupci√≥’ (2009, p. 14), Transpar√®ncia Internacional parla de la corrupci√≥ com d’un:

Ab√ļs del poder per a benefici propi.

L’entitat diu tamb√© que aquest ab√ļs

Es pot classificar en corrupció a gran escala, menor i política, segons la quantitat de fons perduts i el sector en què es produeixi.

De cadascun dels casos, Transpar√®ncia Internacional ofereix les seg√ľents definicions:

  • Corrupci√≥ a gran escala:

Actes comesos als nivells m√©s alts del govern que involucren la distorsi√≥ de pol√≠tiques o de funcions centrals de l’Estat, i que permeten als l√≠ders beneficiar-se a costa del b√© com√ļ.

  • Corrupci√≥ menor. Transpar√®ncia Internacional la centra en l’acte del suborn, que defineix com:

Un oferiment, promesa, entrega, acceptaci√≥ o exig√®ncia d’un incentiu per fer una acci√≥ il¬∑l√≠cita, anti√®tica o que suposa ab√ļs de confian√ßa.

  • Corrupci√≥ pol√≠tica:

Manipulaci√≥ de pol√≠tiques, institucions i normes de procediment en l’assignaci√≥ de recursos i finan√ßament per part dels responsables de les decisions pol√≠tiques, que abusen de la seva posici√≥ per conservar-ne el seu poder, estatus i patrimoni.

Igualment, Transparència Internacional (2021, p. 2) proposa 11 manifestacions de corrupció per elaborar el seu índex:

  1. Suborn
  2. Desviament de fons p√ļblics
  3. Preponder√†ncia de funcionaris p√ļblics que aprofiten la seva funci√≥ per a benefici personal, sense fer front a cap conseq√ľ√®ncia
  4. Possibilitat dels governs de contenir la corrupci√≥ i fer complir mecanismes d’integritat efica√ßos al sector p√ļblic
  5. Traves administratives i requisits burocràtics excessius que podrien incrementar les oportunitats de corrupció
  6. Nomenaments a l’administraci√≥ p√ļblica efectuats en funci√≥ del nepotisme, en comptes del m√®rit
  7. Enjudiciament penal efectiu de funcionaris corruptes
  8. Lleis adequades sobre divulgaci√≥ financera i prevenci√≥ de conflictes d’inter√®s per a funcionaris p√ļblics
  9. Protecció legal de denunciants, periodistes i investigadors quan informen sobre casos de suborn i corrupció
  10. Captura de l’Estat per interessos particulars
  11. Acc√©s de la societat civil a informaci√≥ sobre assumptes p√ļblics

En el pr√≤leg de la Convenci√≥ de les Nacions Unides contra la Corrupci√≥ (2004), l’aleshores Secretari General de l’ONU, Kofi A. Annan, parla de la corrupci√≥ com d’una

Plaga insidiosa que t√© un ampli espectre de conseq√ľ√®ncies corrosives per a la societat. Socava la democr√†cia i l’estat de dret, d√≥na peu a violacions dels drets humans, distorsiona els mercats, menyscaba la qualitat de vida i permet l’aflorament de la delinq√ľ√®ncia organitzada, el terrorisme i altres amenaces a la seguretat humana.

Aquest fenomen maligne es d√≥na a tots els pa√Įsos ‚ÄĒgrans i petits, rics i pobres‚ÄĒ per√≤ els seus efectes s√≥n especialment devastadors al m√≥n en desenvolupament. La corrupci√≥ afecta infinitament m√©s els pobres perqu√® desvia els fons destinats al desenvolupament, soscava la capacitat dels governs d’oferir serveis b√†sics, alimenta la desigualtat i la injust√≠cia i descoratja la inversi√≥ i els ajuts estrangers. La corrupci√≥ √©s un factor clau del baix rendiment i un obstacle molt important per alleugerir la pobresa i el desenvolupament.

En aquesta línia, el paràgraf 19 de la Declaració de Johannesburg sobre el Desenvolupament Sostenible (ONU, 2002) declara que la corrupció representa una amenaça per al desenvolupament sostenible de la població.

Sobre com combatre aquesta amena√ßa, en el ‘Glossari de normes penals internacionals’ (2008), l’Organitzaci√≥ per a la Cooperaci√≥ i el Desenvolupament Econ√≤mics (OCDE) afirma que alguns pa√Įsos del Pla d’Acci√≥ d’Istanbul, en les seves lleis penals i d’anticorrupci√≥, defineixen la corrupci√≥ com un delicte espec√≠fic, per√≤ sost√© que, ¬ęa la pr√†ctica, aquestes definicions de corrupci√≥ sovint s√≥n massa generals o vagues des de la perspectiva del dret penal¬Ľ i, ¬ęcom a resultat, hi ha hagut molt pocs processaments o condemnes per aquests delictes¬Ľ.

En aquest sentit, el glossari recull que l’OCDE, el Consell d’Europa i les Convencions de l’ONU no defineixen ‚Äúcorrupci√≥‚ÄĚ, sin√≥ que ¬ęestableixen els delictes per a una s√®rie de comportaments corruptes¬Ľ. En concret, el Conveni de l’OCDE estableix el delicte de suborn de funcionaris p√ļblics estrangers, mentre que el Conveni del Consell d’Europa estableix delictes com el tr√†fic d’influ√®ncies i el suborn de funcionaris p√ļblics nacionals i estrangers. A m√©s d’aquests tipus de conductes, les disposicions obligat√≤ries de la Convenci√≥ de les Nacions Unides tamb√© inclouen la malversaci√≥, l’apropiaci√≥ indeguda o altres desviacions de b√©ns per part d’un funcionari p√ļblic i l’obstrucci√≥ de la just√≠cia.

Agenda 2030

El setembre de 2015, les Nacions Unides van adoptar l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, que estableix 17 objectius (ODS) per eradicar la pobresa, protegir el planeta i avançar en la protecció dels drets humans de totes les persones arreu del món.

En concret, l’ODS 16 es proposa promoure societats pacífiques i inclusives per al desenvolupament sostenible, facilitar l’accés a la justícia per a tothom i crear institucions eficaces, responsables i inclusives a tots els nivells. Entre les seves metes, inclou:

16.5 Reduir considerablement la corrupció i el suborn en totes les seves formes.

Recursos

Etiquetes:

Una iniciativa de:

 

 

Powered by Warp Theme Framework