Desforestació

En l’informe especial ‘Ús de la terra, canvi d’ús de la terra i silvicultura’ (2000), el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC, per les seves sigles en anglès) apunta que «hi ha diverses maneres d’abordar les definicions de forestació, reforestació i desforestació».

Si ens basem en el concepte de canvi d’ús de la terra, l’IPCC afirma que la desforestació es definiria com:

La conversió d’una extensió boscosa en no boscosa.

Tanmateix, l’IPCC apunta que podria proposar-se una definició alternativa de la desforestació basada en:

Una disminució donada de la coberta de dosser o de la densitat de carboni, o la superació d’un d’una seqüència de llindars.

En un informe especial sobre canvi climàtic, desertificació, degradació de la terra, gestió sostenible de la terra, seguretat alimentària i fluxos de gasos d’efecte hivernacle en els ecosistemes terrestres (2019), l’IPCC concreta que la desforestació és

La conversió de bosc en terra no forestal que implica una pèrdua de coberta arbòria i un canvi d’ús del sòl.

Tot i així, el mateix informe deixa clar que no es pot parlar de desforestació si es tracta d’«una pèrdua temporal de coberta forestal, a causa de pertorbacions o collites, amb expectativa de rebrot forestal».

La desforestació, segueix l’IPCC, «pot provocar la degradació del sòl». I, «d’entre els processos de degradació de la terra, la desforestació, l’augment dels incendis forestals, la degradació dels sòls de torba i el desgel del permafrost són els que més contribueixen al canvi climàtic mitjançant l’alliberament de gasos d’efecte hivernacle (GEH) i la reducció dels embornals de carboni terrestres després de la desforestació».

Per fer-hi front, el grup d’experts subratlla que «la gestió forestal sostenible pot prevenir la desforestació, mantenir i millorar els embornals de carboni i contribuir als objectius de reducció d’emissions de GEH». A més, sosté que aquest tipus de gestió dels boscos «genera beneficis socioeconòmics i proporciona fibra, fusta i biomassa per satisfer les necessitats creixents de la societat».

Agenda 2030

El setembre de 2015, les Nacions Unides van adoptar l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, que estableix 17 objectius (ODS) per eradicar la pobresa, protegir el planeta i avançar en la protecció dels drets humans de totes les persones arreu del món.

En concret, l’ODS 15 es proposa protegir, restaurar i promoure l’ús sostenible dels ecosistemes terrestres, gestionar de manera sostenible els boscos, combatre la desertificació, aturar i revertir la degradació de la terra i aturar la pèrdua de biodiversitat. Entre les seves metes, inclou:

15.2 Per al 2020, promoure la gestió sostenible de tots els tipus de boscos, posar fi a la desforestació, recuperar els boscos degradats i incrementar el repoblament i la reforestació a nivell mundial.

Recursos

L'Agenda 2030 de l'ONU inclou, entre les seves metes, l'Educació per a la Ciutadania Global.

L'Agenda 2030 de l'ONU inclou, entre les seves metes, l'Educació per a la Ciutadania Global.

L’Objectiu 4 de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides inclou, en la seva meta 4.7, com a propòsit d’aquí a 2030:

Garantir que tot l’alumnat adquireix els coneixements teòrics i pràctics necessaris per promoure el desenvolupament sostenible, entre altres coses mitjançant l’educació pel desenvolupament sostenible i l’adopció d’estils de vida sostenibles, els drets humans, la igualtat de gènere, la promoció d’una cultura de pau i noviolència, la ciutadania mundial i la valoració de la diversitat cultural i de la contribució de la cultura al desenvolupament sostenible.

Els nostres governs han subscrit aquest acord internacional i, per tant, es comprometen a donar-hi compliment. Més informació.


Una iniciativa de:
Amb el suport de:
Diputació de Barcelona

 

 

Powered by Warp Theme Framework