Corrupció
L’Asian Development Bank (ABD) (1998) defineix la corrupció com:
Qualsevol comportament en què les persones del sector públic o privat s’enriqueixen de manera indeguda i il·legal elles mateixes o a les persones properes, o indueixen altres a fer-ho, fent un mal ús de la seva posició.
Per la seva banda, l’Oficina Antifrau de Catalunya (2010) diu que la corrupció es produeix
Quan una persona que ostenta un càrrec o compleix una funció determinada viola un deure propi d’aquest càrrec o d’aquesta funció amb l’expectativa d’obtenir un benefici indegut.
Més succintament, en la seva ‘Guia de llenguatge clar sobre lluita contra la corrupció’ (2009, p. 14), Transparència Internacional parla de la corrupció com d’un:
Abús del poder per a benefici propi.
L’entitat diu també que aquest abús
Es pot classificar en corrupció a gran escala, menor i política, segons la quantitat de fons perduts i el sector en què es produeixi.
De cadascun dels casos, Transparència Internacional ofereix les següents definicions:
- Corrupció a gran escala:
Actes comesos als nivells més alts del govern que involucren la distorsió de polítiques o de funcions centrals de l’Estat, i que permeten als líders beneficiar-se a costa del bé comú.
- Corrupció menor. Transparència Internacional la centra en l’acte del suborn, que defineix com:
Un oferiment, promesa, entrega, acceptació o exigència d’un incentiu per fer una acció il·lícita, antiètica o que suposa abús de confiança.
- Corrupció política:
Manipulació de polítiques, institucions i normes de procediment en l’assignació de recursos i finançament per part dels responsables de les decisions polítiques, que abusen de la seva posició per conservar-ne el seu poder, estatus i patrimoni.
Igualment, Transparència Internacional (2021, p. 2) proposa 11 manifestacions de corrupció per elaborar el seu índex:
- Suborn
- Desviament de fons públics
- Preponderància de funcionaris públics que aprofiten la seva funció per a benefici personal, sense fer front a cap conseqüència
- Possibilitat dels governs de contenir la corrupció i fer complir mecanismes d’integritat eficaços al sector públic
- Traves administratives i requisits burocràtics excessius que podrien incrementar les oportunitats de corrupció
- Nomenaments a l’administració pública efectuats en funció del nepotisme, en comptes del mèrit
- Enjudiciament penal efectiu de funcionaris corruptes
- Lleis adequades sobre divulgació financera i prevenció de conflictes d’interès per a funcionaris públics
- Protecció legal de denunciants, periodistes i investigadors quan informen sobre casos de suborn i corrupció
- Captura de l’Estat per interessos particulars
- Accés de la societat civil a informació sobre assumptes públics
En el pròleg de la Convenció de les Nacions Unides contra la Corrupció (2004), l’aleshores Secretari General de l’ONU, Kofi A. Annan, parla de la corrupció com d’una
Plaga insidiosa que té un ampli espectre de conseqüències corrosives per a la societat. Socava la democràcia i l’estat de dret, dóna peu a violacions dels drets humans, distorsiona els mercats, menyscaba la qualitat de vida i permet l’aflorament de la delinqüència organitzada, el terrorisme i altres amenaces a la seguretat humana.
Aquest fenomen maligne es dóna a tots els països —grans i petits, rics i pobres— però els seus efectes són especialment devastadors al món en desenvolupament. La corrupció afecta infinitament més els pobres perquè desvia els fons destinats al desenvolupament, soscava la capacitat dels governs d’oferir serveis bàsics, alimenta la desigualtat i la injustícia i descoratja la inversió i els ajuts estrangers. La corrupció és un factor clau del baix rendiment i un obstacle molt important per alleugerir la pobresa i el desenvolupament.
En aquesta línia, el paràgraf 19 de la Declaració de Johannesburg sobre el Desenvolupament Sostenible (ONU, 2002) declara que la corrupció representa una amenaça per al desenvolupament sostenible de la població.
Sobre com combatre aquesta amenaça, en el ‘Glossari de normes penals internacionals’ (2008), l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) afirma que alguns països del Pla d’Acció d’Istanbul, en les seves lleis penals i d’anticorrupció, defineixen la corrupció com un delicte específic, però sosté que, «a la pràctica, aquestes definicions de corrupció sovint són massa generals o vagues des de la perspectiva del dret penal» i, «com a resultat, hi ha hagut molt pocs processaments o condemnes per aquests delictes».
En aquest sentit, el glossari recull que l’OCDE, el Consell d’Europa i les Convencions de l’ONU no defineixen “corrupció”, sinó que «estableixen els delictes per a una sèrie de comportaments corruptes». En concret, el Conveni de l’OCDE estableix el delicte de suborn de funcionaris públics estrangers, mentre que el Conveni del Consell d’Europa estableix delictes com el tràfic d’influències i el suborn de funcionaris públics nacionals i estrangers. A més d’aquests tipus de conductes, les disposicions obligatòries de la Convenció de les Nacions Unides també inclouen la malversació, l’apropiació indeguda o altres desviacions de béns per part d’un funcionari públic i l’obstrucció de la justícia.
Agenda 2030
El setembre de 2015, les Nacions Unides van adoptar l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, que estableix 17 objectius (ODS) per eradicar la pobresa, protegir el planeta i avançar en la protecció dels drets humans de totes les persones arreu del món.
En concret, l’ODS 16 es proposa promoure societats pacífiques i inclusives per al desenvolupament sostenible, facilitar l’accés a la justícia per a tothom i crear institucions eficaces, responsables i inclusives a tots els nivells. Entre les seves metes, inclou:
16.5 Reduir considerablement la corrupció i el suborn en totes les seves formes.
Recursos
Etiquetes:Corrupció