Dret d’asil
El dret d’asil apareix recollit en l’article 14 de la Declaració Universal dels Drets Humans:
14.1. En cas de persecució, tota persona té dret a buscar asil, i a gaudir d’ell, en qualsevol país.
14.2. Aquest dret no podrà ser invocat contra una acció judicial realment originada per delictes comuns o per actes oposats als propòsits i principis de les Nacions Unides.
El dret a l’asil està subjecte a la interpretació dels estats ‘de recepció’. Són els estats els que atorguen o no aquest estatus a les persones que ho demanden.
Hi ha instruments internacionals que regulen el dret a l’asil; per exemple, la Convenció sobre l’Estatut dels Refugiats, el Protocol sobre l’Estatut dels Refugiats, la Convenció internacional sobre la protecció dels drets de tots els treballadors migratoris i de les seves famílies, la Convenció per reduir els casos d’apatrídia o la Convenció sobre l’Estatut dels Apàtrides.
S’han realitzat nombroses denúncies, tant des de les Nacions Unides com des de diferents ONG, sobre les pèssimes condicions de detenció de les persones que reclamen asil, així com sobre la necessitat d’establir mesures reals i pràctiques orientades a eliminar el racisme, la discriminació racial, etc., contra aquelles persones que no són nacionals, que busquen refugi i asil.
El setembre de 2015, les Nacions Unides van adoptar l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, que estableix 17 objectius per eradicar la pobresa, protegir el planeta i avançar en la protecció dels drets humans de totes les persones arreu del món.
L’Objectiu 10 s’adreça a la reducció de les desigualtats i inclou entre les seves metes:
10.7 Facilitar la migració i la mobilitat ordenades, segures, regulars i responsables de les persones, fins i tot mitjançant l’aplicació de polítiques migratòries planificades i ben gestionades.
