Educació per al desenvolupament
L’Educació per al desenvolupament sorgeix després d’algunes dècades de polítiques de cooperació internacional al desenvolupament impulsades en el context de Guerra Freda. En una primera fase, es pretenia augmentar la implicació de la ciutadania en la dotació de recursos a projectes desenvolupats als països del (denominat) Tercer Món, si bé posteriorment s’hi va introduint una perspectiva crítica sobre les polítiques de cooperació i el propi model de desenvolupament.
“Procés educatiu (formal, no formal i informal) constant encaminat, a través de coneixements, actituds i valors, a promoure una ciutadania global generadora d’una cultura de la solidaritat compromesa en la lluita contra la pobresa i l’exclusió així com amb la promoció del desenvolupament humà i sostenible” (Ministeri d’Afers Exteriors i de Cooperació, 2007).
Per la seva vinculació estratègica amb la política exterior, l’educació per al desenvolupament és l’àmbit educatiu per al qual les ONG han rebut un major finançament, de manera que abunden les propostes i materials dissenyats des d’aquesta perspectiva. No obstant això, ha estat també el menys abordat per l’àmbit acadèmic, de manera que el desenvolupament del seu marc teòric en el context estatal és molt recent.
La seva presència en el currículum reglat és també recent i bastant puntual. No obstant això, l’aportació de l’àmbit és fonamental tant per a la comprensió crítica de la globalització i els seus efectes, com per entendre les implicacions globals d’alguns fenòmens locals i accedir a propostes alternatives factibles com el comerç just i el consum responsable.
