Gestió alternativa de conflictes

Glossari 17/09/2012

Es pot gestionar positivament el conflicte?

Sí, de fet, és molt habitual que els conflictes amb què ens trobem diàriament tinguin una gestió positiva. Les nostres habilitats personals i socials possibiliten que puguem gestionar satisfactòriament un conflicte i tot això de forma pacífica. Únicament una minoria de conflictes s'”enquisten” i comencen a gestionar-se en negatiu. Aquesta gestió en negatiu pot acabar en confrontació oberta entre les persones i, finalment, en violència. En qualsevol cas és important recordar que conflicte i violència poden dissociar-se: hi ha conflictes no violents i hi ha una violència sense conflicte aparent.

És possible transformar la cultura de la violència, en què una gran part de la població mundial hem crescut i tendim a reproduir? Des dels estudis per a la pau la resposta que es dóna a aquesta pregunta és afirmativa: es pot transformar la cultura de la violència en cultura de pau. No obstant això, és imperatiu construir nous conceptes de pau, educació, persona, mètode científic i estudis de la pau,…

A nivell pràctic, i en la línia de la transformació dels conflictes, s’ha desenvolupat la Gestió Alternativa del Conflicte (GAC). Dins d’aquest àmbit s’estudien i es desenvolupen tècniques de resolució de conflictes com la mediació i la negociació, principalment. Altres tècniques de resolució de conflictes són l’arbitratge (especialment en l’àmbit mercantil) o la conciliació (en l’àmbit laboral, principalment). Totes les tècniques de resolució de conflictes, incloses les teràpies (que permeten abordar temes personals com poden ser l’autoestima o la desorientació), aporten elements, coneixements, eines i estratègies perquè les persones puguin gestionar de forma pacífica els seus conflictes, és a dir, puguin viure el conflicte en positiu.

En molts casos, la gestió alternativa del conflicte s’associa amb els processos de participació ciutadana i, concretament, els que tenen lloc en el marc de les comunitats. Són molts els projectes i iniciatives tant públiques (principalment d’ajuntaments o escoles) com ciutadanes (d’entitats del tercer sector) que miren d’aprofundir en la gestió alternativa dels conflictes. Alguns d’ells poden estar duent-se a terme al teu centre escolar ara mateix. Moltes escoles i instituts tenen en marxa projectes de mediació entre alumnes o, fins i tot, poden tenir una comissió de convivència i mediació escolar.

En altres àmbits, com els de les comunitats, també tenen lloc processos de gestió alternativa de conflictes. En alguns casos sota el paraigües de processos de participació ciutadana, ja sigui per prendre la decisió de la ubicació i/o gestió d’instal·lacions municipals, o per a la reordenació urbanística d’un barri.

Igualment, en l’àmbit de les associacions del tercer sector es desenvolupen projectes de resolució pacífica de controvèrsies que tenen en la mediació una de les seves principals tècniques. Aquests projectes, igual que en l’àmbit comunitari, tenen com a objectiu transformar el conflicte, gestionar-lo de forma positiva i, òbviament, dotar les persones de capacitats i habilitats per prevenir-ne la gestió negativa.

Què permet la mediació? Primer de tot, la mediació és una de les nombroses tècniques de gestió dels conflictes que es poden trobar en el marc de la GAC. Moltes vegades es parla també de cultura de la mediació i es caracteritza com una cultura que aprofundeix en la comunicació i en el diàleg. Una comunicació i un diàleg que tenen lloc tant a nivell personal (com em comunico jo, com m’expresso, com escolto i com articulo respostes i propostes) com a nivell d’interacció amb l’altra persona o persones que participen en el conflicte.

La mediació es caracteritza per:

• La presència d’una tercera persona (mediador/a). La seva funció és la de facilitar el procés de mediació, establir i fer respectar les regles bàsiques del procés de mediació i les que s’hagin establert de comú acord per les parts, determinar els temps de participació, facilitar els processos de comunicació (afavorint l’escolta activa, la comunicació des del “jo”, l’assertivitat, l’empatia,…)
• Les parts. S’anomena part a cadascuna de les persones o institucions que participen en una mediació.
• Ser voluntària. Les parts acudeixen voluntàriament al procés de mediació i de forma voluntària decideixen continuar el procés.
• La mediació té un límit en el temps, no es pot estendre indefinidament.
• La persona mediadora es defineix com a imparcial.
• Tota la informació que es proporcioni durant el procés de mediació és confidencial i ni les parts ni el mediador/a poden utilitzar-la fora de l’espai de la mediació.
• Un dels elements més importants de la mediació és que són les parts les que estableixen de comú acord quina és la solució al conflicte. La solució no ve imposada per un tercer.
• En qualsevol cas, amb o sense acord, la mediació i l’ús de les tècniques de gestió del conflicte incideixen en com les persones es comuniquen, s’expressen, s’escolten, com fan i refan el seu plantejament del conflicte, els seus sentiments i les seves emocions. I aquí rau el poder transformador de la mediació, en desaprendre habilitats i tècniques que reprodueixen la incomunicació i aprendre i exercitar tècniques que afavoreixen la gestió del conflicte.

Per saber-ne més sobre els estils de mediació i sobre la mediació:

• Escola de Harvard. El llibre que exemplifica la teoria i pràctica del model tradicional-lineal o model de negociació de Harvard és “OBTINGUI EL SÍ. L’art de negociar sense cedir”, de William Ury, Roger Fisher i Bruce Patton. Es pot trobar en diferents llibreries on-line i en llibreries tradicionals.
• Mediació transformativa: Revista de mediació, núm. 2 . La mediació transformativa
• Mediació circular-narrativa: El model circular-narratiu de Sara Cobb i les seves tècniques, per Pilar Munuera
• Enllaços d’interès sobre mediació (Ammediadores)
• Mediació escolar

Etiquetes:Conflicte, Resolució de conflictes